Castell de Chambord
.jpg){kind=link}
El castell de Chambord (en francés: château de Chambord), en la regió del Centre-Valle de Loira, és un dels châteaus més reconeixibles en el món per la seua arquitectura renaixentista francesa molt distintiva, que mescla formes tradicionals medievals en estructures clàssiques italianes.[1]
És el castell més gran dels castells del Loira, pero va ser construït per a servir solament com un pabelló de caça per al rei Francisco I, qui va mantindre les seues residències reals en el castell de Blois i en el castell de Amboise.
En 1840, va ser inscrit en la primera llista de monuments històrics del país[2] i declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1981.[2] Actualment forma part del conjunt de castells del Loira que varen ser declarats Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, com «Valle del Loira entre Sully-sur-Loire i Chalonnes», en 2000.[3]
Història
[editar | editar còdic]Propietat real
[editar | editar còdic]El disseny del Château de Chambord és motiu de controvèrsia.[4] El disseny original s'atribuïx, encara que en varis dubtes, a Domenico dona Cortona, el model dels quals de fusta per al disseny va sobreviure el temps suficient per a ser dibuixat per André Félibien en el XVII.[5] En els dibuixos del model, l'escala principal del torreón es mostra en dos trams rectes i paralels separats per un passadiç i es troba en un dels braços de la creu. Segons Jean-Guillaume, este disseny italià va ser posteriorment reemplaçat per l'escala de caragol central, similar a la del Blois, un disseny més compatible en la preferència francesa per les grandioses escales espectaculars. No obstant, "al mateix temps el resultat va ser també un triumfo del disseny centralisat, que és en sí mateixa un element totalment italià."[6] En 1913, Marcel Reymond va sugerir[7] que Leonardo dona Vinci, invitat de Francisco en el Clos Lucé prop de Amboise, va ser responsable del disseny original, que reflectix els plans de Leonardo per a un castell en Romorantin per a la mare del rei, i els seus interessos en el disseny central i les escales de doble espiral; la discussió encara no ha conclós,[8] encara que molts acadèmics ara coincidixen que Leonardo va anar a lo manco responsable del disseny de l'escala central.[9][1]
Les troballes arqueològiques de Jean-Sylvain Caillou i Dominic Hofbauer han establit que la falta de simetria d'algunes fronteres deriva d'un disseny original, abandonat poc despuix de començar la construcció, i el pla de la qual de planta s'organisava al voltant de l'escala central seguint una simetria giratòria central.[10] Dit disseny rotatiu no té equivalent en l'arquitectura d'este periodo de l'història, i sembla recordar els treballs de Leonardo dona Vinci sobre turbines hidràuliques o l'helicòpter. D'haver-se respectat, es creu que este edifici únic podria haver presentat l'escala oberta de cuádruple espiral, estranyament descrita per John Evelyn i Andrea Palladio, encara que mai es va construir.
Independentment de quí va dissenyar el castell, el 6 de setembre de 1519 es va ordenar a Francis de Pontbriand començar la construcció del Château de Chambord.[11] L'obra va ser interrompuda per la Guerra Italiana de 1521–1526, i es va ralentisar per la disminució dels fondos reals[12] i les dificultats per a assentar les bases de l'estructura. Per a 1524, les parets a penes s'elevaven sobre el nivell del sol.[11] La construcció es va recomençar en setembre de 1526, moment en el qual es varen amprar 1,800 treballadors en la construcció del castell. Al moment de la mort del rei Francisco I en 1547, l'obra havia costat 444,070 lliures.[12]
El castell va ser construït per a actuar com a pabelló de caça del rei Francisco I;[13] no obstant, el rei va passar allí a penes sèt semanes en total, eixe temps va consistir en breus visites de caça. Com el castell havia segut construït en el propòsit d'estàncies curtes, no era pràctic viure en ell a llarc determini. Les enormes habitacions, les finestres obertes i els alts sostres feyen que la calefacció fora impráctica. De la mateixa manera, com el castell no estava rodejat per un llogaret o finca, no hi havia una font immediata d'aliment a banda de la caça. Açò significava que tot el menjar tenia que ser duta en el grup, que típicament contava en fins a 2,000 persones al mateix temps.
Com a resultat de tot lo anterior, el castell estava completament sense amoblar durant este periodo. Tots els mobles, revestiment de parets, utensilis de menjador i demés eren duts específicament per a cada viage de caça, un gran eixercici llogístic. És per esta raó que molts mobles de l'época es varen construir per a ser desmontats i facilitar el seu transport. En acabant de que Francisco morira d'un atac al cor en 1547, el castell no es va utilisar durant casi un sigle.
