Centre-Valle del Loira
Centre-Valle de Loira (en francés, Centre-Val de Loire), denominada simplement Centre (Centre) fins al 17 de giner de 2015, és una de les tretze regions de França que, junt en els territoris d'ultramar, conformen la República Francesa. La seua capital és Orléans.
Està situada en el centre del país, llimitant al nort en Illa de França, a l'est en Borgoña-Franc Comtat, al surest en Alvèrnia-Ródano-Alps, al sur en Nova Aquitània, a l'oest en Països del Loira i al noroest en Normandia.
Segons l'INSEE, en 2021 la regió contava en 2 595 332 habitants,[1] lo que la situa entre les regions menys poblades de la França metropolitana. La seua densitat de població és d'aproximadament 66 hab./km², inferior a la mija nacional.
Es tracta d'una regió marcada per la seua identitat rural, combinada no obstant, en aglomeracions urbanes de forta tradició indústrial. És la primera productora de cerealés del país i la quinta regió industrial de França. La reforma territorial de 2014 no va afectar a la delimitació de la regió, sent una de les sis regions metropolitanes que no varen canviar.
Geografia
[editar | editar còdic]La regió Centre-Valle del Loira llimita, des de l'1 de giner de 2016, en les regions d'Alvèrnia-Ródano-Alps, Borgoña-Franc Comtat, Illa de França, Normandia, Països del Loira i Nova Aquitània.
Consta de 6 departaments, que es detallen a continuació:
- Cher (departament) (18)
- Eure-et-Loir (28)
- Indre (36)
- Indre-et-Loire (37)
- Loir-et-Cher (41)
- Loiret (45)
La regió forma part del vall del Loira i entre el seu entorn natural es destaca el bosc de Orléans, un dels majors boscs de França.
Història
[editar | editar còdic]Des d'un punt de vista històric, el Centre comprén tres províncies: el Orléanais (Loiret, Eure-et-Loir, Loir-et-Cher), el Berry (Cher, Indre) i la Touraine (Indre i Loira).
Es tracta d'una regió molt vinculada a la monarquia francesa,cita requerida des de que en l'any 1418 la família real es va instalar en la Touraine. En conseqüència, els castells d'Amboise i de Blois varen passar a ser residències reals baix els regnats de Carlos VII, Luis XII i Francisco I. Este últim, també, va manar construir un atre castell en la regió, el castell de Chambord, la construcció del qual va ser encomanada a Leonardo dona Vinci.cita requerida En l'instalació dels diferents reis francesos en la regió,cita requerida numerosos nobles també varen decidir traslladar-se a la zona. D'esta manera, es va construir un gran número de castells prop dels rius Loira, Cher i Indre. D'entre tots ells, alguns nobles castells per a destacar són els de Chenonceau i Azay-li-Rideau.
Política
[editar | editar còdic]Des de les primeres eleccions regionals, celebrades en 1986, fins a 1998, els diferents partits de dretas varen ostentar la majoria en el Consell Regional. Durant esta etapa, la presidència del Consell va ser eixercida per Maurice Dousset, del partit Unió per a la Democràcia Francesa (UDF).
En 1998, l'esquerra plural conseguix la majoria relativa en el Consell Regional, en solament un diputat més que els partits de dreta fins a llavors en el poder, l'Agrupació per a la República, la Democràcia Lliberal i l'UDF. D'esta situació naix una aliança efímera entre la dreta i el partit ultradretà Front Nacional. Bernard Harang és elegit president del Consell Regional, pero tindrà que dimitir dies despuix com a conseqüència de la pressió dels diferents aparats polítics nacionals i de les numeroses manifestacions que es varen produir en les diferents ciutats de la regió, especialment en la capital Orleans.
Finalment, trencat ya este pacte entre els partits de dreta i el Front Nacional, el cap de la llista d'esquerra, el socialiste Michel Sapin, alcalde d'Argenton-sur-Creuse (Indre), és elegit president del Consell Regional. Michel Sapin ocuparà este càrrec fins a abril de l'any 2000, quan és nomenat ministre de la Funció Pública. Ho substituirà el també socialiste Alain Rafesthain, que serà president de la regió fins a les eleccions de 2004.
