Plataforma petrolífera
.jpg){kind=link}
Una plataforma petrolífera o plataforma petrolera és una instalació industrial en estructura de grans dimensions la funció de les quals és extraure petròleu i gas natural dels jaciments del llit marí en les perforació en altamar. També servix com a vivenda dels treballadors que operen en ella i com a torre de telecomunicacions.[1] Depenent de les circumstàncies, la plataforma pot estar fixa al fondo del oceà, surar o ser una illa artificial.[2]
Per la seua activitat principal, les plataformes petroleres són propenses a sofrir accidents que poden ocasionar pèrdues de vides humanes, derrames de petròleu i greus danys ecològics. També poden sofrir sabotages o ser el blanc de terrorisme, per lo que varis països entrenen unitats especialment per a combatre estes accions.
Història
[editar | editar còdic]
Els primers pous de petròleu baix la superfície que es varen perforar en Estats Units es trobaven en el Gran Llac St. Marys (també conegut com el "depòsit del Comtat de Mercer") en Ohio. Per a tal fi es varen construir plataformes de fusta recolzades sobre pilotes del mateix material. Cinc anys més tarde l'explotació es va traslladar a les aigües salades del camp Summerland, que s'estenia baix el Canal de Santa Bàrbara en Califòrnia. Estos varen ser els primers pous que no estaven en la costa sino que la perforació es realisava des de molls que s'estenien des de la costa cap a l'interior del canal, com pot vore's en l'image.[3][4][5]
Atres activitats rellevants de perforació sumergida es varen produir entre 1915 i 1916 en Azerbaiyan, realisant-se les primeres proves per a extraure gas natural dels camps de petròleu de Romani, Absheron. Les bombes es trobaven sumergides.[6]
Poc despuix es varen perforar pous en les zones de marees a lo llarc de la costa texano del Golf de Mèxic i Luisiana. El camp petroler de Goose Creek, prop de Baytown, Texas, és un eixemple d'això. Va ser descobert en 1903 i va alcançar el seu màxim de producció en 1918. Ademés de posseir la primera plataforma petrolífera fora de la costa en Texas, va representar el segon grup d'este tipo de plataformes d'Estats Units,[7] permaneixent actiu en 2006 i havent produït més de 150 millons de barrils de petròleu en tota la seua història.[8]
El 14 de decembre de 1922 el pou «Barroso Nº2» que una subsidiària de l'empresa Shell controlava en l'Estat Zulia (Veneçola), va explotar durant l'exploració en el Llac de Maracaibo.[9] Les primeres plataformes en les profunditats del llac s'assentaven sobre pilotes de fusta d'entre 10 i 20 m de llarc, pero estos eren atacats per moluscs que s'alimenten d'ella, debilitant-los. El fracàs dels distints tractaments per a curar la fusta junt en l'alt cost que implicava importar els troncs adequats des d'Estats Units, varen dur a que en 1927 per primera volta es començara a construir sobre pilotes de concret. A mida que s'explorava a major profunditat, es varen dissenyar nous pilotes més resistents i més llarcs (uns 80 m), i inclús es va aplegar a experimentar en la tècnica de caisson o caixons neumàtics, pero va deure ser deixada de costat per inviabilidad econòmica.[10]
Es considera que les precursores de les plataformes modernes varen ser les fortalees marines Maunsell, unes torres fortificadas de chicotet tamany que varen ser construïdes en els estuaris dels rius Támesis i Mersey durant la Segona Guerra Mundial. Varen ser dissenyades per Guy Maunsell i erigides en 1942 per a complementar les defenses del Regne Unit durant la guerra. Eren construïdes en terra en formigó i emplaçades en el seu lloc en l'ajuda de barcaces. Estaven equipades en canons antiaèreus Bofors i radars. Un grup de torres va ser desmantellada en 1959, encara que uns atres es mantenen en 2011.[11]
Tipos
[editar | editar còdic]
Les plataformes poden classificar-se segons la seua funció[13] o el sistema que utilisen com a soport.