Durant més de 80 anys despuix de la mort del rei Francisco I, els reis francesos varen abandonar el castell, permetent que caiguera en decadència. Finalment, en 1639 el rei Luis XIII li'l va donar al seu germà, Gastón, duc d'Orleans, qui va salvar el castell de la ruïna portant a terme moltes obres de restauració.
El rei Luis XIV va manar restaurar el gran torreón i va amoblar els apartaments reals. Després, el rei va afegir un estable per a 1,200 cavalls, lo que li va permetre usar el castell com a pabelló de caça i lloc d'entreteniment durant algunes semanes cada any; per eixemple, Molière va presentar ací l'estrena de la seua famosa comèdia, Li Bourgeois Gentilhomme.[14] No obstant, Luis XIV va abandonar el castell en 1685.[15]
De 1725 a 1733, Stanisław Leszczyński (Stanislas I), el depost rei de Polònia i sogre del rei Luis XV, va viure en Chambord. En 1745, com recompensa per la seua valentia, el rei li va donar el castell a Maurice de Saxe, Mariscal de França, qui va instalar allí el seu regiment militar.[16] Maurice de Saxe va morir en 1750, i una volta més el colossal castell va permanéixer buit durant molts anys.
Arquitectura
[editar | editar còdic]El disseny original del castell de Chambord es deu a Domenico dona Cortona, pero va ser canviat durant els vint anys de la seua construcció (1519-1539). Es creu que Leonardo dona Vinci va estar implicat en el disseny original en ser invitat pel rei Francisco I.[17] Dona Vinci va viure i va treballar allí els últims tres anys de la seua vida, fallint en 1519[18] en el Palau de Clos Lucé, prop de Amboise. Va ser enterrat en la capella de Saint-Hubert del castell de Amboise. Els dos castells es conecten per un passera subterràneu.
En el castell es destaquen huit torres immenses, 440 habitacions, 365 fumerals i 84 escales. Quatre vestíbuls rectangulars botats sobre cada pis formen un conjunt en el centre. Un dels tocs de llum arquitectònics molt famós entre el gran públic, és l'hèliç doble de l'espectacular escala oberta, a on la gent pot ascendir i descendir al mateix temps sense topar-se en l'atra persona.
Rodejat per 52,5 km² d'arbres que formen un bosc de 31 quilómetros, el castell és un quadrilàter en l'interior del qual se situa el torreón contra el costat septentrional. Dins del torreón, en el creuament dels grans vestíbuls perpendiculars als que donen aposentos, l'escala de trams dobles unix les circulacions verticals i horisontals i permet pujar als terrats o baixar cap al pati. En eixir d'una sala, es troba en un vestíbul en finestres en un extrem i la gran escala està visible.
Durant més de huitanta anys despuix de la mort de Francisco I, els següents reis francesos no varen prestar atenció al castell, deixant que es deteriorara en el pas del temps. Finalment, el rei Luis XIII li'l va donar en 1639 al seu germà Gastón de Orléans, qui ho va restaurar evitant que caiguera en la ruïna.
Torreón i escala de doble hèliç
[editar | editar còdic]
Iniciat en 1520, este cos central del castell -encara que de construcció francesa, en les seues torres d'àngul- ya està inspirat en l'arquitectura italiana en les seues fronteres i molduras horisontals. Està arrematat per una torre llanterna decorada, al voltant de la qual es despleguen els terrats.
En el seu centre s'eleva la famosa escala de trams dobles, que el seu decorat esculpido és una de les obres mestres del Renaixença francesa.
Adornada en dos plecs espirals imbricada a un núcleu buit, permet divisar des d'un dels dos trams a les persones que prenen l'atra sense aplegar a creuar-se.
Al voltant d'esta escala es comuniquen quatre sales que formen una creu i que distribuïxen quatre parts de vivenda. L'excepció de Chambord residix en esta opció totalment nova del pla centrat. Esta podria haver segut obra de Leonardo dona Vinci, com afirma la tradició, pero no hi ha cap prova que permeta confirmar-ho.
El torreón està arrematat pels terrats, que oferixen al mateix temps l'espectàcul de les seues múltiples torres arrematades per altes teulades de pissarra i un magnífic panorama sobre la propietat.
Capella
[editar | editar còdic]Una galeria unix el torreón en la capella que, escomençada per Francisco I, no es va terminar per Jules Hardouin Mansart fins a l'orde donada per Luis XIV. De dimensions excepcionals, ocupa dos pisos.
Aposento de Luis XIV
[editar | editar còdic]Es varen unir dos parts a tabicar en el vestíbul nort, per a respectar les regles d'etiqueta que exigien que la suite real estiga colocada en el centre de la frontera principal. Va ser habitada successivament per Luis XIV, Estanislao Leszczynki i després pel mariscal de Sajonia.
