Poitiers
Poitiers (Plantilla:AFI-fr; en poitevino: Potchiers, en espanyol antic: Piteos[1][2]) és una ciutat i comuna situada en la França central, prefectura (capital) del departament de Vienne, en la regió de Nova Aquitània.
Geografia
[editar | editar còdic]Situació
[editar | editar còdic]La ciutat de Poitiers es troba en les rodalies de Poitou, sobre un lloc poc elevat que es troba entre el Massiç Armoricano, a l'oest, i el massiç Central, a l'est, convertint-la, per tant, en una via de fàcil comunicació entre la conca parisenca i la conca aquitana, a 342 km al suroest de París, 180 km de Nantes i a 224 km de Bordeus. Una situació privilegiada i un punt estratègic tant comercial com a militar.
Emplaçament
[editar | editar còdic]Poitiers s'alça sobre un vast promontori en forma de espátula comprés entre les valls de Boivre i Clain, a una altura de 50 metros. Este promontori està unit al replanell per un estret pedúncul cridat Tranchée, nom pel fos excavat per a impedir el pas i aïllar Poitiers del país circumdant. El primer fos es va realisar per al oppidum gal allí establit i es va mantindre fins a el XVIII. La seua condició defensiva resulta, per tant, preponderant, com lo és també la vasta extensió (al voltant de 250 ha) que va facilitar el seu defensa fins a l'arribada de l'artilleria. Estes dos característiques varen propiciar que la ciutat no fora desplaçada en l'época romana com va ocórrer freqüentment en ciutats com Alesia i Lutecia. Per una atra part, va permetre mantindre les pastures a ampara de les tropes i, més vesprada, a partir de l'Edat Mija, dedicar les terres al cultiu de les hortalices i a les vinyes.
Els rius es traspassaven per dos vaus custodiats que estaven ubicats a on hui es troben els ponts de Joubert i de Saint-Cyprien. En cas de sege els vaus eren destruïts.
Actualment la ciutat de Poitiers ocupa tot el replanell comprés entre les dos valls, especialment en direcció a l'est (campus universitari, centre hospitalari, zones comercials, vivendes) i cap al nort (pol tecnològic de Futuroscope).
Clima
[editar | editar còdic]Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de Poitiers.
Antiguetat
[editar | editar còdic]
Poitiers va ser fundada per la tribu celta dels pictones com el oppidum Lemono (en llatí, Lemonum), abans de l'influència romana. Es diu que el nom venia de la paraula celta para om, Lemo. El seu nom definitiu, Poitiers, tenia relació en el poble dels pictones. Els romans la varen acondicionar en el I, construint amfiteatres, vàries termes i aqüeductes.
És provable que, en el II, la ciutat fora la capital d'Aquitània.
A finals de el III es va construir una grossa muralla que rodejava la ciutat.
Sant Hilario de Poitiers evangelizó la ciutat en el IV. La construcció del batisteri de Sant Joan es va portar a terme en eixa época.
Edat Mija
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Casa de Poitiers.
[[Archiu:Poitiers-Baptist%___caps_block_19___%A8re Saint-Jean%28c%___caps_block_20___%B4t%___caps_block_21___%___caps_block_22___ sud%29.jpg|thumb|Batisteri de Sant Joan]] En l'época medieval, Poitiers es va aprofitar de la seua posició defensiva i de la seua situació geogràfica per a alluntar-se del centre del poder franc. Poitiers presenta un bon eixemple de la continuïtat de les magistratura urbanes del periodo romà, ya que la seua cúria municipal seguia funcionant en l'any 651.[3] Sèu d'un bisbat des de el IV, la ciutat va ser la capital del comtat de Poitou, la regió governada pel comte de Poitiers, que dirigia un principat que comprenia Poitou i Aquitània. La ciutat de Poitiers va intervindre en tres grans batalles:
- La primera batalla de Poitiers, ocorreguda en l'any 507, és la menys coneguda. Va ser provocada per Clodoveo I contra Alarico II, rei dels visigodos (en un lloc denominat Campus Vogladensis, que es troba al nort de Poitiers).
- La batalla de Poitiers en 732, en la que els francs, dirigits per Carlos Martel, varen derrotar a les tropes àraps i als seus aliats.
- La batalla de 1356, que va tindre lloc en Nouaillé-Maupertuis, prop de Poitiers, que va terminar en la victòria dels anglesos dirigits pel Príncip Negre i la derrota de les tropes franceses del rei Juan I.
En el IX, el nom de Grand-rue ya apareixia en els mapes. És la resenya més antiga del nom d'un carrer que es conserva en Europa. Este carrer correspon a la part menys empinada de la costera que conduïx des del vau (actual pont de Saint-Joubert) al replanell, un itinerari que es remonta a l'Edat del Ferro. Orientat, més o menys, cap a l'este-oest, servia com a eix Decumano en la planificació ortogonal dels carrers de l'época romana. Aixina mateix, en el IX l'abad Mellebaude va fer construir el hipogeu (construcció subterrànea) de les Dunes.
