Indústria petrolera
La indústria petrolera inclou processos globals d'exploració, extracció, refine, transport (freqüentment a través de bucs petrolers i oleoductes) i mercadotècnia de productes del petròleu. Els productes de major volum en l'indústria són combustibles (fueloil) i gasolina. El petròleu és la matèria primera de molts productes químics incloent productes farmacèutics, dissolvents, fertilisants, pesticidas i plàstics.
L'indústria del petròleu es dividix normalment en tres fases:
- "Upstream": Exploració, extracció i producció.
- "Midstream": Transport, processos i almagasenament.
- "Downstream": Refine, venda i distribució.[1]
Les operacions miges generalment s'inclouen en la categoria final.
El petròleu és un producte essencial per a moltes indústries i és de vital importància per al manteniment de la mateixa civilisació industrialisada, per lo que es considera una indústria crítica en la majoria de les nacions.[2] El petròleu alimenta un percentage molt alt del consum d'energia del món, entre el 32% d'Europa i Àsia fins al 53% d'Orient Mig. En atres regions geogràfiques el pes energètic del petròleu és el següent: Sudamérica i América Central (44%); Àfrica (41%) i Norteamérica (40%).
El món en general consumix 30.000 millons de barrils (4.8 km³) de petròleu per any, i els majors consumidors són en la seua majoria el grup de nacions més desenrollades. De fet, el 24% del petròleu consumit en l'any 2004 se li atribuïx a Estats Units en la seua totalitat.[3]
La producció, distribució, refine i venda del petròleu presos estos com un solament, representen l'indústria més gran en térmens de valor en dólars en la Terra.
Història del petròleu
[editar | editar còdic]
La formació natural del petròleu
[editar | editar còdic]El petròleu és un compost líquit que es forma de manera natural i es troba en formacions rocoses. Consistix en una complexa mescla d'hidrocarburs de varis pesos moleculars, ademés d'atres composts orgànics. En general s'accepta que el petròleu, tant com uns atres combustibles fòssils, varen ser creats, a partir dels restants de plantes i animals fosilizados despuix de ser exposts a la calor i pressió en la capa terrestre durant centenars de millons d'anys. En el temps, els residus descomposts varen ser coberts per capes de fanc i sediment, afonant-ho més en la Terra i conservant-ho ahí entre capes calentes i presurizadas que varen anar gradualment transformant-se en almagasens naturals de bosses de petròleu.
Història primerenca
[editar | editar còdic]El petròleu ha segut utilisat des de la primerenca història de l'home com a combustible per al fòc, i per a la guerra.[4]La seua gran importància per a l'economia mundial es va desenrollar, no obstant, de manera molt llenta, sent la fusta i el carbó els principals combustibles utilisats per a calfar i cuinar, i l'oli de ballena el preferit per a allumenament, fins a ya entrat a el XIX.
Una primerenca indústria petrolera va aparéixer en el VIII quan els carrers de Bagdad varen ser pavimentadas en alquitrán (tar)[5] derivat natural del petròleu molt freqüent en alguns camps petrolers i en atres parts (.[6] En el IX, es varen aplegar a explotar camps petrolers en l'àrea propenca a Bakú, en Azerbaiyan, per a produir nafta. Estos camps varen ser descrits per al-Masudi en el X, i per Marque Pol en el XIII, que va calificar a la producció d'eixos pous petrolífers com de centenars de naus.[7] El petròleu també va ser destilat per al-Razi en el IX, produint composts químics com el queroseno en l'alambique. Este producte va ser utilisat per a l'allumenament gràcies a l'invenció paralela de les llànties de queroseno, dins de l'indústria de les llànties d'oli.[8]
La Revolució industrial va generar una necessitat cada volta major d'energia, la qual s'abastia principalment de carbó. Per un atre costat, es va descobrir que el queroseno podia extraure's del petròleu cru, i que podia utilisar-se com a combustible. El petròleu va començar a tindre una forta demanda, i per a el XX es va convertir en una de les principals matèries primeres del comerç mundial.[9]
Història moderna
[editar | editar còdic]
La Rússia Imperial va produir 3500 tonellades de petròleu en 1825 i va doblar la seua producció a mitan de sigle.[10] En acabant de que la producció de petròleu començara en lo que hui es coneix com Azerbaiyan en 1848, dos grans oleoductes varen ser construïts en l'Imperi rus: un de 833 quilómetros de llongitut, el fi de la qual era transportar el petròleu des del mar Caspio fins al port de Batum en la mar Negra (Oleoducte Bakú-Batumi) i un atre de 162 quilómetros per a dur el petròleu des de Chechènia fins al Caspio.
