Constitució de Esparta
La constitució d'Esparta, també coneguda com la Gran Retra (Del grec Μεγάλη Ῥήτρα, que lliteralment significa "Gran Dit" o "Proclamació"), és la llei fonamental que regia als espartanos, atribuïda a Licurgo. Instituïda despuix de finalisar les guerres mesenias a finals de el VIII, esta constitució té per objectiu:
L'administració dels ilotas i mesenios recent esclavizados. L'establiment i reconeiximent dels migrants dorios com a nous habitants de Esparta. Establir un estat de caràcter comunal i militarista espartano.[1]
La Gran Retra provablement mai fora escrita, puix va deure elaborar-se a lo llarc de les guerres mesenias, que varen fer entrar en crisis a l'aristocràcia i a la ciutat sancera. A fi de garantisar la seua subsistència es va instituir la «eunomia» o igualtat de tots davant la llei, en el propòsit d'eliminar privilegis i descontents. Pero, a diferència d'Atenes, l'eunomia espartana era sinònim d'una enorme disciplina. Tots els membres de la ciutat tenien que fer sacrificis, tant la corona com l'aristocràcia i el poble. El sistema de Licurgo busca una simbiosis en la que coexistiren els diversos sistemes polítics coneguts en l'àmbit grec: la diarquía (hi ha dos reis), l'oligarquia (s'establix una «gerusía» o consell de vells i un consell de govern dels «éforos»).
Estes reformes permaneixerien en vigor durant la major part de l'història espartana.
Orígens de la reforma
[editar | editar còdic]
Despuix de la conquista de Mesenia en el VIII, la principal preocupació dels dorios, ara reconeguts com espartanos, era la conformació de la primitiva Ciutat estat, i l'amenaça que representava una rebelió per part dels mesenios, fets Hilotas.
El llegislador grec Licurgo va decidir enfortir l'autoritat dels ciutadans de Esparta per a sofocar qualsevol possible rebelió. Licurgo afirma que:
Els pensaments de Licurgo varen especialisar la nova constitució en caràcter militar i comunal.
Característiques de la reforma
[editar | editar còdic]Varis aspectes de la reforma eren:
Respecte al poder públic
[editar | editar còdic]La major part dels poders polítics i administratius de Esparta estaria en mans de la Gerusía (també cridada la justícia de lo vells), dirigida per hòmens majors de 60 anys d'edat, els qui tindrien ràpida comunicació al Oràcul de Delfos, i prendrien qualsevol decisió que atañera al conjunt de la ciutadania espartana (homoioi). Esparta no tindria un únic rei, sino dos reis, és dir una diarquía, encara que es desconeixen les raons originals que varen motivar esta reforma. Abdós participaven en les decisions internes, tindrien els mateixos drets i la seua autoritat només podia ser qüestionada o revocada per l'aristocràcia.
Els reis de Esparta rebien una educació igual als demés espartanos, pero tan pronte finalisaven els seus estudis rebia l'instrucció necessària per a ocupar el poder.
Respecte dels ciutadans varons
[editar | editar còdic]Tot ciutadà espartano naixia per a la guerra, per a protegir l'estat i viuria en equitat en tots els ciutadans de Esparta. Tot ciutadà espartano vestiria una corfoll roja i duria el cabell llarc per a que se li identificara com a tal.
Els primers anys de vida d'un espartano
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Agogé.
En Esparta es considerava que tot ciutadà li pertanyia i corresponia a l'estat, per lo que a lo llarc de la seua vida els espartanos complien sempre una llabor diferent en la societat: Beodos els vells de la ciutat devien examinar al menor; si el bebé era considerat massa dèbil o deforme, era eixecutat per a no tacar el nom de Esparta. Des de que naixia, se li devia ensenyar al chiquet espartano els aspectes de la societat. Epicuro afirmava que:
En complir sèt anys, els jóvens espartanos devien partir de la seua llar i ser educats en la comuna a on rebien la seua instrucció militar i civil, deprenien els principis de defensa i prendrien la definitiva identitat espartana. En la comuna no se servia menjar. Pel contrari, se li ensenyava al jove espartano a aforar-se per a furtar-li als llauradors hilotas i aixina, d'esta manera desenrollar la seua sigilo. També se li ensenyava a tornar a la comuna per a no ser castigat. Si un jove espartano era atrapat fòra de la comuna, seria enjuïciat d'acort a les lleis de Licurgo:
Dins de la comuna, els espartanos tenien que defendre's sols, especialment dels atres jóvens, que iniciaven un pleit que per lo general terminava en la mort a colps d'un dels jóvens. A partir dels dotze anys un jove espartano podia conseguir parella.
