Anar al contingut

Riu Mosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Meuse Montherme.jpg
Riu Mosa

El riu Mosa (en alemán: Maas; en francés: Meuse; Plantilla:Lang-nl) és un important riu europeu de l'alvertent del mar del Nort, que naix en França i despuix de fluir per Bèlgica i els Països Baixos desemboca a través del delta comuna del Rin-Mosa-Escalda. Té una llongitut de 950 km —el 31.º riu europeu més llarc i el 18.º dels primaris— i drena una conca de més de 36 000 km² —78.ª conca europea i 6.ª de la mar del Nort—: 14 000 km² corresponen a Bèlgica, 9000 km² a França i 8000 km² als Països Baixos, sent el restant d'Alemània (4000 km²) i Luxemburc (500 km²). Té un cabal mig de 400 m³/s. La seua conca està habitada per nou millons d'europeus. Com a curiositat adicional, va anar en este riu a on es varen trobar els primers restants de el "mosasaurus", un reptil marí del cretácico superior que es va convertir en un dels depredadors màxims de les mars i oceans del seu temps.

El Mosa naix en el noreste de França a solament 409 m d'altitut, i discorre primer en direcció nort, despuix cap al noreste despuix de creuar el massiç de les Ardenas i, per últim, a l'oest. Desemboca a través del Haringvliet, un entrante de la mar del Nort, despuix de dividir-se en varis ramals ara abandonats que deixen entre ells una àmplia delta.

Administrativament, el riu discorre per la nova regió francesa de Gran Este —departaments d'Haute-Marne, Vosges, Mosa i Ardenas—, per les regions belgues de Valonia —províncies de Namur i Lieja— i Flandes —província de Limburgo— i per les províncies neerlandeses de Brabante Septentrional, Limburgo, Güeldres, Holanda Meridional i Utrecht. Les ciutats més importants en el seu curs són les franceses Commercy, Verdún, Mouzon, Sedán, Charleville-Mézières i Givet, les belgues Dinant, Namur, Andenne, Huy, Seraing, Lieja i Maaseik i les neerlandeses Maastricht, Roermond, Vine-ho i Róterdam.

Els seus principals afluents són els rius Semois (210 km), Sambre (190 km), Ourthe (165 km), Rur (164,5 km), Chiers (127 km), Niers (117 km) i Lesse (89 km).

El riu és navegable des de la ciutat de Saint-Mihiel per a gálibos gabarit Freycinet (250 tonellades), des de Givet per a péniches (barcaces de 1350 t) i des del port autònom de Lieja i fins a Róterdam, per bucs del tipo renano (2500 t) i barcaces (2 x 4500 t). Està comunicat per mig de varis canals en les conques del Rin i del Sena.

Històricament, el Mosa va ser la frontera occidental del Sacre Imperi Romà Germànic des de la seua creació, en el IX, fins a l'anexió de la major part d'Alsàcia i Lorena per França despuix del tractat de la Pau de Westfalia, en 1648, i de l'anexió del Principat de Lieja, en 1792, també per França. Nostálgicament, el riu és mencionat encara hui en el himne alemà.

Els governs dels cinc països de la seua conca —i també de les tres regions de Bèlgica— varen firmar el 26 d'abril de 1994 un «Acort internacional sobre el Mosa» en Charleville-Mézières en la finalitat de solucionar totes les qüestions relatives al riu, inclús la qüestió de la manera en que les autoritats polítiques corresponents s'entenen per a preservar els interessos que compartixen. Es va establir també una Comissió Internacional del Mosa per a dur l'acort a la pràctica. Un nou acort va ser firmat el 3 de decembre de 2002 en Gante, que va entrar en vigor l'1 de decembre de 2006.

Etimologia

[editar | editar còdic]

El primer registre escrit que menciona el riu ho nomena en llatí Mosa. No obstant, el nom del riu és anterior a l'época romana i es remonta a lo manco al periodo celta. De fet, el nom de la vila de Mouzon significa «mercat del Mosa» en celta (Moso-magus). L'etimologia de Mosa és desconeguda.[1] En la Taula de Peutinger (a partir de el IV), el Mosa no es denomina Mosa, sino Flumen Patabus.

El nom neerlandés Maas deriva del neerlandés mig Mase, que prové de la presumida pero no atestada forma en vell neerlandés *Massa, del proto-germànic *Masō. Solament el modern neerlandés conserva esta forma germànica, no obstant.

A pesar de la similitut, el nom germànic no deriva del nom llatí, a jujar pel canvi de l'antiga o en una a, que és característic de les llengües germàniques. Açò indicaria que abdós noms llatí i germànic provablement derivaren d'una font Proto-celta, que hauria segut *Mosā.

Del llatí Mosa prové l'adjectiu francés mosan[2] i l'espanyol mosano. Varis topònims deriven del nom del riu: ademés de Mouzon també Mosela i Maastricht (en llatí Mosa Trajectum).

Història

[editar | editar còdic]

Una artèria comercial en l'Edat Mija

[editar | editar còdic]

El Mosa va ser una artèria econòmica de primer orde ya des de l'antiguetat, mantenint la seua influència en els intercanvis comercials forjats durant l'época merovingia, com testimonien la difusió de tècniques i motius en la seua conca ben atestats en les excavacions arqueològiques. També va ser la columna vertebral del bisbat de Lieja, convertit després en principat episcopal (980-1795) en la segona mitat de l'Edat Mija. Aixina, l'autoritat del príncip bisbe s'estenia sobre els faubourgs (o ciutats sanceres) units pel riu: Dinant, Namur, Andenne, Huy. En cada una d'estes ciutats, un pont i una iglésia dedicada a la Verge percebien el dret de pas, alimentant el tesor episcopal.

Marc Suttor considera que el tràfic en el Mosa devia ser comparable en el del Loira, Sena i Rin, en particular del vi, el principal producte transportat en els grans rius europeus en l'Edat Mija i la Renaixença, i que seria un tràfic igual en el XVI a la producció de vins de Bordeus.[3] Aprofitant este eix comercial, l'orfebreria mosana (en especial, la dinandería, és dir, el treball del latón) es va desenrollar durant tota l'Edat Mija. La llegenda històrica informa que la pràctica de la dinandería enfrontava Bouvignes a Dinant: Philippe de Commynes (1447-ca. 1511) ho ha contat be en les seues columnes i l'historiador Jules Michelet (1798-1874) també ho arreplega.

Vore també: Principat de Lieja

Riu fronteriç

[editar | editar còdic]

Des de finals de el XIII, el Mosa va ser un dels «quatre rius» («royaume dones quatre rivières», fent referència al Tractat de Verdún (843) que havia fixat el llímit entre la França Occidental i la Lotaringia en els cursos del Escalda, del Mosa, del Saona i del Ródano) que varen definir la frontera entre el regne de França i el Sacre Imperi Romà Germànic. Este llímit, justificat per la memòria del tractat, anava des de la font del riu fins a la vila de Mézières i corria pel mig dels principats que trobava, incloent el comtat de Bar. (En 1301 Enrique III de Bar va rebre la part occidental (Barrois mouvant) com un feu francés de mans del rei Felipe IV.) Esta frontera va ser una realitat, pero sobretot un objecte de representació, estilisant els distints llímits (fiscal, judicial i feudal) del regne.[4] Els ribereños de l'Edat Mija eren conscients de la discrepància entre l'idea oficial d'un llímit fluvial i la realitat de les fronteres complexes. A partir de 1390, en les enquestes reals, els testimonis afirmen que hi havia borns de bronze sumergits en el riu, sense que ningú els hi haguera vist. Este mit mostra el respecte que rodejava este llímit sagrat entre França i l'Imperi.[5]

La frontera es va mantindre estable fins a l'anexió de la major part d'Alsàcia i dels Tres Bisbat de Metz, Toul i Verdun pel rei Enrique II en 1552 i la posterior ocupació del ducado de Lorena per les forces del rei Luis XIII en 1633. Pel Tractat de Westfalia (1648), el Mosa ya no va ser una frontera de facto, pero va seguir sent una referència acadèmica fins a el XVIII en França. El seu curs inferior en la hui Bèlgica (Valonia), part de la «regata industrial», va ser la primera àrea totalment industrialisada de l'Europa continental.[6]

En Alemània, el Deutschlandlied («cançó d'Alemània»), que es va convertir en l'himne nacional oficial d'Alemània en 1922, aludix a això. La primera estrofa del poema de Fallersleben es referix a la distribució dels pobles de parla alemana a principis de el XIX i a l'extensió de la Confederació Alemana en el moment, retirada en 1945, que diu que Alemània s'estén:

(...) Von der Maas bis an die Memel
Von der Etsch bis an donen Belt 		Des del Mosa al Niemen
Des del Adige al chicotet Belt

Esta memòria del Sacre Imperi Romà Germànic va ser també la negació de les reivindicacions franceses en la frontera del Rin.

El saqueig de Dinant i de Lieja

[editar | editar còdic]

El duc de Borgoña Felipe el Bo va prendre Dinant en 1466, incendiant i massacrant als seus habitants tirant-los nugats de dos en el Mosa. Dos anys més vesprada, Lieja va sofrir el mateix destí. Lieja i Dinant eren part del principat de Lieja, mentres que la ciutat de Bouvignes-sur-Meuse era part del comtat de Namur, ya borgoñón. Més que una querella de campanars, cal vore raons polítiques i econòmiques que superaven en molt el microcosmos dinantés: qui controlava el riu, controlava l'economia.

