Trondheim

Trondheim (<phonos file="Trondheim.ogg">[ˈtrɔ̂n(h)æɪm]</phonos>) -antigament Nidaros i Trondhjem-, és una ciutat i municipi de Noruega, capital de la província de Trøndelag. En una població de 198 219 habitants (2019), és la tercera ciutat més poblada de Noruega, darrere d'Oslo i Bergen. El municipi té una extensió de 342,27 km². L'àrea metropolitana de Trondheim inclou sèt municipis i ronda els 260 000 habitants, sent la quarta aglomeració urbana del país.

La ciutat de Trondheim es va establir com a municipi l'1 de giner de 1838. Els municipis rurals de Byneset, Leinstrand, Strinda i Tiller es varen fusionar en Trondheim l'1 de giner de 1964.

Va ser fundada a finals de el X com un núcleu comercial. Durant l'Edat Mija va ser breument capital de Noruega i sèu arzobispal del país. El seu creiximent posterior es va recolzar bàsicament en el comerç, pero la ciutat va patir repetides crisis a causa d'incendis devastadors. Entre el seu patrimoni destaca la catedral de Nidaros, una obra mestra de l'arquitectura gòtica en els països nòrdics. És de resaltar també la seua importància com a centre educatiu i cultural, en ser la sèu de l'Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia (una de les institucions educatives més grans del país), i de diversos festivals culturals.

Etimologia

Archiu:Edificios a lo largo del río Nidelva, Trondheim, Noruega, 2019-09-06, caps block 0 63.jpg

El riu Nid (Nidelva) li va donar a la ciutat el seu primer nom: Nidaros.

El primer nom de la ciutat va ser Nidaros, (açò és, «la boca del [riu] Nid») (Niðarós en nòrdic antic). A la seua volta, l'etimologia del riu Nid és discutida, i se sugerix que significa «el que corre cap a avall», «resplandeciente», «estruendoso», entre atres hipòtesis. Nidaros va ser utilisat com el nom oficial fins a el XVI, quan va desaparéixer el arzobispado. El nom va caure en desús des de el XVI i les seues úniques referències varen permanéixer en la catedral, coneguda com la catedral de Nidaros, i en la diòcesis de l'Iglésia de Noruega.

El nom de Trondheim (Þróndheimr en nòrdic antic) significa aproximadament «llar a on es creix sà» i per extensió «lloc pròsper». Originalment el nom designava a tota la regió banyada pel fiort de Trondheim, és dir, tot l'actual Trøndelag. En Roma la ciutat també va aplegar a ser coneguda com Trundum durant un breu periodo en el XII.

Des de finals de l'Edat Mija es va escomençar a amprar, junt en Nidaros, el nom de Kaupangen i Trondheimen ("lloc comercial en el Trondheim [Trøndelag]"), i simplement Trondheim com a forma curta. Durant l'unió en Dinamarca, l'únic nom de la ciutat va ser la forma danesa Trondhjem.

Seguint una corrent nacionalista, en 1930 el govern de Noruega va recuperar el nom medieval de Nidaros com a topònim oficial, pero al contrari de lo que va succeir en Oslo (nom que va substituir al de Cristianía), la població i el govern de la ciutat s'havien inclinat, en un plebiscit de 1928, per mantindre el nom de Trondhjem, i despuix de protestes populars el Storting (parlament noruec) va decretar una llei posada en marcha el 6 de març de 1931 que reconeixia com a oficial el nom de Trondheim, una forma considerada més noruega que Trondhjem. En tot, l'última forma és encara usada en els noms d'algunes empreses i institucions.

En sami meridional, la ciutat és coneguda com Trådavant.

Història

Olaf Tryggvason, fundador de la ciutat.

La catedral de Nidaros va ser el santuari de Sant Olaf i l'única sèu arzobispal de Noruega. La seua importància va convertir a Trondheim en la capital religiosa de Noruega durant l'Edat Mija.

Panoràmica de Trondheim des de Bakklandet, l'image més antiga de la ciutat. Gravat de Jacob Maschius de ca. 1600. En primer pla, els almagasens comercials del riu, i en círcul roig, l'iglésia de La nostra Senyora.

Originalment el territori es dia Þróndheimr en nòrdic antic i formava part del regne de Trøndelag, encara que mai varen tindre reis i es va governar en els poderosos jarls de Lade en l'Era Vikinga. Trondheim com a ciutat va ser fundada pel rei vikingo Olaf Tryggvason, en el nom de Nidaros, en l'any 997. No obstant, existixen investigacions arqueològiques que demostren que en la costa, en la desembocadura del riu, va haver un núcleu de població anterior, possiblement en fins comercials. Segons la tradició, Olaf Tryggvason va establir la seua residència en les rodalies de la desembocadura del riu, i en els mateixos terrenys reals, el rei Olaf el Sant va alçar una iglésia dedicada a Sant Clemente, el patró dels mariners. En principi, Nidaros va ser la residència del rei, i per això, durant un temps, la capital de Noruega.

En la primera mitat de el XI la ciutat va créixer, ocupant la península que es forma entre la costa i el riu. El carrer principal corria de nort a sur, i en eixa época es va construir el pont de Elgeseter, que conecta la península en el restant de terra ferma pel sur. El rei Olaf el Sant va ser sepultat en Nidaros, i en el lloc de la seua tomba es va alçar cap a 1070 una chicoteta iglésia de pedra que en el temps es convertiria en la catedral. En l'Edat Mija, Trondheim va ser escenari de vàries batalles, entre elles la batalla de Kalvskinnet entre el rei Sverre i Erling Skakke, en 1179.

El primer incendi es va registrar en 1219, i en 1295 la major part de la ciutat va quedar reduïda a cendres. l'Alta Edat Mija va ser una época de creiximent, especialment en acabant de que la ciutat fora designada sèu arzobispal en 1152. A finals de el XIII hi havia unes 20 iglésies i en la perifèria s'havien alçat els monasteris d'Elgeseter, Bakke i Munkholmen.

A finals de l'Edat Mija va haver un estancament en el creiximent de la població i els incendis de 1481 i especialment el de 1532 varen marcar l'inici d'una fase de decadència. L'últim arquebisbe de Noruega, Olav Engelbrektsson, va intentar detindre l'influència danesa en el país. Com a resposta, en 1531 tropes daneses varen incendiar el palau arzobispal, la catedral i bona part de la ciutat. En la reforma protestant de 1537 Nidaros va perdre el seu estatus com a centre eclesiàstic de Noruega.

L'aument del comerç en el XVII va beneficiar a Trondheim, i el primer suburbi fòra dels seus llímits històrics va ser Bakklandet, en la vora oriental del Nidelva. La ciutat va tindre una marcada influència de famílies de comerciants estrangers, especialment els aplegats de Flensburgo, llavors una ciutat danesa. En 1658, la ciutat va ser sitiada per tropes sueques i pel Tractat de Roskilde, Trondheim i tot el Trøndelag varen pertànyer a Suècia entre 1658 i 1660.

La ciutat va sobreviure als incendis de 1599 i 1651, despuix dels quals es varen traçar els carrers en major esgambi, pero això no va evitar que fora devastada novament pel gran incendi de 1681, que va arrasar Trondheim casi per complet. El rei Cristián V va ordenar el disseny d'un nou pla urbà, del que s'encarregaria el luxemburgués Johan Caspar von Cicignon.

