Eleccions
.jpg){kind=link}
Les eleccions, també denominades comicis, són un mecanisme formal de presa de decisions per mig del qual una població elegix a individus per a ocupar càrrecs públics, per lo general en el context d'una democràcia representativa. Este procés es realisa per mig del sufragi, que pot adoptar diverses modalitats (universal, restringit, obligatori, voluntari, entre atres) segons el sistema polític de cada país.
Les eleccions permeten als electors expressar les seues preferències polítiques per mig del vot, elegint entre una o vàries opcions, ya siguen partits polítics, candidats individuals o atres formes de representació. La celebració periòdica d'eleccions competitives i lliures és una característica fonamental dels sistemes democràtics i una condició necessària per a la llegitimitat del poder polític en estos règims.
Existixen distints tipos d'eleccions segons l'àmbit o nivell institucional: presidencials, llegislatives, municipals, regionals o consultes populars. Aixina mateix, les regles i procediments electorals varien àmpliament entre països i poden incloure diferents sistemes de votació com el sistema majoritari, representació proporcional, sistema mixt, entre uns atres.
Segons l'àmbit territorial poden ser municipals (locals), regionals (denominades estatals, en països federals, o autonòmiques o cantonals), generals (cridades també federals, llegislatives o estatals) o supraestatales (com és el cas de les eleccions europees).[1][nota 1] Ademés, en moltes democràcies representatives es convoquen eleccions a la jefatura de l'Estat o del Govern. I també a determinats càrrecs judicials, com en el cas del Estat Plurinacional de Bolívia.
Si es reconeix la sobirania popular, tot el poble té dret tant al sufragi actiu (quan tots poden votar, es parla de sufragi universal, si no, de sufragi restringit) com al sufragi passiu (tots han de poder ser elegits). En ocasions la llei preveu circumstàncies en les que es pert el dret de sufragi o requisits de distinta naturalea per al seu eixercici; llimitacions que en alguns casos poden aplegar a ser tan abusives que desvirtúan els resultats electorals.[2] Un mecanisme que altera l'igualtat en les eleccions és la manipulació interessada del tamany i distribució de les circumscripcions electorals (gerrymandering, rotten boroughs).
Les característiques de les eleccions en cada país es regulen en la llegislació electoral, que definix el seu peculiar sistema electoral, com per eixemple la seua naturalea d'eleccions directes (la totalitat de la ciutadania elegix directament en el seu vot al càrrec elegit) o indirectes (hi ha un cos intermig, compost per representants elegits per tota la ciutadania, que és el que pren la decisió). L'introducció de novetats en els sistemes electorals es denomina reforma electoral. El mecanisme habitual de participació política dels ciutadans en la democràcia lliberal són les institucions denominades partits polítics, encara que hi ha atres mecanismes per a la presentació de candidatures electorals (coalicions electorals, agrupacions d'electors, etc.).
En casi tots els països, com a part del seu sistema democràtic, existixen institucions polític-electorals, que s'encarreguen tant d'organisar les eleccions com de dirimir els diversos conflictes d'eixa índole que a ells se someten. En alguns casos, en solament un d'ells recau l'obligació d'eixecutar abdós encomanes.[nota 2]
La branca de la ciència política que analisa científicament les eleccions es denomina psefología (de psephos ψῆφος, «cudol» en grec, pels que s'usaven en la democràcia grega com paperetes electorals (vore també ostracon).[3]
Història
[editar | editar còdic]
Les eleccions es varen utilisar en époques tan primerenques com l'antiga Grècia i l'antiga Roma, i durant tot el periodo medieval per a elegir a governants com l'emperador del Sacre Imperi Romà Germànic (vore elecció imperial) i el papa (vore elecció papal).[4]
El rei de la dinastia Pala Gopala I (va governar c. 750s - 770) a principis de la Bengala medieval va ser elegit per un grup de caps feudals. Tals eleccions eren prou comunes en les societats contemporànees de la regió.[5][6] En l'Imperi Chola, al voltant de l'any 920 de l'era cristiana, en Uthiramerur (en l'actual Tamil Nadu), s'utilisaven fulls de palma per a seleccionar als membres del comité del poble. Els fulls, en els noms dels candidats escrits en elles, es colocaven dins d'una vasija de fanc. Per a seleccionar als membres del comité, es demanava a un jove que traguera tants fulls com a llocs disponibles. Açò es coneixia com el sistema Kudavolai.[7][8]
