Lliga Hanseática
La Lliga Hanseática, o simplement la Hansa[1]—del alemà Hanse, lit. ‘guilda’ (en baix alemà mig, Düdesche Hanse, Hansa; en alemán: Hanse; en latín: Hansa Teutonica)—,[2] va ser una federació comercial i defensiva de comunitats de comerciants alemans en el mar Bàltica i de ciutatés que ara es troben en els Països Baixos, el nort d'Alemània, Suècia, Polònia, Letònia i Estònia. La lingua franca usada a lo llarc de tota la Lliga Hanseática va ser el baix alemà mig. Creixent a partir de Lübeck (la seua sèu) i atres ciutats comercials en el nort d'Alemània a finals de el XII, la Lliga es va expandir entre els sigles XIII i XV, aplegant a comprendre prop de 200 assentaments a lo llarc de huit països actuals, des de l'actual Estònia en el noreste fins als Països Baixos en l'oest, i estenent-se cap a l'interior del continent tan al sur com Colónia.
Entre les ciutats hanseáticas hi havia ciutats portuàries de les regions costeres aixina com ciutats situades a lo llarc d'importants rius de l'interior. A través del lliure comerç la Lliga Hanseática (sigles XIII-XVII) va ser fonamental per al sorgiment d'una poderosa burguesia urbana i moltes d'estes ciutats varen conseguir un alt nivell de prosperitat, algunes de les quals seguixen mostrant valioses característiques culturals i arquitectòniques.[3]
La Lliga va començar com un conjunt de grups de comerciants alemans vagament associats i vàries ciutats en l'objectiu d'ampliar els seus interessos comercials mutus, inclosa la protecció contra el robo. En el temps, estos acorts varen evolucionar fins a convertir-se en la Lliga Hanseática, que oferia als comerciants privilegis de peage i protecció tant en el territori afiliat com en les seues rutes comercials. La creixent interdependencia econòmica i les conexions familiars entre influents famílies de mercaders varen conduir a una major integració política i a l'eliminació de les barreres comercials. Este procés gradual també va vore l'aparició de normatives comercials estandardisades entre les ciutats Hanseáticas.
Durant el seu apogeu, la Lliga Hanseática va dominar el comerç marítim en el Mar del Nort i el Mar Bàltica. Va establir una ret de llocs comercials en numerosos pobles i ciutats, entre els que destaquen els Kontors de Londres (coneguts com Steelyard), Bruixes, Bergen i Nóvgorod, que es varen convertir en entitats extraterritoriales que gojaven d'una considerable autonomia jurídica. Els mercaders hanseáticos, denominats comunament Hansards, operaven en empreses privades bàsiques i eren àmpliament coneguts pel seu accés a una gran varietat de productes bàsics, i gojaven de privilegis i proteccions en l'estranger. El poder econòmic colectiu va fer que la Lliga fora capaç d'impondre bloquejos i inclús fer la guerra a regnes i principats, com va ocórrer durant la guerra danesa-hanseática.
Inclús en el seu apogeu, la Lliga Hanseática no va passar de ser una confederació de ciutats-estat. Caria d'un orgue administratiu permanent, un erari i una força militar permanent. El Gran maestre de l'Orde Teutónica era vist a sovint com el «cap» de la Hansa (caput Hansae), tant en atres països com per membres de la Lliga. L'Orde Teutónica era membre oficial de la Lliga, especial com l'únic Estat autònom i en terres en tindre membresía, mentres que els demés membres eren ciutats o comerciants específics. L'Orde i la Lliga tenien una cerquen interdependencia econòmica i militar, en tant molts ports comercials hanseáticos quedaven dins dels territoris de l'Orde i en tant l'Orde mateixa jugava un paper en protegir i organisar les rets comercials bàltiques.