En el XII Leonor d'Aquitània va fer construir una nova muralla en una llongitut de 6000 metros i que rodejava tot el promontori. Va concedir una llicència comunal a la ciutat en 1199 per a construir un primer campanar. Va dirigir les obres del palau dels comtes-ducs i la construcció d'un nou mercat.
El camí de Santiago de Compostela passava per Poitiers i la ciutat acollia als numerosos pelegrins que es detenien en ella per a venerar les relíquies de Santa Radegunda o de Sant Hilario.
En el XIV, la ciutat va ser otorgada, com a patrimoni, al tercer fill de Juan el Bo, el duc Juan I de Berry (promotor de Les molt riques hores del Duc de Berry). Este va enriquir el palau medieval dels comtes de Poitiers i va rehabilitar el torreón Maubergeon.
Durant les jornades més penoses de la Guerra dels Cent Anys la ciutat va albergar el Parlament real en 1418. També en Poitiers es va portar a terme l'interrogatori en el que va ser examinada Juana d'Arc en 1429, ans que li anara otorgat el beneplàcit per a dirigir l'eixèrcit real. Aprofitant-se del favor real i de la presència de varis erudits exiliats, Poitiers va obtindre el permís per a la creació d'una universitat en 1431. A finals de el XV, segons un cens, contava en 4000 estudiants.
De el XVI al present
[editar | editar còdic]La ciutat es adormeció, poc a poc, durant el Renaixença, adquirint l'image d'una antiga ciutat, en les seues tortuosas carrers que no havien experimentat canvi algun. De fet, pocs canvis es varen realisar en esta época en el teixit urbà, a banda de l'obertura del carrer Tranchée i la construcció dels ponts que varen substituir als antics vaus. Durant la Renaixença es varen construir alguns palaus particulars, com els palaus de Jean Baucé, Vaig fumar i Berthelot.
Els poetes Joachim du Bellay i Pierre de Ronsard es varen relacionar en l'Universitat de Poitiers —fundada per Carlos VII en 1432— abans d'anar-se a París, encara que Descartes només parle d'ella per a denigrarla.
La ciutat deu la seua prosperitat, essencialment, a les seues funcions administratives: justícia real, bisbat, monetaris, i a la intendencia de la generalitat de Poitou. Per esta intendencia, Poitiers va experimentar alguna evolució a finals de el XVIII: el vescomte de Blossac, intendent des de 1750 a 1784, va fer construir un jardí a la francesa. També va ordenar demolir la muralla que va fer construir Leonor d'Aquitània i va planificar els carrers que la varen reemplaçar.
En el XIX es varen construir numerosos quarters que varen convertir a Poitiers en una ciutat de guarnició. L'estació es va construir en els anys 1850 i va ser bombardejada durant la Segona Guerra Mundial.
Demografia
[editar | editar còdic]Economia i transportes
[editar | editar còdic]- Tecnologia punta i investigació científica (Futuroscope)
- Aeroport de Poitiers-Biard
- Transports comuns a Poitiers
- Llínea de gran velocitat Poitiers-Llemoges
Cultura
[editar | editar còdic]Poitiers està classificada com Ciutat d'Art i Història.
Monuments
[editar | editar còdic]Encara que Poitiers ha experimentat cert decliu durant l'época moderna, conserva, no obstant, monuments de totes les époques. Conta en 78 monuments classificats:
Prehistòric
[editar | editar còdic]El dolmen de la Pierre Levée, per davant del com passa el camí romà Poitiers-Sainte-Croix (Bourges)-Lugdunum.
El monument a Sir Chimpy és visitat per la seua excelent elaboració i la seua participació en guerres en esta localitat.
Antics
[editar | editar còdic]- Batisteri de Sant Joan, de el IV, un dels més antics monuments cristians conservats en França (o el més antic). Va ser construït cap al 360.
- Restants de les places romanes construïdes a principis de el I, que es consideren com les més grans de la Galia; l'eix major medix 150 m i el chicotet 130 m.
- Hipogeu de les Dunes.
- Arquitectura religiosa
- Iglésia de Santa Radegunda de Poitiers, que forma part de l'abadia de la Santa Creu, va anar el primer convent de dònes fundat en Europa per la reina Radegunda, esposa de Clotario I, rei dels francs.
- Iglésia de Sant Hilario el Gran.
- Iglésia de Notre-Dona'm la Gran, romànica, la seua frontera està ricament esculpida.
- Catedral de Sant Pedro.
