Birka

Birka (Birca en fonts medievals), situat en l'illa de Björkö (Suècia), va anar un important centre de comerç de l'época vikinga que atenia mercaderies d'Escandinavia i Finlàndia, aixina com d'Europa Central i de l'Est i d'Orient.^[1] Björkö està situada en el llac Mälar, a 30 quilómetros a l'oest d'Estocolm, en el municipi d'Ekerö.

Birka va ser fundada al voltant de l'any 750 d. C. i va florir durant més de 200 anys. Va ser abandonada en l'any 975, al voltant de la mateixa época en que Sigtuna va ser fundada com a ciutat cristiana a uns 35 km al noreste. S'ha estimat que la població de Birka durant l'era vikinga era d'entre 500 i 1000 persones.^[1]

Els llocs arqueològics de Birka i Hovgården, en la veïna illa d'Adelsö, constituïxen un complex arqueològic que ilustra les elaborades rets comercials de l'Escandinava vikinga i la seua influència en el història posterior d'Europa. Considerada generalment com la ciutat més antiga de Suècia,^[2] Birka (junt en Hovgården) és un lloc Patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco des de 1993. Un anell d'argent d'una tomba de l'época vikinga en Birka és el primer anell en una inscripció en àrap d'eixa época trobat en Escandinavia.^[3]

Història

Archiu:Björkö in Sweden.png

Ubicació en Suècia

Birka va ser fundada al voltant de l'any 750 d. C. per un rei en la finalitat de controlar i expandir el comerç o va sorgir d'un lloc de comerç estacional.^[1] És un dels primers assentaments urbans de Escandinavia. Birka va ser l'enllaç bàltic en la ruta fluvial i portuària a través de Ládoga (Aldeigja) i Nóvgorod (Holmsgard) cap al Imperi bizantí i el califato abasí.^[4] Birka va anar també important com el lloc de la primera congregació cristiana coneguda en Suècia, fundada en 831 per Sant Ascario.

Archiu:Birka hus 2008a.JPG

Reconstrucció de cases

Com a centre de comerç, Birka provablement oferia pells i artículs de ferro, aixina com productes d'artesania, a canvi de diversos materials de gran part d'Europa i Àsia occidental. Les pells s'obtenien dels samis, els finés i els habitants del noroest de Rússia, aixina com dels tramperos locals. Les pells incloïen orso, rabosot, marta, llúdria, castor i atres espècies. La banya de reno era un important artícul d'intercanvi, aixina com pentines tallats a mà fets de banya. També s'intercanviaven dents de morsa, àmbar i mel.

Archiu:Birka Boot 2008.JPG

Reconstrucció de barcos

Els bens estrangers trobats en les tombes de Birka inclouen artículs de vidre i metal, ceràmica de Renania, roba i textils com seda chinenca, brodats bizantins en fil d'or extremadament fi, brocats en pasamanería d'or i cordoneres trenades d'alta calitat. A partir de el IX escomencen a aparéixer monedes falcades en Hedeby, en el nort d'Alemània, i en atres llocs de Escandinavia. La gran majoria de les monedes trobades en Birka són, no obstant, dírhams d'argent del Califato. Les monedes angleses i carolingas són rares.^[1]

Les fonts sobre Birka són principalment restants arqueològics. No es conserven texts d'esta zona, encara que l'obra Vita Ansgarii de Remberto (c. 865) descriu el treball misionero de Ascario al voltant de l'any 830 en Birka, i la Gesta Hammaburgensis Ecclesiae Pontificum d'Adán de Bremen en 1075 descriu a l'arquebisbe Unni, que va morir en Birka en 936. L'obra de Sant Ascario va ser el primer intent de convertir als habitants de la religió nòrdica al cristianisme, i no va tindre èxit.

