Bergen
_(109097564).jpg){kind=link}
Bergen (Plantilla:IPA-no), coneguda com Bjørgvin fins a 1850, és la segona ciutat més gran de Noruega en 275 112 habitants —a 1 de giner de 2015— segons les senyes de Statistics Norway.[1] Situada en l'oest del país, va albergar un dels kontorés més importants de la Lliga Hanseática en el barri de Bryggen.
Bergen també és un municipi, i ademés la capital de la província de Hordaland. La ciutat se situa en la costa suroest de Noruega, prop del mar del Nort, en una vall formada per un grup de montanyes conegut colectivament com de syv fjell —«les sèt montanyes»—. Bergen és la capital oficiosa de la regió de Vestlandet, i també li la coneix i promociona com la porta d'entrada als famosos fiorts noruecs, i per això també s'ha convertit en el major port de travessies turístiques de Noruega, i un dels majors d'Europa. Ademés, el port també és per molt el major de Noruega: en 2005, va gestionar més del 50 % de mercaderies per via marítima en Noruega.[2]
El primer en nomenar «les sèt montanyes» va ser Ludvig Holberg, inspirant-se en les sèt tossals de Roma.
La regió econòmica de Bergen és la segona major del país, despuix de l'àrea metropolitana de la capital, i consistix en la ciutat pròpiament dita i els seus municipis circumdants, que totalisen 373 224 habitants a 1 de giner de 2007.[3]
La ciutat es dividix en huit barris: Arna, Bergenhus, Fana, Fyllingsdalen, Laksevåg, Ytrebygda, Årstad i Åsane.
La revista Clave la va nomenar una de les catorze «capitals secretes europees» —agost de 2004—, en reconeiximent a la seua gran activitat econòmica relacionada en la mar, en l'acuicultura i l'investigació marítima, en el Institut d'Investigació Marítima (IMR),[4] el segon major d'Europa, com a institució puntera. Bergen també és la base principal de la Marina Real Noruega (en Haakonsvern) i el seu aeroport internacional, Flesland, és el principal heliport de l'important indústria petrolera i gasística, des del qual mils de treballadors en ultramar es traslladen als seus llocs de treball a bordo de les plataformes petrolíferes i perforació.
Bergen va ser una de les nou ciutats europees honrades en el títul de Capital Europea de la Cultura en 2000.[5]
La ciutat va ser la sèu dels Campeonats Mundials de Ciclisme en Ruta de 2017.[6]
Història
[editar | editar còdic]
La ciutat de Bergen va ser fundada en 1070 pel rei Olav Kyrre. Bergen va celebrar el seu 900.º aniversari en 1970. Era considerada la capital de Noruega en el XIII, fins a 1299.
Bergen va adquirir importància gràcies al comerç del abadejo sec de la costa nort del país, que va escomençar al voltant de l'any 1100. Els mercaders frisios i germans de la Lliga Hanseática es varen instalar en Bryggen, un barri exclusiu de la ciutat, en el qual parlaven les seues llengües d'orige: el frisio i el baix alemà, i gojaven de drets exclusius de comerç en els peixcadors nortenys que cada estiu navegaven en direcció a Bergen. Els kontorés de la Lliga Hanseática es varen establir en Bryggen des de 1360. Cal senyalar que l'existència d'un kontor en una ciutat no és en absolut sinònim de pertinença a la Lliga Hanseática.
En 1349 va aplegar la Pesta Negra, introduïda en Noruega per la tripulació d'un barco anglés que va atracar en Bergen. Durant el XV la ciutat va ser atacada vàries voltes pels pirates, i en 1429 varen conseguir cremar el castell real i gran part de la ciutat. En 1536, el rei va ser capaç d'obligar als mercaders frisios i alemans a convertir-se en ciutadans noruecs, o en cas contrari deurien tornar als seus països, punt a partir del com va escomençar a declinar l'influència germànica en la ciutat. En 1665, el port de la ciutat va ser escenari de la sanguinosa batalla de Vågen, entre barcos anglesos en un costat i barcos neerlandesos en el respal del govern de la ciutat en l'atre. Durant els sigles XV i XVI, Bergen va permanéixer com la major ciutat de Noruega, i ho va continuar sent fins a 1850, data en la que va ser superada per Oslo. Bergen va mantindre el seu monopoli en el comerç en el nort de Noruega fins a 1789.
