Gerusía
La Gerusía (en grec antic: γερουσία, gerousía) en l'época homérica era el consell de vells (els γέροντες, gérontes), que cooperaven en les delliberació i resolucions en els reis. En l'época clàssica es conservava en les ciutats en règims aristocràtics, sent la més coneguda, Esparta. També estava present en Cartago i, en funcions variables, en Àsia Menor, illes del Egeo i Tracia.[1]
Gerusía en Esparta
[editar | editar còdic]És atribuïda la seua creació al semilegendario llegislador espartano Licurgo en el VII, en la seua Gran Retra ('Gran Pronunciament'). Segons el biógraf de Licurgo, Plutarco, la creació de la gerusía va ser la primera innovació constitucional significativa instituïda per Licurgo.[2]
La Gerusía era un dels òrguens de govern de l'Antiga Esparta. Estava formada per trenta membres en total, dels quals, vintihuit tenien que tindre més de xixanta anys (és dir, ya exents del servici militar obligatori), i els dos membres restants eren els dos reis espartanos, estos, independentment de la seua edat (Esparta estava governada per una diarquía). Aparte dels reis, els membres de la Gerousia, coneguts com gerontes, servien de per vida. Els gerontes eren elegits per viva veu del poble, per aclamació (βοή). Un grup de hòmens, els àrbits, situats en un edifici separat, determinaven qué candidat, sense possibilitat de conéixer quí era, havia rebut la cridoria més forta d'aprovació, en travessar l'assamblea popular, per tanda elegida a l'encert.[3][4] Estos membres electes incloïen varis membres de les dos cases reals espartanas; l'afiliació provablement estava restringida als aristócrates.[2]
Funcions
[editar | editar còdic]La Gerusía va tindre dos papers principals:
- Llegislatiu, encarregant-se de debatre i preparar les propostes llegislatives que devien sometre's a l'aprovació de l'Apella (assamblea popular).[5] A l'inversa, la Gran Retra sugerix que podia anular les decisions preses per l'Apella si creïa que distorsionaven les propostes inicials, encara que potser este vet no s'aplicara a les delliberació sobre la guerra i la pau.[6][2]
- Judicial, funcionant com una espècie de Tribunal Suprem, podent invocar els processos de major transcendència, en dret a jujar a qualsevol espartano, podent carrejar pena de mort, desterro o atimia, i inclús processos contra els propis reis.[2] Entre els 490 de el V i 378 a. C., a lo manco sèt reis varen tindre que defendre's de la Gerusía, inclós Plistoanacte.[6]
Gerusía en Cartago
[editar | editar còdic]En Cartago era el nom donat pels escritors grecs, en l'àmbit helenístico, del consell de 300 vells nomenats de per vida, el denominat senatus dels romans. Es dividia en un consell restringit de 30 membres. Els dos consells, convocats pels dos sufetes, prenien les principals delliberació. Entre els seus membres, s'elegien els que devien jujar el treball dels magistrats. Encara que els membres de la Gerusía eren teòricament elegits pel poble d'entre aquells que havien alcançat certa edat i tenien suficient riquea, pràcticament solament eren elegits els que ya havien segut magistrats.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «donar-Storia%29 Gerusia». Treccani. Consultat el 14 d'octubre de 2020./
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Cartledge, Paul (2003). The Spartans: An Epic History, Londres: Pa Books, p. 60-62. ISBN 978-1-4472-3720-4.
- ↑ R. Maisch i F. Pohlhammer (1931). Institucions gregues, Barcelona: Llabor, pp. 27.
- ↑ Plutarco, Lucius Mestrius (75). Lycurgus.
- ↑ Holland, Tom (2009). Persian Fire, Londres editorial=Abacus, p. 81. ISBN 978-0-349-11717-1.
- ↑ 6,0 6,1 Terry Buckley (1996). Aspects of Greek History, 750-323 BC: A Source-Based Approach, Nova York: Routledge, p. 73.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gerusía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.