Archiu:Birka Karte 2008.jpg

Mapa modern de Björkö i Birka

Tant Remberto com Adán eren clercs alemans que escrivien en llatí. No es coneixen fonts nòrdiques que mencionen el nom de l'assentament, ni tan sols el propi assentament, i el nom nòrdic original de Birka és desconegut. Birca és la forma latinizada que es dona en les fonts i Birka la seua forma sueca contemporànea i no històrica. El nom llatí provablement deriva de l'antiga paraula nòrdica birk, que possiblement significava mercat. Relacionades en açò estaven les lleis de Bjarkey (bjärköarätt), que regulaven la vida en els mercats de Dinamarca, Noruega i Suècia. Abdós térmens, en formes diferents, són molt comunes en els topònims escandinaus, lo que du a especular que totes les referències a Birca, especialment les d'Adán de Bremen, no es referixen al mateix lloc.

Abdós publicacions no mencionen el tamany, la disposició i l'aspecte de Birka. Segons el relat de Remberto, Birka era important perque tenia un port i era el lloc per al thing regional. Adán solament menciona el port, pero per lo demés Birka sembla haver segut significativa per a ell perque havia segut la cap de pont de la missió cristiana de Ascario i perque l'arquebisbe Unni havia segut enterrat allí.

Vita Ansgarii i Gesta són a voltes ambigües, lo que ha causat certa controvèrsia sobre si Birka i l'assentament de Björkö eren el mateix lloc. A lo llarc dels anys s'han sugerit molts atres llocs.^[5] No obstant, Björkö és l'únic lloc que pot mostrar restants d'una ciutat de l'importància de Birka, raó per la qual la gran majoria dels estudiosos consideren que Björkö és el lloc a on s'ubicava Birka.^[6]

Birka va ser abandonada durant l'última mitat de el X. Segons les troballes de monedes, la ciutat sembla haver desaparegut al voltant de 960.^[7] Aproximadament per la mateixa época, el propenc assentament de Sigtuna va suplantar a Birka com el principal centre de comerç en l'àrea de Mälar.^[8] Les raons del decliu de Birka són discutides. Un factor que va contribuir va poder haver segut l'ajust postglacial, que va baixar el nivell de l'aigua de Mälar convertint un braç de mar en un llac i va alluntar a Birka de l'accés més propenc al Mar Bàltica. L'illa bàltica de Gotland també estava en una millor posició estratègica per al comerç rus-bizantino, i estava guanyant influència com a fortalea mercantil.^[8]^[4] El historiador Neil Kent ha especulat que la zona va poder haver segut víctima d'un assalt enemic.^[8]

Els assentaments comercials varegos en Rússia varen sofrir un sério decliu aproximadament en la mateixa data.

Descripció de Remberto

Archiu:Suecia 1-069 ; Björkö.jpg

Mapa de Björkö, finals de el XVII, de Suècia antiqua et hodierna. Gravat per Willem Swidde.

En Vita Ansgarii,^[9] el monge i més vesprada arquebisbe de Hamburc-Bremen Remberto oferix la primera descripció coneguda de Birka. La ciutat va ser el centre de les activitats misionero catòliques en la Suècia de el IX. Els interessos de Remberto estaven en la fe cristiana, no tant en la geopolítica sueca, per lo que les seues descripcions de Birka són aproximades en el millor dels casos.

Cap de pont dels misionero

Aixina és com va començar tot en 829:

Mentrestant, els embaixadors suecs havien acodit a l'emperador Ludovico Pío i, entre atres coses que se'ls havia ordenat posar en coneiximent de l'emperador, li varen informar de que hi havia molts membres de la seua nació que desijaven abraçar la religió cristiana, i que el seu rei s'havia mostrat fins ara favorable a la sugerència de que permetera que els sacerdots de Deu residiren allí, sempre que se'ls considerara dignes de tal favor i que l'emperador els enviara predicadores adequats. (capítul IX)

Ascario va mamprendre llavors la missió que li havia encomanat l'emperador, que desijava que fòra als suecs i descobrira si este poble estava preparat per a acceptar la fe com els seus mensagers havien declarat. (capítul X)

Ascario ya tenia experiència en el treball misionero en Dinamarca, i es va anar a Suècia. Remberto descriu el viage de manera molt general:

Pot ser suficient per a mi dir que mentres estaven en mig del seu viage varen caure en mans de pirates. Els mercaders en els que viajaven, es varen defendre vigorosament i durant un temps en èxit, pero finalment varen ser derrotats i vençuts pels pirates, que els varen llevar els seus barcos i tot lo que posseïen, mentres que ells mateixos a penes varen escapar a peu per terra. —En gran dificultat varen realisar el seu llarc viage a peu, travessant també les mars intermiges, a on va ser possible, en barco, i finalment varen aplegar al port suec cridat Birka. (capítuls X i XI)