En el XIV, la Lliga Hanseática va instaurar una dieta irregular negociante, cridada Hansetag, que funcionava sobre la base de la delliberació i el consens. Per a mediats de el XVI, estes dèbils conexions varen deixar vulnerable a la Lliga Hanseática, que es va ser desfent gradualment a mida que els seus membres s'incorporaven en atres regnes o se separaven, desintegrant-se finalment en 1669, quan es va celebrar l'última dieta.[4]
La Lliga Hanseática va utilisar diversos tipos de barcos i navío per a viajar per mars i rius. El tipo més emblemàtic era la coca (cog). De construcció molt diversa, apareixia representada en sagells i escuts d'armes hanseáticos. Per a finals de l'Edat Mija, la coca va ser substituïda per atres tipos com l'urca, que més vesprada va donar pas a barcos més grans de caixco pla.
Història
[editar | editar còdic]Antecedents
[editar | editar còdic]
Les expedicions comercials, razzias i la pirateria eren ya freqüents en el Bàltica des de l'época vikinga. Per eixemple, els mariners de l'illa de Gotland havien aplegat remontant rius fins a la ciutat russa de Nóvgorod, un important nodo comercial que ho enllaçava en la ruta comercial dels varegos als grecs i la ruta comercial del Volga. Atres focs comercials i marítims en dit mar incloïen Birka, Haithabu i Schleswig.[5] En particular, l'istme de Schleswig era usat per a intercanvis entre els mercaders de l'orient del Bàltic (Gotland, suecs, danesos, russos) i de l'Occident del mateix (sajones i frisios).[6] Les dimensions de l'activitat econòmica en la zona varen ser no obstant reduïdes fins a l'ascens de la Lliga.
Durant el renaixença del sigle XII, no obstant, es va produir un fort desenroll de l'activitat comercial en Europa. Ciutats flamenques o imperials com Colónia varen rebre privilegis comercials en el mar del Nort.[7] En el Bàltic, els mercaders alemans ya tenien contactes en abdós vores gràcies a les relacions eclesiàstiques històriques que l'arquidiócesis de Bremen havia generat.[6] En la segona mitat de el XII i el començ de el XIII es varen fundar numeroses ciutats en el nort d'Alemània en accés al Bàltic: Lübeck en 1158, Rostock, Wismar, Stralsund, Greifswald, Stettin, Danzig o Elbing. En estes ciutats la burguesia es va instalar ràpidament en el poder. Les ciutats teutonas varen conseguir dominar el comerç en el Bàltic en sorprenent velocitat, i en el següent sigle Lübeck va ser el nodo central de tot el comerç marítim que unia les zones del mar del Nort i el mar Bàltica.
En paralel al desenroll urbà, va tindre també lloc una innovació tècnica: l'introducció de la coca en el XII.[8] Esta tipologia d'embarcació va dominar el comerç en les mars del Nort i Bàltic durant dos sigles. Encara que en un ranc de variació en materials, tamany i defenses, l'embarcació s'adaptava be a la navegació tant en mar com en les artèries fluvials d'entrada a alguns ports del nort d'Europa.[9]
Fundació
[editar | editar còdic]Els historiadors situen generalment els orígens de la Lliga en la ciutat alemana de Lübeck, fundada a la vora del Bàltica en 1158-1159 per Enrique el León, duc de Sajonia, despuix d'arrebatar-li l'àrea a Adolfo II, comte de Schauenburg i Holstein. Lübeck es va convertir en una base per als mercaders de Sajonia i Westfalia, des de la qual podien anar cap a l'est i el nort. Prou ans que el nom Hansa apareguera en un document (1267), els mercaders residents en les ciutats varen començar a fundar gremis en l'intenció de comerciar en poblacions dellà les mars, especialment en les zones menys desenrollades del Bàltic, fonts de fusta, cera, àmbar, resinas, pellés, centeno i blat, des de les zones interiors als ports.
