Corfoll

Corfoll

El corfoll de José, de Velázquez (ca. 1630).

Detall del Mosaic del Nilo de Palestrina, en soldats helenísticos que visten corfoll (I a. C.)

El corfoll és una penyora de vestir àmplia i llarga, en mànegues, que cobrix des del coll fins a les cames. És pròpia de les vestiduras antigues. També es denominava corfoll a una roba interior o camisa sense mànegues o en mànegues curtes. En la vestidura religiosa el corfoll és una penyora de llana que es du per baix dels hàbits.

En biologia es denomina "corfoll" a distints teixits animals i vegetals: películes que cobrixen a bulbos i fruts, membranes de distintes parts del cos humà, i el teixit que cobrix per complet als tunicados.

Antic Israel

En l'antic Israel els hebreus duyen corfolls de vàries classes. El història de Jacob reflectix que el corfoll de José era més rica que la dels seus germans i que en dies de penitència duyen uns corfolls estrets de color obscur.

Antiga Grècia

Vore també: Quitón i Exomis (vestimenta)

En l'antiga Grècia, el corfoll s'adornava en la llínea del dobladillo per a representar la polis. Els corfolls s'teñir en colors lluents com a rojoses, púrpures, verdosas o azafranadas o be eren blanques. Els reis grecs no usaven la coraza, el caixco i la clámide sino un corfoll més llarc que la dels atres grecs en un mant més ample que la clámide i un ceptre més gran. Les dònes asseguraven els seus corfolls sobre les seues esquenes en hebillas més o menys grans l'us de les quals, no obstant, no va durar molt en Atenes.

El corfoll dòric s'abotonava sobre les esquenes en botons i en els brodats o instita en que es guarnien per avall va voler imitar-se les ondulacions del mar. Era el trage més antic que va estar en us entre els grecs i era sense mànegues per lo que es diferenciava del corfoll jónica. Els lacedemonios usaven per a la guerra corfolls escarlates en l'objecte de que la sanc de les seues ferides no es notara tant.