Riu industrial

[editar | editar còdic]
Archiu:Caps block 18 Fussell. Usines à Saint-Georges-sur-Meuse.jpg
Les fàbriques en Saint-Georges-sur-Meuse Aquarela de J. Fussell (mediats de el XIX).


El Mosa ya era industrial en l'Edat Mija i alguns historiadors tracen aixina una zona industrial que aniria des de la ciutat de Dinant a Lieja. Ho serà encara més en la revolució industrial. Les forges i forns de les Ardenas que duyen transformant el ferro a partir del carbó vegetal des de feya sigles, anaven a vore cóm el seu treball es desplaçava des dels menuts rius ràpits que utilisaven per a la seua indústria, cap als rius majors, com el Sambre (que desemboca en el Mosa en Namur) i el propi Mosa. En el curs d'una segona revolució industrial, que es pot fer començar en el advenimiento de Bèlgica, es va a edificar la segona potència industrial del món, des de Charleroi a Lieja, en la vertical de les comarques hulleras angleses, del Nort francés i de la Lorena franc-alemana. Solament l'Alt Mosa escaparà a la febra hullera, suplantat pel Sambre que va conectar Charleroi en els mercats de la mar del Nort. Poc a poc, la siderúrgia va adquirint preeminència sobre l'extracció minera en Bèlgica, seguint sempre les conques del Mosa mig i del Sambre. Esta indústria de l'acer, ara en decliu, seguix existint a pesar de tot i va ser integrada en l'acort Mittal-Arcelor, pero sofrix hui per la dura competència internacional i la crisis econòmica de 2008.

El malensomi de 1914

[editar | editar còdic]
Archiu:Poirot - caps block 21 caps block 22 - Vallée de la Meuse et Canal de l'Est.jpg
El Mosa en Commercy cap a 1912, seguit en un costat per la Llínea de París-Este a Estrasburc-Ville i de l'atre pel Canal de l'Est.

El Mosa ha segut també un riu tràgic creuat moltes voltes en el curs de les invasions i les rivalitats europees. El 23 d'agost de 1914, vàries unitats d'infanteria del Eixèrcit Imperial Alemà —els regiments 100.º, 101.º, 103.º, 108.º, 178.º i 182.º— varen intentar creuar el Mosa per Dinant, ciutat belga establida a abdós costats del riu.

Varen ser rebujats en la vora occidental del Mosa pels soldats francesos del general Franchet d’Espèrey (entre els que estava un llavors tinent Charres de Gaulle), que reconquistaron els barris orientals de Dinant, a l'atre costat del Mosa. Durant l'exitós assalt francés, la població confraternizó en els soldats de Franchet d’Espèrey i va cantar La Marsellesa vàries voltes.

Despuix de la seua retirada l'eixèrcit alemà va reprendre la ciutat i va fusilar a civils com a represàlia per, supostament, haver atacat a les forces alemanes. Com en atres ciutats de Bèlgica o de França, els alemans estaven convençuts (erròneament) de que tindrien que fer front als franc-tireurs (en espanyol francotirador) (recorts del conflicte de 1870, que es varen tornar una inquietant alucinació). En Dinant, la seua «falsa creència sincera»[7] va convertir la ciutat en un enfer de Bosch: varis barris varen ser completament destruïts pel fòc i va haver 674 víctimes civils fusilades pels regiments alemans, la major massacre en agost de 1914.

Vore també: Massacre de Dinant

Maig de 1940

[editar | editar còdic]

En 1939, França va declarar la guerra a Alemània i es va preparar per a rebujar una invasió. En el marc del pla defensiu francés, el Mosa jugava un paper important ya que en bona part del seu curs superior (en França, des de la confluència en el Chiers fins a Namur, en Bèlgica) el Mando francés esperava detindre als alemans en el quadro del pla Dyle.

Aigües avall, els belgues defendrien el riu especialment en el fort Eben-Emael per a protegir Lieja. Este fort va caure l'11 de maig de 1940, al sendemà de l'ofensiva alemana, i els belgues varen evacuar la posició fortificada de Lieja i despuix la de Namur, deixant solament arrere les tropes de les fortalees.


Aigües dalt, sorprenent als francesos el 12 de maig de 1940, una miqueta més al nort de Dinant, en Houx, la primera infanteria alemana va creuar el Mosa. Al sendemà, les tropes alemanes de Guderian també varen creuar el Mosa en Sedán causant la brecha de Sedán, aixina com en Monthermé. La seua infanteria també va creuar en Givet i Profondeville, pero va fracassar en Nouzonville i Charleville-Mézières ans que els francesos evacuaren les seues últimes posicions en el Mosa el 15 de maig de 1940; va quedar oberta en el front aliat una gran brecha des de Namur fins al extrem occidental de la llínea Maginot, una brecha que els francesos no varen poder tancar per falta de reserves suficients. Les unitats blindades alemanes varen passar i varen alcançar el canal de la Taca, prop d'Abbeville el 20 de maig de 1940, prenent després per la retaguàrdia als eixèrcits aliats en el nort de França i Bèlgica. La batalla de França ya estava pràcticament perduda.

El Mosa europeu

[editar | editar còdic]

Es va posar en marcha un programa d'acció per al periodo 1998-2003[8] en virtut del com en 2002 es va firmar el Tractat del Mosa, també cridat «Acort de Gante», pel qual França, els Països Baixos, Bèlgica i Luxemburc varen acordar cooperar en la gestió conjunta del riu en els dos estats i les dos regions de Bèlgica. Els proyectes inclouen la tornada de grans salmónidos[9] a la conca i la restauració gradual de la lliure circulació dels peixos (en tot el Benelux,[10][11][12] mentres que una directiva europea (Directiva marc de l'aigua, o DCE[13]) demanda la tornada del bon estat ecològic en 2015 (llevat excepcions a justificar).

Geografia

[editar | editar còdic]

El Mosa en França

[editar | editar còdic]

El Mosa en el departament de Haute-Marne

[editar | editar còdic]
Archiu:Maas bron 1.jpg
Font del Mosa en Pouilly-en-Bassigny


El Mosa naix en França en el Bassigny, una chicoteta regió natural situada en el sur del departament d'Haute-Marne (regió Gran Este), i més precisament en Pouilly-en-Bassigny, un chicotet poble de la comuna de Châtelet-sur-Meuse. El seu lloc d'orige està a 409 metros i hi ha una fita senyalant-ho. El Sena, el Marne i l'Aube tenen la seua font no molt llunt de la del Mosa, en la replanell de Langres, un punt a on coincidixen els alvertents de l'Atlàntic, Mediterràneu i mar del Nort. En esta part alta el Mosa es dirigix primer durant un curt tram cap a l'est, fins a alcançar la chicoteta localitat que li dona nom, Meuse (en la comuna de Val-de-Meuse, de 1933 hab.), a on despuix de rebre vàries rieres, vira cap al nort. Pansa després per chicotetes localitats com Levécourt (99 hab. en 2013), Doncourt-sur-Meuse (47 hab.), Hâcourt (34 hab.), Brainville-sur-Meuse (85 hab.), Bourmont (506 hab.) Saint-Thiébault (242 hab.), Gonaincourt, Goncourt (273 hab.) i Harréville-els-Chanteurs (289 hab.), abans d'abandonar el departament.

El Mosa en el departament de Vosges

[editar | editar còdic]

El Mosa s'adinsa en el departament de Vosges a on es produïx un fenomen geològic particular a l'altura de Bazoilles-sur-Meuse (604 hab.), les pèrdues del Mosaː el riu es filtra baix terra per a reaparéixer varis quilómetros més avall en la resurgencia del Mosa, prop de Neufchâteau (6602 hab.).

En Neufchâteau també rep al primer afluent d'importància, per la dreta el riu Mouzon (27,9 km). Neufchâteau és la primera ciutat del curs del Mosa, hui subprefectura, que ya va ser una ciutat d'importància medieval a on habitualment es dirimien les diferències entre el ducado de Lorena i el regne de França. Després el Mosa deixa la planura arcillosa per a penetrar en el front de les costes del Mosa i entrar en una vall estreta de pedra calcàrea.

El Mosa seguix el seu alvanç cap al nort banyant les chicotetes localitats de Frebécourt (303 hab.) i Coussey (739 hab.), i després passa front a la basílica de Bois Chenu. Seguix per Domrémy-la-Pucelle (126 hab.) —a on està la casa natal de Juana d'Arc— i Maxey-sur-Meuse (244 hab.), a on rep per la dreta al riu Vair (63,5 km). Després entra en el departament de Mosa, al que dona el seu nom.

El Mosa en el departament de Mosa

[editar | editar còdic]

Continua el Mosa el seu llent discórrer per una estreta vall de sol calizo, rebent les aigües de curts afluents. Pansa per Brixey-aux-Chanoines (85 hab.), Sauvigny (245 hab.), Pagny-la-Blanche-Côte (247 hab.), Taillancourt (141 hab.), Champougny (80 hab.), Sepvigny (76 hab.), Vaucouleurs (2036 hab.) i Rigny-la-Ix-li, a on rep per l'esquerra al riu Aroffe (50,2 km). Seguix despuix per Ugny-sur-Meuse (103 hab.), Saint-Germain-sur-Meuse (271 hab.), Ourches-sur-Meuse (200 hab.), Pagny-sur-Meuse (1031 hab.) i Troussey (425 hab.).

El Mosa és creuat després pel canal Marne-Rin, un canal de 314 km i 178 esclusa construït entre 1838 i 1853, que enllaça les conques del Sena i del Rin, el Marne (en Vitry-li-François) en el Rin (en Estrasburc). Este canal aprofita la brecha topogràfica que s'obri a la seua esquerra i que permet alcançar la ciutat de Toul, localisada a uns de 12,5 km a la vora del riu Mosela (un afluent del Rin).