Aposentos de el XVIII
[editar | editar còdic]Chambord mai va estar tan habitat com durant el Sigle de les Llums. Per a evocar-ho, segons el gust dels criteris de confort de l'época: volums reduïts per la creació de recambres, sostres rebaixats, fumerals, empotrades en els grans fumerals de el XVI.
Moradores ilustres
[editar | editar còdic]- Francisco I de França. Constructor del castell, va instalar la seua morada en l'ala nort.
- Enrique II. El seu fill va continuar les obres entre 1547 i 1559 i va agregar la capella.
- Gastón d'Orleans. Germà de Luis XIII, va iniciar la primera restauració entre 1643 i 1670.
- Luis XIV. Va crear el seu aposento en el centre de la frontera. Molière va realisar en 1670 la primera representació de El burgués gentilhombre en la sala dels guàrdies en el primer pis.
- Estanislao I Leszczynski. Sogre de Luis XV i rei de Polònia en l'exili, va habitar ací des de 1725 fins a 1733.
- El mariscal de Sajonia. Rep la propietat de Luis XV en 1745, despuix de la seua victòria de Fontenoy, i celebra suntuosas festes. Va morir ací en 1750.
- El mariscal de Berthier. Rep el castell com a regal de Napoleón I en 1809.
- El comte de Chambord, net de Carlos X que haguera pogut convertir-se en rei baix el nom d'Enrique V, pero no va accedir mai al tro i va morir exiliat en 1883. Va ser ací des d'a on va llançar el seu manifest als francesos en el que declara el seu adheriment a la bandera blanca.
- En 1915, el governe francés expropia la propietat als hereus del comte de Chambord, la família Borbón-Parma, compensant-la econòmicament en 1930.[2]
Galeria d'imàgens
[editar | editar còdic]-
Vista general del castell
-
Vista general
-
Vista de la techumbre i els fumerals
-
Escala de doble hèliç
-
Cimborrio del castell
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Castells de França
- Chambord Liqueur Royale de France
- Castell de Chaumont
- Castell de Chenonceau
- Castell de Montsoreau
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «The unsolved mystery of France’s iconic Loire Valley» (en en-gb). www.bbc.com. Consultat el 2024-06-20.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Un domaine national
- Archivat el 14 de juliol de 2015 archivat en Wayback Machine.». Sitie web oficial. Consultat l'11 de juliol de 2015 (en francés).
- ↑ UNESCO (ed.): «The Loire Valley between Sully-sur-Loire and Chalonnes». Report of the 24th Session of the Committee. Consultat el 9 de març de 2015.
- ↑ Tanaka 1992, p. 85
- ↑ Félibien 1681, pp. 28–29 (Descripció del model per Félibien).
- ↑ Guillaume 1996, p. 416.
- ↑ Reymond 1913
- ↑ Heydenreich 1952; Tanaka 1992
- ↑ Hanser 2006, p. 47.
- ↑ Château de Chambord programme archéologique chambord-archeo.com, consultat el 18 de febrer de 2019
- ↑ 11,0 11,1 Heydenreich 1952, p. 282
- ↑ 12,0 12,1 Tanaka 1992, pàg. 92–93
- ↑ Yarwood, 1974, p. 323.
- ↑ HISTORY UNFOLDS
- ↑ Chirol & Seydoux 1992, p. 53
- ↑ Boucher 1980, p. 34
- ↑ «Castell de Chambord i Leonardo dona Vinci» (en és). Fotos - Històries. Consultat el 2022-09-01.
- ↑ (en francés) «Un palais de la Renaissance.»
- Archivat el 14 de juliol de 2015 archivat en Wayback Machine. Sitie web oficial. Consultat l'11 de juliol de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Sitie web oficial del Castell de Chambord (en francés)
- Castell de Chambord — sitie web oficial de França (en espanyol)
- Castell de Chambord, turisme i patrimoni [1] archivat en Wayback Machine.
- Informació pràctica per a visitar el Castell de Chambord
- Presentació dels grans castells d'Europa.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «castillo de Chambord» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Wikipedia:Artículos con texto en otros idiomas
- Obres de Jules Hardouin-Mansart
- Residències reals de França
- Palaus renaixentistes de França
- Castells renaixentistes de França
- Castells de França del sigle XVI
- Castells de Centre-Valle de Loira
- Castells del Loira Patrimoni de la Humanitat
- Castells del Loira de l'associació Châteaux de la Loire, Vallée dones Rois
- Castells de França classificats monument històric (1840)
- Jardins de França
- Jardins privats històrics
- Loir i Cher
- Arquitectura de 1539
- Residències de caça
- Patrimoni de l'Humanitat