La Munkegata, una dels amplis carrers sorgits en el pla urbà de Johan Caspar von Cicignon en el XVII, que buscava minimisar la propagació d'incendis. Fotografia d'Axel Lindhal de finals de el XIX. A l'esquerra, el Stiftsgården, i al fondo, la catedral.

El pla de Cicignon consistia en una ret vial ortogonal en cinc carrers amples en direcció nort-sur i cinc d'est a oest, sense tindre en consideració els drets sobre la propietat, a fi de previndre incendis posteriors, lo que al mateix temps va donar a la chicoteta i tranquila ciutat un aire més «atractiu» per a possibles immigrants. Durant esta época, Trondheim contava en uns 8000 habitants.

En l'orient es va establir una direcció noreste-suroest. Es varen establir dos carrers principals, la Kjøpmannsgata («carrer del comerciant»), en la ribera occidental del Nidelva, i la Munkegata («carrer del monge»), que corre de la catedral en direcció a l'illot de Munkholmen. A la mitat de la Munkegata es va dissenyar la plaça principal. Cicignon va considerar sobretot la protecció contra incendis i la defensa militar, i va tractar d'acabar en les callejuelas i carrerons medievals (coneguts en Trondheim com veit), pero varis d'estos encara perviuen en l'actualitat. Es varen establir fortificacions al nort, sur i oest. D'esta época data la fortalea de Kristiansten i el Pont Vell.

En el XVIII es va fundar el segon suburbi de Trondheim, Ila, en l'occident. A inicis del sigle va haver un nou incendi que va destruir els edificis entre la Munkegata i la Kjøpmannsgata, pero esta última va servir de barrera per a que el fòc no alcançara els almagasens de la ribera del riu, lo que va representar un consol per als comerciants. Entre 1760 i 1810 va haver una intensa activitat constructora en el caixco central, i la majoria dels palaus de fusta de la ciutat daten d'eixe periodo.

Va haver tres incendis més en la década de 1840: dos de grans dimensions en 1841 i 1842 i un de menor en 1844. Despuix dels sinistres, les autoritats varen prendre algunes iniciatives per als edificis de fusta: les cases devien ser de dos pisos, en sostre pla i sense àtic o atres construccions en el sostre. La planta baixa s'habilitava per a comerços, mentres la planta alta servia de vivenda. La majoria de les cases de fusta que han sobrevixcut en l'época actual en el centre de Trondheim daten de principis d'eixa década. No obstant, en 1845 es va dictar una nova llei que va fer obligatòria la construcció en mampostería.

Mapa de Trondheim de 1898.

Fins a llavors, administrativamente, Trondheim solament consistia en la península a on s'assenta el centre. En 1847, els suburbis de Bakklandet i Ila (fins a llavors partix de la centena de Strinda) varen ser inclosos en Trondheim, i en 1864 va tocar la tanda a Elgeseter, Øya i Rosenborg. En la década de 1860 l'ingenier Carl Adolf Dahl va construir les primeres rets d'aigua potable i sanejament. En 1864 la ciutat va ser conectada per ferrocarril en Støren (municipi de Midtre Gauldal), en 1877 en Cristianía i en 1882 en Storlien, Suècia. Les noves instalacions portuàries de 1882 varen contribuir a una notable milloria de les comunicacions de la ciutat en l'exterior.

En 1893 es varen incorporar com a barris les localitats de Singsaker, Øvre Rosenborg, Lademoen i una part de Byåsen. La llei de construcció contra incendis, solament vigent per al centre de la ciutat, es va estendre a tot el municipi despuix d'un incendi en Rosenborg en 1899, pero alguns anys despuix es va tornar a permetre la construcció en fusta en algunes parts.

El gran creiximent d'inicis de el XX va fer necessària la regulació urbana de tot el municipi, i es va crear un nou pla urbà en 1913, que regionalizaba el territori d'acort a l'us del sol.

Durant la Segona Guerra Mundial, Trondheim va ser ocupada per l'Alemània Nazi des del 9 d'abril de 1940, el primer dia de l'invasió del país, fins al 8 de maig de 1945. En esta ciutat es va firmar la capitulació de les forces armades noruegues.

En 1952 Byåsen i la península de Lade es varen incorporar a Trondheim. El creiximent de la ciutat va continuar en els anys següents i l'1 de giner de 1964 Trondheim, Strinda, Tiller, Leinstrand i Byneset es varen fusionar en un gran municipi, lo que va definir els llímits actuals de Trondheim. En les últimes décades, el creiximent urbà s'ha estés a vàries de les otrora àrees rurals, a on s'han construït àrees residencials davant la carència de vivenda en el centre històric.

Símbols

Artícul principal → Escut de Trondheim.

Un dels símbols del municipi de Trondheim són l'escut d'armes en un bisbe i un rei, arrematat en una corona mural. És un disseny de 1897 basat en un sagell medieval de la ciutat, de temps del arzobispado catòlic.

Trondheim és un dels pocs municipis noruecs en una bandera pròpia que no té res a vore en el seu escut. El seu ensenya és una bandera roja en una rosa selvada groga en el centre (els colors de l'escut nacional noruec) en un disseny conegut com a «rosa de Trondheim» o «rosa de Sant Olaf», per l'identificació del símbol en el sant patró de la ciutat.

Demografia

Gràfic de l'evolució demogràfica de Trondheim entre 1951 i 2020
<timeline> Colors= aneu:a value:gray(0.9) aneu:b value:gray(0.7) aneu:c value:rgb(1,1,1) aneu:d value:rgb(0.6,0.7,1) ImageSize = width:450 height:220 PlotArea = left:50 bottom:30 top:30 right:30 DateFormat = x.i Period = from:0 till:250000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:b increment:20000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:a increment:5000 start:0 BackgroundColors = canvas:c BarData= bar:1951 text:1951 bar:1960 text:1960 bar:1970 text:1970 bar:1980 text:1980 bar:1990 text:1990 bar:2000 text:2000 bar:2010 text:2010 bar:2020 text:2020 PlotData= color:d width:25 align:left bar:1951 from:0 till: 56582 bar:1960 from:0 till: 59286 bar:1970 from:0 till: 126190 bar:1980 from:0 till: 134726 bar:1990 from:0 till: 137346 bar:2000 from:0 till: 148859 bar:2010 from:0 till: 171540 bar:2020 from:0 till: 205163 PlotData= bar:1951 at: 56582 fontsize:s text: 56.582 shift:(-10,5) bar:1960 at: 59286 fontsize:s text: 59.286 shift:(-10,5) bar:1970 at: 126190 fontsize:s text: 126.190 shift:(-10,5) bar:1980 at: 134726 fontsize:s text: 134.726 shift:(-10,5) bar:1990 at: 137346 fontsize:s text: 137.346 shift:(-10,5) bar:2000 at: 148859 fontsize:s text: 148.859 shift:(-10,5) bar:2010 at: 171540 fontsize:s text: 171.540 shift:(-10,5) bar:2020 at: 205163 fontsize:s text: 205.163 shift:(-10,5) </timeline>
Font: Departament Central d'Estadística de Noruega

Segons les senyes del Departament Central d'Estadística de Noruega, el municipi de Trondheim contava en 184 960 habitants l'1 de giner de 2015. L'elevat número d'estudiants (prop d'un sext de la població total) fa que el número d'habitants de la ciutat siga major en els fets.

