Meandre
Un meandre és una curva descrita pel curs d'un riu, que la seua sinuosidad és pronunciada. Es formen en major facilitat en els rius de les planures aluvials en pendent molt escassa. Els sediments solen depositar-se en la part convexa del meandre, alvançant la vora, mentres que en la cóncava, per la força centrífuga, predomina l'erosió i la reculada de dita vora.[1] La combinació de l'alvanç de la vora en les parts convexas i la reculada en les cóncaves produïx la migració del caixer i, per tant, el desenroll del meandre.
Quan per l'erosió dos caixers curvos es troben, el riu talla camí a través de la zona a on s'oponen les corrents i es forma un llac de ferradura o de collera de bou (en anglés oxbow lake), ya que els sediment tanquen l'entrada i eixida de l'antic meandre, quedant fora del caixer del riu. Alguns d'estos meandres secs reben noms locals: en Aragó, els meandres secs del ric Ebre es diuen galachos; en els Estats Units, en el suroest també són coneguts com a «racó» i en el Sur, als antics braços i meandres del riu Mississipi se'ls crida bayou, una veu que per extensió s'aplica a eixos mateixos elements en atres llocs.
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula meandre prové del grec Meandre (Μαίανδρος), nom d'un riu d'Anatolia hui cridat Büyük Menderes. Sembla ser que el Meandre va sorprendre sempre als grecs per la seua forma d'alvançar serpenteando. Aixina el nom propi es va fer nom comú: el meandre d'un riu.
Geometria dels meandres
[editar | editar còdic]
La descripció tècnica d'un curs d'aigua serpenteante es denomina geometria de meandres.[3] Es caracterisa com una forma d'ona irregular. Les formes d'ona ideals, com una ona sinusoidal, representen una llínea grossa, pero en el cas del curs d'un riu, l'esgambi deu ser presa en consideració. L'esgambi entre vores és la distància del curs medida en una secció travessera en el nivell de riuada del riu, per lo general manifestada per les llínees de vegetació més baixes.
Com la forma d'ona d'una riera meándrico seguix l'eix descendent de la vall, es pot considerar una llínea recta ajustada a la curva de tal forma que la suma de totes les amplitut medides en relació en ella siga zero. Este eix representa la direcció general de la corrent.
En qualsevol secció travessera, la corrent seguix l'eix sinuós, la llínea mija del caixer. Dos punts consecutius de l'eix sinuós i de la vall definixen un bucle del meandre. Un meandre està format per dos bucles consecutius apuntant en direccions travesseres opostes. La distància d'un meandre a lo llarc de l'eix de la vall és la llongitut del meandre o llongitut d'ona. La màxima distància de l'eix de la vall a l'eix sinuós d'un bucle és l'esgambi o amplitut del meandre. El curs en eixe punt és el cim o ápex.
En contrast en les ones sinusoidals, els bucles d'una riera serpenteante té una forma més circular. La curvatura varia des d'un mínim en el vèrtiç fins a l'infinit en el punt de creuament (llínea recta), també cridat inflexió, perque la curvatura canvia de direcció en el seu veïnat. El radi del bucle es considera la llínea recta perpendicular a l'intersecció de l'eix de la vall i l'eix sinuós en el ápex. Com el bucle no és ideal, es necessita informació adicional per a descriure-ho. L'àngul d'orientació és l'àngul entre l'eix sinuós i l'eix de la vall en qualsevol punt de l'eix sinuós.
Un bucle en el vèrtiç té una ribera exterior convexa i una ribera interior cóncava. El cinturó del meandre es definix per l'esgambi d'un meandre mig, mida des de la ribera exterior a l'atra ribera exterior, en lloc de llínea central a llínea central. Si hi ha una planura d'inundació, s'estén més allà del cinturó del meandre: es diu que és un meandre lliure -pot trobar-se en qualsevol lloc de la planura inundable. Si no hi ha una planura d'inundació els meandres són fixos.
Hi ha vàries fòrmules matemàtiques que descriuen les variables de la geometria dels meandres. Com a resultat, alguns paràmetros numèrics que apareixen en eixes fòrmules pot ser establits. La forma d'ona depén en última instància de les característiques de la corrent, pero els paràmetros són independents d'ella i, aparentment, són causats per factors geològics. En general, la llongitut del meandre és 10-14 voltes, en una mija d'11 voltes, l'ample complet de les vores i de 3 a 5 voltes, en una mija de 4,7 voltes, el radi de curvatura en el vèrtiç. Este radi és 2-3 voltes l'esgambi del caixer.
Un meandre té un patró de profunditat també. El creuament es caracterisa per ràpits, o llits superficials, mentres que en els àpiços estan les piscines. En una piscina la direcció del fluix és cap a avall, desgastant material del llit. El major volum, no obstant, fluïx més llentament en l'interior de la curva, a on, per la reducció de la velocitat, deposita sediment.
La llínea de màxima profunditat, o canal, és la llínea de vaguada o llínea thalweg. Normalment designa la frontera quan els rius s'utilisen com a fronteres polítiques. La vaguada abraça la ribera exterior i retorna al centre en els ràpits. La llongitut d'arc del meandre és la distància a lo llarc de la vaguada d'un meandre. La llongitut del riu és la llongitut a lo llarc de la llínea central.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Strahler: 428.
- ↑ Estrabón, Geografia, Llibre 12, Capítul 8 Secció 15.
- ↑ Les definicions tècniques d'esta secció s'han obtingut en gran part de Julien, Pierre Y. (2002). River Mechanics, Cambridge University press, pp. 179–184. ISBN 0521529700. Ademés s'utilisen conceptes de Graf, Walter (1984). Hydraulics of Sediment Transport, Water Resources Publications, pp. 261–265. ISBN 0-918334-56-X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Meandro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.