En 1916 part de la ciutat va ser destruïda per un devastador incendi, l'últim de tants a lo llarc de la seua història. Durant la Segona Guerra Mundial la ciutat va ser ocupada en el primer dia de l'invasió alemana del 9 d'abril de 1940, despuix d'una breu lluita entre els barcos alemans i l'artilleria costera noruega. El 20 d'abril de 1944, durant l'ocupació alemana, un carguero neerlandés, ancorat junt a la fortalea Bergenhus i carregat en 120 tonellades d'explosius, va esclatar, matant a lo manco a 150 persones i causant importants danys materials en edificis històrics. També va sofrir el bombardeig de les forces aliades, en l'objectiu de danyar les instalacions navals alemanes del port. Estos acontenyiments varen causar al voltant de 100 morts.
En 1972, Bergen va absorbir els municipis veïns (Arna, Fana, Laksevåg i Åsane), abolint-se el seu estatus de província i adquirint els seus actuals llímits.
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom de Bergen origina del nòrdic antic, format en les paraules Bergvin i Bjǫrgvin, (en islandés i feroés la ciutat encara és cridada Björgvin). El primer element en el que es forma el nom de Bergen és Berg o bjǫrg, que es traduïx com a «montanya». L'últim element és vin, que es referix a un assentament a on solia haver un pasturage o praderia. El significat complet és llavors «el prat en les montanyes». Bergen és a sovint cridada «la ciutat de les sèt montanyes». Este nom va ser donat pel dramaturc Ludvig Holberg, ya que es va sentir tan inspirat pels sèt tossals de Roma, que ell va decidir que el seu poble deu ser beneït com Roma, per les sèt montanyes que rodegen Bergen.
Paisage urbà
[editar | editar còdic]
Bergen és àmpliament reconeguda com una de les ciutats més belles de Noruega. La part antiga de la ciutat es troba en la partix nort de la baïa de Vågen. És a on es troba el Bryggen, una série de velles cases de fusta de principis de el XVIII producte de la reconstrucció de la ciutat despuix d'un incendi en 1702, i fetes en l'estil dels edificis medievals que estaven en el lloc abans de l'incendi. Sis de les cases (a l'esquerra, vore l'image) varen ser reconstruïdes darrere un atre incendi en 1955. l'iglésia de Santa María és l'edifici més antic de Bergen, en alguna de les seues parts construïdes al voltant de l'any 1130. Atres dos iglésies, la catedral, i l'iglésia de la Santa Creu també són medievals, si ben modificades posteriorment. La fortalea de Bergenhus dispon d'un bon número d'interessants edificis, especialment el Saló de Haakon IV, un saló real del 1260, i la torre Rosenkrantz, construïda al voltant d'una fortificació medieval aproximadament en 1560.
Una atracció turística molt popular és el mercat a l'aire lliure a lo llarc del port. Ademés, està l'àrea comercial principal de la ciutat, reconstruïda despuix de l'incendi de 1916 en estils com art nouveau. Varis vells barris de cases blanques de fusta estan escampats dins i fòra del centre, especialment en Nordnes, Marken i Sandviken. Nygårdshøyden és una zona pintoresca en un gran número d'edificis de el XIX, molts d'ells construïts en fronteres en arquitectura neoclàssica. Algunes zones de Bergen varen ser reconstruïdes despuix de la Segona Guerra Mundial, arreglant els desperfectes causats pels bombardejos britànics i l'explosió del barco carregat d'explosius, en el problema afegit que va supondre l'existència d'uns plans urbanístics irreflexivos. Encara es demolixen pomes sanceres de velles cases de fusta en el centre de la ciutat, recentment en Nøstet i Krinkelkroken. Per això es combinen a voltes en la ciutat zones de arquitectura molt diferents.
Una atracció turística molt popular és el funicular que puja al mont Fløyen, des del que es divisa una vista general de la ciutat i les sèt montanyes. Des d'este punt és possible anar-se d'excursió per una àmplia àrea natural.
Demografia
[editar | editar còdic]Administració
[editar | editar còdic]
Des de 2000, la ciutat de Bergen és governada per un sistema de parlamentarisme municipal, convertint-se en el segon municipi noruec en implantar este principi, despuix d'Oslo.