La població estrangera en Trondheim aplegava en 2006 a les 11 474 persones, lo que representava el 7,2 % de la població total del municipi (llaugerament per baix de la mija nacional, 8,3 %). La població estrangera prové de 148 països diferents i la majoria (39.8 %) de països asiàtics. L'orige de la població immigrant per país correspon en primer lloc a Turquia (principalment de l'ètnia kurdo), seguit de Vietnam, Suècia, Iran i Iraq.

La població de Trondheim aumenta any en any, i va experimentar un creiximent considerable des de la segona mitat de el XIX. El creiximent ha segut relativament moderat des de la segona mitat de el XX, sense prendre en consideració la fusió de 1964 en atres municipis, que va resultar en un aument de prop del 100 % sobre l'any anterior. La taxa de creiximent anual en els últims 10 anys tendix a incrementar-se, i en el periodo 2007-2009 es varen registrar els majors increments anuals per lo manco des de 1950: més de 3000 habitants.

La religió majoritària és l'Iglésia de Noruega. Esta institució luterana manté en la ciutat una de les seues 11 diòcesis, a la que pertanyen 20 parròquies en el municipi, i la seua sèu és la catedral de Nidaros. Atres comunitats religioses chicotetes inclouen a l'Iglésia catòlica, que té una prelatura i catedral; la comunitat mormona; la musulmana, i una chicoteta pero històricament significativa comunitat judeua, entre unes atres.

Àrea metropolitana

L'àrea metropolitana de Trondheim, coneguda com Stor-Trondheim («Gran Trondheim»), és definida com a tal pel Departament Noruec d'Estadística. Inclou 7 municipis i la seua població és propenca als 260 000 habitants, dels quals el municipi de Trondheim aporta aproximadament el 70 %. És la quarta àrea metropolitana noruega, per darrere d'Oslo, Bergen i Stavanger.

Ademés de la ciutat central, el restant dels municipis inclou chicotetes localitats propenques més o menys relacionades econòmicament en Trondheim. Com a part de l'integració d'esta zona metropolitana els ports de Trondheim, Orkdal i Stjordal funcionen de manera coordinada baixe una mateixa administració. l'aeroport de l'àrea metropolitana es localisa en la ciutat de Stjørdalshalsen.

Geografia i clima

Vista panoràmica de Trondheim en l'hivern.

La ciutat de Trondheim està situada a on el riu Nidelva («riu Nid») confluïx en el Trondheimsfjorden. La major elevació de la ciutat és el tossal Storheia, en 565 metros sobre el nivell de l'mar. En el solstici d'estiu el sol ix a les 03:00 i es posa a les 23:40, pero es manté just per damunt de l'horisó - no hi ha obscuritat des del 20 de maig al 20 de juliol. En el solstici d'hivern el sol ix a les 10:00, mantenint-se molt baix sobre l'horisó, i es posa a les 14:30.

Trondheim té principalment un clima oceànic, pero està prou protegit dels vents de la costa, més fortes. La temperatura més alta registrada va ser de 35 °C el 22 de juliol de 1901, i la més baixa va ser -26.1 °C en febrer de 1899. Trondheim experimenta nevades moderades de novembre a març, alternant-se en un temps suau i precipitacions. Hi ha de mija 14 dies en hivern en una capa d'a lo manco 25 centímetros de neu en el sol i 22 dies en una temperatura mínima de -10 °C o més baixa. A sovint hi ha moltes més nevades en zones d'entorn, situades a major altitut, com Byåsen i Heimdal, en bones condicions per a esquiar en Bymarka. La primavera és a sovint prou solejada, pero les nits solen ser fresques o fredes. La temperatura màxima durant el dia pot sobrepassar els 20 °C des de principis de maig a finals de setembre i de mija hi ha 34 dies cada estiu en temperatures superiors als 20 °C. Octubre és el més més típicament otoñal en baixes temperatures i caiguda de fulls dels arbres, mentres que novembre és molt més obscur i fret. La precipitació mija anual és de 892 mm prou repartida durant tot l'any, encara que en setembre i octubre plou el doble que març, abril i maig. Les temperatures tendixen a ser més altes en els últims anys. La zona de Trøndelag ha vist pujar la seua temperatura mija casi 2 °C en els últims 25 anys (2007).

Economia

Archiu:Calle Thomas Angells, Trondheim, Noruega, 2019-09-06, caps block 23 31.jpg

Carrer comercial en Trondheim.

Històricament, l'economia de Trondheim ha girat entorn al comerç, i en l'actualitat el sector servicis és la principal activitat econòmica. La principal empresa de la ciutat és el Grup Reitan, dedicada al maneig de franquícias de vendes de mayoreo i menudeo. Entre les franquícies que maneja es troben els supermercats REMA 1000, les tendes de conveniència 7-Eleven i les gasolineres YX Energi, entre uns atres. La major part de les seues tendes es localisen en Noruega, pero té també branques en Dinamarca, Suècia i Letònia. Entre les institucions de crèdit són dignes de menció el Fokusbank (una branca del danés Danske Bank) i el SpareBank 1 SMN, el major de la Noruega Central. Les institucions educatives de Trondheim, en especial l'Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia i el Colege Universitari de Sør-Trøndelag suponen una important font d'ocupació per a la ciutat.

Archiu:Trondheim-grainfield-tungasletta.jpg

Camp de cereal en plena zona urbana de Trondheim.

Localisada en una zona privilegiada per a les activitats agropecuarias, existix encara la pràctica de l'agricultura en les parts rurals de Trondheim. Els terrenys agrícoles suponien, en 2007, el 17 % de la superfície del municipi, i est era el de major producció de cereals de Sør-Trøndelag. Els principals productes agrícoles són cerealés, forrajes i en tercer lloc làcteus.

En Trondheim existixen les empreses Tine Midt Norge, de làcteus, Gilde, de cárnicos i la cooperativa Felleskjøpet, que ven productes per a l'agricultura i aliments per a animals. De gran tradició són una fàbrica de cervesa i una de chocolates.

Aixina mateix, existix certa activitat de l'indústria pesada, del transport, elèctrica i de l'indústria peixquera.

Educació i investigació

Archiu:Edificio principal de la Universidad de Trondheim, Trondheim, Noruega, 2019-09-06, caps block 27 62.jpg

Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia.

Archiu:Trondheim Katedralskole.jpg

Escola Catedralicia de Trondheim, l'escola més antiga de Noruega.

Existixen 11 escoles de bachillerat (gymnasium); entre elles, l'Escola Catedralicia de Trondheim, fundada en 1152, destaca per ser el centre educatiu més antic de Noruega.

Trondheim és sèu de l'Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia (Norges Teknisk-Naturvitenskapelige Universitet, abreviat NTNU), una institució nacional i la segona més gran de Noruega, en uns 20 000 estudiants. L'universitat conta en varis campus en tota la ciutat, especialisats en ingenieria i ciències; ciències socials i humanitats, ciències naturals, tecnologia marina, ademés de l'Hospital Universitari Sant Olaf per a medicina; l'Acadèmia d'Arts de Trondheim per a les arts visuals, i el Conservatori de Trondheim per a música. L'Universitat conta ademés en la major biblioteca de llibres d'ingenieria de tota Noruega.