En aquells moments, Visby funcionava com el principal centre comercial en el Bàltic abans de la Hansa. Durant cent anys els vikingos russos varen navegar baix la bandera de Gotland a Nóvgorod, aplegant els comerciants de Visby a establir sucursals en la ciutat russa. Els mercaders alemans varen començar en les seues instalacions de Gutagard, pero a mida que el seu número creixia, varen instalar en l'ajuda dels de Gotland les seues pròpies oficines en Petershof, més allà del riu.[10]
Els gremis (Hansa, en alemà de l'época) varen treballar llavors per a adquirir privilegis per als seus membres. Per eixemple, els mercaders de Colónia varen convéncer al rei Enrique II d'Anglaterra per a otorgar-los en 1157 privilegis especials i dret a comerciar en Londres, aixina com exencions de peages. La «Reina de la Hansa», Lübeck, a on els mercaders embarcaven bens cap al mar del Nort i el Bàltica, va guanyar l'estatus de «ciutat imperial lliure» en 1227, sent la primera a l'est del riu Elba en gojar de tal privilegi. Lübeck, que tenia accés a les calades d'abdós mars, va formar una aliança en 1241 en Hamburc, una atra ciutat mercantil que controlava l'accés a les rutes de la sal de Luneburgo. Els nous aliats controlaven el tràfic de peix en salazón, especialment en el mercat d'Escania, i Colónia en el temps es va unir a la coalició passant a ser membre del Hansetag, la dieta de la Lliga, en 1260.
L'unió Lübeck-Hamburc va conseguir firmar en 1252 uns tractats comercials en Flandes. D'esta manera, Bruixes, principal ciutat de Flandes, va figurar en forma destacada en el desenroll de la Lliga Hanseática. Rostock i Wismar també varen concloure una aliança en Lübeck en 1259, en l'objecte de mamprendre accions comunes contra els bandits i pirates. En 1266 Enrique III d'Anglaterra va donar permís als mercaders de Lübeck i Hamburc per a operar en Anglaterra, i estos es varen unir a la Hansa de Colónia en 1282 per a formar la colónia de mercaders alemans més poderosa en Londres.
El desenroll de la cooperació comercial va vindre com a conseqüència de la fragmentació política i territorial que creava inseguritat i inestabilitat comercial. En els següents 50 anys, la Lliga Hanseática va emergir com un conjunt d'acorts de cooperació i confederació per a colaborar en les rutes marítimes cap a Occident i Orient. La direcció central va recaure en Lübeck, reunint-se allí la primera dieta en 1356 i adquirint la Lliga una estructura oficial en lo que es considera com la seua data de fundació.
Expansió
[editar | editar còdic]
La privilegiada situació de Lübeck en el Bàltica li va proporcionar accés a les rutes que anaven a Escandinavia i la República de Nóvgorod, fent-la un competidor directe dels escandinaus pels principals mercats bàltics. Un tractat en la ciutat de Visby va posar fi a la competència pel control de les rutes comercials i va donar accés als mercaders de Lübeck al port interior de Nóvgorod, centre de la República de Nóvgorod, a on varen establir un lloc comercial o Kontor ("oficina" en suec modern). Atres aliances es varen forjar a lo llarc del Sacre Imperi Romà Germànic. La Lliga mai va ser una estructura molt unida i les assamblees es varen celebrar des de 1356 en Lübeck de forma irregular, per mig del Hansetag, al que moltes ciutats preferien no manar representants. En el temps, la ret d'aliances va créixer fins a incloure entre 70 i 170 ciutats.[11] la Lliga Hanseática no tenia una moneda comuna en el sentit d'una moneda única emesa per la pròpia lliga. No obstant, sí varen desenrollar un sistema de pesos i mides comuna, i varen utilisar diferents monedes, algunes d'elles en valor estandardisat, per a facilitar el comerç entre les seues ciutats membre.[12]
La Lliga va conseguir establir més kontors en Bruixes (Comtat de Flandes, hui en dia Bèlgica), Bergen (Noruega) i Londres (Anglaterra). Estos llocs comercials varen ser importants enclavaments. Ademés d'estos grans kontors, hi havia ciutats hanseáticas que tenien un representant i almagasens en ciutats com Boston (Lincolnshire), Bristol, Bishop's Lynn (hui King's Lynn), única que permaneix hui en dia, Hull, Ipswich, Norwich, Yarmouth (hui Yarmouth) i York.
