Barril (unitat)

Barrils de cervesa en una cerveseria en el Regne Unit. Es tracta de barrils firkins, cada u en , o un quarto de barril de cervesa del Regne Unit

El barril és el nom de vàries unitats de volum usades en el Regne Unit i en els Estats Units.

Un barril britànic o imperial és igual a:

• 35 galons britànics o imperials
• 140 quartos britànics o imperials
• 280 pintes britàniques o imperials
• 1120 gills britànics o imperials
• 5600 onces líquides britàniques o imperials

• 159,11315 litros

Un barril nortamericà és igual a:

• 42 galons nortamericans
• 168 quarts nortamericans
• 336 pintes nortamericans
• 1344 gills nortamericans
• 5376 onces líquides nortamericanes

• 158,987294928 litros

Barrils de petròleu

• Barril de cru/petròleu nortamericà: 158,987294928 litros
• Barril de cru/petròleu britànic o imperial: 159,11315 litros

Depenent de la densitat del petròleu, la massa d'un barril de petròleu està entre 119 kg i 151 kg.

Història

Es pren generalment com a referència en parlar de barril de cru o petròleu a l'unitat de 42 galons nortamericans (aproximadament 159 litros). Esta curiosa mida considerada com a estàndar, perdura en el temps com a recort de l'época colonial anglesa. Puix si en els temps en els que vivim, gran part de les unitats de mida s'han somés a l'universalisació del Sistema Internacional d'Unitats, en el mercat del petròleu han mantingut la mida dels precursors de la seua comercialisació i explotació, que varen anar els nortamericans. I com tot té un sentit llògic de mercat i de valorisació per comparativa i utilitat, la capacitat del barril de 42 galons té una llarga història.

En 1866, l'estat de Pennsilvània, d'Estats Units, liderava la producció mundial de petròleu. En agost d'eixe any, els principals productors de petròleu en eixe estat varen adoptar com a unificació de mida per a la comercialisació o venda del petròleu, un barril en una capacitat de 42 galons. La raó d'eixa elecció obedia a la relativa facilitat de maneig d'un barril per part d'una parella d'hòmens (puix un barril de petròleu pesa uns 136 quilograms), al mateix temps que el seu tamany permetia colocar 20 barrils de petròleu sobre un vagó de càrrega dels trens de l'época, lo que abaratia el cost del transport del producte extret.

Pero més que això, l'elecció d'un barril de petròleu en una capacitat de 42 galons (en lloc d'una atra mida) es va basar en la senzilla raó de que el barril de 42 galons ya era un patró de mida utilisat profusamente en les diverses transaccions comercials del dia a dia. Era l'envàs tradicional i d'us comú en el que s'almagasenava i comercialisava la majoria dels productes de consum, com l'arenc, el salmón, el vi, la melaça, la manteca, el sabó, i fins al oli de ballena. Tots ells es transportaven i comercialisaven en barrils o toneles de 42 galons de capacitat. I este atípic valor de 42 galons com a referència de mida de volum en el comerç nortamericà de finals de el XIX, era una herència de l'época colonial. Tal medida de capacitat havia segut imposta baix el regnat de Ricardo III d'Anglaterra (1483-1485) i dut a terres americanes pels primers colon. Adicional a açò, l'estatut de Pennsilvània de 1700 havia establit el barril de 42 galons com el contenidor estàndar per al transport de tot tipo de productes i comestibles, per lo que el seu us adquiria context llegal en el comerç.

L'existència de dit empaque va ser circunstancialment aprofitada quan es va donar inici a l'explotació petrolera, i els productors es varen trobar front a la necessitat d'almagasenar i transportar el petròleu que eixia de la terra, sent llavors els nortamericans pioners tant en l'explotació com en la comercialisació del petròleu. Per lo tant, el barril de 42 galons de capacitat (159 litros) permaneix fins als nostres dies com la mida referencial de comercialisació del petròleu. No importa que el mateix siga transportat per kilométricos oleoductes o grans bucs cisterna, l'unitat de mida per a la compra-venda mundial del petròleu és el barril de 42 galons de capacitat.