Seguix després el Mosa per Sorcy-Saint-Martin (1068 hab.) i la subprefectura de Commercy (6220 hab.). Despuix passa per Boncourt-sur-Meuse (320 hab.), Pont-sur-Meuse (139 hab.), Mécrin (232 hab.), Bislée (0 hab.) i Saint-Mihiel (4269 hab.).

En la ribera dreta, a l'eixida de Saint-Mihiel, es troben un aflorament de sèt roques, cridades les Dames del Mosa, en forma de secs coralinos que es varen formar durant el periodo Jurásico Superior, etapa oxfordiense, llavors baixe un clima molt calent quan la mar cobria tota la regió.

Continua per Maizey (169 hab.), Rouvrois-sur-Meuse (178 hab.), Bannoncourt (163 hab.), Lacroix-sur-Meuse (704 hab.), Troyon (258 hab.), Tilly-sur-Meuse (286 hab.), Ambly-sur-Meuse (247 hab.), Villers-sur-Meuse (294 hab.), Els Monthairons (389 hab.), Dieue-sur-Meuse (1393 hab.), Haudainville (948 hab.) i la subprefectura de Verdún (17 923 hab.).

Verdún és una atra ciutat de llarga història, sèu de bisbat des de el IV, lloc a on es va subscriure en 843 el tractat de Verdún que va dividir l'imperi de Carlomagno en tres parts, i des de 1374 ciutat imperial lliure del Sacre Imperi Romà Germànic. El bisbat de Verdún —que formava junt en Tull (Toul) i Metz els Tres Bisbat— va ser incorporat per França en 1552 (anexió reconeguda en 1648 per la Pau de Westfalia). Tristament la ciutat també és coneguda per la batalla de Verdún, la batalla més llarga (febrer–decembre de 1916) i la segona més cruenta (més d'un quarto de milló de morts) de la Primera Guerra Mundial.

Despuix de deixar arrere Verdún el Mosa vira alguna cosa cap a el NNO, alcançant Sivry-sur-Meuse (397 hab.), Vilosnes-Haraumont (215 hab.) i Dun-sur-Meuse (698 hab.), a on el riu ix de les costes del Mosa per a aplegar a la planura arcillosa del Woëvre. A continuació, serpentea per un terreny en molt baixa pendent.

En Stenay (2743 hab.), el Mosa entra de nou en una vall estreta i travessa un nou front de tossals, l'extrem nort de les costes del Mosela. Discorre despuix front a Martincourt-sur-Meuse (63 hab.), Inor (188 hab.) i Pouilly-sur-Meuse (199 hab.). Durant un curt tram d'uns 4 km el seu curs marca la frontera entre els departaments de Mosa i Ardenas, a on s'adinsa després.

El Mosa en el departament de Ardenas

[editar | editar còdic]

El Mosa en el departament de Ardenas continua serpenteando en una vall cada volta més estret. El riu recorre llavors una planura arcillosa coberta d'herba i prou gran de nou. Banya Mouzon (2202 hab.) el centre del qual està en una illa rodejada per un braç del Mosa i seguix per Villers-devant-Mouzon (91 hab.) i Remilly-Aillicourt (788 hab.) i rep en Bazeilles (2041 hab.) al riu Chiers (130 km), que li aborda per la dreta. Bazeilles és una de les ciutats condecorades en la Legió d'Honor (en 1900) pel seu heròic comportament en la guerra franc-prusiana de 1870, despuix novelado per Emile Zola en La débâcle.

Després el Mosa alcança la ciutat i subprefectura de Sedán (18 134 hab.), també famosa per la batalla homònima en la citada guerra de 1870 en la que el propi emperador Napoleón III va ser fet presoner. Va ser un centre textil, que va començar baix el patrocini del moradura Mazarino i que va mantindre la ciutat fins a finals de el XIX. El centre històric es localisa sobre una península formada per una curva del riu Mosa i fa de Sedán una vila d'art i d'història (des de 2000) que conserva el castell de Sedán, un dels castells d'orige medieval més extensos d'Europa.

Contínua el seu alvanç el riu cap al nort i entropeça en les estribaciones del massiç ardenés i gira 180° al sur i poc despuix cap a l'oest a lo llarc de l'antic massiç montanyós cobert de boscs. Pronte rep, per l'esquerra, les aigües del Bar (62 km) i al poc les del riu Venç (32,7 km) en Charleville-Mézières (48 991 hab.). El Mosa sembla vacilar en el seu curs en creuar la ciutat: forma tres bucles d'oest a este abans de tornar a prendre direcció nort i en un d'ells rep per l'esquerra, i aplegant de l'oest, al riu Sormonne (56,5 km).

Mézières ya disponia en época romana d'una fortificació i la vila medieval es va defendre contra les tropes imperials de Carlos V: el sege de 1521 va demostrar l'importància del lloc per a la defensa del regne. La ciutat es va convertir en una ciutadella tancada en un sistema de defensa important que va impedir el seu desenroll. Quan Carlos de Gonzaga va fundar en 1606 la nova ciutat de Charleville com a capital de la seua principat de Arches, això va permetre l'expansió.

Archiu:Meuse, in the french ardennes2. caps block 51
Els meandres del Mosa en el massiç de les Ardenas, entre Monthermé i Laifour

A continuació, el Mosa entra en el parc natural regional de les Ardenas, un àrea que protegix el massiç ardenés que el riu travessarà per una vall molt estreta les ales de la qual estan densament boscadas. És seguit en este tram per la via verda Trans-Ardenas i pel ferrocarril de Charleville a Givet. Ací el riu discorre a través de sols negres de esquisto. A partir de Charleville-Mézières, els meandres són numerosos fins a l'eixida de les Ardenas.


En les eixamplades d'eixos meandres s'han erigit chicotetes localitats, molt pròximes, que el Mosa enfila seguint una direcció NO: Nouzonville (6214 hab.), Joigny-sur-Meuse (700 hab.), Bogny-sur-Meuse (5291 hab.) i Monthermé (2413 hab.), a on rep al riu Semois/Semoy (210 km) per la vora dreta i a on hi ha molts punts elevats (el més alt oferix vistes unitat|230|m}}) que permeten contemplar l'entorn. Contínua el Mosa per Deville (1084 hab.), Laifour (481 hab.), Anchamps (226 hab.) i per últim Revin (6783 hab.), construïda sobre tres meandres. Prop de la ciutat, dos menuts embassaments a diferents altures permeten el funcionament d'una estació de transferència d'energia per bombeig-turbinado en una potència de 1000 MW.

El Mosa es torna cap a el NE passant per Fumay (3605 hab.), l'antiga ciutat de la pissarra en el XIX. Dona inici una chicoteta zona geogràfic-administrativa, la punta de Givet, a voltes cridada barril o dit de Givet o inclús punta de les Ardenas, que constituïx l'extrem nort del departament de Ardenas. Este chicotet territori d'uns 25 km de llarc i 10 km d'ample forma una banda que penetra profundament en les Ardenas belgues, seguint els meandres del Mosa.

En ell s'han delimitat dos reserves naturals nacionals: en 1991, la Vireux-Molhain —en un àrea protegida de 1,8 ha d'un antic lloc aduanero, que salvaguarda un aflorament de esquisto del Devónico Mig (del Eifeliense: ± fa 397 millons d'anys), excepcional per la cantitat i finura de les seues fòssils, en especial de trilobites— i en 1999 la la punta de Givet —de 354 ha, establida pel seu interés geològic, florístico i faunístico, que oferix un variat paisage compost de boscs, xares, pasturages secs i espectaculars penya-segats rocosos—.

Seguix el riu per Haybes (1992 hab.), Fépin (244 hab.), Vireux-Molhain (1589 hab.) i Aubrives (866 hab.). En un atre dels meandres del riu s'ha construït la central nuclear de Chooz, poc abans del chicotet poble de Chooz (757 hab.) que li dona nom. La central, que ampra a unes 700 persones, es va construir en dos fases: Chooz A, que es va posar en funcionament en 1967 i es va detindre en 1991 i actualment es troba en procés de desmantellament; i Chooz B, que comprén dos unitats de 1450 MW cada una (Chooz B1 va ser posada en funcionament en 1996 i Chooz B2 en 1997).

Aplega després el Mosa en seguida a Rancennes (721 hab.) i Givet (6618 hab.), última ciutat francesa abans de la frontera franc-belga. En Givet es troba el fort de Charlemont, una important fortalea construïda per Carlos V entre 1555 i 1564 i que va passar a mans franceses, junt en la vila, en eixecució del tractat de Rijswijk firmat en 1697 per Luis XIV. Després la fortalea va ser reformada per Vauban.


En abandonar el territori francés, el Mosa ha recorregut 486 km seguint més o menys una direcció S-N.

El Mosa en Bèlgica

[editar | editar còdic]

El Mosa en la província de Namur

[editar | editar còdic]

El Mosa, despuix d'haver completat la seua travessia de les Ardenas, sensu stricto, entra en Bèlgica per la província de Namur (regió valona), a l'altura d'Heer-Agimont, a una altitut de 98 m. En un curt tram el riu separa dos regions naturals: la Fagne, a l'esquerra, i la Famenne, a la dreta. El Mosa passa per la chicoteta localitat d'Hermeton-sur-Meuse (550 hab.) —passada la qual rep al curt riu Hermeton (33 km), per l'esquerra— i despuix per Hastière (5708 hab. en 2015).

