Llàntia d'oli
_09.jpg)
Una llàntia d'oli és una llàntia que el seu combustible és grassa animal (especialment oli de ballena), oli vegetal o inclús oli mineral.
Prehistòria
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de l'allumenament.
Primeres llànties de greix
[editar | editar còdic]Segons Baffier & Girard (1997), en el Paleolític Superior, els fondos de les coves s'utilisaven únicament per a activitats de simbolisació.[1] «Art de les tenebres » quan es practicava en coves profundes, l'art prehistòric necessitava un allumenament adequat. Eixe periodo ha deixat numerosos testimonis dels seus mijos d'allumenament. Més allà de les antorchas inflamades gràcies a la seua resina, les primeres llànties de grassa conegudes daten del Paleolític Superior. Les primeres llànties la funció de les quals és indiscutible procedixen de Laugerie-Haute i s'han datat del Gravetiense.[2]
Tipos de llànties
[editar | editar còdic]Les llànties de grassa poden ser de circuit obert o tancat. En el circuit obert, el greix ix derretida per la calor; en el circuit tancat, està confinada d'una manera o una atra.[3]
- Llàntia de circuit obert
Varen ser moltes les superfícies planes o plaquetes que es varen utilisar com a llànties, com la pedra calcàrea del abric Blanchard (Indre),[4] les plaques de arenisca de la cova de Enlène (Arièja) o les plaquetes de Lascaux.[5]
- Llàntia de circuit tancat
S'inclouen en esta categoria les llànties de greix fetes d'una pedra simple (de pedra calcàrea tallada, de arenisca roja o rosa o d'un atre material resistent al fòc) en forma de cubeta o proveïdes d'una cúpula en la que es mulla una trena o enrollamiento vegetal (ramitas fustes resinosas, avet o ginebrera) en la grassa animal derretida.
A voltes, este tipo de llàntia es forma simplement a partir d'una anfractuositat o clavill en el relleu de la cova.[6]
En la cova dones Trois-Frères es va utilisar un pecten (closca) com a soport de la llum.[7]
- Llànties en torra
De les aproximadament 300 llànties paleolíticas conegudes (en 2010), solament unes trenta estan equipades en un torra d'una forma ben definida. La tipologia definida per Bastin i Chassaing (1940)[8] dona dos tipos diferents de llànties en torra: les de torra triangular (tipo la Mouthe)[9] i les de torra «en raqueta» (tipo Lascaux).
La mitat d'elles estan fetes de pedra arenisca i només dèu són de pedra calcàrea:[10] la pedra arenisca conduïx la calor millor que la pedra calcàrea i les llànties de pedra arenisca a sovint tenen un torra.[11]
- Tipologia de cúpules o bols
Les culleres poden ser de formes diverses:
- Circulares, com les de les llànties de la gruta de Scilles (grutas de la Save, Lespugue, Alt Garona), de Coual (Lamagdelaine, Lot) o de Laugerie-Haute (Dordonya);
- Ovalades, com les de Laugerie-Haute, la Chaire-à-Calvin (Mouthiers-sur-Boëme), Bois du Roc (Vilhonneur) en Charanta;
- Ovoides, com les llànties de la Mouthe (Dordogne) o de Grand Moulin (Lugasson, Gironda).[12]
En el Grand abrigue, en el lloc de Garenne en Saint-Marcel (Indre), s'ha trobat una llàntia rara, formada de tal manera que podria dur quatre meches.[13]
Un experiment en una llàntia d'este tipo va proporcionar un allumenament equivalent a una vela gran, és dir, de 0.5 a 0,6 lux a 50 cm de la paret. Una llàntia seria suficient per a moure's en espais obscurs, pero es necessitarien vàries per a allumenar tot un panel de varis metros de llarc com els de certes obres.[14] François Rouzaud pensa que el baix alcanç d'estes llums restringiria l'exploració i l'ocupació prehistòrica de les coves a les galeries que s'òbrin al mateix nivell que les galeries principals, incloses aquelles de difícil circulació; perque mai s'haurien visitat les galeries que s'òbrin a més de quatre o cinc metros sobre el pis principal, aun cuando el seu accés fora fàcil.[15]
Una vigilància constant