El Bystyre és un orgue el nom del qual pot traduir-se com a assamblea, parlament o concejo; és el poder llegislatiu i la màxima autoritat en el municipi, encarregada de supervisar i controlar tot lo relacionat en el mateix. S'integra en un congrés de 67 membres electes per sufragi universal.
En el periodo 2011-2015 el parlament ho integren representants de 10 partits polítics, els majoritaris varen ser el Conservador, i el Laborista. L'alcalde és també el president del parlament i el seu paper es restringix al de màxim representant del municipi, sense que per això siga la màxima autoritat política. L'alcaldesa de Bergen és des de 2011 la conservadora Trude Devland. Sèt membres de l'Assamblea pertanyen a 5 diferents comités: finances, cultura, deport i indústria, salut i desenroll social, mig ambient i desenroll urbà, i escoles i jardins de chiquets. Tots ells, junt en l'alcaldesa i el vicepresident, són polítics de temps complet mentres dura el seu càrrec.
El Consell de la ciutat (byråd), de sèt membres, és el poder eixecutiu del municipi, és dir, és el cos encarregat de l'administració municipal. Els seus membres són electes per la majoria del parlament, tenen que rendir contes davant est i poden ser remoguts. Si formen part del parlament al moment de ser elegits, tenen que renunciar a este en prendre possessió del seu nou càrrec. En el periodo 2011-2015 el consell està format pels partits Conservador, del Progrés i Demócrata Cristià, una coalició que es manté des de 2007. La conservadora Monica Mæland és la cap del Consell de la ciutat, un càrrec equivalent al de cap de Govern, mentres que el restant dels consellers ocupen un càrrec similar al de ministres.
| Partit | Parlament de la ciutat |
Govern de la ciutat |
|---|---|---|
| Partit Conservador | 15 | 3 |
| Partit Laborista | 26 | |
| Partit del Progrés | 6 | 2 |
| Partit Lliberal | 4 | |
| Partit Demòcrata Cristià | 4 | 2 |
| Partit de l'Esquerra Socialista | 5 | |
| Rojo | 2 | |
| Partit Vert | 4 | |
| Partit de Centre | 1 | |
| Byluftlisten | 1 | |
| Total | 67 | 7 |
Divisió
[editar | editar còdic]
Bergen està dividit en 8 districtes, els quals són Åsane, Arna, Ytrebygda, Fyllingsdalen, Laksevåg, Årstad i Bergenhus. El centre principal de la ciutat es localisa en Bergenhus, algunes parts de Arna, Ytrebygda, Fana i Åsane no formen part de l'àrea urbana de Bergen, explicant per qué el municipi conta en aproximadament 20 000 habitants més que la zona urbana.
| Districte | Població[7] | % | Àrea (km²) | % | Densitat (/km²) |
|---|---|---|---|---|---|
| Arna | 12 680 | 4.9 | 102.44 | 22.0 | 123 |
| Bergenhus1 | 38 544 | 14.8 | 26.58 | 5.7 | 4.415 |
| Fana | 38 317 | 14.8 | 159.70 | 34.3 | 239 |
| Fyllingsdalen | 28 844 | 11.1 | 18.84 | 4.0 | 1.530 |
| Laksevåg | 38 391 | 14.8 | 32.72 | 7.0 | 1.173 |
| Ytrebygda | 25 710 | 9.9 | 39.61 | 8.5 | 649 |
| Årstad | 37 614 | 14.5 | 14.78 | 3.2 | 4.440 |
| Åsane | 39 534 | 15.2 | 71.01 | 15.2 | 556 |
| No definit | 758 | ||||
| Total | 260 392 | 100 | 465.68 | 100 | 559 |
Clima
[editar | editar còdic]
Bergen posseïx un clima oceànic templat —en la classificació climàtica de Köppen: Cfb. A pesar de trobar-se tan al nort, el clima de Bergen és més càlit de lo que es podria supondre per la corrent del Golf, i és una de les ciutats més templades de Noruega. La ciutat és reconeguda per les seues abundants pluges, (ha segut cridada La ciutat de la pluja o la Seattle d'Europa), aplegant a acumular precipitacions de més de 2250 mm anuals de mija, convertint-la en un dels llocs més humits d'Europa. Açò es deu a que està rodejada per montanyes que provoquen núvols orogràfics i freqüentment pluja. Entre el 29 d'octubre de 2006 i el 21 de giner de 2007 va ploure tots els dies, 85 consecutius.[8] La temperatura més alta jamai alcançada va ser de 33,4 °C, en 2019,[9] i la més baixa de −16,3 °C, en 1987.[10] En térmens de temperatura i precipitacions, Bergen té molt més en comuna en el clima d'Escòcia que en el d'Oslo o Suècia, a on hi ha freqüents ones de fret i de calor.
