Ceptre

Ceptre

El ceptre és un bastó curt usat com a emblema d'autoritat o distinció de mando, que pot terminar en la seua part superior en una figura simbòlica. Es tracta de bastons de mando assignats a aquells caps d'elevada autoritat. L'arqueòlec Manuel Hermann Lejarazu, en Símbols de poder, expressa que «tant en Mesoamérica com en atres parts del món un dels principals atributs del governant és representat pel ceptre, puix a nivell universal el ceptre simbolisa l'eix del món i el centre del cosmos; de tal modo, el sobirà que ho porta es constituïx a sí mateixa com a eix rector d'eixe univers».

Mercés de la Garza Camí, en «El lloc del governant en el cosmos i els seus ritos de poder», expressa que «el ceptre és, a nivell universal, un model reduït del bastó de mando, símbol vertical que representa primer a el home i despuix a el home poderós i el poder rebut dels deus».

Els caps de moltes nacions han adoptat el ceptre a lo llarc dels sigles com a senyal d'autoritat, fent-ho consistir en una vara o bastó més o menys ric i adornat que sol arrematar en alguna figura simbòlica. Els de l'Edat Antiga, que ostenten en les seues mans els deus i emperadors, tenen la forma d'asta o percha elevada. Els de l'Edat Mija es presenten més curts i rics i els de la Moderna encara més menuts i adornats.

Història

Els primers ceptres daten del Neolític, quan comencen a aparéixer societats estructurades i jerarquizadas. A partir de ferramentes agropecuarias, com el mayal, el flagelle o el cayado de pastor, varen sorgir armes que, a la seua volta, es varen convertir en símbols d'autoritat. Hi ha esteles mesopotámicas i egipcíaques a on els reis porten mazas que serien l'antecedent dels ceptres. Per eixemple, en l'Antic Egipte, els faraons portaven el cridat nejej (que sembla derivar del mayal, simbolisant el poder del faraó sobre la terra i les collites) o —més provablement— d'un flagelle espantamoscas; ademés duyen el heqa o cayado (emblema de guia i liderage sobre el poble, que passarà a l'Iglésia en el nom de bàcul, com a símbol pastoral).

Entre els celtíberos es va usar una espècie de ceptre o bastó, distintiu d'alguna autoritat segons ho revelen troballes verificades en sepultures de distinguits guerrers. Tenien un arremate ample i triangular de bronze calat i adornat en motius llineals i alguna figura simbòlica. Hi havia també ceptres curts en les civilisacions antigues, els quals poden considerar-se millor bastons de mando o de distinció propis de magistrats: aixina són per eixemple la vara dels centuriones romans i el ceptre que els generals victoriosos duyen en rebre els honors de triumfo en la magna urbs. En Roma per fi varen aplegar els emperadorés a usar en el seu tro el chicotet ceptre triumfal dels generals.

Entre els antics pobladors de l'Amèrica precolombina, en l'actual Nicaragua es menciona el cas del cap náhuat Agateyte, també conegut com Acatecuhtli, nom compost de acátl, ‘canya’, per extensió, ‘ceptre’; i de tecúhtli, que la seua metátesis és teuctli, nahualisme Teite, expressa ‘Senyor’. Acatecuhtli expressa ‘El Senyor de la Canya’ o ‘El Senyor del Ceptre’.

Vore també

• Ceptre Imperial de Rússia

Referències

• El contingut d'este artícul incorpora material de Arqueologia i belles arts, de 1922, de Francisco Naval i Ayerbe, que es troba en el domini públic.