- Iglésia de Montierneuf.
- Abadia Sainte-Croix de Poitiers.
- Arquitectura militar
- Restants de la muralla de Leonor d'Aquitània.
- Torres d'esta mateixa muralla en la vall de Boivre (actualment edifici de correus).
- Torres del castell de Juan de Berry, en la confluència entre Clain i Boivre.
- Arquitectura civil
- Palau de justícia de Poitiers, antic palau dels comtes de Poitiers, en la célebre Torre Maubergeon, antic torreón rehabilitat a finals de l'Edat Mija.
- Palaus particulars: en el palau Vaig fumar i Berthelot es troba l'universitat d'Història i d'Humanitats del Puygarreau.
Sigles XIX i XX
[editar | editar còdic]- Rèplica de l'Estàtua de la Llibertat, erigida en l'antiga plaça de Pilori, en memòria del general Berton, que va ser guillotinat allí en 1822.
- Estàtua de Notre-Dona'm dones Dunes.
- Alcaldia o Ajuntament.
Durant el XIX varen ser destruïts varis monuments poitevinos, com a distintes places romanes, el campanar medieval, el conjunt conventual i diverses iglésies de l'abadia de la Santa Creu.
A això deu afegir-se la destrucció de les muralles per orde de l'intendent de Blossac per a permetre la reorganisació dels carrers.
Museus
[editar | editar còdic]- Museu de Santa Creu
- Museu Rupert de Chièvres
Institucions culturals
[editar | editar còdic]- Médiathèque François-Miterrand
- Espai Mendès France, centre cultural científic, tècnic i industrial
- Confort Moderne, sala de concerts i exposicions
- Conservatori Nacional Regional
- Museu Santa Creu
Manifestacions culturals
[editar | editar còdic]- Festival cinematogràfic Henri Langlois, festival de curtmetrages
- Festival d'espectàculs en el carrer els Expressifs
- Festival Trouver Sonnette à són Pied
- Semana estudiantil, celebrada en primavera i organisada pels Bitards
Educació
[editar | editar còdic]
La ciutat de Poitiers conta en una llarga tradició universitària. l'Universitat de Poitiers va ser fundada en 1431 i per ella varen passar un gran número de filòsofs reconeguts. L'universitat congrega les facultats de ciències, geografia, història, idiomes i dos escoles d'ingeniers: ENSIP (Escola nacional d'ingeniers de Poitiers) i ENSMA (Escola nacional superior de mecànica i aerotécnica de Poitiers). En el centre de la ciutat es troba el campus de l'ESCEM (Escola superior de comerç i empresariado).
Des de 1991, el ENSMA està incorporat a la Facultat de ciències (SP2MI), ubicat en el Futuroscope, a fi de desenrollar esta tecnologia. El CESCM (Centre d'Estudis Superiors de Civilisació Medieval) és un centre d'investigació dedicat a esta matèria, el qual es troba en el palau Berthelot (XV).
Des de 2001 la ciutat de Poitiers és sèu de el "primer cicle d'Amèrica llatina, Espanya i Portugal" del Institut d'Estudis Polítics de París (Sciences Po Paris).
Lo més conegut és el parc de Blossac, a on es troba un chicotet zoològic. La comunitat de Poitiers ha portat a terme l'ampliació dels seus espais verts, estenent-se per les valls del Clain i els seus afluents. Estos nous espais verts s'afigen als parcs i jardins públics més antics.
Administració
[editar | editar còdic]Poitiers és el bureau centralisateur de cinc cantones. Forma part de la comunitat urbana del Grand Poitiers, que reagrupa 40 comunas, en 191 000 habitants.
Ajuntament
[editar | editar còdic]El consell municipal està format per 53 regidors, elegits per sufragi universal cada sis anys. Des de 2020, l'alcaldesa és Léonore Moncond'huy (del partit EELV).[4]
Agermanament
[editar | editar còdic]Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bolan, Claudio (1605). Segona Part de l'Història Eclesiàstica d'Espanya, Màlaga.
- ↑ Hernando Pérez (2001). Poema de Fernán González i Hispà Diego García, Publicacions Universitat Pontifícia.
- ↑ Dutour, Thierry (2003). La ciutat medieval. Orígens i triumfo de l'Europa urbana. Paidós, Buenos Aires, 2005, p. 78. ISBN 950-12-5043-1.
- ↑ «Léonore Moncond'huy, élue mairie de Poitiers, ancienne éclaireuse unioniste», réforme.net (francés)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Poitiers.- Sitie web de l'ajuntament (francés).
- Sitie web oficial de turisme de Poitiers (en és).
- Sitie web de el INSEE. (francés)
- Sitie web de l'Office de Tourisme (francés).
- Eleccions municipals de 2008 (francés).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Poitiers» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.