A l'arribada de el XX, la producció de cru de l'Imperi rus, que procedia casi íntegrament de la península de Absheron, representava la mitat de la producció mundial i dominava els mercats internacionals.[11]En 1884 ya s'havien posat en marcha casi 200 chicotetes refineria en els suburbis de Bakú.[12] Per un atre costat, i com a efecte secundari d'este primerenc desenroll de l'indústria petrolera, la península de Abseron va emergir com un dels casos més antics i greus a nivell mundial de negligència migambiental.[13]
En 1878, Ludvig Nobel i la seua companyia Branobel varen revolucionar el transport de cru per mig de la fabricació i posada en funcionament del primer petroler en la mar Caspio.[11]
Les primeres refineria petroleres modernes varen ser posades en funcionament per Ignacy Łukasiewicz prop Jaslo (en eixe llavors pertanyent al Regne de Galitzia i Lodomeria en Galitzia d'Europa Central), hui Polònia, entre els anys 1854 i 1856.[14] Estes tenien un tamany reduït puix la demanda de combustible refinat era encara menuda. Tractaven el petròleu per a la fabricació d'asfalt artificial, oli per a maquinària i lubrificants, ademés de para el combustible de la llàntia de keroseno de Łukasiewicz. A mida que les llànties de keroseno guanyaven popularitat, l'indústria de refine va créixer en l'àrea.
La primera refineria de gran tamany va ser inaugurada en Ploieştu, Romania en 1856.
La primera perforació petrolera en els Estats Units d'Amèrica es va iniciar en 1859 en la primera perforació exitosa en Titusville, Pennsilvània. En el primer quarto de el XX els Estats Units varen superar a Rússia com a productor de petròleu més gran del món. La segona perforació fòra dels Estats Units d'Amèrica, va anar en Zorritos, Perú, en 1863, país a on es va desenrollar el segon pol de producció petrolera americana més important fins a la década de 1930.
Per la década de 1920, ya s'havien posat en funcionament camps petrolífers en molts països del món, incloent Canadà, Polònia, Suècia, Ucrània, Estats Units i Veneçola.
En 1947, la companyia Superior Oil va construir la primera plataforma petrolífera marítima en la costa de Luisiana, en el golf de Mèxic.
Corporacions
[editar | editar còdic]En l'indústria petrolera, el pes relatiu de les companyies privades internacionals va canviar de forma marcada durant la segona mitat del sigle XX. Entre el final de la Segona Guerra Mundial i la década de 1970, les cridades «Sèt Germanes» —grup integrat, entre unes atres, per antecessores d'ExxonMobil, Chevron, BP i Shell— varen aplegar a controlar al voltant del 85 % de les reserves petroleres conegudes del món.[15] Eixe predomini va ser reduint-se a partir de les nacionalisacions en països productors, l'enfortiment de l'OPEP i la consolidació d'empreses petroleres estatals o nacionals.
