Stralsund
Stralsund és una ciutat hanseática, capital del districte Pomerania Occidental-Rügen, en l'estat federat de Mecklemburgo-Pomerania Occidental, Alemània, situada a la vora del mar Bàltica, concretament del Strelasund. Un pont (el Rügendamm) i varis ferris la conecten en els ports de l'illa de Rügen. Tenia al voltant de 57 357 habitants en 2012.
Història
[editar | editar còdic]La ciutat va ser fundada en el XIII per colon eslaus procedents de Rügen. Durant els anys següents varen aplegar comerciants alemans i la ciutat va començar a prosperar. Açò va molestar a la poderosa ciutat de Lübeck, la qual va incendiar Stralsund en 1249. Més vesprada seria reconstruïda i rodejada per una sòlida muralla, en 11 portes i 30 torres de vigía.
En 1293 Stralsund es va convertir en membre de la Lliga Hanseática i, per tant, en aliada de Lübeck; 300 barcos solcarien el Bàltic portant la bandera de Stralsund en el XIV. La rivalitat entre la Lliga Hanseática i el regne de Dinamarca va conduir a una guerra oberta, que va terminar en el Tractat de Stralsund en 1370.
Durant el XVII va ser també un escenari de la guerra dels Trenta Anys. El general Albrecht von Wallenstein va procedir a sitiar la ciutat en 1628, fins que les tropes sueques varen aplegar en ajuda de la ciutat i varen forçar la seua retirada. Despuix de la guerra, la Pau de Westfalia (1648) va convertir Pomerania Occidental en la Pomerania Sueca i la ciutat va permanéixer baix domini suec fins a 1807, perduda despuix del sege de tropes napoleòniques. Despuix del Congrés de Viena en 1815 va passar a ser part de Prusia.
En repartir-se Alemània les potències aliades despuix del final de la Segona Guerra Mundial, Stralsund va quedar dins de la República Democràtica Alemana (RDA).
En la caiguda del Mur de Berlín en 1989 i la Reunificación alemana, la ciutat es va integrar en la República Federal Alemana i l'Unió Europea.
Política
[editar | editar còdic]Stralsund constituïx el feu electoral de la canceller d'Alemània Angela Merkel, la primera dòna que eixercix com a cap del govern en Berlín des de 2005.[1]
Economia
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que el restant de l'antiga RDA, Stralsund ha tingut problemes per a acoplar-se al sistema de la RFA. No obstant, la ciutat destaca per ser una de les que millor ha sabut adaptar-se a la Nova Economia aprofitant les constants subvencions del governe federal i de l'Unió Europea (UE).
Patrimoni cultural
[editar | editar còdic]Junt en la ciutat de Wismar va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en el 2002, en el conjunt cridat Centres històrics de Stralsund i Wismar,[2] justificant-se perque Wismar i Stralsund eren els centres líders de la secció véndica de la Lliga Hanseática des de el XIII a el XV i centres administratius i de defensa principals en el regne suec dels sigles XVII i XVIII. Varen contribuir al desenroll i la difusió de les tècniques de construcció en rajola i tipos d'edificació, traces característiques de les ciutats hanseáticas en la regió del Bàltic, aixina com al desenroll de sistemes de defensa en el periodo suec.
Ademés, Stralsund i Wismar tenen una importància crucial en el desenroll de les tècniques de construcció i urbanisme que es varen fer típics de les ciutats comercials hanseáticas, ben documentades en les principals iglésies parroquials, l'Ajuntament de Stralsund i els tipos d'edificis comercials com la Dielenhaus.[3] Es protegixen dos llocs:
| Còdic | Zona | Coordenades |
|---|---|---|
| 1067-001 | Straslund | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> |
| 1067-002 | Wismar | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> |
Monuments més importants
[editar | editar còdic]- Nikolaikirche. Iglésia de Sant Nicolás (1276), la més antiga de Stralsund. En el seu interior es conserva un valiós rellonge astronòmic.
- Marienkirche. Iglésia de Santa María (1416), el major temple.
- Jakobikirche. Iglésia de Sant Jacobo (1303), destruïda vàries voltes (una d'elles pel general Wallenstein i una atra durant la Segona Guerra Mundial).
- Katharinenkloster. Monasteri de Santa Catalina (XIII), hui museu oceanogràfic.
- Ajuntament (XIII).
Agermanament
[editar | editar còdic]Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Bush i Merkel: temps de flors i torrats». Deutsche Welle 13.07.2006. Consultat el 28 de novembre de 2007.
- ↑ «El romàntic Rin, patrimoni de la humanitat». Deutsche Welle 27.06.2002. Consultat el 28 de novembre de 2007.
- ↑ Traduït de la pàgina web de la UNESCO
- ↑ «Malmö stads vänortssamarbete» (en suec). © 2004-2009 Malmö stad, 205 80 Malmö, Organisationsnummer: 212000-1124. Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2009. Consultat el 27 de juny de 2009.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Stralsund.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Stralsund» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.