Després el Mosa entra en la regió natural del Condroz, un replanell calcàrea a on el riu ha tallat el seu curs entre roquedos, deixant a l'esquerra el Condroz occidental i a la dreta el Vrai Condroz (Verdader Condroz). Seguix el seu llent discórrer per Waulsort —a on està l'abadia de Waulsort, fundada en 946 per Oton I— i Anseremme (1000 hab.), a on rep per la dreta al riu Lesse (89 km).

En seguida aplega el Mosa a la ciutat de Dinant (13 912 hab.), una vila medieval dependent històricament del Principat de Lieja i localisada front al seu rival namuriense Bouvignes-sur-Meuse. Fins a mediats de el XI, per una rarea geopolítica freqüent en l'Edat Mija, Dinant va ser compartida entre l'autoritat del comte de Namur i el príncip-bisbe de Lieja. La seua posició en la vora dels dos països enemics, cada u en una vora del Mosa, sagellarà el seu destí en l'oposició constant entre l'Orient germà i l'Occident llatí. Tancament del Mosa, la ciutat veu el conflicte de la bateria de coure i la producció de latón:[14]


Bouvignes en la vora oposta, de fet posseïx grans depòsits de derle, l'argila blanca utilisada pels treballadors del coure per a formar els seus mòles. Eixa mateixa cacharrería de latón aportarà una immensa fortuna a la ciutat. Estes tensions troben la seua culminació en 1466, quan Dinant va ser sitiada pels eixèrcits del duc de Borgoña Felipe el Bo. En sol huit dies la ciutat cau, sent entregada al pillage i la matança. Es va invitar als sobreviviente caldereros, per la seua banda a unir-se a Namur per a eixercir lliurement la seua professió. Este trasllat va assestar un colp mortal a la professió i a la ciutat medieval.

El Mosa seguix cap al nort passant per Houx (807 hab.), Anhée (7074 hab.) —a on rep per la dreta al curt riu Molignée (22 km)— i Yvoir (9339 hab.), localisada en la confluència per la marge dreta en el riu Bocq (45 km). Després seguix per Annevoie-Rouillon (691 hab.), Rivière, Godinne (1739 hab.), Profondeville (11 699 hab.).

Archiu:Namur, Junction of the Meuse and Sambre.jpg
Namur, en la confluència del Sambre i del Mosa (1838), obra de Clarkson Frederick Stanfield

Continua per Boreuville, Pairelle, La Plante, en les afores de Namur (110 691 hab.) i alcança en seguida la capital, a on rep al Sambre (190 km) per l'esquerra.

Namur és una de les ciutats més importants dels seus curs, actual capital de la regió Valona i capital històrica del comtat de Namur (981-1795). La ciutat va començar com un assentament comercial important en l'época celta, a cavall entre les rutes comercials E-O i N-S que creuaven les Ardenas. Els romans es varen establir en acabant de que Juliol César derrotara a la tribu dels aduáticos.

Namur ya va adquirir importància durant l'Edat Mija, quan els merovingios varen construir un castell sobre el espolón rocós que domina la ciutat en la confluència dels dos rius. En el X, es va convertir en un comtat per dret propi. La ciutat es va desenrollar de forma un tant desigual, ya que els comtes de Namur solament podien construir en la vora nort del Mosa —la vora sur era propietat dels bisbes de Lieja i es va desenrollar més llentament en la localitat de Jambes (ara un suburbi de Namur)—.

En 1262, Namur va caure en mans del comte de Flandes, i va ser comprada pel duc de Borgoña Felipe el Bo en 1421. En acabant de que Namur es convertira en part dels Països Baixos espanyols en la década de 1640, la seua ciutadella es va enfortir considerablement. Luis XIV de França va invadir la regió en 1692, capturant la ciutat i anexionándola a França. El seu reconegut ingenier militar Vauban va reconstruir la ciutadella. Després passa per mans neerlandeses, espanyoles, austríaques i finalment belgues.

En eixir de Namur el Mosa pren direcció casi oest, llaugerament NOO. El riu serà de nou un llímit natural entre dos regions naturals, al nort el replanell d'Hesbaye i al sur les Ardenas condrusianas. En este tram passa per Sclayn (1500 hab.) i per Andenne (25 729 hab.), ciutat reconeguda per la seua ceràmica, just abans d'abandonar la província.

El Mosa en la província de Lieja

[editar | editar còdic]

Ya en la província de Lieja el Mosa travessa l'antiga conca hullera valona. Pansa front a una important refineria de sucre del Raffinerie Tirlemontoise Group (RT Group), just a l'entrada de la chicoteta ciutat de Wanze (13 626 hab.), a on rep pel seu marge esquerra al Mehaigne (59 km). Seguix després Huy (20 232 hab.), a on rep al riu Hoyoux (28 km) pel seu marge dreta. En l'Edat Mija, Huy va ser un dels més pròspers pobles en el riu Mosa en una economia forta basada en la metalúrgia ademés de la fabricació de vi, fusta i escultures. Ya en el X va canviar el seu estatus de poble a ciutat i va formar part del principat-bisbat de Lieja durant més de huit sigles. En els sigles XIII i XIV es va desenrollar l'economia gràcies a l'indústria teler i el castell, que va aplegar a ser un símbol de la ciutat, va ser usat ocasionalment en temps de guerra. A finals de el XVII les guerres de Luis XIV varen causar repetits atacs a la ciutat fins al punt que els propis habitants frustrats varen desmantellar en 1715 el seu propi castell, que tants problemes els havia causat. En 1818 es va iniciar la construcció d'un nou fort per part dels neerlandesos. Esta va ser una posició estratègica de defensa durant les dos guerres mundials.

Deixada arrere la ciutat de Huy, el Mosa ajuda a refrigerar la central nuclear de Tihange, situada en el seu marge dreta, posada en marcha en 1975 i que conta en tres reactors que suministren una potència de 2985 MW. En un entorn cada volta més industrialisat, seguix despuix per la localitat d'Engis (5811 hab.), Ramioul —a on està el Préhistomuseum, un important museu de la prehistòria de Valonia— i Seraing (61 237 hab.). Seraing va ser un conegut lloc a partir de el XI, quan el príncip-bisbe Enrique I de Verdún va construir una casa d'estiueig en la que rebia als seus nobles hostes. En l'Edat Mija, el poble de Seraing va obtindre exencions fiscals a canvi del compromís de defendre la ciutat de Lieja dels invasores que aplegaren pel Mosa. En 1381, es va construir ya el primer pont de fusta sobre el riu. El poble, que va mantindre el seu caràcter rural fins a finals de el XVIII, va escomençar a canviar despuix del descobriment de hulla en Ougrée. Les primeres acería es varen alçar en 1809 i Seraing es va convertir en una ciutat industrial que va mantindre la seua espenta fins a la crisis del carbó (en els anys 1970, quan varen tancar moltes mines) i de les successives crisis de l'acer, quan va conéixer molts problemes socials. Ara està intentant diversificarse en la creació d'un parc industrial i científic, a on es troba el centre d'investigació de l'acer d'ArcelorMittal i moltes empreses tecnològiques, aeroespacials, informàtiques...

Archiu:Outremeuse-Blaeu.jpg
El Mosa en Lieja, en l'illa Outremeuse.

Finalment el Mosa aplega a Lieja, la capital provincial (196 970 hab.) i ciutat valona més populosa. També és la ciutat més populosa banyada pel riu en tot el seu curs, localisada en la confluència en el riu Ourthe (165 km) que li aborda per la dreta i aplegant des del sur. Lieja és una ciutat en molta importància històrica, capital i cor del principat de Lieja, un estat eclesiàstic del Sacre Imperi Romà Germànic (980-1795) sorgit a partir del puixant bisbat de Lieja. El Mosa travessa Lieja en una direcció general SO-NO, en un tram d'uns 12 km totalment canalisats. En la ciutat vella, la planura aluvial del riu seguix sent estreta (esgambi mig d'1,3 km). La ciutat també és travessada pel Ourthe i Vesdre, que apleguen des del surest, i pel Légia, des de l'oest, un riu ara subterràneu. La ciutat conta en varis canals: el canal Alberto, inaugurat en 1939, que permet alcançar l'estuari del Escalda eixint de l'illa Monsin; la derivació que substituïx a varis braços del Mosa i del Ourthe per a facilitar la navegació i reduir les inundacions; i el canal del Ourthe, vestigi d'un proyecte de canal entre el Mosa i el Mosela. Abans, el Mosa i Ourthe es dividien en molts braços que esguitaven la ciutat, pero varen anar gradualment cegats i es varen convertir en importants bulevars. La ciutat ha vist moltes inundacions, sent les més importants les de 1571, 1647, 1740, 1850 i 1926.

Lieja s'ha desenrollat en abdós màrgens del riu i en l'illa d'Outremeuse, una illa fluvial rodejada per dos braços de més de 3,5 km de llongitut. El riu és travessat per molts ponts, en la seua majoria viaductes de recent construcció que soporten modernes infraestructures, ya que els vells ponts varen ser en la seua majoria dinamitados en alguna de les dos guerres mundials. En eixir de Lieja, el Mosa es dividix novament al voltant de l'illa Monsin, deixant a l'esquerra una derivació que alimenta el ya citat canal Alberto. Per a garantisar el suministrament d'aigua al canal, en el curs principal del Mosa es va construir en 1928-1930 el pont i assut de Monsin, un assut de regulació que conta en una central d'energia hidroelèctrica. Per a festejar l'inauguració del canal es va celebrar l'Exposició Internacional de Lieja (1939), acondicionant part de l'illa Monsin i els màrgens del Mosa. Ara eixe entorn ha segut totalment transformat en instalacions portuàries i fabriles.

