Livonia
Livonia (en livonio, Līvõmō; Plantilla:Lang-et; en alemà i llengües escandinaves: Livland; en letó i Plantilla:Lang-lt; Plantilla:Lang-pl; en anglés arcaic, Livland,[1] o Liwlandia; en ruso: Лифляндия, Liflyandiya) és la regió que anteriorment va estar habitada pels livonios, pero en l'Edat Mija va vindre a designar un territori molt més extens (Terra Mariana) en les costes orientals del mar Bàltica, en les actuals Letònia i Estònia, el qual havia segut conquistat pels Germans Livonios de l'Espasa (o Orde de Livonia) durant la Creuada de Livonia (1193–1290). Les seues fronteres eren el golf de Riga i el golf de Finlàndia, en el noreste; el llac Peipus i Rússia, en l'est; i Lituània, al sur.
La Livonia Medieval o Terra Mariana, va alcançar la seua màxima extensió despuix del Alçament de la nit de Sant Jorge (1343-1345), que va obligar a Dinamarca a vendre el Ducado d'Estònia (el nort d'Estònia, conquistat per Dinamarca en el XIII) al Estat de l'Orde Teutónica en 1346. Com a conseqüència de la Guerra livonia (1558-1583), el territori de Livonia es va reduir a la mitat sur d'Estònia i la mitat nort de Letònia.
Els habitants indígenes de Livonia eren diverses tribus fínicas en el nort i tribus bàltiques en el sur. Els descendents dels creuats varen formar el núcleu de la nova classe dominant de Livonia despuix de la Creuada de Livonia, i en el temps varen aplegar a ser coneguts com alemans del Bàltic.
Història
[editar | editar còdic]Al començament de el XII Livonia era una zona d'extensió econòmica i política dels danesos i alemans, particularment de la Lliga Hanseática i l'Orde del Císter.
Al voltant de 1160, comerciants hanseáticos de Lübeck varen establir una base en el futur lloc de Riga. La Crònica d'Enrique de Livonia de 1220 dona conte de primera mà de la cristianización de Livonia, concedida com un feu pel rei d'Alemània, Felipe de Suabia, de la casa Hohenstaufen, al bisbe Alberto de Buxhoeveden, nebot del arquebisbe de Bremen, que va navegar en un comboi de naus plenes de creuats armats per a crear un territori catòlic en l'est, durant les cridades Creuades del Nort. Riga va ser fundada per Alberto de Buxhoeveden en 1201, qui va construir una catedral i es va convertir en el primer bisbe-príncip de Livonia.
La conquista de Livonia pels alemans es descriu en la Crònica rimada de Livonia.
Aixina, a partir de principis de el XIII, Livonia es va convertir en la Confederació Livona, formada per cinc territoris independents:
- Les terres governades per l'Orde Livona, fundada per Alberto de Buxhoeveden en 1202 (que es va fusionar en l'Orde Teutónica de Prusia en 1237) i els territoris eclesiàstics:
- l'arzobispado de Riga.
- el bisbat de Curlandia.
- el bisbat de Ösel-Wiek.
- el bisbat de Dorpat, a on el germà d'Albert, Hermann, es va establir com a príncip-bisbe.
La sèu de la Dieta estava en la ciutat de Valga (hui Estònia).
En 1561 durant la guerra livonia, Livonia va entrar a formar part de la República de les Dos Nacions. l'Imperi rus va reconéixer el domini polac de Livonia a partir de 1582. L'organisació de Livonia en la Mancomunidad, en 1598, era:
- el voivodato de Wenden (Województwo wendeńskie, Cesis / Wenden);
- el voivodato de Dorpat (Województwo dorpackie, Tartu / Dorpat);
- el voivodato de Parnawa (Województwo parnawskie, Pärnu / Pernau / Parnawa).
-es.svg){kind=link}
En la década de 1620, Suècia, regida per Gustavo II Adolfo, va conquistar la regió septentrional d'Estònia i la central de Letònia, incloent Riga, despuix de véncer en la guerra polac-sueca, incorporant les dos regions al regne suec com una possessió sueca cridada Livonia Sueca.
La porció de Livonia restant en la Mancomunidad, la qual va ser coneguda com Livonia polaca, o Inflanty, en el Tractat d'Oliva de 1660, consistia principalment en la regió letona meridional Latgalia dins del Voivodato de Livonia en capital en Daugavpils, o Dyneburg. Esta divisió de Livonia va ser ratificada en el Tractat d'Oliva en 1660.
l'Imperi rus va conquistar la Livonia Sueca durant el curs de la Gran Guerra del Nort i va adquirir la província en el Tractat de Nystad en 1721. Rússia anexionó al seu territori la Livonia Polaca en 1772, durant les Particions de Polònia.
Livonia va permanéixer dins de l'Imperi rus fins al final de la Primera Guerra Mundial, quan va ser dividida entre els Estats, novament independents, de Letònia i Estònia. En 1918-1920, els eixèrcits soviètics i alemans varen entrar en combat contra les tropes letones i estonias pel control de Livonia, pero les seues tentatives no varen donar gran resultat. La terra històrica de Livonia com tal va quedar repartida entre Letònia i Estònia des de llavors.
Encara es parla en parts de Letònia el livonio, encara que va extinguint-se ràpidament.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Deutsch-Baltische Ritterschaften in Livland, Kurland, Estland, Oesel
- Joann Portantiuse Liivimaa kaart 1573. aastast
- Karten
- Livland
- Atles de Livonia, o dels dos governs i Ducados de Livonia i Estònia, i de la província de Oesel de la Biblioteca Digital Mundial
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Livonia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.