Gdansk
Gdansk[1] (pronunciat [gedansk]; Plantilla:Lang-pl, Plantilla:IPA-pl; en alemán: Danzig, Plantilla:AFI-de; en casubio: Gduńsk; en llatí i en espanyol áurico: Gedania)[2] és la sexta major ciutat de Polònia i la major ciutat portuària d'este país. Entre 1975 i 1998 va ser capital del desaparegut voivodato de Gdansk i, des de 1998, és la capital del voivodato de Pomerania. En esta ciutat es troba el famós drassana a on es va fundar el sindicat Solidaritat. En espanyol també és coneguda tradicionalment com Dánzig per l'adaptació del seu nom en alemà[3] i popularment és cridada la «capital de l'àmbar».[4]
Gdansk, junt en les ciutats veïnes de Gdynia i Sopot, constituïxen un àrea metropolitana cridada en polac Trójmiasto ("Trípoli", "Triciudad" o "Triple Ciutat").
El seu nom alemà és Danzig, nom que va ser oficial baixe el domini de l'Orde Teutónica (1308-1454) i en l'época contemporànea entre 1793 i 1945. Despuix de l'expulsió de l'eixèrcit alemà de la ciutat durant l'II Guerra Mundial, la ciutat va passar a estar baix l'administració del Eixèrcit Rojo en un primer moment i, més vesprada, va passar a formar part del territori de la República Popular de Polònia, a la que va pertànyer fins a la caiguda del teló d'acer en els anys 1990, quan este Estat va canviar el seu nom pel de República de Polònia (Rzeczpospolita Polska), a la qual pertany actualment.
En 2019 li va ser concedit el Premie Princesa d'Astúries de la Concòrdia.
Història
[editar | editar còdic]
Va ser una important ciutat hanseática en l'Edat Mija.
Els primers assentaments s'associen en la cultura de Wielbark. En l'any 980, una fortalea va ser construïda provablement per Miecislao I de Polònia, conectant el regne polac governat per la dinastia Piast en les rutes comercials de la mar Bàltica. El primer registre escrit d'esta fortalea està documentat en la vita d'Adalberto de Praga, escrita en l'any 999, la qual descriu els acontenyiments de 997. Esta data en general és considerada com la fundació de Gdansk en Polònia.
Era un centre principal del crucial comerç bàltic en el Plantilla:SIGLO, quan la ciutat contava en uns sesenta y cinco mil habitants.[5] Concentrava l'exportació de centeno, la principal mercaderia del comerç regional que suponia, a l'adop, un terç del de tota Europa.[6] Per llavors la ciutat exportava cereal per valor de sèt millons de florines neerlandesos i importava uns quatre millons en espècies i productes colonials.[5] Un xixanta per cent dels barcos que aplegaven a comerciar al Bàltic atracaven en este port, al que varen aplegar en mija mil doscents d'ells entre 1615 i 1628.[5]
Dánzig va ser anexionado al Regne de Prusia en 1793,[7] despuix de la cridada Segona Partició de Polònia. Un intent de tumult estudiantil contra Prusia dirigit per Gottfried Benjamin Bartholdi va ser esclafat ràpidament per les autoritats en 1797.[8][9][10] Durant l'era de Napoleón la ciutat va obtindre la condició d'Estat semiautónomo (1807-1814).
En 1815, despuix de la derrota de França en les guerres napoleòniques, de nou pansa a ser part de Prusia i es convertirà en la capital de la regió (Regierungsbezirk Danzig) dins de la província de Prusia Occidental. El president que més temps va estar en el càrrec va ser Robert von Blumenthal, quí va eixercir des de 1841, durant les revolucions de 1848, fins a 1863. En l'unificació d'Alemània baixe l'hegemonia prusiana, la ciutat passaria a ser part de l'Alemània Imperial (Imperi alemà) en 1871, a on es va mantindre fins a 1919, tras de la derrota d'Alemània en Primera Guerra Mundial.
Periodo de entreguerras i Segona Guerra Mundial
[editar | editar còdic]Quan Polònia va recuperar la seua independència despuix de la Primera Guerra Mundial, en accés a la mar com havien promés els Aliats, en base en els Catorze Punts de Woodrow Wilson (el decimotercer punt demanava "un Estat polac independent", "el qual tindria que tindre assegurat un accés lliure i segur a la mar"), els polacs també esperaven que el port de la ciutat passara a ser part de Polònia.
