Indústria petrolera en Azerbaiyan
L'indústria petrolera és un dels sectors claus de l'economia en Azerbaiyan. El petròleu s'extrau més en les zones d'Absheron, la plataforma del Mar Caspio, Bakú i archipèlec Absheron.
Història primerenca
[editar | editar còdic]Des dels sigles III i IV ya es va estar utilisant el petròleu en el comerç. En la majoria dels manuscrits àraps i perses es pot trobar alguna informació sobre el petròleu en la península Absheron.[1] Des de temps remots la població dels territoris de l'Azerbaiyan actual ya estaven confosos sobre la purificació del petròleu.
En el XIII el petròleu es va utilisar en la medicina tradicional.[2] En l'any 1264, el viager italià Marque Pol en el marc del seu viage a través de Bakú a Pèrsia va ser testic de l'extracció del petròleu afluent i en el seu llibre va senyalar els estanys plens del petròleu. Va mencionar aixina mateix que el petròleu era utilisat per a l'allumenament de les llars i el tractament de les malalties de la pell.
En 1572, el britànic Jefri Deket va visitar Bakú i en el seu manuscrit va escriure sobre “naft” – el petròleu negre, utilisat per a l'allumenament.
En 1639, el viager i científic alemà Adam Olearius va descriure en el seu manuscrit "Oleum Petroleum" el procés de l'extracció del petròleu dels jaciments prop de Bakú.
Despuix de l'adheriment de Bakú a l'Imperi rus en 1806, l'indústria petrolera azerbaiyana també va passar al control de Rússia.[3]
Per a l'any 1830 de 116 pous del petròleu s'extreen al voltant de 710-720 barrils del petròleu. En 1844, a proposta del membre del Consell Principal de l'Administració del Caucas Vasiliy Nikolaevich Semenov, es varen iniciar els treballs de la perforació del pou en Bibi-Heybat, prop de Bakú. En 1846 ací va ser perforat el primer pou de l'exploració del petròleu, de 21 m de profunditat. La perforació de dit pou va finalisar en 1848, i el 14 de juliol de 1848 es va extraure el primer barril de petròleu.
En 1857 els industrials russos V.A. Kokorev i P.I.Gubonin varen establir prop de Bakú, en Surakhani, la refineria. Ací també va ser extret el gas natural. En 1859, en Surakhani va ser construïda la fàbrica per a la generació del material lumínico de l'oli (queroseno).
En 1863, per iniciativa de l'ingenier Djavad Melikov, en Bakú va ser construïda la fàbrica, en la que per primera volta varen ser utilisats els frigorífics. Pocs anys despuix Melikov també va fundar una refineria en Grozni, a on va utilisar i va desenrollar les tècniques que havia adquirit en Bakú.
Eixe mateix any per l'invitació del petroler V. A. Kokorev, Dmitri Mendeléyev va ser a la refineria en Surakhani i durant algun temps va treballar allí com a consultor; ell va promoure les idees de la refinación contínua del petròleu, les reserves i els tancs del petròleu, bucs petrolers, etc.
Despuix de l'eliminació del rescat, les terres dels llauradors de Bakú es varen llogar als petrolers i en això es va començar la perforació intensiva dels pous, el número dels que va aumentar ràpidament.
Les primeres licitació de primeres zones petroleres en Balakhani, Surakhani i Bibi-Heybat es varen complir el 31 de decembre de 1872. De 13 nous propietaris de les terres solament 2 varen ser azerbaiyanos, atres – empresaris russos i armenis. De la cantitat total el 50 % corresponia als russos, 44.5 – als armenis i aproximadament 5% - als capitalistes azerbaiyanos.[4]
En 1873 per primera volta va ser realisat el transport del petròleu per bucs en les cisternes de Bakú a Astraсán. Un any despuix per Pyetr Gubonin i Vasiliy Kokorev va ser establida la Societat Petrolera de Bakú.
Segons el proyecte de Shukhov, en 1878 per encàrrec de “La Societat dels Germans Nobel” va ser construït el primer oleoducte de 10 km de llongitut des de Balakhani fins a la fàbrica de Nobel en la ciutat Negra.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "As far back as 1877 Charles Marvin wrote that there was irrefutable proof that 2500 years ago oil was exported from the Apsheron peninsula, where Baku is located, to Iran, Iraq, Índia and other countries. This was reported by such well known historians and travelers as Prisk of Pontus (5th century), Abu-Istakhri (8th century), Ahmed Balazuri (9th century), Masudi (10th century), Marque Pol (13th–14th centuries) and O'Learius (17th century)."AZERBAIJANI OIL: GLIMPSES OF A LONG HISTORY, SABIT BAGIROV
Traduït: "Ya en 1877, Charles Marvin va escriure que hi havia proves irrefutables de que fa 2500 anys s'exportava petròleu des de la península de Apsheron, a on es troba Bakú, a Iran, Iraq, Índia i atres països. Aixina ho varen informar historiadors tan coneguts i viagers com Prisk del Ponto (V), Abu-Istakhri (VIII), Ahmed Balazuri (IX), Masudi (X), Marque Pol (sigles XIII-XIV) i O'Learius (XVII). "EL PETRÓLEO DE AZERBAIYÁN: VISTAJOS DE UNA LARGA HISTORIA, SABIT BAGIROV - ↑ «10.2 An Overview - Baku: City that Oil Built - by Farid Alakbarov». azer.com. Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2011. Consultat el 10 de març de 2018.
- ↑ «Нефть России : На пути к большой нефти : номер № 2, ФЕВРАЛЬ 2000». www.oilru.com. Archivat des d'el original, el 24 de decembre de 2013. Consultat el 12 de març de 2018.
- ↑ «CA&CC Press® AB». www.ca-c.org. Consultat el 12 de març de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Industria petrolera en Azerbaiyán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.