En els últims anys, les precipitacions i el vent han aumentat de forma considerable en la ciutat. En 2005, unes fortes pluges varen causar inundacions i corriment de terra que varen matar a tres persones. desastres naturals.[11] Bryggen
Educació
[editar | editar còdic]
La ciutat conta en l'Universitat de Bergen, considerada com la tercera institució educativa més important en Noruega, contant en més de 16 000 alumnes.[12] L'investigació i estudi en Bergen remonta a l'activitat en el Museu de Bergen en 1825, encara que l'universitat no va ser fundada fins a 1947. L'universitat té una àmplia oferta de cursos i l'investigació en els camps acadèmics i tres centres nacionals d'excelència en l'investigació del clima, l'investigació petrolera i estudis medievals.[13]
| Universitat | Fundació | Acrònim | Tipo | |
|---|---|---|---|---|
| Archiu:New Bergen Airport Flesland with old terminal in the background.jpg | Universitat de Bergen | 1947 | UiB | Pública |
Economia
[editar | editar còdic]El sector agrícola té importants àrees suburbanes de fruticultura en la ciutat, en l'indústria peixquera és la més desenrollada a nivell nacional, en un gran número de bucs de peixca, com els més importants centres de peixca de Noruega, més de la mitat dels productes peixquers del país són exportats dels mateixos. En la Mar del Nort hi ha zones industrials de refinación de petròleu, construcció naval, maquinària, processament de metals i de l'indústria de processament d'aliments. Sobre els servicis portuaris i de transport, el turisme és principalment pel seu excelent port, conta en una flota mercant enorme, un comerç transoceànic desenrollat, i és el major port de travessies de la regió nòrdica, ademés de ser un centre de l'indústria de la televisió i en uns sectors bancaris dels més grans.
Transport
[editar | editar còdic]| Aeroport | Còdic IATA | Còdic OACI | |
|---|---|---|---|
| Archiu:"Die einzige Standseilbahn Norwegens". 07.jpg | Aeroport de Bergen-Flesland | BGO | ENBR |
_02.jpg){kind=link}
Per la posició de Bergen casi a la veta d'una península montana entre fiorts, fins al fi de el XX l'única comunicació perfectament terrestre de la ciutat a atres regions era el ferrocarril. El Bergensbanen és una de les llínees ferrocarrils més impressionants d'Europa.
L'empresa Tide proveïx a la ciutat de transport públic. En la flota d'autobusos existixen 8 trolebuses. L'empresa Norges Statsbaner proveïx de transport local per tren a Arna. També existix un funicular cap al cim del mont Fløyen —Fløibanen— i un telefèric que puja al Ulriken —Ulriksbanen—. El sistema de tramvias va ser clausurat en 1965, si ben encara es conserva operant una llínea-museu en Møhlenpris. Una moderna llínea de tren llauger que conecta el centre de la ciutat en Nesttun i l'aeroport està en obres i ha segut aprovada pel Stortinget. Diverses companyies d'autobusos express conecten en els majors destins de Noruega.
El Hurtigruten, un ferry de transport de passagers i mercaderies que circula vorejant tota la costa noruega, comença en Bergen, circulant cap al nort i hacer en Trondheim, Bodø, Tromsø i Kirkenes. Atres servicis de catamarà van cap al sur, a Haugesund i Stavanger, i cap al nort, a Sognefjorden i Nordfjord. Atres ferris, en capacitat per a transportar coches, conecten en Hanstholm i Hirtshals en Dinamarca, Lerwick i Newcastle en el Regne Unit, Tórshavn en les Illes Feroe, i en Seyðisfjörður en Islàndia.