No obstant, al final —ya que els alemans eren majoria en la ciutat (85 %), i els polacs minoria (15 %) (en el cens de 1923, 7896 persones de 335.921 declaraven al polac, el casubio o masurio com la seua llengua materna)[11]— la ciutat no va ser entregada a Polònia. En canvi, d'acort en els térmens del Tractat de Versailles, la ciutat passa a ser la Ciutat Lliure de Dánzig (en alemà: Freie Stadt Danzig), un Estat semiautónomo baix l'auspici de la Societat de les Nacions en les seues relacions exteriors en gran part baix control polac, encara que sense cap referèndum que llegitimara la pèrdua de la ciutat per part d'Alemània. Els drets de Polònia també varen incloure el lliure us del port, una oficina de correus polaca, un quarter polac en el districte de Westerplatte, i un acort aduanero en Polònia. Açò va conduir a una tensió considerable entre la ciutat i la Segona República de Polònia. La Ciutat Lliure va tindre la seua pròpia Constitució, himne nacional, Parlament (Volkstag), i govern (Senat). Expedia els seus sagells propis, aixina com la seua moneda, el gulden de Dánzig.
A principis de la década dels trenta, el Partit Nazi local va aprofitar el sentiment proalemán en la ciutat alcançant en 1933 el 50 % de vots en el Parlament, conseguint despuix el govern de la ciutat, baixe el mandat del gauleiter Albert Forster, el qual era encara en teoria supervisat per l'Alt Comisariado de la Lliga de Nacions. El govern alemà va reclamar oficialment la tornada de Dánzig a Alemània junt en una carretera a través de l'àrea del Corredor polac per a conectar-la per terra en restant d'Alemània. Esta va ser una de les verdaderes causes per les que Alemània invadix Polònia en 1939.
La ciutat va sofrir dures incursions aérees tant per part dels aliats com a soviètiques. Els qui varen sobreviure i no podien escapar varen tindre que afrontar l'Eixèrcit soviètic, el qual va capturar la ciutat fortament destruïda el 30 de març de 1945,[12] seguit per violacions a gran escala[13] i saquejos. En la llínea en les decisions preses pels Aliats en les conferències de Yalta i Potsdam, la ciutat va ser anexionada per Polònia.
En finalisar la Segona Guerra Mundial, les tropes soviètiques varen destrossar la ciutat (en un 90 %) i varen expulsar a uns 120 000 habitants alemans de les seues cases a l'actual territori alemà. La ciutat es va repoblar llavors en polacs, principalment de les regions de l'est del país que havien segut anexionadas, a la seua volta, per l'Unió Soviètica. Tots els noms alemans de carrers, edificis, districtes, es varen canviar a noms polacs. Aixina, per eixemple, el principal carrer peatonal del centre, Langemarkt, va passar a cridar-se Długi Targ.
El seu caixco antic va ser reconstruït pels nous pobladors durant els anys posteriors a la guerra. Alemans, polacs, flamencs, hebreus, escocesos i neerlandesos varen deixar la seua chafada arquitectònica, que es reflectix significativament en el caixco antic.
Geografia i clima
[editar | editar còdic]La ciutat se situa en la costa sur del golf de Gdansk (en el mar Bàltica) i, en la seua població d'uns 460 000 habitants (2002), és la ciutat principal de la província històrica de Pomerania Oriental i la regió ètnica de Casubia.
Té un clima ubicat entre l'oceànic d'Europa de l'oest i el continental d'Europa de l'est. Els hiverns són frets i núvols i els estius templats, en possibles tormentes i pluges esporàdiques. La temperatura oscila entre -1.4 I 17.7 °C.
Deport
[editar | editar còdic]El deport estrela en Gdansk és el fútbol, representat en l'Ekstraklasa (primera divisió) de la lliga polaca de fútbol pel Lechia Gdansk, que disputa els seus partits com a local en l'Arena Gdansk. Este estadi va ser un dels que varen acollir els partits de l'Eurocopa 2012. També conta en atres modests clubs com el GKS Gedania 1922 i el Polònia Gdańsk.
Atres equips importants són el Trefl Gdańsk (voleibol masculí) i el Wybrzeżi Gdańsk (guanyador en dèu ocasions de la Polish Ekstraklasa de balonmà), que també conta en un equip amateur de speedway, un dels més importants del país i del continent. També destaca l'equip de fútbol americà Seahawks Trójmiasto, que encara que la sèu es troba en Gdynia, juga els seus partits en el PGE Arena.
| Equip | Deport | Competició | Estadi | Creació |
|---|---|---|---|---|
| Lechia Gdańsk | Archiu:Football pictogram.svg Fútbol | Ekstraklasa | Arena Gdansk | 1945 |
| GKS Gedania 1922 | Archiu:Football pictogram.svg Fútbol | IV Lliga | Gedania Gdańsk | 1945 |
| SKS Polònia Gdańsk | Archiu:Football pictogram.svg Fútbol | Klasa okręgowa | Stadion Piłkarski | 1945 |
Patrimoni
[editar | editar còdic]
Els monuments més importants de la ciutat són: Jan Sobieski III, una figura del rei Jan Sobieski III montat a lloms del seu cavall; Długa, un carrer antic de la ciutat; Ratusz Gdański, la casa consistorial de la ciutat; la Font de Neptú,[14] i Żuraw Gdański,[15] un bell elevador de fusta situat a la vora del riu.
