Colónia (Alemània)

Colónia (Alemània)

Colónia (en alemán: Köln <phonos file="Köln Aussprache.ogg">[kœln]</phonos>; en kölsch: Kölle <phonos file="Koelle.ogg">[ˈkœɫə]</phonos>) és una ciutat de l'oest d'Alemània. En al voltant d'1,1 millons d'habitants, és la quarta ciutat més poblada del país –despuix de Berlín, Hamburc i Munich–, i la més poblada de la macrorregión metropolitana del Rin-Ruhr i de l'Estat federat de Renania del Nort-Westfalia, la capital del qual, no obstant, és Düsseldorf.

La ciutat a la vora del Rin forma part del districte administratiu de Colónia, l'autoritat administrativa de la qual, el govern del districte de Colónia, té la seua sèu ací. La regió Colónia/Bonn és el centre de l'àrea metropolitana entre la baïa de Colónia i el Comtat del Mont en uns quatre millons d'habitants i, al mateix temps, el centre de població de la regió metropolitana de Renania en al voltant de nou millons d'habitants.

La ciutat és un dels destins turístics més destacats d'Europa, principalment per l'important Catedral de Colónia i les seues iglésies romàniques, aixina com atres monuments medievals, una història de la ciutat de més de 2000 anys, events importants i la seua herència cultural i culinària.

La metròpoli de hui —antiga ciutat imperial— va ser fundada en l'época romana en el nom de Oppidum Ubiorum i va ser elevada a la categoria de ciutat en l'any 50 com Colónia Claudia Llaura Agrippinensium. El nom significa colónia claudiana i lloc de sacrifici dels Agrippinenser. L'ubicació favorable en el Rin en el creuament d'importants rutes comercials d'oest a est i la sèu del poder secular i especialment eclesiàstic va contribuir a l'importància suprarregional de Colónia en el Sacre Imperi Romà Germànic. Hui la ciutat és la sèu de l'arquidiócesis de Colónia, la diòcesis catòlica més gran d'Alemània i va ser la sèu del Electorat de Colónia fins a 1803.

Com ciutat hanseática, Colónia va ser un lloc comercial important en la seua ubicació central de transport. Com a metròpolis comercial i cultural, Colónia té una importància internacional. La ciutat és un centre destacat de les indústries química i automotriz i alberga, en part junt en alguns dels seus suburbis, les oficines centrals i els llocs de producció de marques automotrices com Ford i Toyota, aixina com grups químics com Lanxess. Com bastió del carnestoltes és també la sèu de moltes associacions públiques i clubs deportius professionals. Numeroses estacions de radi i televisió com RTL i Westdeutscher Rundfunk, aixina com estudis de cine, productors de música, editorials i atres empreses de mijos tenen la seua sèu ací. Colónia també es considera un dels principals centres del comerç mundial d'art.

La ciutat és també sèu de congressos i fires comercials: la fira de tecnologia fotogràfica photokina, la fira de fitness i salut FIBO, la fira de confitería i la fira de videojocs Gamescom, i Art Cologne que és la fira d'art més antiga del món.

Colónia és el lloc d'educació i investigació més gran de l'oest d'Alemània. l'Universitat de Colónia es troba ací en al voltant de 51 000 estudiants, l'Escola Tècnica Superior de Colónia (al voltant de 27 000 estudiants) i atres universitats.

L'importància de Colónia com a centre de transport es demostra en l'extensa ret ferroviària de passagers de llarga distància en tres estacions de tren de llarga distància i l'estació Köln Eifeltor de maneig de contenidors. L'infraestructura es complementa en quatre ports interiors i l'aeroport de Colónia/Bonn.

Toponímia

El nom de la ciutat en principi va ser Oppidum Ubiorum («Ciutat dels Ubios»). La dòna de l'emperador Claudio, l'emperatriu Agripina, va nàixer en el Rin, provablement en esta ciutat. Per açò l'emperador va canviar el nom de la ciutat a Colónia Claudia Llaura Agrippinensium en el seu honor i li va concedir el títul de ciutat el 8 de juliol de l'any 50 d. C. En aquells temps la ciutat pertanyia a la província de la Germania inferior.