Una atra institució pública de prestigi és el Colege Universitari de Sør-Trøndelag (Høgskolen i Sør-Trøndelag, abreviat HiST), en 7000 estudiants matriculats i sis campus. Tant la NTNU com el HiT reben cotidianamente mils d'estudiants procedents de tot el país, lo que significa que la població de la ciutat és poc major de les sifres oficials.

Atres dos escoles dignes de menció són de caràcter privat. Una d'elles és un campus de la prestigiosa Escola de Comerç BI, i l'atra és el Colege Regna Maud per a l'Ensenyança Preescolar, l'únic especialisat en formació de professors d'educació preescolar i una de les més antigues en el ram, finançada per l'Iglésia de Noruega.

SINTEF, l'organisme d'investigació independent més gran de Escandinavia, té 1800 empleats, dels quals 1300 es localisen en Trondheim. La companyia petrolera Statoil té un centre d'investigació. Finalment, l'Acadèmia de la Real Força Aérea Noruega es localisa en Kuhaugen.

Importància de les noves tecnologies

Trondheim és una de les ciutats en major penetració de les noves tecnologies a nivell mundial, particularment referent a l'accés a Internet. Açò ha segut propiciat principalment per l'universitat NTNU, que va ser una de les primeres entitats en conectar-se a Internet (de fet, dita universitat disponia en el seu moment d'una direcció IP de classe A).

L'alt nivell d'accés a les noves tecnologies, junt en el trement número d'ingeniers informàtics formats anualment en la ciutat, ha propiciat que en Trondheim s'hagen instalat vàries empreses, com Google, Yahoo, Opera o Sun Microsystems.

Museus

Archiu:Nordenfjeldske kunstindustrimuseum.jpg

Museu Nacional d'Arts Decoratives.

Archiu:Palacio del Arzobispo, Trondheim, Noruega, 2019-09-06, caps block 38 147.jpg

Museu del Palau de l'Arquebisbe.

El Museu d'Art de Trondheim conta en la tercera major colecció pública d'art en Noruega, principalment obres d'art noruegues dels últims 150 anys. El Museu Nacional d'Arts Decoratives alberga una àmplia colecció del gènero, aixina com l'única exhibició permanent en Noruega d'arts i artesania japoneses. El Museu Popular de Trøndelag, localisat en les faldes de lo que va anar la fortalea de Sverresborg, és un museu a l'aire lliure que inclou uns 60 edificis que donen conte de l'història cultural de la regió. Del Museu Popular també depén el Museu Nacional de Sorts i el Museu de la Navegació.

El Palau de l'Arquebisbe, que anara la residència dels arquebisbes catòlics de Nidaros, conta en un museu de lloc d'història i art religiosos; un museu militar i la sala d'exhibició de les joyes de la corona noruega.

El Centre de Ciència de Trondheim és un museu interactiu referent a les ciències. El Museu d'Història Natural i Arqueologia, fundat per la Real Societat Científica de Noruega, pertany a la NTNU. Hi ha també una varietat de menuts museus d'història, ciència i història natural, com per eixemple el Museu Marítim de Trondheim, adjacent al palau de l'Arquebisbe; el Museu Ringve, en la seua colecció d'instruments musicals i jardí botànic; el Museu del Tramvia de Trondheim, i el Museu Judeu, en la sinagoga de la ciutat, una de les més nortenyes del món.

Ademés hi ha algunes galeries privades d'art contemporàneu i disseny.

Cultura

Archiu:Antiguo ayuntamiento, Trondheim, Noruega, 2019-09-06, caps block 41 45.jpg

Antic ajuntament, en l'actualitat biblioteca.

La Biblioteca Pública de Trondheim va ser inaugurada en 1908 i és ademés la biblioteca pública que servix a tot Sør-Trøndelag. El seu immoble principal és el vell ajuntament i conta en cinc sucursals en la ciutat. El servici de préstam mou aproximadament 1 130 000 volums anualment.

Archiu:Trondelag Teater. caps block 42

El modern Teatre de Trøndelag.

Archiu:Nova kinosenter Trondheim.jpg

Nova kinosenter.

El Teatre de Trøndelag és el principal teatre regional, i data des de 1816, encara que en 1997 va ser traslladat a noves i modernes instalacions. Pot albergar representacions teatrals, dancísticas i musicals de gran escala. Hi ha atres teatres en Trondheim, com el Avant Garden i el Fusentast.

La NTNU conta en la seua pròpia companyia de dansa. Hi ha també associacions que promouen les danses folklòriques, aixina com clubs independents de diversos gèneros.

Els dos cines de Trondheim, Prinsens kino i Nova kinosenter pertanyen a la companyia municipal de cine de Trondheim (Trondheim kino), fundada en 1918. En conjunt tenen 13 sales de distints tamanys, que també poden utilisar-se en atres fins culturals i socials. La companyia organisa anualment el festival internacional Kosmorama, en la primera mitat de març. El Cineclub de Trondheim i la Cinemateket, són dos organisacions independents que formen part de l'Associació de Cineclubes Noruecs. El primer fa us del vell cine Rosendal, un immoble dels anys 1920, i la segona del Nova kinosenter i l'iglésia de La nostra Senyora.

En Trondheim hi ha una àmplia comunitat musical de roc, jazz i música clàssica. Els dos últims gèneros són encapçalats pel conservatori de l'Universitat i l'escola de música municipal, i els escaparats més coneguts són l'Orquesta Simfònica de Trondheim i el ensamble Els Solistes de Trondheim (Trondheimsolistene). Entre els artistes clàssics procedents de la ciutat poden citar-se els violinistes Arve Tellefsen, Elise Båtnes i Marianne Thorsen, i el Cor de Chiquets de la Catedral de Nidaros. El tubista Øystein Baadsvik, en gran proyecció internacional, va nàixer i va iniciar els seus estudis en Trondheim.

Artistes i bandes de pop/roc relacionats en Trondheim són Åge Aleksandersen, Margaret Berger, DumDum Boys, Gået, Keep of Kalessin, Lumsk, Motorpsycho, Kari Rueslåtten, The 3rd and the Mortal, TNT, Tre Små Kinesere, The Kids, i Malin Reitan.

L'equip de producció musical Stargate va tindre els seus orígens en Trondheim.

El festival més important de Trondheim és el Festival de Sant Olaf (Olavsfestdagene), que té lloc en els 10 dies al voltant del 29 de juliol, dia de Sant Olaf. Esta celebració d'orígens patronals integra exhibicions musicals de diversos gèneros i peces teatrals que es desenrollen en els principals llocs culturals de la ciutat i reunixen varis centenars d'artistes noruecs i internacionals. També hi ha celebracions religioses, recreació medievals i una fira comercial.

Archiu:Studentersamfundet i Trondhjem, front.jpeg

Edifici de l'Associació d'Estudiants de Trondheim.

Atres festivals importants són el Festival de Jazz de Trondheim, celebrat en la segona semana de maig, i el Festival de Música, a finals de setembre.

