Aquitània
Aquitània (en francés: Aquitaine; Plantilla:Lang-oc; Plantilla:Lang-eu) va ser una antiga regió de França, desapareguda el 31 de decembre de 2015. Estava formada pels departaments de Dordonya, Gironda, Landes, Lot i Garona i Pirineus Atlàntics. Llimitava, al nort, en la regió de Poitou-Charentes; al noreste, en la del Llemosí; a l'est, en la de Migdia-Pirineus; al sur en Espanya (Aragó i Navarra i pel suroest a Guipúscoa), tenint per l'oest al oceà Atlàntic. La capital d'Aquitània era Bordeus.
En el marc de la reforma territorial mampresa en 2014, Aquitània es va fusionar l'1 de giner de 2016 en les regions limítrofes de Poitou-Charentes i Llemosí.[1] El nom provisional d'esta nova regió va ser Aquitània-Llemosí-Poitou-Charentes i el nom permanent és Nova Aquitània.
En el transcurs dels sigles, el territori històric que corresponia a la regió d'Aquitània va canviar, tant en extensió com en nom (regne i ducado d'Aquitània, en un temps Guiena, Guyenne), a voltes comprenent gran part de lo que hui és el suroest de França (Gasconya) i el centre de França.
Història
[editar | editar còdic].svg){kind=link}
Durant la conquista romana de la Galia per Juliol César, es dia aixina al territori al sur del Garona, habitat per un poble de ginets que el propi César califica d'afí als íberos. El mateix topònim pot derivar, per a alguns, de la paraula llatina que significa «ginet»: «equites»; uns atres ho veuen derivat de «aqua» («aigua»), per l'abundància de balnearis (p.ej.: Dax (Aquae Tarbellicae)).
Durant l'Imperi romà, el nom es va estendre també a la regió entre el Garona i el Loira, possiblement per estar débilment celtizada, o perque Aquitània era menuda. Abans de la romanización es parlava una llengua, hui morta, coneguda en el nom d'aquitano o vasc arcaic.
Durant l'Alta Edat Mija va ser el territori ampliat el que va dur el nom d'Aquitània, incloent la ciutat de Tolosa (Toulouse). Esta Aquitània va ser primer entregada als visigodos, despuix conquistada pels francs i finalment estructurada com Ducado independent. La regió al sur del Garona rebia llavors el nom de Vasconia (d'a on procedix «Gasconya») i va permanéixer independent, unint-se dinásticamente després al Ducado d'Aquitània. El Ducado d'Aquitània i Vasconia va acabar cedint a la pressió dels francs carolingios despuix de l'invasió musulmana.
El nom d'Aquitània va caure posteriorment en desús, sent substituït per uns atres com «Gasconya» (al sur del Garona) o «Guiena» (al nort del Garona). Recentment ha segut recuperat per a denominar una regió de la República Francesa que comprén part de Gasconya i tot el País Vasc Francés baix la seua jurisdicció.
Geografia
[editar | editar còdic]La regió tenia una superfície de 41.400 km², que en térmens d'extensió és similar a la d'Extremadura. Corresponia aixina mateix al 7,6 % de la superfície total de França.
Llimitava al suroest en el riu Bidasoa que la separa del País Vasc i el mar Cantàbrica des de la desembocadura del riu Bidasoa fins a la del riu Adur (Costa-Vasc-Francesa), a l'oest en l'oceà Atlàntic des de la desembocadura del riu Adur fins al estuari de la Gironda (Costa d'Argent), al nort en Poitou-Charentes, a l'est en Llemosí i Migdia-Pirineus i al sur en els Pirineus, que la separen d'Espanya (Aragó i Navarra).
Esta regió era travessada pel meridiano de Greenwich.
Les ciutats més importants d'Aquitània eren Bordeus, Pau, Bayona, Agen, Biarritz, Périgueux, Bergerac, Dax i Libourne.
Demografia
[editar | editar còdic]Població: 3.150.890 hab[2] (4,95% de la població total de França) (2007).
Cultura
[editar | editar còdic]El francés era l'idioma oficial i més de 2 millons de persones parlen l'occità en la seua varietat gascona i 100,000 parlaven el vasc en la seua varietat suletino (en vasca: zuberera) i el dialecte navarrés-labortano (en vasc, nafar-lapurtera). En la gran immigració que varen sofrir Bordeus, Pau i atres ciutats de la regió, cada volta més es parlava atres llengües, com l'àrap o el castellà.
Idiomes:
- Idioma francés
- Idioma occità (Tota Aquitània, llevat País Vasc Francés i Gasconya)
- Idioma vasc (País Vasc Francés)
- Idioma gascó (dialecte del Idioma occità. Gasconya)
Aquitània contava en equips professionals de fútbol (Girondins de Bordeaux), rugby (Aviron Bayonnais, Biarritz Olympique, Union Bordeaux Bègles, Sporting Union Agen, Stade Montois, Section Paloise) i bàsquet (ÉB Pau-Orthez i Boulazac Basket Dordogne).
El Gran Premi de Pau és una carrera d'automovilisme que es va disputar per primera volta en 1901. Ha segut puntuable per al Campeonat Mundial de Turismes, la Fòrmula 3 Euroseries i la Fòrmula 3 Britànica.
Economia
[editar | editar còdic]El PIB de la desapareguda regió se sifrava en 87 673 millons d'euros[3] en 2008, un 4,5 % de la riquea nacional i colocava a la regió en el sext lloc en la classificació (rànquing) de regions franceses. El repartiment del Valor Afegit per sectors era::
- Servicis: 71,5 % 72,3 %
- Indústria: 17,1 % 20,3 %
- Agricultura: 5,9 % 2,8 % (sifra molt alta en comparació del restant del país)
- Construcció: 5,5 % 4,6 %
Deports
[editar | editar còdic]La regió va ser sèu, i encara ho és, de molts equips deportius exitosos. En particular, val la pena mencionar:
- Fútbol: FC Girondins de Bordeaux, Pau FC i FC Libourne-Saint-Seurin
- Rugby (molt popular en la regió): Sporting Union Agen Lot-et-Garonne, Aviron Bayonnais, Biarritz Olympique, Unió Bordeaux-Bègles, Section Paloise, Stade Montois i US Dax
- Bàsquet: Élan Béarnais Pau-Orthez, un dels clubs francesos de major èxit
Les corregudes de bous també són populars en la regió.
Els principals campeonats de surf tenen lloc regularment en la costa de Aquitània.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vore en: [1].
- ↑ «Populations llega'ls 2007 dones régions» (en francés).
- ↑ «Produit intérieur brut dones régions (PIB) à prix courants» (en francés).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aquitània.- (en espanyol) Aquitània : Breçol de la humanitat - El lloc oficial de França
- (francés) Conseil régional d'Aquitaine [2] archivat en Wayback Machine.
- (anglés) The Aquitaine region and its main tourist sites
- (anglés) AngloINFO Aquitaine
- Château de Roquetaillade (també en espanyol)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aquitania» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.