Cultura
[editar | editar còdic]La ciutat és sèu de l'Orquesta Filharmònica de Bergen, fundada en 1765 i una de les orquestes més antigues del món. Atres events culturals d'importància són Nattjazz i Bergenfest (antigament conegut com Ole Blues). Ademés, existixen numeroses bandes aficionades en Bergen i comunitats adjacents, que toquen regularment en la ciutat. El "Grieg Hall" en Bergen és escenari del campeonat anual noruec de Brass Band, celebrat a finals de l'hivern. En la ciutat es publiquen dos periòdics d'importància, Bergens Tidende, i el més informal Bergensavisen.
Deports
[editar | editar còdic]
La ciutat conta en un equip de primera divisió, el SK Brann, que va debutar en primera divisió en 1963, i juga consecutivament en esta des de 1987. El club ha conseguit 3 títuls de lliga, en les temporades 1961-62, 1963 i 2007. El club va conseguir aplegar a quarts de final en la Recopa d'Europa 1996-97. El club s'eixercita en el Brann Stadion, en capacitat per a 17,317 persones.
La ciutat també conta en el FK Fyllingsdalen que juga en l'Oddsenligaen, sent el segon equip més important de la ciutat, solament darrere del Brann.
| Equip | Deport | Competició | Estadi | Creació |
|---|---|---|---|---|
| SK Brann | Archiu:Football pictogram.svg Fútbol | Tippeligaen | Brann Stadion | 1908 |
| FK Fyllingsdalen | Archiu:1885 bis 1907 lebte hier der Komponist Edvard Grieg. 02.jpg Fútbol | Adeccoligaen | Varden Amfi | 2011 |
En el 2017, la ciutat va organisar els Campeonats del Món de ciclisme en ruta, sent la segona volta en l'història que se celebraven en Noruega, despuix dels celebrats en Oslo en 1993.[14]
Persones destacades
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → .
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]Bergen està hermanada en les següents ciutats:cita requerida
- DEN Århus, Dinamarca
- ERI Asmara, Eritrea
- PER Callao, Perú
- PER Chota, Perú
- SWE Gotemburgo, Suècia
- ESP Màlaga, Espanya
- URU Montevideo, Uruguay
- GBR Newcastle upon Tyne, Regne Unit
- CAN Quebec, Canadà
- CHI Rancagua, Chile
- ARG Rosario, Argentina
- DEU Rostock, Alemània
- [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Seattle, Estats Units
- FIN Turku, Finlàndia
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Population 1 January. The whole country, counties and municipalities» (en en). Statistisk sentralbyrå. Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 4 de setembre de 2015.
- ↑ El port de Bergen. (en noruego (bokmål))
- ↑ Població de la regió de Bergen, Statistics Norway
- ↑ Institut d'Investigació Marítima
- ↑ Capital Europea de la Cultura
- ↑ Bergen organisarà els Mundials de 2017
- ↑ Ssb.no. «Statistics Norway – Population, by sex and age. Bergen. Urban district.». Archivat des d'el original, el 18 de giner de 2012. Consultat el 4 de giner de 2012.
- ↑ «Stopp for nedbørsrekord» (en no). Archivat des d'el original, el 15 d'octubre de 2007. Consultat el 4 de decembre de 2014.
- ↑ «01317: Bergen / Florida (Norway)» (en ogimet). www.ogimet.com. Consultat el 28 de juliol de 2019.
- ↑ Bjørbæk. Norsk vær i 110 år (en no), p. 260. ISBN 82-04-08695-4.
- ↑ «Bergen oppretter egen rasgruppe» (en noruec). Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 5 de decembre de 2014.
- ↑ «Om universitetet i Bergen» (en noruec). Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2006. Consultat el 23 de setembre de 2006.
- ↑ Mia Kolbjørnsen. «UiB får tre SFF» (en noruec). Archivat des d'el original, el 22 de febrer de 2014. Consultat el 14 de juny de 2002.
- ↑ Agència EFE. «La ciutat noruega de Bergen organisarà els mundials de 2017». esciclismo.és. Consultat el 12 de febrer de 2025.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bergen.
- (1993) Kulturhistorisk vegbok Hordaland.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bergen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.