Colonisació germana del Bàltic
[editar | editar còdic]
En el temps les antigues ciutats eslaves es varen expandir i es varen fundar noves ciutats germanes en l'est del mar Bàltica, com és el cas de Danzig (Gdánsk), Elbing (Elblag), Thorn (Toruń), Reval (Tallin), Riga i Dorpat (Tartu), totes elles baixe la Constitució de Lübeck que remetia tots els assunts llegals al consell municipal i la llei de Lübeck. Abans de fundar-se la Lliga Hanseática en 1358, el terme Hansa era desconegut en el Bàltica, puix els mercaders de Visby usaven el terme varjag (varego).
Colon germans, baixe l'estricta supervisió de la Lliga, varen fundar numeroses ciutats hanseáticas com Reval (Tallin), Riga i Dorpat (Tartu), moltes de les quals encara conserven edificis de l'época en el característic estil hanseático. Livonia, que comprenia parts de les actuals Estònia i Letònia, va tindre la seua pròpia dieta (cridada simplement Parlament en la Lliga), en pertànyer totes les seues ciutats importants a la mateixa. El llenguage principal en el comerç va passar a ser el Mittelniederdeutsch (Baix Alemà Mig), un dialecte de gran impacte en les regions costeres involucrades en el comerç, especialment en les principals llengües escandinaves.
Cénit
[editar | editar còdic]
La Lliga tenia una estructura decorreguda pero els seus membres compartien certes característiques. Davant tot, eren ciutats lliures que havien obtingut tal privilegi pel creixent poder de la Lliga. A pesar de tot, les seues llibertats eren llimitades: lo que en Alemània significava que rendien contes al emperador, sense cap intermediari nobiliario, i en el restant dels països gojaven de figures jurídiques similars. La segona característica era la seua localisació estratègica en les rutes comercials. De fet, en el cim del seu poder a finals de la primera década de el XIV, els mercaders de la Lliga varen conseguir intervindre en èxit pel seu poder econòmic i militar (els combois marins anaven fortament escoltats) en la política imperial.
La Lliga comerciava principalment en fusta, pells, resina, mel, centeno i blat des de l'Oest a Flandes i Anglaterra, i en roba i productes manufacturados a la tornada. També s'importaven des de Suècia minerals, com el coure i el ferro.
Bremen i Danzig es varen afiliar a l'associació Lübeck-Hamburc i varen ser seguides per vàries lligues, una de les quals agrupava ciutats de Westfalia, la zona del Rin i els Països Baixos, i una atra la constituïen ciutats prusianas, lituanes i estonias. La federació, denominada Hansa en 1343, pronte va incloure al voltant de 90 ciutats.
Entre 1361 i 1370 la Lliga va estar en guerra en Dinamarca. En este context la ciutat hanseática de Visby va ser capturada pels danesos en 1361, la qual cosa va fer que la capital comercial de la lliga es traslladara a Lübeck (que ya era de facto la seua capital administrativa). Dinamarca va ser forçada en 1370 a pagar indemnisacions i cedir territoris, la qual cosa va incrementar el poder de la Lliga. En el sigle següent, la Lliga va crear nous centres mercantils i de civilisació en l'Europa del Nort, es varen desenrollar l'agricultura i les tècniques industrials i es varen construir canals i carreteres. La Lliga estava governada democràticament per la Hansetag, formada per delegats de les ciutats membres, pero que no va conseguir crear un govern centralisat, lo que segons pareix d'alguns va contribuir en el pas del temps al seu colapse. Este model de gestió és considerat precursor de lo que hui es coneix com decisió per consens.
El poder de la Lliga va ser creixent: entre 1368 i 1370 els bucs de la Hansa, units en la Confederació de Colónia, varen lliurar una guerra contra Dinamarca i varen forçar al rei Valdemar IV a garantisar-los el 15 % dels beneficis del comerç danés en el Tractat de Stralsund de 1370, ademés d'un monopoli en Escandinavia. Aixina mateix es varen mamprendre vigorosas campanyes contra la pirateria. Entre 1392 i 1440 el comerç marítim s'hi havia vist amenaçat pels atacs de corsarios que incloïen a danesos, suecs, anglesos, i els germans de les vituallas (una germandat de corsarios contractats en 1392 per Albrecht de Mecklemburgo per a atacar a la reina Margarita I de Dinamarca). El 1426, el rei danés Erico de Pomerania va instaurar els peages del Sund, trencant en els acorts alcançats en la Pau de Stralsund i provocant una guerra, en la que la Lliga Hanseática s'aliaria en Holstein contra l'Unió de Kalmar i els seus aliats neerlandesos i anglesos.