Gdansk té vàries iglésies històriques: Santa Brígida, Santa Catalina, Sant Joan, Santa María (Bazylika Mariacka[16]) i Sant Nicolás.
Les parts històriques de Gdańsk inclouen la ciutat principal i el caixco antic de Gdańsk,[17] Westerplatte i Oliwa.
- Basílica de la Santíssima Trinitat, la Verge María i Sant Bernardo
- Talle de Artus
- Ajuntament del Caixco Antic
- Porta Verda[18]
- Porta Dorada[19]
- Porta de Santa María
- Torre de Jacinto
- La Casa en el Banc
- Casa dels Tres Predicadores
- Gran Atarassana
- Gran Molino
- Casa Dorada[20]
- Casa de Uphagen[21]
- Casa dels Abad Pelplin
- Carrer Llarc del Mercat (Ulica Długi Targ)
- Carrer Mariacka[22]
- Juí Final[23] d'Hans Memling
- Monument als treballadors de la drassana caiguts en 1970
- Centre Europeu de Solidarność
- Filharmònica Polaca Bàltica
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Educació
[editar | editar còdic]
La ciutat conta en 14 centres d'ensenyança superior incloent 3 universitats.
- Universitat de Gdansk (Uniwersytet Gdański)
- Universitat Tecnològica de Gdansk (Politechnika Gdańska)
- Universitat Mèdica de Gdansk (Gdański Uniwersytet Medyczny)
- Acadèmia d'educació física i deports de Gdansk (Akademia Wychowania Fizycznego i Sportu im. Jędrzeja Śniadeckiego)
- Acadèmia Musical (Akademia Muzyczna im. Stanisława Moniuszki)
- Acadèmia d'Arts (Akademia Sztuk Pięknych)[24]
- Instytut Budownictwa Wodnego PAN
- AteneumPlantilla:Spaced ndashSzkoła Wyższa
- Gdańska Wyższa Szkoła Humanistyczna
- Gdańska Wyższa Szkoła Administracji
- Wyższa Szkoła Bankowa
- Wyższa Szkoła Społeczno-Ekonomiczna
- Wyższa Szkoła Turystyki i Hotelarstwa w Gdańsku
- Wyższa Szkoła Zarządzania
Relacions internacionals
[editar | editar còdic]Gdańsk està hermanada en les següents ciutats internacionals:[25][en orde cronològic]
- GER Bremen, Alemània (des de 1976)[25][26]
- FIN Turku, Finlàndia (des de 1987)[25]
- ESP Barcelona, Espanya (des de 1990)[25][27]
- [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Cleveland, Ohio, Estats Units (des de 1990)[25][28]
- SWE Kalmar, Suècia (des de 1991)[25]
- DEN Helsingør, Dinamarca (des de 1992)[25]
- FRA Marsella, França (des de 1992)[25]
- FRA Rouen, França (des de 1992)[25]
- RUS Kaliningrado, Rússia (des de 1993)[25]
- UK Sefton, Anglaterra, Regne Unit (des de 1993)[25]
- RUS San Petersburgo, Rússia (des de 1993)[25][29]
- KAZ Astanà, Kazakhstan (des de 1996)[25]
- UKR Odesa, Ucrània (des de 1996)[25]
- NED Róterdam, Països Baixos (des de 1998)[25]
- LTU Vilnius, Lituània (des de 1998)[25]
- FRA Niça, França (des de 1999)[25][30]
- PRC Shanghái, China (des de 2004)[25]
- ITA Palermo, Itàlia (des de 2005)[25]
- ESP Las Palmas de Gran Canària, Espanya (des de 2011)[31]
Ademés, manté un acort de colaboració en:
Galeria
[editar | editar còdic]-
Ajuntament.
-
Casa Dorada.
-
Casa de les Tortures.
-
Estació de FF.CC.
-
Gran Armería.
-
Gran Molino.
-
Iglésia de Sant Josep.
-
Iglésia de Sant Nicolás.
-
Font de Neptú i la Cort d'Arturo.
-
Mercat de Gdansk.
-
Iglésia de Sant Nicolás
-
Basílica de Santa María
-
Iglésia de Sant Joan
-
Museu de la Segona Guerra Mundial
Vore també
[editar | editar còdic]- Basílica de l'Asunción de Gdansk
- Drassana Gdansk
- Casubia
- Universitat de Gdańsk
- Agost de 1980
- Casa de Uphagen
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Cita DPD
- ↑ Álvarez (1919). Sants, Bienaventurados, Venerables de l'Orde dels Predicadores.