En 2004, la coalició formada pel Partit Socialiste Francés, el Partit Comuniste Francés, Els Verts, el Partit Radical d'Esquerra i el Moviment Republicà i Ciutadà, i que es troba encapçalada novament per Michel Sapin obté la majoria absoluta en el Consell Regional. Michel Sapin es convertix de nou en president del Consell Regional de la regió Centre.
Des de 2007 el president del Consell Regional és el socialiste François Bonneau.
Demografia
[editar | editar còdic]El Centre és la tretzena regió més poblada de França metropolitana. El cens parcial de 2004 indica que la regió ha guanyat 42 000 habitants respecte del cens de l'any 1999.
La taxa de creiximent durant la década dels 90 es va mantindre estable entorn al 0,32 %, la qual cosa mostra un creiximent inferior a la mija nacional que es va situar, durant este periodo, entorn al 0,37 %.
Les tres principals àrees urbanes (Tours, Orleans i Bourges) concentren un terç de la població regional, que és majoritàriament rural. En 1999, Tours era la vigèsima àrea urbana més poblada de França en 376 377 habitants i un creiximent del 0,69 % durant el periodo 1990-1999. L'àrea d'Orleans, també en 1999, últim any en que va tindre lloc el cens en França, era la vigésimasegunda en 355 811 habitants i un creiximent del 0,86 %.
Les àrees més poblades són les situades a la vora del riu Loira, i en els municipis més en el nort, prop del llímit en la regió d'Illa de França. Les principals ciutats de la regió estan situades a la vora del Loira. Est és el cas de la capital regional, Orleans, de Tours i de Blois. Ara be, actualment l'àrea més pròxima a la regió metropolitana de París experimenta un fort creiximent per esta proximitat.
Economia
[editar | editar còdic]
Centre-Valle del Loira és la primera regió de l'Unió Europea sobre la producció de cerealés. També tenen gran importància els cultius de remolacha azucarera, colza i girasol.
Regió de gran tradició agrícola, la descentralisació industrial dels anys 1950 va permetre el sorgiment de sectors industrials moderns, com el sector farmacèutic. Este fenomen va beneficiar sobretot als dos departaments més pròxims a París (Eure i Loir, i Loiret), que varen vore doblar el seu població activa industrial entre 1954 i 1974.
Actualment, Centre-Valle del Loira també destaca en ser la segona regió francesa en producció d'energia, per les quatre centrals nuclears situades en la vora del riu Loira.
Aixina mateix, el sector terciario està prou present en les dos grans ciutats de la regió, Orleans i Tours. En Orleans destaca el sector de la banca i dels segurs, aixina com el de l'investigació científica. En canvi, en la ciutat de Tours predominen els sectors de la sanitat i de l'educació universitària, al mateix temps que és el primer centre hotelero de la regió. El turisme cultural ha conegut una forta expansió pel gran número de castells que es troben en la regió, especialment en les zones més pròximes al riu Loira, i que han fet que esta regió siga també coneguda com la dels castells del Loira.
Deport
[editar | editar còdic]La regió del Centre conta en equips professionals de fútbol (Tours FC, LB Châteauroux i US Orleans) i bàsquet (Orléans Loiret Basket). La carrera de ciclisme de ruta Pariu-Tours es realisa des de 1896 i forma part del UCI Europe Tour. El Challenger de Orléans de tenis masculí es juga des de 2005.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ INSEE (ed.): «Population au 1er janvier 2021». Consultat el 16 de setembre de 2025.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Centre-Val de Loire.- Sitie oficial del Centre de França [1] archivat en Wayback Machine. (en espanyol)
- Pàgina del Consell Regional del Centre [2] archivat en Wayback Machine. (en francés)
- Pàgina de l'Ajuntament d'Orleans (en francés)
- Pàgina oficial de la ciutat de Tours (en francés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Centro-Valle del Loira» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.