Per a assegurar les rutes comercials i protegir les inversions, es varen entrenar pilots marítims i es varen erigir fars. Un benefici colateral per a la Lliga va ser el seu domini de la construcció naval, principalment des de Lübeck i Danzig. La Hansa venia els seus barcos per tota Europa, aplegant inclús al Mediterràneu i Itàlia.
Es varen conseguir rutes comercials exclusives a un alt preu. Moltes ciutats restringien als mercaders hanseáticos a certes zones de la ciutat, no podent a penes negociar en la població local. Ademés molts nobles, mercants i governants envejaven el poder de la Lliga. Per eixemple, en Londres els gremis locals eixercien pressió sobre el rei per a convéncer-ho d'anular els privilegis de la Lliga Hanseática. La negativa dels alemans a oferir-los contrapartides en els seus mercats exacerbó la situació. Eduardo IV d'Anglaterra va confirmar els privilegis de la Lliga en el Tractat de Utrecht gràcies al respal financer dels alemans en la Guerra de les Dos Roses al partit yorkista en que es recolzava el rei.
Decadència i extinció
[editar | editar còdic]
La Lliga va sofrir un important fracàs comercial quan en 1494 el sar Iván III de Rússia va posar fi a les activitats del Kontor de Nóvgorod (que havia sobrevixcut a la conquista de la República de Nóvgorod pel Principat de Moscou en 1478), i va deportar als seus mercaders a Moscou en un esforç rus per a reduir la seua dependència comercial davant la Lliga. Ya cap a 1460 el Kontor de Bruixes va escomençar a perdre rendabilitat en tant el port comercial s'omplia d'arena, la qual cosa va forçar el seu trasllat cap a Amberes en 1520. En paralel, la guerra suec danesa de 1521-1523 va terminar en l'aparició de Suècia com a regne autònom i desijós de trencar la seua dependència de la Lliga.
En paralel, les monarquies de Dinamarca i Polònia-Lituània adquirien cada volta major força política i militar per a pressionar a la Lliga, al punt que els reis polac-lituans forçaven condicions a les naus de la Lliga si desijaven usar el Port de Gdansk per al seu comerç. Aixina mateix en Anglaterra creixia la pressió dels mercaders locals per a que fora tancat el Kontor de Steelyard en Londres i es retiraren privilegis als comerciants hanseáticos. La crisis política causada per la Reforma protestant despuix de 1517 va pressionar en major força a la Lliga, en un poder econòmic cada volta menor, sense alternatives per a opondre's a estats alemans mes poderosos com l'Elector de Brandemburgo o l'Elector de Sajonia.
D'esta manera, la consolidació de regnes centralisats i forts en el nort d'Europa, l'impacte econòmic del descobriment d'Amèrica i el desenroll del poder marítim neerlandés i anglés -abdós basats en l'Oceà Atlàntic i no llimitats a la Mar del Nort- varen motivar a lo llarc del Sigle XVI un notable carpiment de les capacitats de la Lliga per a impondre condicions en el comerç internacional, en tant les ciutats dels Països Baixos abandonaven els seus contactes hanseáticos per a formar les Províncies Unides dels Països Baixos. Inclusivament la confrontació armada entre la Lliga i Anglaterra va ocasionar que en 1579 Isabel I d'Anglaterra expulsara de Londres als comerciants de la Lliga i els marins anglesos d'apoderaren de fins a 61 bucs hanseáticos; la Lliga no va poder retornar sino fins a 1606 en permís del successor d'Isabel, Jacobo I, pero en un poder ya molt minvat.
La devastación generalisada en Alemània durant la guerra dels Trenta Anys (1618) va ser un atre dur colp a l'organisació, en tant la major part de les seues ciutats varen ser preses per tropes sueques, daneses, o del Sacre Imperi, perdent riquees i importants territoris que varen quedar repartits entre Suècia, Polònia-Lituània, o Brandeburgo. La Lliga va ser inclosa com a firmant en la Pau de Westfalia pero per a llavors la seua influència efectiva a nivell polític i financer era casi irrellevant.