Les primeres eleccions populars registrades de funcionaris a càrrecs públics, per majoria de vots, en les que tots els ciutadans eren elegibles tant per a votar com per a ocupar càrrecs públics, es remonten als Éforos d'Esparta en l'any 754 a. C., baixe el govern mixt de la Constitució de Esparta. [9][10] Les eleccions democràtiques atenienses, en les que tots els ciutadans podien ocupar càrrecs públics, no es varen introduir fins a 247 anys despuix, fins a les reformes de Clístenes.[11] Baixe l'anterior Constitució Soloniana (c. 574 a. C.), tots els ciutadans atenienses podien votar en les assamblees populars, en assunts de dret i política, i com a jurats, pero només les tres classes més altes de ciutadans podien votar en les eleccions. Tampoc les classes més baixes de les quatre classes de ciutadans atenienses (definides per la seua riquea i propietats, i no pel seu naiximent) podien ocupar càrrecs públics, gràcies a les reformes de Solón.[12][13] L'elecció espartana dels éforos, per lo tant, també és anterior a les reformes de Solón en Atenes en aproximadament 180 anys.[14]
Les qüestions relatives al sufragi, especialment el sufragi dels grups minoritaris, han dominat l'història de les eleccions. Els varons, el grup cultural dominant en Norteamérica i Europa, a sovint dominaven l'electorat i seguixen fent-ho en molts països.[4] Les primeres eleccions en països com Regne Unit i Estats Units estaven dominades per terratinents o classe dominant varons. [4] No obstant, en 1920 totes les democràcies d'Europa Occidental i Norteamérica contaven en sufragi universal masculí adult (llevat Suïssa) i molts països varen escomençar a considerar el sufragi femení.[4] A pesar del sufragi universal per als hòmens adults, en ocasions es varen erigir barreres polítiques per a impedir un accés just a les eleccions (vore moviment pels drets civils).[4]
Funcions
[editar | editar còdic]El politòlec Xavier Torres de l'Universitat de Barcelona ha indicat que «les eleccions constituïxen una pràctica substancial i consustancial de les democràcias» ya que «suponen el reconeiximent de la voluntat popular en el quefer polític i òbrin l'accés en llibertat al poder institucional i al seu eixercici llegítim i llegal». En este sentit ha senyalat quatre funcions fonamentals de les eleccions en els sistemes democràtics:[15]
- Generar participació. Les eleccions són l'instrument fonamental de participació dels ciutadans en el sistema polític (encara que no és l'únic). Per mig del vot expressen les seues preferències optant entre programes polítics distints, per lo que les eleccions constituïxen un moment decisiu per a eixercir l'influència política (per a establir els temes de l'agenda política). Finalment, «els resultats electorals vinculen les preferències del cos electoral en les institucions polítiques».
- Produir representació. Donada la inviabilidad de que tots els ciutadans participen diàriament en totes les decisions públiques, es fa ineludible la democràcia representativa i són precisament les eleccions les que duen el pluralisme de la societat a les institucions polítiques («en un país democràtic, les institucions reflectixen les preferències ciutadanes») i, ademés, «eixerciten un paper decisiu en el procés de selecció i renovació dels representants polítics..., a els qui se'ls conferix un mandat electoral».
- Proporcionar Govern. Els electors lleven i posen governs en els seus vots (directament en els sistemes presidencialistes; indirectament en els parlamentaris). I també determinen quí ocuparà l'oposició parlamentària que controle al govern. Aixina mateix establixen l'orientació general de les polítiques públiques que es duran a terme, «ya que configuren un Govern d'un o un atre signe, les prioritats del qual i preferències polítiques diferixen entre sí», encara que «la decisió de les urnes no és un chèc en blanc i a lo llarc de la llegislatura pot aparéixer el descontent en les decisions polítiques o el malestar per no poder expressar en una major influencia les demandes socials».
- Oferir llegitimació. En les democràcies solament es consideren llegítims als governants elegits pels ciutadans, d'ahí el paper essencial que tenen les eleccions en cuanto que llegitimen el sistema polític, el sistema de partits i la designació d'un govern. Aixina mateix contribuïxen a la socialisació política («creant hàbits de participació, percepció i comprensió del sistema polític» democràtic) i a la formació de la cultura política del electorat («s'estructuren pensaments, actituts i comportaments polítics que contribuïxen a la llegitimació»). Ademés donen pas a una nova fase de comunicació política per mig de l'interacció entre l'opinió pública i l'elite política (reflectida, per eixemple, pels sondejos d'opinió) i que és determinant per a la llegitimació de l'acció política entre elecció i elecció.