- ↑ «Real Acadèmia de la Llengua».
- ↑ Gdańsk, la opulenta capital de l'àmbar
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Bowman, 1936, p. 339.
- ↑ Bowman, 1936, pp. 337-339.
- ↑ Planet, Lonely. «History of Gdańsk – Lonely Planet Travel Information». lonelyplanet.com. Archivat des d'el original, el 21 d'agost de 2016. Consultat el 4 d'abril de 2019.
- ↑ Dzieje Gdańska Edmund Cieślak, Czesław Biernat Wydawn. Morskie, 1969 page 370
- ↑ Dzieje Polski w datach Jerzy Borowiec, Halina Niemiec page 161
- ↑ Polska, losy państwa i narodu Henryk Samsonowicz 1992 Iskry page 282
- ↑ (1926) Ergebnisse der Volks- und Berufszählung vom 1. November 1923 in der Freien Stadt Danzig (en alemà), Verlag dones Statistischen Landesamtes der Freien Stadt Danzig.. Polish estimates of the Polish minority during the interwar era, however, range from 37,000 to 100,000 (9 %–34 %). Studia historica Slavo-Germanica, Tomy 18–20page 220 Uniwersytet Adama Mickiewicza w Poznaniu. Instytut Historii Wydawnictwo Naukowe imienia. Adama Mickiewicza, 1994.
- ↑ «Gdańsk.pl». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2006.
- ↑ Grzegorz Baziur, OBEP IPN Kraków (2002). “Armia Czerwona na Pomorzu Gdańskim 1945–1947 (Ret Army in Gdańsk Pomerania 1945–1947)”. Biuletyn Instytutu Pamięci Narodowej (Institute of National Remembrance Bulletin) 7: 35–38.
- ↑ «Fontanna Neptuna w Gdańsku» (en pl-pl). Consultat el 2023-10-31.
- ↑ «Brama Żuraw w Gdańsku» (en pl-pl). Consultat el 2023-10-31.
- ↑ «Bazylika Mariacka – królowa gdańskiej panoramy» (en pl-pl). Consultat el 2023-10-31.
- ↑ «Główne i Stare Miasto Gdańsk – odkrywamy Gdańską Starówkę» (en pl-pl). Consultat el 2023-10-31.
- ↑ «Zielona Brama w Gdańsku» (en pl-pl). Consultat el 2023-10-31.
- ↑ «Złota Brama w Gdańsku» (en pl-pl). Consultat el 2023-10-31.
- ↑ «Złota Kamienica w Gdańsku» (en pl-pl). Consultat el 2023-10-31.
- ↑ «Dom Uphagena w Gdańsku» (en pl-pl). Consultat el 2023-10-31.
- ↑ «Ulica Mariacka w Gdańsku» (en pl-pl). Consultat el 2023-10-31.
- ↑ «„Sąd Ostateczny” Memlinga» (en pl-pl). Consultat el 2023-10-31.
- ↑ ASP.gda.pl
- ↑ 25,00 25,01 25,02 25,03 25,04 25,05 25,06 25,07 25,08 25,09 25,10 25,11 25,12 25,13 25,14 25,15 25,16 25,17 25,18 «Partner Cities» (en polac). City of Gdańsk. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2014. Consultat el 4 de giner de 2015.
- ↑ «Bremen - Referat 32 Städtepartnerschaften / Internationale Beziehungen» (en alemà). Dones Rathaus Bremen Senatskanzlei [Bremen City Hall - Senate Chancellery]. Archivat des d'el original, el 18 de juliol de 2011. Consultat el 9 d'agost de 2013.
- ↑ «Barcelona internacional – Ciutats agermanades». Ajuntament de Barcelona. Archivat des d'el original, el 16 de febrer de 2009. Consultat el 13 de juliol de 2009.
- ↑ «Sister Cities International (SCI)». Sister-cities.org. Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2015. Consultat el 21 d'abril de 2013.
- ↑ «Saint Petersburg in figures – International and Interregional Ties». Saint Petersburg City Government. Archivat des d'el original, el 24 de febrer de 2009. Consultat el 23 de març de 2008.
- ↑ «Villes jumelées avec la Ville de Nice» (en francés). Ville de Nice. Archivat des d'el original, el 15 de juliol de 2013. Consultat el 24 de juny de 2013.
- ↑ «Agermanament».
- ↑ «Li Havre - Els villes jumelées» (en francés). City of Li Havre. Archivat des d'el original, el 29 de juliol de 2013. Consultat el 7 d'agost de 2013.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gdansk.
Gdansk en el Viccionari.
- Lloc oficial [1] archivat en Wayback Machine. (En espanyol)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gdansk» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.