Com prop d'una quinta part de la seua població són estudiants, en Trondheim té molta influència la cultura estudiantil. De fet, l'Associació d'Estudiants de Trondheim és la major de tota Noruega. La cultura estudiantil de Trondheim es caracterisa per la seua llarga tradició de voluntariat, i en l'organisació de l'associació participen més de 1200 voluntaris. Els estudiants de Trondheim organisen també dos grans festivals culturals cada dos anys: el UKA (La Semana), el major festival cultural de Noruega, i el ISFiT (Festival Estudiantil Internacional de Trondheim), que en els seus temes globals atrau a la ciutat a representants de decenes de països i a personalitats de renom internacional.

Els estudiants de Trondheim són membres de l'Associació per al Benestar dels Estudiants de Trondheim, un dels 25 òrguens del seu tipo en el país.

Deport i oci

Archiu:Caps block 49 Valencia 2-0. caps block 50

El Rosenborg (de blanc i negre) contra el Valéncia, en partit de la Lliga de la UEFA en el Lerkendal Stadion (2007).

Trondheim és la sèu del Rosenborg Ballklub (abreviat RBK), un equip de fútbol procedent del barri de Rosenborg i el que més títuls ha guanyat en la Tippeligaen de Noruega. Aixina mateix és un dels equips europeus en major participació en la Lliga de Campeons de la UEFA. El seu estadi és el Lerkendal Stadion. El club de fútbol més antic de Trondheim, no obstant, és el FK Kvik, fundat en 1900 i actualment partix de la tercera divisió.

Trondheim té en 2010 dos clubs en la Toppserien, la lliga major de fútbol femení: Trondheims-Ørn (Àguiles de Trondheim) i el Kattem Idrettslag. El primer és un dels clubs femenins de fútbol més famosos de Noruega i té el récort de títuls en la Toppserien.

El major club deportiu de Trondheim i un dels més grans de Noruega és el NTNUI, el club universitari de la NTNU, que conta en 10 000 membres i més de 50 deports. Atres clubs deportius importants són el Byåsen Idrettslag i el Strindheim Idrettslag, que de la mateixa manera que Trondheims-Ørn i Kattem Idrettslag, tenen opcions deportives com a fútbol, balonmà i atletisme, entre atres deports, tant en categoria femenina com a masculina i per a diverses edats.

Archiu:Granåsen Skijump Arena. caps block 57

La plataforma de bot d'esquí de Granåsen.

Hi ha una intensa activitat de deports d'hivern. El Trondhjems Skiklub (Club d'Esquí de Trondhjem), fundat a finals de el XIX, és el club consagrat a eixes activitats. En Bymarka i l'àrea de Estenstadmarka es realisen competències i proves d'esquí de fondo, i en la plataforma de Granåsen, bot d'esquí; també hi ha possibilitats d'esquí alpí en la montanya Vassfjellet. Trondheim va ser sèu del Campeonat Mundial d'Esquí Nòrdic de 1997. En febrer de 2004 el campeonat mundial de sprint es va celebrar en els carrers de la ciutat i en 2006 ací es va portar a terme el Campeonat Nacional de Biatlón.

El club d'hockey sobre gèl Rosenborg juga en la Primera Divisió (la segona categoria), i és successor de l'una volta campeó de la lliga d'èlit Trondheim Black Panthers, desaparegut en 2008.

El senderisme és una activitat popular en les àrees montanyoses pròximes a la ciutat, com Trollheimen, Dovrefjell i Sylane. Existix també un camp de gòlf de 9 clots en el llímit de Bymarka i un atre de 18 clots en les rodalies de Byneset.

La peixca de salmón goja també d'adeptes. El récort en el riu Nidelva és de 31,8 kg. El riu Gaula, un dels millors rius per a peixcar salmón en Europa, desemboca en Gaulosen (una ramificació del fiort de Trondheim), en el municipi de Trondheim, al sur del centre de la ciutat.

Archiu:Bakklandet in Trondheim 4.jpg

Zona de cafeteries en el barri de Bakklandet.

Trondheim oferix una àmplia varietat de restaurants i bars. Hi ha establiments de cuina internacional, de cuina noruega i de menjar ràpit, des dels exclusius fins a de baix cost. S'ubiquen principalment en el centre i en els barris de Bakklandet i Solsiden. Són també típiques les cafeteries de terrat i els piano bars. La ciutat oferix moltes possibilitats de vida nocturna, en establiments de música en viu i populars discoteques de diversos gèneros musicals i de cultures urbanes.

Monuments

Archiu:NidarosdomenPanorama.jpg

La Frontera principal de la catedral de Nidaros.

Catedral de Nidaros

Artícul principal → Catedral de Nidaros.

La catedral és famosa per ser el principal temple de Noruega i un dels principals monuments històrics del país. Actualment és una iglésia luterana, pero en l'Edat Mija va ser un important centre de pelegrinage de l'Iglésia catòlica, puix en ella es trobava la tomba de Sant Olaf, el patró de Noruega. És un dels majors temples de tots els països nòrdics. Està construïda fonamentalment en estil gòtic d'inspiració anglesa, encara que bona part de l'edifici és una reconstrucció dels sigles XIX i XX finançada directament per l'Estat en benefici de recuperar la dignitat del monument, que va permanéixer per sigles en un estat ruïnós.

Palau de l'arquebisbe

Artícul principal → Palau de l'Arquebisbe de Trondheim.

Molt lligat en l'història de la catedral està el palau de l'arquebisbe, adjacent a la primera. Algunes parts de la seua estructura conserven certes característiques romàniques. Abans de la reforma, va ser la residència dels poderosos arquebisbes de Nidaros. Posteriorment, quan Noruega estava unida a Dinamarca, va ser sèu dels representants del rei en la ciutat i després quarter general de l'eixèrcit. Hui en dia és un museu històric i lloc de diversos events culturals.

Iglésia de La nostra Senyora

Artícul principal → Iglésia de La nostra Senyora de Trondheim.

Archiu:Vaar Frue kirke Trondheim caps block 64 .jpg

Iglésia de La nostra Senyora.

Ademés de la catedral, l'atre temple medieval de la ciutat és l'iglésia de La nostra Senyora. Esta és un temple que data d'inicis de el XII i que despuix de les catedrals de Nidaros i de Stavanger, és el major temple medieval de Noruega. El seu estil artístic, romànic i gòtic, ha segut intervingut en vàries ocasions per remodelacions i ampliacions que varen introduir aspectes barrocs i neogóticos.

Atres iglésies medievals

Fòra del caixco històric de la ciutat de Trondheim, en antigues localitats que varen ser absorbides pel municipi, es troben l'iglésia de Lade, a l'orient de la zona metropolitana, i l'iglésia de Byneset, en un clavill rural de l'occident del municipi. Són dos chicotetes iglésies romàniques de pedra que daten de la segona mitat de el XII i que exhibixen una notable austeritat típica de les iglésies rurals noruegues.

Menció a banda mereix l'iglésia de fusta de Haltdalen, una chicoteta i senzilla stavkirke (iglésia de fusta) que data de el XII. En realitat no és originària de Trondheim, sino d'Holtålen, un municipi al surest de la ciutat, pero hui és l'atracció principal del Museu Popular de Trøndelag.

Arquitectura monumental en fusta

Archiu:Edificios a lo largo del río Nidelva, Trondheim, Noruega, 2019-09-06, caps block 68 107-112 caps block 69 .jpg

El bryggen, junt al riu Nidelva.