La graduació
[editar | editar còdic]Quan complia 21 anys, el jove ya era considerat com «un llegítim ciutadà espartano» i es graduava de l'Agogé: En 21 anys, el espartano devia sometre's a una última prova: s'enviava als estudiants més destacats a lo llarc de la seua instrucció en la comuna a les montanyes de l'occident de Lacedemonia, armats en una llança i una daga. Tenien que retornar a Esparta en el cadàver d'un ilota, per a demostrar d'esta manera la seua identitat. Als dos graduats més exitosos de la comuna li'ls enfrontava entre sí. Qui sobrevixquera seria honrat en una posició en la guàrdia personal de 300 hòmens dels reis.
Despuix de graduar-se
[editar | editar còdic]El restant de la seua vida un espartano formava una família i tenia total control sobre els esclaus. Tota la seua vida es dedicaria a la seua funció militar fins a complir 60 anys, quan passava a formar part de l'aristocràcia.
Les dònes espartanas
[editar | editar còdic]
Les dònes espartanas s'educaven per a poder formar una llar: Eren educades per a poder educar a la pròxima generació de ciutadans espartanos. A la mateixa edat que els hòmens, tota dòna espartana ingressava en la comuna per a poder ocupar-se de la criança. Als 12 anys les jóvens es convertien en espartanas, podien formar relacions en els hòmens i podien formar una família.
Els esclaus
[editar | editar còdic]Els esclaus eren considerats indignes en la societat espartana i d'acort en les lleis de Licurgo:
Atres lleis
[editar | editar còdic]Atres lleis de la constitució espartana destacaven el caràcter comunal d'esta societat:
Tots els ciutadans de Esparta, dònes i chiquets que no residiren en la comuna devien presentar-se tres voltes al dia en un menjador comunitari, a on el menjar (sisitia) se servia pels ilotas. Menciona Plutarco en el seu tractat segon sobre menjar carn (De esu carnium I-II), que en una de les tres ordenances de Licurgo, denominades rhetrae, va establir que les portes, aixina com els seus marcs i els de les finestres, i els sostres de totes les cases es feren utilisant únicament serra i astral, en cap atra ferramenta. S'imponia aixina l'austeritat i senzillea, mantenint lo superfluo alluntat de la sobrietat de les llars.
Els éforos
[editar | editar còdic]Els éforos era una unitat de 5 magistrats que es elegia anualment i cap a la de poder eixecutiu en temps de pau, les seues facultats incloïen la capacitat de cobrar imposts, emetre lleis, declarar la guerra i en cas de considerar-ho necessari jujar als reis. En temps de guerra mínim 2 eforos devien acompanyar als reis en les seues campanyes i podien determinar una mala gestió per part del rei prenent el control de les mateixes i posteriorment jujant al rei, en un comité que integraria a l'atre rei, entre les facultats d'este comité es trobava arrestar, exiliar o inclús eixecutar al rei.[6] Un eixemple de quan els éforos varen utilisar els seus poders contra el rei, està en l'exili i posterior arrest de cleomenes I i l'elecció de Leónidas I com el seu successor.[7] Un atre eixemple va ser quan varen permetre al rei Anaxandrides tindre una segona esposa en tal d'assegurar la seua linaje, resultat d'este matrimoni va ser cleomenes I [7]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Constitució de Esparta». www.ecured.cu. Consultat el 22 de març de 2015.
- ↑ «Història dels hòmens célebres de Grècia - Capítul II - Licurgo». www.e-torredebabel.com. Consultat el 22 de març de 2015.
- ↑ «L'educació en Esparta». factoriahistorica.wordpress.com. Consultat el 22 de març de 2015.
- ↑ «Bosqueig històric de la Filosofia del Dret 1». és.scribd.com. Consultat el 22 de març de 2015.
- ↑ «No existix societat sense normes». www.schonthalcivica1profesoraurso.ecaths.com. Consultat el 22 de març de 2015.
- ↑ (1973) La república dels lacedemonios, Madrit: Institut d'Estudis Polítics..
- ↑ 7,0 7,1 «Els nou llibres de l'història/Lliure V - Wikisource». és.wikisource.org.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Constitución de Esparta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.