En seguida el Mosa alcança la chicoteta ciutat d'Herstal (39 242 hab.), ara un suburbi de Lieja. Ahí el riu vira i torna a fluir cap al nort. L'important port autònom de Lieja es troba entre el caixer del Mosa, a l'est, i el canal Alberto, a l'oest, i conta en més de 26 km de molls. És el port fluvial més important del seu curs i un dels majors ports interiors en Europa, en un total de mercaderies transportades en Valonia en 2014 d'al voltant de 40 millons de tonellades, principalment pel Mosa i el Sambre.[15]

Despuix de passar per Vise (17 341 hab.), el Mosa ix finalment de la regió Valona a una altitut de 47 m despuix d'un recorregut de 128 km. De Namur a Vise, el Mosa s'utilisa per a produir electricitat en sis plantes hidroelèctriques. Valonia és la regió en més conca del Mosa, ya que té 12 000 km², un terç de la seua superfície total. El tram de riu entre Lieja i Maastrich es coneix com la regió Basse-Meuse.

El Mosa frontera internacional

[editar | editar còdic]
Archiu:MaastrichtAltstadt.jpg
El Mosa al seu pas per Maastricht
Archiu:Maas.jpg
El Mosa en Maastricht

El Mosa entra en una secció en la que va a ser frontera internacional: primer, entre la província belga de Lieja i la província neerlandesa de Limburgo, un curt tram d'uns 5,5 km a on banya la chicoteta ciutat neerlandesa d'Eijsden (11 690 hab. en 2007); despuix el Mosa fa una breu incursió (de menys de 8 km) en els Països Baixos, un curt tram en el que travessa la ciutat de Maastricht (121 010 hab. i a on rep per l'esquerra al riu Geer (54 km).

Després el Mosa forma durant un atre llarc tram frontera internacional, esta volta entre la província flamenca de Limburgo i la seua homònima neerlandesa. Banya en eixe tram primer les chicotetes ciutats belgues de Smeermaas (una vila de Lanaken, 25 793 hab.) i Maasmechelen (37 406 hab.), i després les neerlandeses Elsloo (8780 hab.) i Stein (11 075 hab.), que conta en un important port fluvial industrial en el canal Juliana. Seguix despuix front a la chicoteta Stokkem (3134 hab.) (belga), i Obbicht (2280 hab.), Grevenbicht (2500 hab.) i Roosteren (1568 hab.) (neerlandeses), per a aplegar després a la també belga Maaseik (24 865 hab.). Uns dèu quilómetros aigües avall abandona definitivament el territori belga en el que ha recorregut un total de 183 km.

El Mosa en els Països Baixos

[editar | editar còdic]
Archiu:Maasplassen.jpg
Lallanura aluvial del Mosa, al començ dels Països Baixos, en molts estanys i meandres abandonats.

El Mosa seguix el seu curs cap al nort, orientant-se llaugerament cap a l'est i seguint de prop la frontera neerlandesa-alemana durant un llarc tram d'uns cent quilómetros. En el primer tram neerlandés el Mosa passa front a les localitats de Maasbracht (13 614 hab.), Wessem (2210 hab.), Beegden (1800 hab.) i despuix aplega a Roermond (57 030 hab.), emplaçada a l'oest, a on rep per la marge dreta, i aplegant des del sur, d'Alemània, al riu Rur (Rour o Roule) (164,5 km). Roermond va rebre els drets de ciutat en 1231 i el seu centre ha segut designat com un àrea de conservació. A través dels sigles, la ciutat ha jugat un important paper de centre comercial, la ciutat principal del ducado de Güeldres i des de 1559 ha servit com a sèu de la diòcesis catòlica de Roermond.

Archiu:Blaeu 1652 - Venlo.jpg
Mapa de 1652 de Vine-ho, obra de Joan Blaeu.

Després el Mosa seguix per Beesel (13 354 hab.), Kessel (4246 hab.), Belfeld (5450 hab.), Tegelen (18 961 hab.) i travessa la ciutat de Vine-ho (100 369 hab.). L'història de Vine-ho es remonta a temps del Imperi romà sent ya un port important. Va rebre drets de ciutat en 1343 i es va convertir en un membre de Lliga Hanseática en 1375. Per la seua importància estratègica, la ciutat de Vine-ho ha segut sitiada en vàries ocasions, sent la més significativa la de 1702, a càrrec de Menno van Coehoorn, quan Vine-ho es va incorporar a les Terres de la Generalitat de les Províncies Unides i més vesprada va passar a formar part del Regne dels Països Baixos.

Seguix el seu alvanç el riu banyant les chicotetes localitats d'Arcen (2479 hab.), Lottum (2020 hab.) i Wanssum (1970 hab.). A la dreta del Mosa, entre el riu i la frontera, un àrea d'aproximadament 4500 hectàrees en dunes, va ser declarat en 1996 parc nacional De Maasduinen.

Després alcança Boxmeer (28 504 hab.), Beugen (1762 hab.), Gennep (17 070 hab.) i Molenhoek (3691 hab.). El Mosa vira despuix per a prendre direcció oest, i despuix de deixar arrere la chicoteta ciutat de Cuijk (24 641 hab.) ix del curs el canal del Mosa al Waal, una derivació per la seua dreta i en direcció noroest que conecta en el Waal, un dels ramals principal del Rin, a l'altura de la ciutat de Nimega (168 292 hab hab.). El Waal fluïx més o menys paralelament a l'oest i el Baix Rin corre encara més al nort. Des de la derivació del canal, el Mosa passa a ser la frontera entre les províncies de Güeldres (nort) i Brabante Septentrional (al sur). Seguix el riu per Appeltern (835 hab.) —a on estan des de 1988 els Jardins de Appeltern un complex de 22 hectàrees en 200 jardins holandesos dissenyats per Ben van Ooijen i atres dissenyadors, autors de llibres de jardineria i paisagisme—, Greu (12 746 hab.), Ravenstein (8466 hab.), Alphen (1700 hab.), Lith (6656 hab.), Heerewaarden (1460 hab.) —que en un estany aluvial té un chicotet port deportiu, el complex recreatiu Lithse Ham)— i Kerkdriel (7357 hab.) —que també té un estany aluvial en port deportiu.

Després el Mosa passa al nort de Bolduque (o 's-Hertogenbosch o Bois-li-Duc) (107 870 hab.), que va ser una de les quatre principals ciutats del ducado de Brabante (les atres eren Brusseles, Lovaina i Amberes). Va ser fundada en 1185 pel duc Enrique I de Brabante, en la confluència del Dommel i del Aa, que d'ací en conjunt formen el Dieze. Va ser un lloc de pelegrinage, el santuari mariano més gran dels Països Baixos.

Seguix per Hedel (4871 hab.), Ammerzoden (3502 hab.), Aalburg (13 015 hab.) i Heusden (43 199 hab.), a on el Mosa es dividix entre el Bergsche Maas —Mosa de Bergen, que rep tota l'aigua del Mosa des de la seua obertura en 1904— i l'Afgedamde Maas —Mosa barrado o embassat, que era l'anterior curs del riu—. El nom del riu canviarà encara vàries voltes abans de desembocar en l'mar.

Ací el seu caixer deixa de ser frontera provincial —que seguix el vell curs— per a entrar momentàneament (uns 30 km) en Brabante Septentrional. Pansa front a Waalwijk (46 495 hab.) i Raamsdonksveer-Keizersveer (12 345 hab.), a on rep al chicotet Donge per l'esquerra. A partir d'ací, en un curt tram, pansa a cridar-se Amer, sent el llímit meridional del Nationaal Park De Biesbosch, un parc nacional establit en 1994 en la confluència en el Waal, que protegix un àrea d'uns 90 km2. En la chicoteta localitat de Lage Zwaluwe (4209 hab.), a on confluïx de nou en el Nieuwe Merwede, pansa a ser el Hollands Diep, sent de nou el llímit provincial en Güeldres.


El Hollands Diep (d'una vintena de quilómetros) també rep una part de l'aigua a través del Waal via el Nou Merwede. Este braç aplega despuix d'haver travessat en part el Biesbosch. En este tram està Moerdijk (36 822 hab.) i després aplega a Willemstad (2329 hab.), una chicoteta ciutat històrica que va rebre els drets de ciutat en 1585 i té encara les seues fortificacions ben conservades. Es troba al final del Hollands Diep, prop d'a on es dividix en el Haringvliet i el Volkerak. En l'actualitat, el Mosa desagua a través del braç de mar del Haringvliet, un tram d'uns 32 km, que es troba a una distància considerable al sur del Nieuwe Waterweg (Canal Nou), la desembocadura principal del Rin en la mar del Nort, a una trentena de quilómetros despuix de passar al sur Róterdam (neerlandés Róterdam).

Sempre que el cabal és baix, el Haringvlietdam està tancat. Les aigües es reunixen llavors en el Vell Mosa i la Nieuwe Waterweg.

Abans de la realisació del pla Delta, l'illa de Overflakkee separava el riu en dos braços de mar: al nort, el Haringvliet i al sur, el Volkerak, a continuació, el Krammer i el Grevelingen. Pero hui en dia, en la construcció de la Philipsdam, les aigües del Mosa ya no apleguen al Volkerak.

