Climograma

Climograma

El terme climograma pot aplicar-se a varis métodos usats per a representar gràficament el clima d'un lloc:

1. un gràfic temperatura v/s pluja sense una escala determinada.
2. Termoisopletas, un gràfic que representa les temperatures del dia a lo llarc de l'any.
3. un gràfic conegut com a diagrama Walter-Lieth que representa la temperatura i les precipitacions en una escala d'1:2.
4. una representació de temperatura i precipitacions en gràfics adjacents, pero separats.

Actualment s'aplica cada volta més^{cita requerida} al Diagrama de Walter-Lieth en el que es representen la temperatura promig i la cantitat de pluja caiguda en cada més de l'any a lo llarc dels dotze mesos en el lloc d'estudi observades en un llarc periodo de temps i en una escala de determinada d'1:2, és dir 10 °C es representen en la mateixa altura que 20 mm de pluja (vore Índex xerotérmico de Gaussen per a una justificació teòrica). A això s'agreguen atres senyes geogràfiques i la suma anual de les precipitacions en el promig anual de la temperatura. L'escala determinada d'1:2 permet entrevore si la zona d'estudi té un clima àrit, humit o molt humit. Este tipo de diagrama és cridat també diagrama de Walter-Lieth o diagrama ombrotérmico.

Diagrama Walter-Lieth

Diagrama Walter-Lieth de la zona de Humapalca, en la part superior de la conca del riu Sant Josep, mostrant els montos mensuals de pluja i les temperatures miges mensuals, a lo llarc de l'any.

El climograma de Walter-Lieth du el nom d'Heinrich Karl Walter i Helmut Lieth, els qui varen publicar en 1967 un atles mundial en 9000 diagrames.

El gràfic presenta els valores promig mensual de temperatura en graus Celsius i la cantitat d'aigua caiguda en milímetros durant el més medits en una estació meteorològica per a cada més de l'any, abdós variables en forma de senyes miges sobre un número ampli d'anys observats: uns trenta si es vol obtindre conclusions climàtiques significatives, uns cinc si es volen estudiar les tendències conjunturals, o també d'un any.^{cita requerida}

Els diagrames Walter-Lieth tenen un eix d'abscisses a on es troben els mesos de l'any, un eix d'ordenades a l'esquerra a on es troba l'escala de les temperatures i un eix d'ordenades a la dreta a on es troba l'escala de les precipitacions.

L'escala de precipitacions en milímetros deu ser sempre el doble que la de temperatures en graus celcius, és dir 10 °C deuen ser representats en la mateixa altura que 20 mm d'aigua caiguda. Esta condició és imposta pel índex de Gaussen que sosté que una temperatura promig de 10 °C durant un més conseguix evaporar totalment 20 mm d'aigua caiguda en el lloc. D'esta manera s'obté una representació gràfica de periodos secs i periodos humits.

En el diagrama de la zona de Humapalca, ubicada a 4000 m s. n. m., en la conca superior del riu Sant Josep de Azapa, pot vore's clarament les diferències entre els mesos plujosos i els secs, coincidint els primers en els mesos del hivern altiplánico, que són, paradojalment, els mesos d'estiu de l'hemisferi austral.

El diagrama pot contindre ademés, com en l'eixemple, la latitut i la llongitut del lloc, l'altitut, els valors mensuals usats en el diagrama, el promig anual de temperatura i la cantitat d'aigua caiguda durant l'any, aixina com el periodo de medicions. També mostra la classificació climàtica de Köppen per al lloc, en l'eixemple "ET", que és clima de tundra. Com tota publicació científica deu donar la font de les senyes.

El diagrama dona D'acort al método de classificació bioclimàtica dissenyat per Gaussen, establix que la distribució de la temperatura i la precipitació durant el curs de l'any, té major importància que les seues miges anuals. Esta classificació es basa en el ritme de la temperatura i precipitació en el curs de l'any, prenent en consideració els periodos que són favorables o desfavorables per a la vegetació com: periodo humit, sec, càlit, fret. Alguns estils de diagrames de Walter-Lieth representen precipitacions mensuals que sobrepassen els 100 mm en una escala menor, com els oferits per l'Universitat Tècnica de Dresde: temperatures normals no poden revertir l'efecte de més de 100 mm d'aigua mensual.

Diagrames semblants són:

• Diagrama ombrotérmico de Gaussen, que és cronològicament el primer;
• Climodiagrama de Rivas-Martínez, que agrega més informació;
• Climodiagrama de Montero de Burgos i González Rebollar;

Termoisopletas o termoisolíneas

Termoisopletas per a Belém, Brasil.

Una atra nom associat a climograma és el de termoisopleta, un neologisme format en les paraules provinents del grec termo (calor) i isopleta (llínea de valors iguals). Es representa solament les temperatures medides en un lloc durant el dia i a través de l'any. Les precipitacions no es consideren.

D'esta manera es permet ordenar llocs segons el seu clima anual o el seu clima diari.

Este tipo de diagrames també pot ser utilisat per a atres fenomens naturals de medició instantànea, com la humitat, la velocitat o la direcció del vent, pero no per als que medixen en periodos de temps, com les precipitacions.

No deu ser confòs en l'Isotermas, que sobre un mapa alineen els llocs en igual temperatura en un moment donat. Plantilla:--