Remberto no diu on va navegar Ascario o on va desembarcar. Solament és digna de menció la seua nota sobre vàries mars que varen tindre que creuar per a aplegar a Birka des del lloc a on havien desembarcat. Com Remberto menciona que varen creuar les mars en barco a on era possible, clarament tenien l'alternativa de rodejar-los també, lo que significa que les mars eren provablement els numerosos llac del sur de Suècia. Quan Ascario va viajar de nou a Birka des d'Alemània al voltant del 852, va ser més fàcil:

Ascario va completar el viage que havia mamprés, i despuix de passar casi vint dies en un barco, va aplegar a Birka. (capítul XXVI)

Açò podria significar que va navegar des d'Hamburc o Bremen en lloc d'algun port en la mar Bàltica, ya que l'últim relat d'Adán de Bremen diu sobre la distància entre Escania i Birka de ser sol cinc dies en el mar.

Reis

Varis reis suecs de el IX, Björn, Anund i Olof, són mencionats en Vita per haver passat temps en Birka. No obstant, es diu que cap d'ells va tindre la seua residència allí, ya que el rei suec i el seu sèquit es desplaçaven periòdicament entre els husbys, part de la ret de propietats reals cridada Uppsala öd.

El rei Björn va conéixer a Ascario en Birka quan va aplegar allí en 829 (capítul XI). Més vesprada, el rei Olof també ho va conéixer allí durant el seu últim viage en 852. (capítul XXVI)

Iglésia

El treball misionero de Ascario va donar com resultat les primeres iglésies que es varen construir en Suècia. Parlant de Herigar, el prefecto de Birka:

Poc despuix va construir una iglésia en la seua propietat familiar i va servir a Deu en la major devoció. (capítul XI)

L'iglésia de Herigar no estava llunt del lloc a on se celebraven les reunions:

En una ocasió ell mateixa estava en una assamblea de persones. Llavors va convocar als seus sirvientes i els va dir que ho dugueren a la seua iglésia. (capítul XIX)

També es va construir una atra iglésia en Suècia, pero l'ubicació es deixa oberta:

Este Gautberto, que en la seua consagració va rebre el honroso nom de l'apòstol Simeón, va anar a Suècia, i va ser honorablement rebut pel rei i el poble; i va començar, en mig de la bona voluntat i aprovació general, a construir una iglésia allí. (capítul XIV)

El rei suec exiliat Anund Uppsale confirma que una de les iglésies estava en la mateixa Birka quan es planteja si Birka deu ser saquejada:

«Hi ha allí», va dir, «molts deus grans i poderosos, i en el passat es va construir una iglésia allí, i hi ha molts cristians allí que adoren a Crist». (capítul XIX)

Possible fortalea

Archiu:Entry in a defensive wall on Birka September 2015.jpg

Punt d'accés en el mur defensiu de Birka

Els danesos varen atacar Birka, acompanyats del rei depost Anund, lo que va causar un gran oix en la ciutat.

Estant en grans dificultats varen fugir a una ciutat veïna (ad civitatem, quæ iuxta erat, confugerunt) i varen començar a prometre i oferir als seus deus, pero com la ciutat no era forta i hi havia pocs que oferiren resistència, varen enviar mensagers als danesos i varen demanar amistat i aliança. —Hergeir, el fidel servidor del Senyor, es va enfadar en ells i va dir «Duran a les vostres dònes i fills com a captius, cremaran la nostra ciutat (___protected_title_1___) i poble (___protected_title_2___)^[10] i vos destruiran en l'espasa». (capítul XIX)

Com la ciutat veïna no es menciona en cap atre context que durant l'atac danés com un lloc a on la gent es refugiava, provablement significava una fortalea propenca. Finalment els danesos es varen anar, salvant a Birka de la destrucció.