Un estudi del Institut Baker de Polítiques Públiques de l'Universitat Rulle, publicat en 2007 per Amy Myers Jaffe i Ronald Soligo, va estimar que aproximadament el 77 % de les reserves provades de petròleu es trobava baix control de companyies petroleres nacionals sense participació accionaria de firmes internacionals; el mateix informe senyalava que les companyies internacionals occidentals controlaven menys del 10 % de la base mundial de recursos de petròleu i gas.[16] Estimacions posteriors ampren criteris distints, pero mantenen la mateixa tendència general: l'Agència Internacional de l'Energia va indicar en 2023 que les grans companyies internacionals concentraven menys del 13 % de la producció i de les reserves mundials de petròleu i gas, mentres que les companyies petroleres nacionals representaven més de la mitat de la producció global i prop del 60 % de les reserves.[17]
Ademés de les empreses productores, la cadena d'hidrocarburs inclou firmes de servicis, transport, comerç exterior i càrrega de proyecte. En l'Argentina, un artícul de Info Argentum va descriure operacions llogístiques vinculades en Vaca Morta i va mencionar la participació de Seabird Argentina en el moviment de càrregues cap a la conca neuquina.[18]
Estructura de l'indústria
[editar | editar còdic]
l'Institut Americà del Petròleu dividix l'indústria petrolera en cinc seccions:
- Upstream (exploració, desenroll i producció de cru i gas natural).
- Downstream (bucs, refinerias, venedors, detallistes i consumidors).
- Transport per oleoducte.
- Transport marí.
- Proveïdor i servici.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Upstream, Midstream i Downstream, tres conceptes que deus manejar en Oil & Gas» (en és). Idealex. Consultat el 2022-11-28.
- ↑ Our World in Data.Consultat el 2026-06-29.
- ↑ «International Energy Annual 2004» (en en). Energy Information Administration. Archivat des d'el original, el 25 de setembre de 2008. Consultat el 15 de setembre de 2025.
- ↑ InfoSoi. «el%20petroleo%20i%20el seu%20desenroll.html L'indústria del petroleo i el seu desenroll». soiven.com. Consultat el 2026-07-04.
- ↑ name=Ajram
- ↑ El llac de Guanoco, en Veneçola constituïx el major depòsit d'asfalt natural (alquitrán) del món, seguit per un similar, L'Alquitrà (i que forma part de la mateixa conca sedimentaria) en l'illa de Trinitat. I en moltes parts aflora també en forma natural, fins al punt de que la Mar Negra sembla deure el seu nom als derrames naturals de petròleu en les costes orientals. I també el mar Morta es va conéixer com a Llac de Asfaltites per l'existència d'asfalt en les seues vores
- ↑ K. Ajram (1992), Miracle of Islamic Science, Appendix B, Knowledge House Publishers, ISBN 0-911119-43-4
- ↑
- 20-27.
- ↑ Halliday, Fred (2005). The Middle East in International Relations: Power and Ideology (en en), Cambridge University Press, p. 270.
- ↑ N.Y. Krylov, A.A. Bokserman, E.R.Stavrovsky. The Oil Industry of the Former Soviet Union. CRC Press, 1998. Page 187.
- ↑ 11,0 11,1 Akiner, Shirin; Aldis, {{{nom2}}} (2004). The Caspian: Politics, Energy and Security (en en), Routledge, p. 5.
- ↑ United States Congress, Joint Economic Committee. The Former Soviet Union in Transition. M.E. Sharpe, 1993. Page 463.
- ↑ Saiko, Tatyana (2000). Environmental Crises (en en), Pearson Education, p. 223.
- ↑ Frank, Alison Fleig (2005). Oil Empire: Visions of Prosperity in Austrian Galícia (Harvard Historical Studies), Harvard University Press. ISBN 0-674-01887-7.
- ↑ The Journal of Social, Political and Economic Studies.36(2)
- 168-169.Consultat el 6 de maig de 2026.
- ↑ James A. Baker III Institute for Public Policy, Rice University.Consultat el 6 de maig de 2026.
- ↑ Agència Internacional de l'Energia. «The Oil and Gas Industry in Net Zero Transitions» (en en). IEA. Consultat el 6 de maig de 2026.
- ↑ «El pols de Vaca Morta: La llogística de Seabird Argentina darrere del milacre energètic». Info Argentum. Consultat el 6 de maig de 2026.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Industria petrolera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.