En el centre i zones adjacents, com Bakklandet i Ila, encara perviuen numeroses edificacions de fusta. Vàries d'elles són palaus i casonas dels sigles XVII i XVIII que servien de vivenda als comerciants adinerats de la ciutat i que presenten motius barrocs, neoclàssics i del estil imperi. Entre ells es poden mencionar el Stiftsgården, actualment un palau de la família real noruega; la Sukkerhuset («casa del sucre»), una antiga refineria azucarera que es va beneficiar del comerç en les Índies Occidentals Daneses; la Tronka, un antic hospital per a malalts mentals; el Sommergården, actualment una farmàcia; el Hornemansgården, la Weisenhuset, i les iglésies de Leinstrand, Bakke i de l'hospital, entre uns atres.

La zona dels antics almagasens comercials, coneguda com bryggen («el embarcadero»), a abdós costats del riu Nidelva, és un dels llocs més típics de Trondheim. Són edificis de fusta parcialment construïts sobre el riu. Hui són ocupats per vivendes i locals comercials i estan, com tot el patrimoni de fusta de Trondheim, en constant amenaça d'incendis.

• 
  Stiftsgården
• Sukkerhuset
  Sukkerhuset
• Hornemansgården
  Hornemansgården
• Pont vell
  Pont vell

Arquitectura militar

En el lloc més estret de la península a on es localisa el caixco històric de Trondheim, va haver des de finals de el XII una chicoteta fortificació defensiva de fusta, que en la década de 1640 va ser reconstruïda en pedra. Eixa fortificació, cridada Skansen (lliteralment, «el fortín»), era la defensa de la ciutat per l'occident. Encara són visibles els seus restants i alguns canons en lo que hui és un parc.

Archiu:Islote Munkholmen, Trondheim, Noruega, 2019-09-06, caps block 76 12.jpg

Munkholmen.

La fortalea de Sion, coneguda també com Sverresborg, va ser construïda en pedra i fusta pel rei Sverre en 1182 per a resguardar la ciutat dels seus rivals durant l'era de les guerres civils. Desmantellada des de el XIII, en l'actualitat solament perviuen els seus fonaments en el tossal a on s'assentava esta fortalea, la més antiga de la que es té notícia en la ciutat.

Archiu:Fortaleza de Kristiansten, Trondheim, Noruega, 2019-09-06, caps block 78 76-81 caps block 79 .jpg

La fortalea de Kristiansten.

Front al port, en el fiort, es troba un chicotet illot cridat Munkholmen, en tota la seua àrea ocupada per una fortificació. En esta illa es va fundar un monasteri benedictino en el XII. En la desaparició de l'orde monástica durant la reforma, en el lloc es va erigir la fortalea actual, que va funcionar també com a presó. Hui és un àrea de recreació.

La fortalea de Kristiansten deu el seu nom al rei Cristián V. Va ser construïda en la segona mitat de el XVII sobre un tossal per a protegir la ciutat per l'orient. És una fortalea en bastions en una torre de l'homenage prou ben conservada. Va ser fonamental en la defensa de Trondheim durant la Gran Guerra del Nort, en la que tropes sueques varen invadir Noruega en 1716. Durant la Segona Guerra Mundial va ser utilisada pels nazis com a lloc d'eixecució d'opositors.

Finalment, el búnker Dora és una construcció nazi que va servir de base per a submarins alemans durant la Segona Guerra Mundial.

Atres monuments

Archiu:Jugendkvartalet Trondheim.jpg

Jugendkvartalet («poma modernista»).

Varis edificis d'estil historicista, eclèctic i moderniste de finals de el XIX i principis de el XX són part del patrimoni arquitectònic i històric de la ciutat i varis d'ells estan protegits per llei. Entre ells estan l'edifici principal de la Biblioteca Pública de Trondheim (abans ajuntament), el Museu Nacional de Justícia, la casa Ringve, el Pont Vell, o l'edifici de la cervecera EC Dahl. Atres edificis d'este periodo dignes de menció són l'edifici del Banc de Senyes Biològiques, d'Olaf Nordhagen, la sinagoga, l'asil per a mariners, l'Hotel Britannia i l'edifici Mathesongården. En el modernisme, els millors eixemples són potser la casa de la fundació EC Dahl, hui delegació del govern de Noruega, i el bloc d'edificis conegut com Jugendkvartalet (poma modernista), encara que també pot mencionar-se l'iglésia de Lademoen, una iglésia de gran tamany que sembla una mescla entre modernisme i neorrománico.

Escultura

Archiu:Torget Trondheim.jpg

La columna de Olaf Tryggvason, en la plaça major (Torget).

L'escultura urbana en Trondheim intenta honrar a personages històrics. Aixina, en els llocs públics es troben estàtues en honor de reis, héroes nacionals i filántropos locals, aixina com monuments escultòrics en honor dels caiguts en la Segona Guerra Mundial, que inclouen memorials al holocaust judeu. La columna de Olaf Tryggvason, obra de Wilhelm Rasmussen en la plaça central, és potser l'escultura més coneguda de la ciutat. En la seua base hi ha un rellonge solar. Una atra escultura famosa és la de L'últim vikingo, de Nils Aas, que rememora la novela homònima de Johan Bojer i està emplaçada en la plaça de Ravnkloa, junt al fiort. L'estàtua de Leif Eriksson (1997), de August Werner, va anar un regal de la comunitat noruega de Seattle (Estats Units) com a commemoració dels mil anys de la fundació de Trondheim i del descobriment vikingo d'Amèrica.

Parcs i jardins

Archiu:Ringvebotgarden-Trondheim.jpg

Jardí botànic de Ringve.

Trondheim és una ciutat rodejada d'àrees boscoses, que representen el 52 % del territori municipal. Les principals àrees verdes de la ciutat són les zones montanyoses de Bymarka i Estenstadsmarka, ubicades a l'oest i al sur de la ciutat, respectivament. Abdós són visitades pels habitants de Trondheim com a lloc de recree i constituïxen àmplies àrees naturals de boscs, llac i estanys.

Archiu:Golf1 Trondheim.jpg

Camp de gòlf en Bymarka.

En la zona urbana hi ha numerosos parcs menuts. Entre els més grans està Marinen (lliteralment, «la marina»), just al sur de la catedral, entre esta i el riu. Este parc aixina és cridat per alguna volta va haver ací un port militar. És un àrea de prats i arbres molt apta per a passejades i prendre el sol durant l'estiu. En el centre hi ha atres parcs menuts, com el parc Tordenskjold, el parc de l'Ajuntament, el jardí del Stiftsgården i el parc de Ila.

Archiu:Stiftsgaardsparken Trondheim.jpg

Parc del Stiftsgården.

Al sur de la ciutat la ribera del Nidelva constituïx un espai arborat natural. Una atra parc d'esta zona és el parc de Elgeseter, que es conecta en el parc del Colege Universitari i les àrees verdes de l'Universitat.

En l'orient, estan les àrees verdes de Duedalen i de Småbergan (esta és un tossal a on es localisa la fortalea de Kristiansten); el parc de Lademoen i el jardí botànic de Ringve. La zona de Ladestien és una franja de 14 km de vegetació natural adjacent al fiort.

Mijos de comunicació

Archiu:Adresseavisens byredaksjonen.jpg

Vella sèu del Adresseavisen, en el centre de Trondheim.