Archiu:Map of the annual average discharge of Rhine and Maas 2000-2011 ( caps block 111 ).png
Repartiment de les aigües en la delta Rin-Mosa
Archiu:Appeltern, de Maas foto7 2011-01-16 14.43.jpg
El Mosa en Appeltern
Archiu:2007-10-07 12.42 Heusden, brug over de Bergse Maas foto2. caps block 112
Heusden, brug over de Bergse Maas

Varis braços d'aigua que corresponen en l'antic caixer del riu Mosa encara duen el seu nom, inclús encara que quan el Haringvlietdam està obert, res de l'aigua que aplega realment del Mosa els travessa:

  • Vell Mosa (vieille Meuse, Oude Maas) que se separa del Waal a l'est de la seua desembocadura en el Haringvliet. Este braç es dirigix cap al Nieuwe Waterweg.
  • Mosa de Brielle (Meuse de Brielle, Brielse Maas).
  • Nou Mosa (Nouvelle Meuse, Nieuwe Maas) que travessa Róterdam (neerlandés Róterdam). No obstant l'aigua que fluïx en el Nou Mosa prové en gran mida del Rin, per lo que es deuria cridar a Róterdam una ciutat renana (Rijnstad) en lloc d'una ciutat mosana (Maasstad).

La boca del Mosa forma en la del Escalda (Escaut/Schelde) i el Rin una gran delta, el delta del Rin-Mosa-Escalda, parcialment represado per les obres del pla Delta, abans de desembocar en la mar del Nort al final d'un curs de 950 km.

Abusivament, el Mosa a sovint es considera un riu confluyente en el Rin i no un riu que dona a la mar en sí mateixa. En particular, no forma part dels grans rius francesos que s'ensenyen en l'escola primària en França perque solament la mitat del seu recorregut total discorre per sol francés i la seua conca és relativament estreta (per raons geològiques i físiques no rep un important afluent del Rin: el Mosela), per lo que el seu cabal és prou baix. Pel contrari, en Bèlgica (a on s'ha estés) i en els Països Baixos, es considera un riu important, ya que servix com a principal artèria per al transport de mercaderies i ha donat forma a l'història i la geografia d'eixos països.

Assuts

[editar | editar còdic]

Hidrologia

[editar | editar còdic]
Archiu:Maas grave.jpg
El Mosa en barcos, prop de Greu

El riu seguix en la seua part alta el seu curs natural, subjecte a estiajes baixos i riuades importants i no és navegable més que en trams. Aigües avall, encara en territori francés, està canalisat, formant a voltes la branca nort del canal de l'Est. Despuix de Saint-Mihiel el seu cabal ya permet la navegació d'embarcacions tipo gabarit Freycinet (250 tonellades en 1,80 m de calat). A partir de Givet, es fa navegable per a les péniches (barcaces) de 1350 tonellades. Passat el port autònom de Lieja i fins a Róterdam, admet bucs del tipo renano (2500 tonellades) i barcaces i 2x4500 tonellades.

El canal de les Ardenas conecta el Mosa en l'Aisne i per tant en el Sena. El canal Alberto, a la seua volta, conecta el Mosa (partint de Lieja) en l'Escalda (fins a Amberes), passant per Bouchon de Lanaye. El fallanc proyecte del canal del Ourthe també començava en Lieja i devia alcançar inicialment la conca del Rin i salvar Luxemburc gràcies a un enllaç Mosa-Mosela.

El Mosa és recorregut per moltes embarcacions de recree. Els seus profunts meandres en la travessia del massiç de les Ardenas són tots llocs turístics molt freqüentats.

Una gran inundació va ocórrer en giner i març de 1910, que va superar a la de 1886 en Nouzon.

Cabal

[editar | editar còdic]
  • El cabal del Mosa en Domrémy-la-Pucelle, abans de la confluència en el Vair, és de 13,3 m³/s. La contribució dels 5 m³/s del Vair fa passar este cabal a 18,5 m³/s, i el Mosa es convertix llavors en un riu de tamany mijà. El seu cabal passa a 21,2 m³/s en Vaucouleurs,[16] 24,2 m³/s en Commercy,[17] 30,5 m³/s en Saint-Mihiel,[18] 47,3 en Stenay,[19] i més de 80,0 m³/s en Sedán i 107 m³/s a l'eixida de Charleville-Mézières.[20]
  • El cabal mig observat en Heer (comuna de Hastière), una miqueta aigües avall de Givet, en la frontera franc-belga, entre 1995 i 2004 és de 163,2 m³/s, en un màxim mig de 221,0 m³/s en 2001, i un mínim mig de 100,3 m³/s en 1996.[21]
  • El cabal mig en Namêche, una miqueta aigües avall de Namur, observat durant el mateix periodo 1995-2004, va anar de 210,8 m³/s, en un màxim mig de 297,1 m³/s en 2001, i un mínim mig de 122,0 m³/s en 1996.

Cabal en la frontera franc-belga

[editar | editar còdic]

El Mosa no és un riu molt regular. El seu cabal ha segut observat durant 56 anys (1953-2008) en l'estació hidrològica de Chooz (en l'illa Graviat, n.º B7200010), una localitat del departament de Ardenas aigües dalt de la ciutat de Givet, és dir, no llunt de la frontera franc-belga.[22] L'estació està a una altitut de 99 m i arreplega l'aigua d'una conca d'una superfície de 10 120 km2, pero no inclou les conques del Houille, del Alyse i d'atres rieres.

El mòdul del riu en Chooz és de 144 m³/s (sense incloure, com ya s'ha mencionat, els cabals del Houille, del Alyse, etc.).

El Mosa presenta fluctuacions estacionals de cabal ben marcades. Les aigües altes es produïxen en hivern i principis de primavera, i es caracterisen per fluix mijos mensuals que van des de 225−277 m³/s, de decembre a març inclusivament (en un màxim en febrer). A partir d'abril, la taxa disminuïx ràpidament fins al estiaje d'estiu, que té lloc de juny a octubre, lo que reduïx el fluix mensual mig a la baixa de 51,4 m³/s en agost i 50,5 m³/s en setembre. Pero estes miges mensuals amaguen fluctuacions més pronunciades en periodos curts o entre anys.

En estiaje, el VCN3 (volum consecutiu mínim de 3 dies) poden caure fins a 11 m³/s en cas de periodo quinquenal sec, lo que pot ser considerat sever per a un puixant curs d'aigua.

Les riuades poden ser extremadament important. Els QIX 2 i QIX 5 són, respectivament, 690 i 950 m³/s (QIX=cantitat instantànea màxima). El QIX 10 és de 1100 m³/s, el QIX 20 de 1300 m³/s, mentres que QIX 50 ascendix a 1500 m³/s. Açò significa, per eixemple, que cada 50 anys (de promig), s'espera una riuada de l'orde de 1500 m³/s, que correspon al cabal mig del Ródano en Valence despuix de rebre les aigües del Isère.

El cabal instantàneu màxim registrat en Chooz va ser de 1610 m³/s el 30 de giner de 1995, mentres que el valor màxim diari va ser de 1560 m³/s el mateix dia. Comparant el primer d'estos valors en l'escala dels QIX del riu, es veu que esta inundació va ser molt per damunt del nivell definit pel cincuentenal QIX 50, i per lo tant prou excepcional.

El Mosa és un riu abundant. La escorrentía en esta part essencialment francesa de la seua conca és de 452 mm anuals, que és significativament més alt que el promig general de França (320 mm). El cabal específic (o Qsp) va alcançar 14,3 litros per segon i per quilómetro quadrat de conca.

Archiu:Roermond Januar 2011.jpg
Riuada del Mosa en Ruremonde (Països Baixos) en giner de 2011

Geomorfología i evolució del caixer

[editar | editar còdic]

La travessia del sur al nort del massiç de les Ardenas pel curs del Mosa és una particularitat notable d'este riu. Per lo general, les corrents d'aigua partixen d'un massiç per a aplegar a la planura i després a l'mar.

L'excavació d'esta vall es deu a una particular cronologia de successos geomorfològics de la regió:

  • durant l'Oligoceno, va tindre lloc allí una obertura de la fossa renana acompanyat d'una elevació (sobreelevación) de les seues épaulements, la Selva Negra i el Massiç dels Vosges. A partir dels Vosges s'organisa un sistema hidrogràfic: Mosa, Mosela, Meurthe; el Mosela havia segut durant millons d'anys un afluent del Mosa, que desembocava en este riu a l'altura de Pagny-sur-Meuse que ha sofrit una captura en benefici del Rin).
  • durant els últims millons d'anys, per combado de la corfa, el massiç de les Ardenas es sobreelevó, allí per a on ya passava el Mosa. Esta llenta elevació (de menys d'1 mm per any), no obstant, va permetre que el riu per erosió poguera mantindre el seu nivell de base excavant en el transcurs dels anys una profunda vall en el massiç de les Ardenas.

Açò explica cóm este riu va ser capaç de mantindre la seua pendent quan el terreny circumdant ha pres una pendent inversa. I també explica la profunditat de la quebrada que és la vall del Mosa en les Ardenas.

Segons alguns autors, esta situació és inestable. la ret hidrogràfica de la conca deuria —en un futur lluntà— reorganisara en detriment del Mosa. Per un costat, la part inferior del seu curs en França es convertirà en un afluent del Aisne, i al seu través del Sena, desviat cap al sur fins a l'entrada de les Ardenas per la vall del Bar. Per una atra part, el seu curs superior es convertirà en un afluent del Mosela, i per lo tant el Rin, des del curs en Neufchâteau. El caixer del riu ha canviat a lo llarc de l'història recent per la baixa altura de la planura aluvial. L'home ha intervingut a sovint.

Archiu:Abbinden der Maas von der Waal 1904 aus Hochwasserschutzgründen.gif
Modificació del curs del Mosa, en 1904; l'antic caixer del riu en cian i en blau el nou.