En el temps el nom de Colónia es va transformar en Köln en l'idioma alemà durant l'Edat Mija, encara que el seu nom original llatí es conserva en les llengües romançades, sense o en adaptació fonològica o ortogràfica, i algunes llengües que han adoptat qualsevol d'estes formes, com l'anglés, que ha adoptat el nom francés.

Història

Edat Antiga

Fins a esta ciutat aplegava l'aqüeducte de Eifel, un dels més grans de l'Imperi.

Edat Mija

Vikingos en les seues embarcacions (drakkar). En estes embarcacions solcava este poble la mar i s'adinsava en els rius d'Europa devastant i saquejant tot al seu pas. Adinsant-se pel Rin varen atacar més d'una dotzena de ciutats i varis monasteris en Renania a finals de el IX.

Ya per l'Alta Edat Mija era Colónia una ciutat de prou importància en Centroeuropa. En 455 els francs la varen conquistar. Al començament de el VI Colónia era la capital d'una de les regions que conformaven el regne franc en els temps de Clodoveo I que va conseguir mantindre una gran autonomia en la zona dels francs ripuarios. Els habitants llatins varen conviure molt temps junt als francs en la ciutat conquistada. A lo llarc de el VI a el VIII es va produir una gran aculturización entre abdós parts. La mescla entre els dialectes francs i llatins ha quedat palés. Els francs ràpidament varen adoptar els alvanços dels romans, per eixemple, en el camp de la construcció o la vidriería. No en va, en els temps dels merovingios, Colónia es va convertir en ciutat de residència. Més vesprada, en temps del Imperi carolingio, el bisbe o arquebisbe de Colónia era una de les persones més influents del regne.

En 862 la ciutat va ser saquejada pels vikingos per primera volta, que varen aplegar en els seus característics drakkars a través del Rin, devastant i saquejant tot al seu pas. Es varen assentar permanentment prop dels poblats de Waal i Lek i es varen produir alguns intercanvis comercials entre els normandos i els locals. En l'hivern del 881 varen tornar les hostilitats. Els vikingos varen devastar i varen saquejar moltes poblacions i ciutats de la zona. A finals de decembre es varen apostar tres dels seus barcos davant Colónia bloquejant el fluix comercial i cobraven peage a tot aquell barco que volguera creuar i evitar el bloqueig. En giner del 882, despuix d'una llarga negociació, la ciutat va pagar un alt Danegeld en argent als normandos per a que s'anaren i respectaren Colónia. Llavors els vikingos varen alvançar riu dalt i varen saquejar Bonn, Andernach i Tréveris.

Al regrés o durant la seua campanya de l'estiu del 882 varen exigir de nou els normandos un tribut, que esta volta els ciutadans de Colónia no varen poder proporcionar per falta de fondos. Per això els vikingos la varen saquejar. Despuix de l'experiència, els ciutadans varen decidir reforçar les antigues muralles de l'época romana, que al següent any, al regrés dels vikingos, demostrarien la seua gran utilitat. Açò va evitar que Colónia fora devastada pel fòc com les recent reconstruïdes Bonn i Andernach, que no varen córrer la mateixa sòrt.

Baixe la dinastia sajona Colónia va jugar un important paper en l'acostament entre el recent format Sacre Imperi Romà Germànic en l'Imperi bizantí, ya que l'emperatriu Teophanu, d'orige grec i esposa d'Otto II, va residir en esta ciutat com regente. A partir de el X es varen fundar multitut d'iglésies romàniques en la ciutat. Posteriorment Colónia per l'influència política que tenia el arzobispado, conseguia convertir-se en un centre religiós de cada volta més importància. L'arquebisbe va ser elector del regne a mitan de el X, sorgint l'arquidiócesis i l'electorat de Colónia. El trasllat de les relíquies dels Reis Macs de Milà a Colónia per l'arquebisbe Reinaldo de Dassel en 1164 va fer de la ciutat un important destí per al pelegrinage cristià en Europa.