Torrens advertix que en els règims autoritaris les eleccions —quan les hi ha mai són competitives—perseguixen unes funcions completament distintes. «En les dictaduras, el poder polític no està en joc i entre les funcions de les eleccions [no competitives] trobem pretendre establir una llegitimitat en l'interior del país i en les relacions internacionals, oferir l'apariència de normalitat, promoure l'adheriment al règim autoritari que tinga un efecte institucional estabilisador a través d'un conformisme generalisat en la societat civil, i desprestigiar a l'oposició democràtica o neutralisar-la. [...] La diferència essencial entre uns sistemes electorals pluralista i unes eleccions no competitives redunda en el seu caràcter: elecció política en les democràcies o control polític en les dictadures».[16]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ En l'Unió Europea, com unió política, se celebren les cridades "eleccions europees", en les que la ciutadania de l'Unió elegix democràticament a les persones (eurodiputats) que els van a representar en el Parlament Europeu, l'institució parlamentària que ostenta el poder llegislatiu junt al Consell de l'Unió, dit Parlament s'encarrega d'aprovar o rebujar els proyectes de llei que li presenta i elabora la Comissió Europea. El Parlament representa a la ciutadania europea en el seu conjunt i no als diferents Estats, els diputats no són diplomàtics, són polítics que representen la seua ideologia política. El Parlament està compost per grups parlamentaris, que estos a la seua volta poden estar composts tant per partits a escala europea i/o com per partits nacionals. Es tracta del segon parlament del món en el major electorat (més de 400 millons d'electors).
- ↑ En Espanya l'organisació de les eleccions recau, segons el tipo d'elecció, en la Direcció general de Política Interior del Ministeri de l'Interior, o en la conselleria regional o àrea provincial en competències en matèria de processos electorals. La resolució dels conflictes que en les eleccions es produïxquen correspon en Espanya en exclusiva a la Junta Electoral Central o a les juntes electorals de ranc inferior que per delegació llegal s'establixquen.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Torrens, 2023, p. 482.
- ↑ Mecanismes per a impedir de fet el vot dels negres en Estats Units des de l'abolició de l'esclavitut fins a mediats del sigle XX (moviment pels drets civils).
- ↑ Terme falcat per R. B. McCallum en 1952. Font citada en Psephology.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 "Election (political science)". Encyclopædia Britannica. Recuperat el 18 d'agost de 2009
- ↑ Nitish K. Sengupta. «The Imperial Pala», Land of Two Rivers: A History of Bengal from the Mahabharata to Mujib, Penguin Books Índia, pp. 39-49. ISBN 978-0-14-341678-4.
- ↑ Biplab Dasgupta. google.com/books?aneu=YRRnRK8liYEC&pg=PA341 European Trade and Colonial Conquest, Anthem Press, pp. 341-. ISBN 978-1-84331-029-7.
- ↑ (2010) VK Agnihotri (ed.). Història de l'Índia, 26th edició, Allied, pp. B-62-B-65. ISBN 978-81-8424-568-4.
- ↑ «in/historical/Pre%20Independence.html Método electoral anterior a l'independència». Comissió electoral de l'estat de Tamil Nadu, Índia.
- ↑ «Éforo &#; Magistrat espartano».
- ↑ Heródoto. Les Històries, Project Gutenberg.
- ↑ «com/topics/ancient-greece/ancient-greece-democracy Ancient Greek Democracy».
- ↑ «Naiximent de la democràcia: Solón el llegislador».
- ↑ Aristóteles. La Constitució d'Atenes, Project Gutenberg.
- ↑ «Solón &#; Biografia, Reformes, Importància, i Fets».
- ↑ Torrens, 2023, pp. 469-473.
- ↑ Torrens, 2023, p. 473.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- V, Dennis C (1996). Constitutional Democracy. Oxford: Oxford University Press.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFTorrens2023">Torrens (2023). «Eleccions i sistemes electorals», Miquel Caminal (ed.). Manual de Ciència Política, 7.ª edició, Madrit: Tecnos, pp. 469-505. ISBN 978-84-309-8785-6.
- V, Alan (1987). Citizens, Parties and the State. Princeton: Princeton University Press.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Elecciones» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.