Laugerie-Haute

Laugerie-Haute és un jaciment arqueològic d'época paleolítica situat en el municipi d'Els Eyzies-de-Tayac-Sireuil en el departament de la Dordonya, al suroest de França. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 1979, formant part del lloc «Llocs prehistòrics i grutas decorades de la vall del Vézère» en el còdic 85-007.

Es tracta d'un abric rocós sobre la ribera dreta del riu Vézère.

Les excavacions varen permetre descobrir numeroses ferramentes en os i en sílex en este extens jaciment d'al voltant de 200 m de llongitut. L'abric va suministrar rastres d'ocupacions durant el Gravetiense, de Solutrense i del Magdaleniense, lo que representa un periodo comprés entre fa 24.000 i fa 15.000 anys.

El lloc és accessible al públic. El Centre dones monuments nationaux organisa algunes visites guiades per a descobrir-ho.

Este artícul conté una traducció derivada de «Laugerie-Haute» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.