Thing

Quan Ascario va preguntar si el rei Olof^[11] li permetria establir la religió cristiana en el regne durant la seua segona visita en 852, el rei li va dir:

Per això no tinc el poder, ni m'atrevixc a aprovar l'objecte de la seua missió fins que puga consultar als nostres deus i fins que puga averiguar la voluntat del poble en relació en este assunt. Deixeu que el vostre mensager assistixca en mi a la pròxima assamblea. (capítul XXVI)

Quan s'acostava el dia de l'assamblea que se celebrava en la ciutat de Birka, d'acort en la seua costum nacional, el rei va dispondre que es fera una proclamació al poble a través d'un heralt, per a que s'informara sobre l'objecte de la seua missió. —El rei es va alçar llavors d'entre l'assamblea i immediatament va ordenar a un dels seus propis mensagers que acompanyara al mensager del bisbe i li diguera que el poble estava unànimement inclinat a acceptar la seua proposta i al mateix temps que li diguera que, encara que la seua acció li resultava totalment agradable, no podia donar el seu ple consentiment fins que, en una atra assamblea, que s'anava a celebrar en una atra part del seu regne, poguera anunciar esta resolució al poble que vivia en eixe districte. (capítul XXVII)

Els things eren enormes events a l'aire lliure, que requerien molt espai. El thing més important del que va parlar el rei Olof va ser provablement el Thing de tots els suecs, que se celebrava a finals de febrer en Uppsala, durant el Disting. El rei estava obligat a obedir les decisions comunes preses en este thing, i el home més poderós d'esta assamblea no era el rei, sino el llegislador de Tiundaland. Importants things locals eren el Thing de tots els gautas en Skara i el Thing Lionga en les afores de la moderna Linköping.

Vore també

Notes i referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Price, T. Douglas. “Isotopes and human burials at Viking Age Birka and the Mälaren regió, east central Sweden”. Journal of Anthropological Archaeology 49: 19–38. doi:10.1016/j.jaa.2017.10.002.
↑ (2006).Encyclopædia Britannica.
↑ «Islamic ring in Viking greu sheds new light». CNN. Consultat el 20 d'agost de 2020.
↑ ^4,0 ^4,1 (2006).Encyclopædia Britannica.
↑ Alguns d'ells són Linköping, Köpingsvik i inclús Saltvik en Aland
↑ Harrison (2002). Sveriges història -- medeltiden, Falköping, pp. 51.
↑ Lindqvist, Herman (1996). Historien om Sverige. Islossning till kungarike, pp. 165.
↑ ^8,0 ^8,1 ^8,2 Kent, Neil (2008). A Concise History of Sweden, United Kingdom: Cambridge University Press, pp. 9. ISBN 978-0-521-01227-0.
↑ Vita Ansgarii (en en).
↑ La paraula llatina ___protected_title_3___ que Remberto utilisa sobre Birka també pot traduir-se com a mercat o poble.
↑ Les fonts escandinaves ometen al rei Olof de la llista de reis que varen regnar en Uppsala.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Birka» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Price, T. Douglas. “Isotopes and human burials at Viking Age Birka and the Mälaren regió, east central Sweden”. Journal of Anthropological Archaeology 49: 19–38. doi:10.1016/j.jaa.2017.10.002.

[2] (2006).Encyclopædia Britannica.

[3] «Islamic ring in Viking greu sheds new light». CNN. Consultat el 20 d'agost de 2020.

[:1-4] 4,0 ^4,1 (2006).Encyclopædia Britannica.

[5] Alguns d'ells són Linköping, Köpingsvik i inclús Saltvik en Aland

[6] Harrison (2002). Sveriges història -- medeltiden, Falköping, pp. 51.

[7] Lindqvist, Herman (1996). Historien om Sverige. Islossning till kungarike, pp. 165.

[Concise-8] 8,0 ^8,1 ^8,2 Kent, Neil (2008). A Concise History of Sweden, United Kingdom: Cambridge University Press, pp. 9. ISBN 978-0-521-01227-0.

[9] Vita Ansgarii (en en).

[10] La paraula llatina ___protected_title_3___ que Remberto utilisa sobre Birka també pot traduir-se com a mercat o poble.

[11] Les fonts escandinaves ometen al rei Olof de la llista de reis que varen regnar en Uppsala.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]