El riu fluïa a través del Oude Maasje i en 1273 el caixer va ser desviat via l'actual Afgedamde Maas cap al noroest, fins a la confluència en el Waal, açò fins a 1904. Des de les inundacions de Santa Isabel en 1421, el Waal i el Mosa es varen reunir en Gorinchem per a formar el Merwede. El Nou Meuse s'ha colmatado i el Nieuwe Waterweg [nou canal], artificial, va ser inaugurat en 1872 per a que Róterdam poguera seguir sent un port marítim. El canal de Heusden va ser excavat en 1883 quan l'Afgedamde Maas va escomençar a omplir-se de rovina.

A fi de lluitar contra les inundacions, el Mosa va ser represado en 1904, despuix de Well, d'acort en els plans de Cornelis Lely i va ser redirigit a un nou braç artificial, el Bergsche Maas, que després continua fins al Amer cap al Hollands Diep.[23] l'Antic Mosa és ara un dels braços del Rin i no rep més aigua del Mosa, pero seguix mantenint el seu nom. La navegació és encara possible entre l'Afgedamde Maas, convertit ara en un braç casi mort, i el Rin. La porta de guarda: Kromme Nolkering pot baixar-se si és necessari, mentres que l'esclusa Wilhelmine prop de Giessen assegura que les aigües dels dos rius se separen.

La desembocadura del riu fins a el XVII, cridada el Meuse de Brielle, va anar finalment represada en 1950 i forma un braç mort, el Brielse Maas.

Hui una chicoteta part de l'aigua del riu es desvia en el Dordtsche Kil i el restant entra en el Haringvliet; des d'allí es desvien d'una manera controlada artificialment, a través de la Haringvlietdam en la mar del Nort i en el Spui per a alcançar el Vieille Meuse.

Distributarios

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Bergse Maas.
Archiu:Rijn Maas Delta.jpg
The lower part of the Rhine-Meuse Delta


La taxa de descàrrega anual mija del Mosa s'ha mantingut relativament estable durant els últims mils d'anys. Un estudi recent estima que el fluix mig ha aumentat un 10 % des de l'any 2000 a. C.[24] La distribució hidrològica del Mosa va canviar durant l'Edat Mija, quan una gran inundació va desplaçar el seu curs principal al nort, cap al riu Merwede. A partir de llavors, varis trams de l'original Merwede varen ser nomenats «Maas» (és dir, Mosa) en el seu lloc i varen servir com a eixida principal d'eixe riu. Eixos ramals són coneguts en l'actualitat com Nieuwe Maas i Oude Maas. La separació resultant dels rius Rin i Mosa es considera que és el major guany en ingenieria hidràulica neelandesa abans de la finalisació del Zuiderzee Works i les obres del pla Delta.[25][26] En 1970, la Haringvlietdam s'havia terminat. Des de llavors les aigües del Rin i del Mosa reunides alcancen la mar del Nort, ya siga en este lloc o, en temps de descàrregues més baixes del Rin, en Hoek van Holland.[27]

Un estudi de 2008 senyala que la diferència entre els cabals d'estiu i d'hivern s'ha incrementat significativament en els últims 100-200 anys.[28] Eixos estudis prediuen que les inundacions d'hivern del Mosa poden convertir-se en un problema recurrent en les pròximes décades.

Cultura

[editar | editar còdic]

L'art mosano

[editar | editar còdic]

El Mosa, que creua l'est de Bèlgica de part a part, ha donat el seu nom al art mosano que agrupa un conjunt de produccions d'inspiració carolingia, realisades principalment en l'antiga diòcesis de Lieja (400-1559), entre el Sacre Imperi romà i França des de 900 de 1600, i que posa en perspectiva l'història de Valonia i del Principat de Lieja, en un llarc moment cultural en l'arquitectura i les belles colegiatas d'Hastière, de Nivelles, de Sant Bartolomé de Lieja, en el treball de la fusta, del marfil, dels metals (les piles bautismales de Sant Bartolomé, la dinanderie [objectes de latón], per eixemple).

Homenages lliteraris

[editar | editar còdic]

Charles Péguy va posar estos versos en la boca de Juana d'Arc, naixcuda en Domrémy a la vora del Mosa:

Adieu Meuse endormeuse et douce à mon enfance,
Qui demeures aux prés où el teu coules tout bas.
Meuse adieu : j'ai déjà commencé ma partance
En dones pays nouveaux où el teu ne coules pas. 		Adeu Mosa adormecido i dolça en la meua infància,
que permaneixes en les praderies a on t'afones avall.
Mosa adeu: he començat ya la meua partida
En països nous a on el teu no discorres.

En el seu llibre Unix certaine idée de la Wallonie (Una certa idea de Valonia), que va tindre que ilustrar segons una pintura d'Henri Blès, Paul-Henry Gendebien descriu el procés intelectual del gran pintor mosano pensant en tots els llocs d'Europa a on es pot vore el seu treball:

L'Europe voit qu'un paysage du maître wallon - qui est mosan et qui ne peut qu'être mosan - est aussi li paysage parell excellence, ce qui li hisse parell li fait même au rang d'image de l'Univers. Europa veu que un paisage del mestre valón —que és mosano i que només pot ser mosano— és també el paisage per excelència, lo que ho va issar pel fet mateix al ranc d'image de l'Univers.
Unix certaine idée de la Wallonie, Paul-Henry Gendebien


André Dhôtel és un mosano que, del Mosa francés al Mosa belga, ha escrit esta extraordinària novela en la que Bayard és l'héroe, Li Pays où l’on n’arrive jamais [El país a on no s'aplega mai]. Hi ha en este llibre, curiosament, el fantasma de la mar i de les grans viles flamenques o neerlandeses, a on el Mosa es troba en la mar entre les catedrals i els beffrois.

Hi ha molts vínculs a lo llarc del curs del Mosa tant en el seu discórrer francés que belga. Rita Lejeune ha dibuixat la carta dels topònims lligats a la llegenda de Bayard, de la replanell de Langres a Maastricht.

Jacques Brel evoca el Mosa en «Je suis un soir d'été» o en «Il neige sur Liège».

Dominique A cita al Mosa en la seua cançó «La pleureuse», emfatisant el costat obscur del riu comparat en el blau del Danubio.


Philippe De Riemaecker en La Mosane teixix una complicitat tendra entre el riu i els seus escrits:

À cet endroit précis, la Meuse s’arrête quelques instants, li temps d’unix respiration, perturbée qu’elle est parell unix écluse et bordée d'unix imitation sauvage, que els hommes ont placés là, pour li plaisir dones yeux et dones enfants. Ce bout de terre apprivoisée s'étend sur unix bonne distance et s’étendrait davantage s’il n’était arrêté parell un alignement de bâtisses imposantes d’unix architecture recherchée et particulière à cette région. Il i a de l’harmonie à ce paysage bon enfant dans lequel unix bourgeoisie de bon goût a trouvé refuge. Au centre de ce paysage es découpe unix maison digues-te « de Maître », gardée parell unix haie en fer forgé, vers laquelle plongent deux volées d’escaliers faites de pierres arrachées à la colline. En este precís punt, el Mosa es deté uns instants, el temps d'un respir, pertorbat com està per una esclusa i vorejat per una imitació salvage, que els hòmens han colocat allí, pel plaure dels ulls i els chiquets. Este péntol de terra domesticada s'estén sobre una bona distància i s'estendria encara més si no anara detingut per un alineamiento d'edificacions imponents i d'una arquitectura rebuscada i particular d'esta regió. Hi ha harmonia en este paisage bon chic en el que una burguesia de bon gust ha trobat refugi. En el centre d'este paisage es destaca una casa anomenada «de Mestre», guardada per una reixa de ferro forjat, cap a la que precipiten dos trams d'escales fets de pedres arrancades al tossal.

Homenages militars

[editar | editar còdic]

El Mosa es menciona en el cor de la cançó militar Verdun ! On ne passe pas, escrita en 1916 per Eugene Joullot i Jack Cazol, en ocasió de la batalla de Verdún.

Et Verdun, la victorieuse,
Pousse un cri que portent là-bas
Els échos dones bords de la Meuse,
Halte là ! On ne passe pas ! 		I Verdun, la victoriosa,
Llança un crit que duen allà
Els ecos de les vores del Mosa
¡Alt ahí! ¡No es passa!

Ciutats i localitats a lo llarc del riu

[editar | editar còdic]

Moltes de les comunitats a lo llarc del riu Mosa s'enumeren a continuació; la majoria tenen un significat històric o tradició cultural que les relaciona en el riu. Es llisten a continuació les que tenen més de 200 habitants, des del naiximent del riu fins al seu final i els habitants corresponen en França a l'any 2013, en Bèlgica a 2015 i en els Països Baixos a 2012.


Anex: Afluents del riu Mosa

[editar | editar còdic]

El riu Mosa té moltíssims afluents, en general curts, sent els més importants els que arreplega la taula següent. Els afluents s'ordenen geogràficament, seguint el riu des del seu naiximent fins a la desembocadura.