[editar | editar còdic]Tengase en conte que el funcionament d'estes llànties requerix un control constant i un manteniment freqüent: la mecha deu colocar-se adequadament, les fibres que servixen de mecha no deuen caure en el greix, el greix mateix no deu inundar la mecha;[16] quan comença a derretirse, el tros de séu es deu acostar a la mecha de tant en tant. Despuix d'aproximadament una hora, les llànties deuen recarregar-se agregant un atre tros de séu.[17] Durant l'us, la temperatura de la llàntia aumenta i este aument accelera el procés.[18]
L'us d'estes llànties està documentat fins fa poc i encara hui entre els esquimal, per a els qui esta vigilància és tasca de les dònes que utilisen una vara anomenada «atizador»;[16] lo mateixa s'aplica als nganasan.[19] Entre els machiguenga[n 1] o matsigenka, la preparació de la grassa animal per a usar com a combustible en les llànties també és responsabilitat de les dònes.[20]
Desglossament de tipos de llànties per tipo de lloc
[editar | editar còdic]Les plaquetes-llànties que s'han trobat fins ara casi sempre ho han segut en les parts obscures de les coves, rarament en les parts allumenades (llevat en la cova de les Fades (Prignac-et-Marcamps) i en Pair-senar-Pair la seua veïna), encara més rarament en un abric rocós (llevat en Roc de Marcamps en Prignac-et-Marcamps) i mai a l'aire lliure.[5] Pero al marge del cas de les plaquetes utilisades com a llànties planes, les llànties són més freqüents en els llocs que gogen de bona lluminositat: el 71,5% dels llocs estan allumenats per la llum del dia i el 70,5% de les llànties provenen d'eixos llocs, lo que va en contra de l'afirmació de C. Perlès (1977)[21] per a qui les llànties estan «pràcticament absents dels espais a l'aire lliure, es troben sobretot en els abrics rocosos, i més encara en les coves». Independentment de la llum natural disponible, es té un promig de 2 a 3 llànties per lloc. Els pocs jaciments en que han aparegut més de 10 llànties tampoc són necessàriament coves obscures.[22]
Un error d'atribució
[editar | editar còdic]La llàntia de arenisca rosa-roja de la cova de Thévenard en Brive-la-Gaillarde en Corresa, atribuïda com a típica del auriñaciense pel abad Glory,[23] és de fet magdaleniense.[24]
Intercanvis i circulació
[editar | editar còdic]Les coves de Sava en Lespugue (en l'extrem noroest dels Petites Pyrénées) varen proporcionar quatre llànties magdalenienses: dos del abric dels Arpones, una de la cova de Gouërris i una, decorada, de la cova de Scilles. Esta última era una de les majors llànties conegudes (en 1945), en 19 cm en la seua major dimensió (la major coneguda en eixe 1945 era la de Coual (Lamagdelaine, Lot) en 25 cm en la seua major dimensió);[25] també té la ventaja de proporcionar una prova dels intercanvis entre els Pirineus i el nort d'Aquitània, en est en cas Charanta: de les onze llànties paleolíticas «en un torra en forma que presenta una decoració gravada», huit s'han trobat en Dordonya i dos en Charanta, inclosa la de Scilles.[26] Les llànties en torres perfilades, decorades o no, provenen majoritàriament de Charanta i del nort d'Aquitània: dels 30 eixemples identificats, solament dos es troben en els Pirineus.[27]
Llànties de l'Antiguetat i l'Edat Mija
[editar | editar còdic]Des de l'Edat del Bronze, s'han fabricat llànties d'oli en pedra, terracota o metal, en recipients oberts o tancats que comprenen una o més boques destinats a acomodar una mecha, i per a llànties tancades, un o més orificis d'omplit, en major freqüència en el centre d'un recipient formant un embut. Es varen utilisar per a l'allumenament des d'époques protohistòriques (llànties d'oli d'Akrotiri, en el museu de Santorini, per eixemple), fins a l'Edat Mija quan es varen utilisar llànties de peu o colgantes, a imitació de les romanes.
No obstant, ya en l'antiguetat, era una pràctica comuna en Mesopotamia l'encés en oli mineral (nafta).[28] Eixe oli es purificava primer per mijos físic-químics i després es destilava, com menciona l'erudit persa Al-Razi) en el IX en la seua Kitab al-Asrar («El Llibre dels Secrets»).[29] En l'Edat Mija en França, l'oli de colza s'usava en el nort[30][31] i l'oli d'anou en el Midi.
L'única alternativa a la llàntia d'oli era llavors l'antorcha, apta per al seu us en exteriors, i després la vela, en l'allumenament d'interiors i d'us domèstic.