Classificació segons la seua funció
[editar | editar còdic]- Plataformes de perforació
En elles es troben els equips per a la perforació dels pous, per a l'injecció de nitrogen al jaciment i els empleats en la separació de gas i oli. Ací es rep la producció en bruto del pou i es realisa la separació primària de petròleu i gas. Conten en heliport i poden tindre fins a dos cobertes.[13]
- Plataformes de producció
- Plataformes d'enllaç
- Plataformes de compressió
- Plataformes habitacionales
Classificació segons el seu sistema de soport
[editar | editar còdic]- Plataformes fixes
Poden ser convencionals o modular. Són amprades per a profundisar, reparar o terminar pous sobre estructures fixes. Les convencionals operen en pous més profunts, i estan dotades d'un màstil. Les modular operen en pous poc profunts i consistixen en mòduls armats en la seua pròpia grua.[14]
Són construïdes sobre cames de formigó o acer ancorades al llit marí, sobre les que es coloquen atres tipos d'estructures com a camises d'acer -secciones verticals d'acer tubular- o caixons de formigó -que permeten l'almagasenament de combustible baix la superfície i quan estan buits conferixen flotabilitat, motiu pel qual són utilisats per a construir estes plataformes prop de la costa i fer-les surar fins a la posició en que finalment la plataforma serà ancorada-. Tenen una coberta en espai per a les plataformes de perforació, les instalacions de producció i els estages de la tripulació. Este disseny permet la seua utilisació a molt llarc determini. Les plataformes fixes són econòmicament viables per a la seua instalació en profunditats de fins a uns 1.700 peus (520 m).
- Plataformes autoelevables
Poden dividir-se en plataformes en pates independents o no independents. S'utilisen per a l'exploració i el manteniment de pous en aigües someras (menys de 100 m de profunditat). Abdós tipos s'encarreguen d'elevar la plataforma de forma tal que quede un matalaf d'aire entre el pèl d'aigua i el caixco de la plataforma. La diferència radica que la plataforma de pates independents assenta les pates en el llit de la mar, mentres que l'atra assenta directament la plataforma.[14]
- Plataformes semisumergibles
Són estructures que suren que permaneixen fixades en el seu emplaçament per mig d'ancores, o inclús poden ser desplaçades. Són amprades en la perforació a profunditat major de 100 m, utilisant conexions submarines.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «El ‘abc’ del petrólero: Les plataformes». Ocupacions Petrolers.org. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 14 de juny de 2011.
- ↑ Solar Navigator (ed.): «Oil Rigs and Platforms» (en anglés). Consultat el 20 de maig de 2011.
- ↑ Tompkins, Walker A. (1975). Santa Barbara, Past and Present, Santa Barbara, Califòrnia: Tecolote Books, p. 80.
- ↑ Wilder, Robert J. (1998). Listening to the siga: the politics of improving environmental protection, Pittsburgh, Pennsylvania: University of Pittsburgh Press, p. 30. ISBN 0822956632.
- ↑ Califòrnia Department of Conservation, Division of Oil, Gas, and Geothermal Resources (DOGGR). Califòrnia Oil and Gas Fields, Volumes I, II and III. Vol. I (1998), Vol. II (1992), Vol. III (1982). p. 681. PDF disponible en CD des de www.consrv.ca.gov.
- ↑ (2002).Azerbaijan Internartional.10(2)
- 34 - 40.
- ↑ «Goose Creek Oilfield». Handbook of Texas Online. Consultat el 24 de decembre de 2009.
- ↑ Acquisition of Goose Creek field: 2006 press release
- ↑ Betancourt, Rómulo; Universitat Catòlica Andrés Bell, Acadèmia de Ciències Polítiques i Socials (Veneçola), {{{nom2}}} (2007). Universitat Catòlica Andrés (ed.). Veneçola, política i petròleu, 6 edició, 9789800111482, p. 60. ISBN 9800111484.
- ↑ Texera, Yolanda (2005). «IV. Veneçola: Gran laboratori petroler», CDCH UCV (ed.). Petròleu nostre i alié: (l'ilusió de modernitat). Colecció Estudis., 9789800021897, pp. 152 - 154. ISBN 9800021892.
- ↑ «Maunsell Army Siga Force.» (en anglés). Undergroundkent.co.uk. Archivat des d'el original, el 23 de juny de 2011. Consultat el 12 de juny de 2011.
- ↑ Office of Ocean Exploration and Research. «Types of Offshore Oil and Gas Structures». NOAA Ocean Explorer: Expedition to the Deep Slope. National Oceanic and Atmospheric Administration. Consultat el 23 de maig de 2010.
- ↑ 13,0 13,1 Laura Sánchez Falca. «seus-fabricants-en-mexico/ Plataformes Petroleres. Els seus fabricants en Mèxic». Petròleu i energia.com. Archivat des d'el seus-fabricants-en-mexico/ original, el 1 d'agost de 2011. Consultat el 8 d'octubre de 2011.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Departament d'Energia i Mig ambient (Espanya). «Tipos de plataformes petroleres marines». Consultat el 3 d'octubre de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plataforma petrolífera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.