Cap a 1630, solament les ciutats-estat de Lübeck, Bremen i Hamburc seguien integrant activament la Lliga i les tres varen celebrar una reunió en 1699 en la finalitat de recompondre els seus llaços, pero eixa va ser en efecte l'última assamblea formal de la Lliga com a tal. Esta unió de les tres ciutats mai va ser dissolta de modo oficial i va sobreviure atres 300 anys, durant els quals les tres ciutats varen conservar una independència política nominal i la denominació de "ciutats hanseáticas", encara que sense tornar a les activitats de l'antiga Lliga.
En l'ascens d'Adolf Hitler en poder en Alemània, es va eliminar l'estatus privilegiat de Lübeck com "ciutat-estat" en 1934, pero despuix de la Segona Guerra Mundial les ciutats d'Hamburc i Bremen varen mantindre dins de la República Federal d'Alemània el seu antic ranc, el qual va ser confirmat despuix de la Reunificación, al punt que Hamburc i Bremen són actualment estats federats d'Alemània mentres que Lübeck es troba integrada en l'estat de Schleswig-Holstein.
Banderes de la Lliga Hanseática
[editar | editar còdic]
Nova Hansa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Nova Hansa.
Actualment en la ciutat de Lübeck existix una organisació que ha repres/représ el nom de la Lliga Hanseática. El seu objectiu és «mantindre viu l'esperit de la Lliga Hanseática». L'organisació constituïx la federació voluntària de ciutats més grans del món, contribuint a l'unificació econòmica, política, social i cultural d'Europa. Les ciutats membres estan escampades per tot el continent, i realisa diferents activitats, com la trobada anual del seu membre de gobernanza, la Hansetag.
Despuix de l'ampliació de l'Unió Europea en maig de 2004 va haver experts que varen parlar d'una resurrecció de la Lliga Hanseática.[13]
En la cultura popular
[editar | editar còdic]- La série de videojocs Patrician està ambientada en la Lliga Hanseática dels sigles XIV i XV.
- L'equip de fútbol de la ciutat de Rostock du per nom FC Hansa Rostock, militant en la tercera divisió alemana. El seu emblema és un barco.
- La saga lliterària i de videojocs Metro 2033 posseïx una facció que és coneguda com "Hanza" per la seua similitut en les ciutats estat de l'antiga Lliga Hanseática.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «. Global Affairs and Strategic Studies. Facultat de Dret» (en és-es). Global Affairs and Strategic Studies. Consultat el 2025-03-27.
- ↑ «Synonym-Details zu 'Deutsche Hanse · Düdesche Hanse · Hansa Teutonica (lat.)» (en anglés). openthesaurus. Consultat el 9 de juny de 2018.
- ↑ «La Lliga Hanseática» (en és). Nuevatribuna. Consultat el 2026-03-19.
- ↑ «[1]». Consultat el 2025-12-06 (en en).
- ↑ Smith, 2010, pp. 14-15.
- ↑ 6,0 6,1 Smith, 2010, p. 18.
- ↑ Smith, 2010, pp. 17-18.
- ↑ Smith, 2010, pp. 42-43.
- ↑ Smith, 2010, pp. 57-61.
- ↑ Concessió en anglés: Medieval Sourcebook: Privileges Granted to German Merchants at Novgorod, 1229
- ↑ Fernand Braudel: The Perspective of the World. Vol III of Civilisation and Capitalism 1984
- ↑ «La Lliga Hanseática, eixemple de cooperació paneuropea» (en és). Política Exterior. Consultat el 2025-08-18.
- ↑ EuropaRussia, libri. En italià Giuseppe_D'Amato, Viaggio nell'Hansa baltica. L'Unione europea i l'allargamento ad Est. Greco&Greco editori, Milano, 2004. ISBN 88-7980-355-7
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lliga Hanseática.- Hanse. Ruta cultural temàtica de la Lliga Hanseática.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Liga Hanseática» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n", pero no es trobà una etiqueta <references group="n"/>