Colónia tenia en plena Edat Mija al voltant de 40 000 habitants la ciutat més gran de tots els territoris de parla alemana, per lo que es varen deure ampliar les seues fortificacions. Per l'any 1180 varen ser construïdes llargues muralles en 12 portes, 52 torres de defensa, 22 fortes i chicotetes torres defensives en la muralla del Rin i que per l'any 1250 serien finalisades les obres. La muralla era tan imponent com la muralla del rei Felipe II de França en París en 7,5 km de diàmetro. La muralla constava de dotze portes, sèt d'elles eren imponents portes de doble torre (com la de torre de Eigelstein o la de Hahnen), tres enormes portes d'una sola torre (com la de Severin) i dos chicotetes torres dobles (com en Ulrepforte).

Des de el XII, es va conéixer a Colónia, junt en Jerusalem, Constantinopla i Roma, com a ciutat santa en el seu nom: Sancta Colónia Dei Gratia Romanae Ecclesiae Fidelis Filia. En el dialecte local Kölsch li la va conéixer com Dat Hillige Coellen (la sagrada Colónia) o la hillige Stat van Coellen (sagrada ciutat de Colónia) durant esta época. Inclús hui en dia a voltes se sol referir a ella en dialecte com «et hillije Kölle». Durant este periodo va ser quan es va decidir construir un gran temple, per a donar cabuda a les relíquies de la ciutat. En 1248 donarien començ les obres de la catedral de Colónia.

El 7 de maig de 1259 se li va otorgar a Colónia el dret de emporio, pel qual els seus ciutadans varen obtindre el dret de poder comprar les mercaderies que transitaven per la ciutat, lo que va contribuir a la prosperitat d'esta. La llarga lluita entre el arzobispado i els patricios va terminar en 1288 en la batalla de Worringen, en la qual es varen enfrontar l'eixèrcit de l'Arquebisbe Siegfried von Westerburg contra l'eixèrcit del comte Adolf V de Berg i els ciutadans de Colónia. Com a resultat, la ciutat ya no pertanyia al Arzobispado, i l'arquebisbe sol podia entrar a esta per als actes religiosos. L'estatus de Ciutat Lliure Imperial va durar, no obstant, fins a 1475. Les diferències entre els patricios del consell i els que estaven fora d'est desencadenaria una sanguinosa rebelió del gremi textil el 20 de novembre de 1371.

En 1396 el domini patricio de la ciutat va acabar per mig d'una revolució pacífica. Va ser substituït per un govern corporatiu basat en l'organisació dels Gaffeln (associacions de ciutadans). Açò va ser per una crisis interna en el patriciado colonés. El partit dels Greifen va ser apartat del patriciado pel partit dels amics de Konstantin von Lyskirchen i molts dels membres dels Greifen serien encarcerats de per vida. El 18 de juny Von Lyskirchen va tractar de restaurar el vell govern patricio. Molts artesans i comerciants varen protestar a lo que ell va fer oïts sorts. Despuix d'açò, els gremis varen sorprendre al partit dels amics en una de les seues reunions, els varen capturar i varen lliberar als Greifen. El 24 de juny es va formar un consell de 48 membres format per comerciants, propietaris i artesans. El secretari de la ciutat Gerlach von Hauwe va redactar una constitució, que va ser firmada pels 22 Gaffeln i posada en vigor el 14 de setembre. Cada u dels Gaffeln donava cabuda a patricios, diversos càrrecs públics, membres del gremi, etc. al mateix temps. Cada colonés devia unir-se a un Gaffel. La constitució de la ciutat va establir un consell de 49 membres, dels quals 36 serien nomenats provinents dels Gaffeln i 13 de fòra. Esta constitució permaneixeria vigent fins que Colónia va deixar de ser una Ciutat Lliure Imperial en 1794.

Edat Moderna

Representació de Colónia de 1531.