El riu Mosa i els seus afluents (de més de 25 km i primaris destacats)
   
Ramal Nomene afluent Ric que desemboca Lloc boca Llongitut (km) Conca (km²) Cabal (m³/s) Entitat(és) administrativa(s) per les que discorre Tram
- D Riu Mouzon - Neufchâteau 63,3 415 4,76 França FRA
- - - Riu Anger o Auger Mouzon – 27,9 124 1,38
- D Riu Vair - Domrémy-la-Pucelle 63,5 421 5,15 Vosges
I - Riu Aroffe - Rigny-la-Ix-li 50,2 265 0,825 Meurthe-et-Moselle, Mosa, Vosges
- D Riu Chiers (Korn, Kor o Kuer) - Bazeilles 127 2222 30,6 Meurthe-et-Moselle, Ardenas
Valonia
Aubange (LUX)
- - - Riu Loison Chiers – 52,8 356,0 3,98 Mosa
- - - Riu Othain Chiers – 67 256,6 2,91 Meurthe-et-Moselle, Mosa
- - - Riu Ton Chiers – 32 318 5,05 Mosa
Valonia
- - - Riu Crusnes Chiers – 32,2 265,6 3,21 Meurthe-et-Moselle, Mosa
I - Bar - Vrigne-Meuse 61,6 425 5,6 Ardenas
I - Riu Venç - Charleville-Mézières 32,7 129,5 2,19 Mosa
I - Riu Sormonne - Charleville-Mézières 56,5 411 6,36 Mosa
- D Riu Semois (Semoy en France) - Monthermé 210 1350 35 Ardenas
Valonia
- - Riu Houille - Givet 25 233,5 3,65
- - Riu Hermeton - Hastière 32 167 1,9 Valonia Bélgicaclass=notpageimage noviewer|border|link=|20px Bélgica
- - Riu Lesse - Anseremme 89 1343 19
- - - Riu Lomme, Lhomme o L'Homme Lesse Éprave 46 480 7,4 Valonia
- - - Riu Wamme Lomme Jemelle 27 145 Valonia
- - Riu Bocq - Yvoir 45 230 2,21 Valonia
- - Riu Sambre - Namur 190 2740 36 Aisne, Nord
Valonia
- - - Riu Orneau Sambre Jemeppe-sur-Sambre 25 203 1,8 Valonia
- - - Riu Eau d'Heure Sambre Charleroi 47 344 3,8 Valonia
- - - Riu Helpe Majeure Sambre Noyelles-sur-Sambre 69,1 329 3,86 Valonia
- - - Riu Helpe Mineure Sambre Maroilles 51 275 3,76 Valonia
- - Riu Mehaigne - Huy 59 352 2,5
- - Riu Hoyoux - Huy 28 239 2,0
- - Riu Ourthe - Lieja 165 3624 55,2
- - - Riu Vesdre Ourthe Chênée 71 703 11,4 Valonia, Lieja, Renania del Nort-Westfalia
- - - Riu Hoëgne o Hogne Vesdre Chênée 30 215 6,3 Valonia
- - - Riu Amblève Ourthe Comblain-au-Pont 93 1077 19,5 Valonia
- - - Riu Lienne Amblève Stoumont 29 149 2,9 Valonia
- - - Riu Salm (Belgique) Amblève Trois-Ponts 34 202 3,2 Valonia
- - - Riu Warche Amblève Malmedy-Warche 41 192 4,5 Valonia
- - - Riu Aisne (Bèlgica) Ourthe Bomal 31 187 Valonia
- - - Riu Ourthe oriental Ourthe Houffalize 329 5,7 Valonia
- - - Riu Ourthe occidental Ourthe Houffalize 406 7,2 Valonia
- - Riu Berwinne - Fourons 25 118 1,32
I - Riu Geer - Maastricht 54 463 2,7 Províncies de Lieja i Limburgo (Bèlgica), Maastricht Plantilla:NED
- - Riu Gueule - Meerssen 56 121 1,5 Wallonie, Limbourg néerlandas
- - Riu Geleenbeek - Stevensweert 39,5 area
- - Riu Swalm - Swalmen 45 277 Limbourg néerlandais, Renania del Nort-Westfalia
- D Riu Rur (Rour o Roule ) - Ruremonde 164,5 2360 25 Província de Lieja, Renania del Nort-Westfalia
- - - Riu Wurm Rur Heinsberg 53 355,5 1,4 Renania del Nort-Westfalia
- - - Inde Rur Juliers 54 374,23 Província de Lieja, Renania del Nort-Westfalia
- - - Riu Urft Rur 46,37 372,5
- - - Riu Olef Urft Rurberg 28 196,0 Província de Lieja, Renania del Nort-Westfalia
- - Riu Niers - Gennep 117 1348 Limburgo (Netherlands), Renania del Nort-Westfalia
- - Riu Dieze - Bois-li-Duc 120 (inclós el Dommel) 2600 22
- - - Riu Aa (Brabante Septentrional) Mosa Bois-li-Duc 90
- - - Riu Dommel Mosa Bois-li-Duc 146 Brabante Septentrional, Limburgo
- - - Esschestroom-Reusel Dommel Oisterwijk 32 Brabante Septentrional
- - - Riu Beerze Dommel 45 Brabante Septentrional

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Jean Loicq, « Avant li latin, la Gaule Belgique », dans Daniel Blampain et al. (dir.) Li Français en Belgique, Duculot, Brusseles, 1997, p. 8.
  2. ↑ Trésor de la langue française informatisé.
  3. ↑ Marc Suttor, Vie et dynamique d'un fleuve. La Meuse de Seden à Maastricht (dones origines à 1600) (Bibliothèque du Moyen Âge, 24, Turnhout, De Boeck & Larcier s.a., 2006, p. 301-327.
  4. ↑ Dauphant, L. Li Royaume dones Quatre Rivières, L'espace politique français (1380-1515), Seyssel, Champ Vallon, 2012, pp. 117-129.
  5. ↑ Dauphant, L. «La frontière de la Meuse de Philippe IV à François ORD», en Frontières oubliées, frontières retrouvées. Marches et llimites anciennes en France et en Europe, Enquêtes et Documents n.° 41, Presses Universitaires de Rennes, 2011, pp. 222-224.
  6. ↑ «Wallonie : unix région en Europe» (en fr). Ministère de la Région wallonne. Consultat el 29 de setembre de 2007.
  7. ↑ «Fausse croyance sincère», com varen dir dos historiadors irlandesos, John Horne i Alan Kramer, en Els Atrocités allemandes (Tallandier, Paris, 2005).
  8. ↑ C.I.P.M.-I.C.B.M., 1998. Programme d'action "Meuse" 1998-2003- Actieprogramma "Maas" 1998 - 2003. Commission internationale pour la Protection de la Meuse - Internationale Commissie voor de Bescherming van de Maas, Liège (28 pàgines).
  9. ↑ MRW (2007) La réintroduction du saumon atlantique dans li bassin de la Meuse : synthèse et résultats. Ministère la Région wallonne, 25 pàgines (abril 2007) (Malbrouck, C., J. C. Micha i J. C. Philippart http://environnement.wallonie.be/publi/education/saumon2000.pdf
  10. ↑ Philippart, J-C (2005) Li voyage périlleux dones poissons grands migrateurs dans la Meuse. APAMLg asbl, Liège, 56 pp.
  11. ↑ Benelux (2009) Décision du Comité dones Ministres de l’Union Économique Benelux abrogeant et remplaçant la Décision M(96) 5 du 26 avril 1996 relative à la lliure circulation dones poissons dans els réseaux hydrographiques du Benelux. M(2009)1, 2009, 6 pp.
  12. ↑ Benelux, 1996. Décision du Comité dones Ministres de l’Union Economique Benelux relative à la lliure circulation dones poissons dans els réseaux hydrographiques du Benelux M(96)5, 1996, 2p.
  13. ↑ Union euur-Lex).
  14. ↑ David Bourgarit. «Li laiton produit en masse au Moyen Âge». www.larecherche.fr. Archivat des d'el original, el 7 de març de 2016. Consultat el 6 de març de 2016.
  15. ↑ Bilan global wallon
  16. ↑ Banque Hydro - station B1340010 - La Meuse à Vaucouleurs [1] archivat en Wayback Machine. (ne pas cocher la case "Station en service")
  17. ↑ Banque Hydro - station B2130010 - La Meuse à Commercy [2] archivat en Wayback Machine. (ne pas cocher la case "Station en service")
  18. ↑ Banque Hydro - station B2220010 - La Meuse à Saint-Mihiel [3] archivat en Wayback Machine. (ne pas cocher la case "Station en service")
  19. ↑ Banque Hydro - station B3150020 - La Meuse à Stenay [4] archivat en Wayback Machine. (ne pas cocher la case "Station en service")
  20. ↑ Banque Hydro - station B5600010 - La Meuse à Montcy-Notre-Dona'm [5] archivat en Wayback Machine. (ne pas cocher la case "Station en service")
  21. ↑ Région wallonne - débit dones principaux cours d'eau (xls)
  22. ↑ «Banque Hydro - Station B7200010 - La Meuse à Chooz (Île Graviat) (option Synthèse)». Archivat des d'el original, el 19 de febrer de 2015. Consultat el 15 d'octubre de 2016.
  23. ↑ [enllaç trencat]; niederländisch. Abgerufen am 30. Juni 2009
  24. ↑ Ward PJ, H Renssen, JCJH Aerts, RT van Belen & J Vandenberghe (2008), "Strong increases in flood frequency and discharge of the River Meuse over the Clapix Holocene: impacts of long-term anthropogenic land use change and climate variability". Hydrol. Earth Syst. Sci. 12: 159-175. http://www.hydrol-earth-syst-sci.net/12/159/2008/hess-12-159-2008.pdf [Ward et al., 2008]
  25. ↑ Van der Aalst & De Jongh (2004). Honderd Jaar Bergse Maas (en neerlandés), Pictures Publishing. ISBN 90 73187 50 8.
  26. ↑ «De Uitvoering van de Maasmondingswerken» (en neerlandés). Brabants Historisch Informatie Centrum.
  27. ↑ Rijkswaterstaat: Water Management in the Netherlands, 2011
  28. ↑ Ward et al., 2008

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Riu_Mosa&oldid=852270»