Les meches, no obstant, es varen ser especialisant i progressant durant milenis, tant en la seua naturalea com en el seu trenat i textura.[32] Primer trenades en canya, lli, cànem o llana, després, a partir de el XVII, en cotó; es varen fer planes per a assegurar una combustió més regular.
No obstant, en el camp, l'única font de llum ordinària va seguir sent el fòc de la fumeral fins a un passat recent, i encara hui en dia en molts països.
-
-
Llàntia d'oli romana en terracota en decoració de gladiadores (Museu romà-germànic de Colónia). -
Llàntia d'oli de ballena del sigle XVIII. Full de ferro en mecha de cotó procedent d'Alemània.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Quaternaire.8(2-3)
- 245-255., Plantilla:Abréviation discrète 245.
- ↑ (mai 2007) Smith 2007 (ed.). An individual-based comparative advantage model: did economic specialization mediate the fluctuating climate of the clapix Pleistocene during the transition from Neanderthals to modern humans? - Contribution au doctorat de Philosophie-Anthropologie, Susan Antón dir. (sur rucore.libraries.rutgers.edusur rucore.libraries.rutgers.edu) (en en), New Brunswick, New Jersey, pp. 216 (de 458)..
- ↑ D. Hitchcock , Stone lamps of the Palaeolithic. Voir au début de cette page trois schémas illustrant els circuits ouvert (« ___protected_title_3___ ») et fermé (closed circuit).
- ↑ Beaune , 1987b, p. 60.
- ↑ 5,0 5,1 Beaune , 1987a, p. 75.
- ↑ (2008) Delluc & Delluc 2008 (ed.). Dictionnaire de Lascaux (en fr), Éditions Sud Ouest, pp. 136-137..
- ↑ Beaune , 1987a, p. 48.
- ↑ Bulletin de la Société préhistorique française.37(10-12)
- 219-229..
- ↑ Bulletin de la Société Préhistorique Française.107(1)
- 5-51.Consultat el 05 janvier 2021., Plantilla:Abréviation discrète 37.
- ↑ Langlais et al. , 2010, p. 39.
- ↑ Beaune , 1987b, p. 64.
- ↑ Bulletin de la Société d'études et de recherches préhistoriques et Institut pratique de Préhistoire.Els Eyzies:10
- 92-97., Plantilla:Abréviation discrète 178.
- ↑ Beaune 1987 ,, p. 218.
- ↑ El Homme.(227-228)
- 69-100.Consultat el 01 février 2021.
- ↑ Archives d’écologie préhistorique.Ehess.(3). Citat en Beaune 2018 ,, p. 80
- ↑ 16,0 16,1 Beaune , 1987a, planche XV: « Femme esquimau entretenant unix lampe ».
- ↑ Delluc & Delluc 1979 ,, p. 130.
- ↑ Delluc & Delluc 1979 ,, p. 129.
- ↑ Smith 2007 ,, p. 80.
- ↑ Smith 2007 ,, p. 103.
- ↑ (1977) Perlès 1977 (ed.). Préhistoire du feu (en fr), Paris: éd. Masson et Cie, pp. 180.. Vaig citar dans Beaune 1987a,, p. 43.
- ↑ Beaune 1987a ,, p. 43.
- ↑ Glory , 1961, p. 181.
- ↑ Bulletin de la Société préhistorique française.69(2)
- 45-48., Plantilla:Abréviation discrète 45, 47.
- ↑ Bulletin de la Société préhistorique française.42(1-3)
- 34-38., Plantilla:Abréviation discrète 37.
- ↑ Beaune , 1987a.
- ↑ Langlais et al. , 2010, p. 47, note 7.
- ↑ Pline l'Ancien, Histoire naturelle, livre II, 108-109 (lire en ligne), sur agoraclass.fltr.ucl.ac.be (Itinera Electronica).
- ↑ Saudi Aramco World.Consultat el octobre 2009.
- ↑ «lien brisé» (en fr). tela-botanica.org. Consultat el 17/01/2021..
- ↑ «lien brisé» (en fr). tela-botanica.org. Consultat el 17/01/2021..
- ↑ Laurent Chrzanovski et Llaura Kebapcioglu. «Els mèches de l'Antiquité à l'époque moderne» (en fr). lychnology.org. Archivat des d'el original, el 19 de decembre de 2013. Consultat el 13 d'agost de 2022..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lámpara de aceite» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n", pero no es trobà una etiqueta <references group="n"/>