A partir de 1500 Colónia formava part de la recent creada circumscripció de Baixa Renania-Westfalia, no obstant les terres del Electorat de Colónia es varen incloure en 1512 en la nova circumscripció imperial de l'electorat del Rin. En 1582 renúncia l'Arquebisbe de Colónia Gebhard Truchsess von Waldburg a la fe catòlica, proclama la llibertat de credo a protestants en el seu domini i es casaria més vesprada en la protestant Damestift Agnes von Mansfeld. En açò ell incomplia una clàusula de la Pau d'Augsburc de 1555 cridada «reserva espiritual» (una excepció del principi de Cuius regio, eius religio pel qual la religió del príncip o bisbe d'un electorat devia ser la religió del restant de la població). Açò va provocar que el Papa Gregorio XIII li excomulgara i que fora succeït per Ernesto de Baviera. Açò va desembocar en la coneguda com guerra de Colónia que va durar des de 1583 fins a 1588, en la que Deutz, Bonn i Neuss varen ser arrasades. La guerra va ser una bestreta a les guerres de religió que es donarien més vesprada en el Sacre Imperi Romà Germànic.

De la guerra dels Trenta Anys va eixir la ciutat intacta. Açò es va deure a que Colónia va sobornar puntualment a les tropes asediantes per a que deixaren tranquila a la ciutat. Per la producció d'armes, la ciutat es va enriquir considerablement. Colónia es va convertir en la base des d'a on els catòlics varen tractar de recuperar el territori perdut contra Suècia i els protestants. Ademés que ciutadans rics de la ciutat varen concedir crèdits a les forces catòliques, com propugnava el Vaticà.

Llevat Deutz, els municipis al marge dreta del Rin de l'actual àrea metropolitana de Colónia varen pertànyer al Ducado de Berg fins a 1802. L'àrea que permaneixia dins del «Bishofswegs» —en castellà: «Camí del bisbe», era lo que delimitava la frontera entre Colónia i els territoris del Arzobispado— corresponia aproximadament als quatre districtes de hui de Alstadt i Neustadt, lo que conformava la Ciutat Lliure Imperial de Colónia. El restant de barris eren part del Arzobispado de Colónia.

Edat Contemporànea

Baix domini francés

L'arbre de la llibertat en Neumarkt.

En l'arribada de les tropes franceses el 6 d'octubre de 1794 durant les Guerres Napoleòniques va aplegar el fi de Colónia com a Ciutat Imperial Lliure. La ciutat, que havia tractat de permanéixer neutral va ser entregada sense lluitar al comandant de l'ala esquerra de l'eixèrcit del Rin, Jean Étienne Championnet. Com tota la marge esquerra del Rin, la ciutat es va convertir en part de la Primera República Francesa i en 1798 va passar a formar part del departament del Rosegar en la que la seua capital no va ser Colónia, sino Aquisgrà. Colónia li la va ubicar en una «subprefectura» cridada en francés: Arrondissement de Cologne. Molts ciutadans de Colónia varen donar la benvinguda a les tropes revolucionàries franceses com libertadores, inclús en Neumarkt es va plantar un arbre de la llibertat. La discriminació a judeus i protestants varen ser eliminades. A pesar de l'alt cost de les contribucions fiscals per a finançar la Gran Armée, els ciutadans varen permanéixer fidels a Napoleón. Durant la visita d'est a la ciutat el 13 de setembre de 1804, va rebre una gran ovació dels coloneses. En 1812 a la ciutat li va ser otorgat el títul de Bonne ville de l'Empire français.

Baix domini prusiano

Pla de 1800 que mostra les muralles encara intactes i senyala en la llegenda les 16 portes de la ciutat.

Primera brecha en la muralla de Colónia en els plans d'ampliació de la ciutat en 1880.

Tropes alemanes creuant el Riu Rin en Colónia durant la Primera Guerra Mundial.

En 1815 despuix del Congrés de Viena es va adherir a la Confederació Germànica baix el control de Prusia, que va favorir a atres ciutats de la zona, sobretot Düsseldorf, en detriment de Colónia.