Trondheim és el centre de comunicacions de la regió de Noruega Central. Les dos empreses dominants en la ciutat són dos: el conglomerat Adresseavisen, que cotisa en la Bossa d'Oslo, té la seua sèu en Heimdal, i NRK, que té en el districte de Tyholt una de les seues dos sèus nacionals (l'atra està en Oslo), aixina com la redacció de dos canals de radi de cobertura nacional.

Periòdics

Anteriorment existien en la ciutat varis diaris; hui en dia solament sobreviu el Adresseavisen, fundat en 1767, que s'ostenta com el periòdic més antic de tota Noruega.

Atres diaris importants varen ser Avisa Trondheim (originalment Arbeider-Avisen), que va deixar de publicar-se en 1996; Trondheimsavisa (originalment Venstreavis, despuix Nidaros), fins a 1991; Dagsavisa, de 1945 a 1954, Ny Tid, de 1899 a 1947, i el major diari de la ciutat fins al terme de la Segona Guerra Mundial, Dagsposten, que va existir de 1877 a 1945.

El semanari Byavisa és de distribució gratuïta; es publica des de 1996 i ix els dimarts. Finalment, el periòdic Under Dusken és un mig informatiu estudiantil que ix cada dos dimarts.

Televisió

Archiu:Tyholttårnet in Trondheim 8.jpg

La Tyholttårnet («Torre Tyholt»).

El noticiero local Midtnytt, l'àmbit del qual és la província de Sør-Trøndelag, és part del canal NRK1. Trondheim té el seu propi canal de televisió, TV-Adressa.

Ràdio

La cadena NRK té en Trondheim la sèu de dos dels seus canals nacionals (P1 i P3), aixina com el canal musical NRK mp3. Ademés de les emissions locals de NRK, Trondheim té també vàries estacions de ràdio locals, entre atres Radioadressa, que és propietat de Adresseavisen. Ràdio Revolt és l'estació dels estudiants de Trondheim, estretament conectada a l'Associació d'Estudiants de Trondheim i a l'Associació per al Benestar dels Estudiants.

Política i governe

Govern central

Archiu:E C Dahls Stiftelse Trondheim.jpg

Delegació del Govern de Noruega en Sør-Trøndelag.

Archiu:Trondheim Tinghus.jpg

Sèu dels tribunals d'apelació i de districte.

Archiu:Sør-Trøndelag fylkeshus.jpg

Assamblea Provincial de Sør-Trøndelag.

Trondheim alberga la sèu del Governador de Sør-Trøndelag, un delegat de govern que representa al rei i al govern de Noruega, i com tal s'encarrega de que les decisions a nivell nacional s'eixecuten en la província. La seua sèu és l'antic edifici art nouveau de la Fundació E. C. Dahl, en el carrer E. C. Dahl n.º 10.

El poder judicial té en Trondheim la sèu del Tribunal de Districte de Sør-Trøndelag, en jurisdicció sobre 17 dels 25 municipis de la província i la sèu del Frostathing, un dels sis tribunals d'apelació de Noruega, en jurisdicció sobre les províncies de Møre og Romsdal, Sør-Trøndelag i Nord-Trøndelag.

Trondheim és sèu d'algunes institucions públiques a nivell nacional: l'Administració Nacional dels Tribunals Noruecs; la Direcció per a l'Administració de la Naturalea (depenent del Ministeri de Mig ambient), i l'Autoritat d'Inspecció Laboral, una dependència del Ministeri del Treball enfocada en la seguritat i la salut.

Govern provincial

Com a capital de província, la ciutat alberga l'Assamblea Provincial, una assamblea llegislativa electa per sufragi universal i encarregada d'algunes responsabilitats de servicis i administració pública a nivell provincial. L'edifici de l'Assamblea Provincial (Sør-Trøndelag fylkeshus) es localisa en el cantó dels carrers Erling Skakke i la Munkegata.

Govern municipal

Archiu:Ayuntamiento, Trondheim, Noruega, 2019-09-06, caps block 100 124.jpg

Ajuntament de Trondheim.

Archiu:Rita Ottervik 2007 04 21.jpg

Rita Ottervik, de filiació laborista, és la presidenta municipal de Trondheim des de 2003.

El municipi de Trondheim és governat per un concejo municipal (bystyre). La seua sèu és l'Ajuntament de Trondheim, un edifici de finals de el XIX en Munkegata n.º 1. L'ajuntament vell, de el XVIII, està hui ocupat per la Biblioteca Pública de Trondheim.

Fins a 2011, el Concejo Municipal de Trondheim era el major de tota Noruega, en 85 membres. Des de les eleccions de 2011, el número de regidors es va reduir a 67 —el mateix número que Bergen i Stavanger. En el periodo entre 2011 i 2015 el concejo està integrat per 10 partits polítics. La taula directiva (formannskap) consistix en 11 regidors elegits proporcionalment d'entre el concejo i és l'orgue que constituïx el govern del municipi.

La força política de majoria relativa és el Partit Laborista, que es troba en coalició en atres forces de centre i esquerra des de 2003, si ben la seua votació va decaure en les últimes eleccions. Els laborista sumen 27 consellers (39,5 % de l'última votació); dels quals 4 formen part de la taula directiva, a la que pertany la presidenta municipal, la laborista Rita Ottervik, i el vicepresident, el socialista Knut Fagerbakke.

En l'última elecció va pujar considerablement la votació cap al Partit Conservador (27,2 %, contra 15 % en 2007). Este partit va governar Trondheim de 1990 a 2003, i és la segona força política en el municipi.

Llista de presidents

Periodo	Nom
1980-1981	Olav Gjærevoll (PL)
1982-1984	Anne Kathrine Parow (PL)
1985-1989	Per Berge (PL)
1990-1998	Marvin Wiseth (H)
1998-2003	Anne Kathrine Slungård (H)
2003-	Rita Ottervik (PL)

Partits polítics en l'Ajuntament de Trondheim (2015-2019)

Partit	Regidors	Membres de la taula directiva
Partit Laborista	28	4
Partit Conservador	14	2
Partit dels Verts	5	1
Partit del Progrés	4	1
Partit Lliberal	4	1
Partit de l'Esquerra Socialista	4	1
Rojo	2
Partit Demòcrata Cristià	2	1
Partit de Centre	2
Partit dels Pensionistes	2
Total	67	11

Districtes de Trondheim

Des de 2005, el municipi de Trondheim es dividix en quatre districtes administratius (administrative bydeler):

• Midtbyen: Inclou els barris del Centre, Byåsen, Ila, Tempe, Elgeseter Stavne, Tyholt i Trolla.
• Østbyen: Inclou els barris de Møllenberg, Nedre Elvehavn, Rosenborg, Lade, Strindheim, Jakobsli, Ranheim i Vikåsen.
• Lerkendal: Comprén els barris de Lerkendal, Nardo, Risvollan, Flatåsen, Moholt, Gløshaugen, Åsvang, i Sjetnmarka.
• Heimdal: Comprén els barris de Heimdal, Byneset, Tiller, Kattem, Kolstad/Saupstad i Klett.

La divisió dels districtes no té una base històrica, sino merament demogràfica. Cada u d'ells té una població estimada de 40 000 persones. Esta distribució està basada en l'Administració de Treball i Benestar de Noruega, en la que colabora el govern municipal i el Ministeri Noruec del Treball, i que té com a fi el velar per la seguritat social, l'ocupació i l'estat de benestar. Cada districte de Trondheim té una oficina en eixa funció.

Els barris i les velles localitats del municipi no tenen cap significat administratiu, sino únicament històric o de referència geogràfica, i en molts casos ni tan sols estan ben definits els seus llímits.

Transporte

Carreteres

Les principals carreteres de la ciutat i el municipi són dos carreteres europees. La E6 enllaça la ciutat en Lillehammer i Oslo pel sur, i pel nort en Kirkenes, en la frontera en Rússia. La E39 corre de Trondheim cap al sur a través de la costa, a Ålesund, Bergen, Stavanger i Kristiansand.

Autobusos

Archiu:Trondheim bus 2.jpg

Autobusos urbans en la Munkegata.

La ret d'autobusos urbans i suburbans de Trondheim és operada per la companyia Team Trafikk, una subsidiària de l'empresa estatal Nettbuss. Conta en 200 autobusos repartits en 41 llínees i transporta en promig 60 000 passagers diàriament. Casi totes les llínees partixen d'una terminal en el carrer Munkegata, en el centre de la ciutat —encara que algunes s'estenen fins a l'Estació Central de ferrocarril, junt al port—, i des d'ahí servixen a tota l'àrea metropolitana. Hi ha un servici especial, el Nattbuss (Autobús Nocturn), que funciona en les nits de les fins de semana.

El servici foràneu d'autobusos és operat per vàries empreses tant públiques com a privades i la seua terminal es troba dins de l'Estació Central de Ferrocarril. Hi ha eixides a tots els municipis de la província i a alguns de la província de Nord-Trøndelag, aixina com a Oslo i Bergen.

Tramvia

Archiu:Trondheim tram 1.jpg

Tramvia.

Trondheim, ademés d'Oslo, és l'única ciutat de Noruega que conta en tramvia. Est consistix en una sola llínea de 8,8 km, la Gråkallbanen, que s'estén des del centre fins a la zona boscosa de Bymarka, a l'oest.

És un transport en servici des de 1901. Va alcançar el seu apogeu en les décades de 1950 i 1960, quan contava en 4 llínees. A partir de llavors es varen presentar debats entre postures trobades sobre la seua inviabilidad i la seua preservació que varen resultar en la reducció de llínees fins que solament va permanéixer en servici l'actual. El tramvia és propietat de la multinacional Veolia Transport des de 2005.

Transport aéreu

Archiu:Trondheim Airport 1.jpg

L'Aeroport de Trondheim-Værnes.

l'Aeroport de Trondheim-Værnes es localisa a 19 km a l'est de la ciutat, en Værnes, dins del terme municipal de Stjørdal. Va començar a operar com a base de la força aérea noruega des de 1917 i va ser obert a l'aviació civil en 1951. És el quart aeroport de Noruega en térmens de tràfic, en 4 313 547 passagers transportats i 60 830 moviments realisats en 2013.

Les rutes principals són vols directes a Oslo, Bergen i Bodø, pero existix conexió en atres 11 aeroports noruecs. Hi ha vols internacionals a Copenhague (el principal destí en l'estranger), Ámsterdam, Östersund, Estocolm, Londres i Reykjavík. També hi ha vols chàrter al centre d'Europa, el Mediterràneu i Las Palmas de Gran Canària.

Ferrocarril

Archiu:Train Station in Trondheim.jpg

Estació Central de Trondheim.

En l'Estació Central, localisada junt al port, Trondheim és terminal de quatre llínees ferroviàries. La Nordlandsbanen corre cap al nort, en destí a Bodø; la Meråkerbanen es dirigix cap a l'orient fins a les localitats sueques de Storlien, Åre i Östersund; la Rørosbanen conecta a la ciutat en Hamar, i finalment la Dovrebanen enllaça a Trondheim en Oslo.

La primera estació de trens es localisava en el barri de Kalvskinnet i va ser inaugurada en 1864 com a part de la Størenbanen, una llínea de modesta llongitut que comunicava a Trondheim en el poble de Støren (hui partix del municipi de Midtre Gauldal). Eixa llínea va ser absorbida completament per la Rørosbanen en 1877. L'estació central va obrir en 1882 per a servir de terminal de la Meråkerbanen, pero va terminar sent terminal d'abdós llínees, lo que va generar una discussió en la ciutat. L'estació ha tingut que ser ampliada i remodelada per l'inauguració de la Dobvrebanen (en 1921) i a l'increment del tràfic de passagers, lo que l'ha convertit en un nuc ferroviari.

Transport marítim

Archiu:Puerto, Trondheim, Noruega, 2019-09-06, caps block 109 26.jpg

Port de Tronheim.

Des de 2006 el port de Trondheim forma part d'una associació intermunicipal, cridada oficialment Port Intermunicipal del Fiort de Trondheim, que inclou també els ports dels municipis de Stjørdal i Orkdal i que s'encarrega de controlar les operacions de manera coordinada. Este complex portuari mou prop de 2 millons de tonellades de mercaderies i 2 millons de passagers anualment. En Brattøra, una de les cinc zones portuàries de Trondheim, existix conexió intermodal en ferrocarril i autobusos.

Archiu:Cruiseshiptrondheim.jpg

Travessia i buc de la Hurtigruten ancorats en Trondheim.

El transport de passagers per via marítima ha decaigut en favor de les carreteres i el ferrocarril, pero encara conserva una importància turística. Ademés, seguix sent la millor opció de comunicació entre Trondheim i els municipis de la península de Fosar, i l'única entre la ciutat i les illes d'Hitra i Frøya. En este aspecte, hi ha rutes diàries de catamarans i transbordadorés a lo llarc del fiort, que apleguen a localitats tan meridionals com Kristiansund. El servici de transbordadors transporta un aproximat d'1,5 millons de vehículs anualment.

La Hurtigruten, el servici exprés de passagers a lo llarc de la costa occidental noruega, té dos arribades diàries a Trondheim, una en direcció al sur i una atra al nort. La ruta va ser inaugurada en 1893 precisament per a comunicar a Trondheim en la costa septentrional noruega, pero en el XX la terminal sur es va desplaçar fins a Bergen.

Poc més de 31 000 passagers, repartits en un promig de 60 travessies turístics, apleguen al port de Trondheim anualment.

Bicicletes

Archiu:Ascensor de bicicletas, Trondheim, Noruega, 2019-09-06, caps block 111 106.jpg

L'ascensor de bicicletes del carrer Brubakken.

Com en les demés ciutats nòrdiques, en Trondheim existix també una arraïlada cultura de l'us de la bicicleta. El municipi presta servici de renda de bicicletes en diferents mòduls a ciutadans i turistes, principalment en el centre i àrees adjacents, inclosa l'universitat. El préstam és a través d'una targeta electrònica que l'usuari paga anualment per un mòdic cost.

Trondheim conta en un nou ascensor de bicicletes en un carrer empinat del barri de Bakklandet que es considera únic en el món. En ell les bicicletes i els seus ciclistes són pujats fins al cim del carrer.

Agermanament

Les següents ciutats estan hermanadas en Trondheim:

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Trondheim.