En l'adheriment a Prusia es va ser quallant cada volta més un sentiment nacionaliste. Les lleis lliberals franceses, com el còdic civil, es varen mantindre encara vigents. El nom de la ciutat pronte es va tornar ràpidament a germanizar. El ministre d'interior prusiano va determinar en 1900 per mig d'un edicte, pel qual el rei i el Kàiser alemà Guillermo II, que des d'eixe moment devia cridar-se a la ciutat solament en C, és dir, Cöln, alguna cosa que els periòdics lliberals no varen acatar. Al final del Imperi alemà en 1918 el llavors alcalde de la ciutat, Konrad Adenauer, va transmetre una nota de prensa l'1 de febrer de 1919:

El nom de la ciutat serà, en l'àmbit de l'administració, escrit a partir d'ara de nou en K.

Colónia seria la ciutat més important de Prusia, darrere de Berlín pels compromisos comercials dels bancs de Colónia com en les décades següents. En 1880 va ser terminada per fi la Catedral de Colónia despuix de 632 anys per desig del rei de Prusia i kàiser d'Alemània, a lo manco bona part d'eixe temps va ser per a fer treballs de restauració que varen ser necessaris despuix de tants anys de deterioració, alguna cosa similar a hui en dia pels desperfectes que varen causar les bombes en la Segona Guerra Mundial i els estralls del clima. Abans de terminades les obres de la Catedral, cridaven a les obres la «obra eterna». Com va dir Heinrich Heine ya en 1844:

No s'ha terminat del tot – i això és bo. Inclús sense acabar la convertix en un monument del poder alemà i del propòsit protestant.

Heinrich Heine

A finals de el XIX va ser la ciutat ampliada despuix del derrocament de la muralla de la ciutat i desmantellament de barreres i bastions. A partir d'ahí es varen ser poblant lo que serien els actuals barris de Neusstadt Nord i Neustadt Süd i que varen conectar en localitats que abans eren de extramuros i que més vesprada serien absorbides per Colónia. Algunes parts de la muralla es varen conservar per intervenció del Ministeri de Cultura prusiano.

En 1915, en plena Primera Guerra Mundial, es va alçar en Colónia el monument Dä kölsche Boor en Iser. L'escultura representa una valiosa obra artística d'Alemània i es troba hui en dia en el Kölner Stadtmuseum.

El 28 de setembre de 1917 va ser votat per primera volta com a alcalde a Konrad Adenauer. En el seu mandat, entre atres coses destaquen la construcció de la major escola de música d'Alemània el 5 d'octubre de 1925 i l'establiment de les fàbriques de Ford, el major creador de llocs de treball en Colónia el 18 d'octubre de 1929.

Colónia —com el restant de la República de Weimar— va sofrir una hiperinflación fins a l'any 1923. Despuix d'açò es va procedir a una reforma monetària en la que a finals d'agost es varen introduir el Rentenmark i el Reichsmark. Com en atres llocs d'Alemània, va sorgir el Notgeld (que eren com vals que substituïen als diners oficials) per la crisis del 29. En maig de 1931 va escomençar en tota Centroeuropa una crisis bancària i financera.

Colónia en temps del nazisme

Bombardeig de Colónia en la Segona Guerra Mundial.

En les eleccions al Reichstag el 5 de març de 1933, va conseguir el NSDAP, en el districte electoral de Colónia-Aquisgrà, un 30 % dels vots, mentres que Zentrum va conseguir el 35,9 %. En les eleccions anteriors del 6 de novembre de 1932 varen ser no obstant un 17,4 % per al partit nazi i un 39,4 % per a Zentrum.

Konrad Adenauer estava de baixa quan els nacionalsocialistes varen prendre el poder el 13 de març de 1933 i el 17 de juliol del mateix any va ser depost del seu càrrec.

En la Segona Guerra Mundial, varen caure les primeres bombes en Colónia el 18 de juny de 1940. Els bombardejos de la Royal Air Force (RAF) es varen intensificar a partir de 1942. A finals de maig de 1942, Colónia va ser l'objectiu del primer atac en al voltant de mil bombarders —l'Operació Millennium. El 29 de juny de 1943 va ser bombardejada la ciutat sistemàticament durant la nit per la RAF i pel dia per les Forces Aérees de l'Eixèrcit dels Estats Units. Despuix del bombardeig, el caixco antic va ser destruït en un 90 %. La catedral de Colónia també resultaria sériament danyada. El 2 de març de 1945, pocs dies abans de l'invasió nortamericana, va haver uns últims atacs aéreus a la ciutat. Els habitants de la ciutat es varen afonar de 772 000 en maig de 1939 fins al fi de la guerra a al voltant de 104 000 (42 000 en la vora esquerra del Rin el 4 d'abril de 1945, 62 000 a la dreta el 5 de maig de 1945; 491 380 despuix del primer registre de població despuix de la guerra el 29 d'octubre de 1946), que es varen contabilisar despuix de l'invasió de les tropes aliades el 4 de març de 1945. El Primer Eixèrcit d'Estats Units va aplegar a Colónia com a part de l'Operació Lumberjack el 5 de març.

En el periodo final de la guerra, quan Alemània la vea perduda, molts nacionalsocialistes cometien crims per tot el país i en zones d'ocupació abans de l'arribada de les tropes soviètiques i aliades, açò es coneix com crims de la fase final —Endphaseverbrechen—. En Colónia varen ser assessinats pels nazis, entre giner i març de 1945, 1800 partisanos estrangers i al voltant de 8000 judeus coloneses.

Colónia despuix de 1945

Durant 1959, Colónia va recuperar el número d'habitants que hi havia en maig de 1939. La ciutat va alcançar el milló d'habitants en la posada en marcha de la denominada Köln-Gesetz («llei de Colónia»), una reforma de reorganisació territorial de les localitats adjacents a la ciutat per a que foren reabsorbidas per esta, com Porz am Rhein, Wesseling, Lövenich, Rodenkirchen i unes atres. Aixina, Colónia va conseguir convertir-se, junt en Berlín-Oest, Hamburc i Munich, en una (la quarta) Millionenstadt («Ciutat del milló d'habitants»).No obstant, despuix de l'independència de Wesseling l'1 de juliol de 1976, es va quedar —fins a maig del 2010— de nou per baix del milló d'habitants.

A principis de 2016, Colónia va ocupar durant vàries semanes els titulars de tot lo món per varis centenars d'agressions sexuals que varen tindre lloc en Nochevieja, principalment en el centre de la ciutat.

Geografia

La Catedral de Colónia. A la seua esquerra, l'estació de ferrocarrils i el pont ferroviari Hohenzollern sobre el Rin.

Ubicada a la vora del riu Rin, llimita al nort en el districte de Rhein-Kreis Neuss (municipis de Dormagen), al noreste en la ciutat de Leverkusen, a l'est en el districte de Rheinisch-Bergischer Kreis (municipis de Bergisch Gladbach i Rösrath), al sur en el districte de Rhein-Sieg (municipis de Troisdorf i Niederkassel), al suroest i oest en el districte de Rhein-Erft-Kreis (municipis de Wesseling, Brühl, Hürth, Frechen i Pulheim).

S'estén sobre una superfície de 405,15 km², dels quals 230,25 km² es troben al costat esquerre del Rin i 174,87 km² en la vora dreta. Per lo tant, és la quarta ciutat alemana més gran sobre superfície. El seu punt més alt (118,04 m s. n. m.) s'alcança en Königsforst, àrea natural protegida de la ciutat, i el més baix (en 37,5 m s. n. m.) en Worringer Bruch.

Clima

Colónia s'ubica en una zona de transició entre un moderat clima oceànic i continental en un hivern suau (temperatura mija de giner 3 °C) i un llaugerament càlit estiu (temperatura mija de juliol: 19 °C). La mija anual de precipitacions és de 802 milímetros, que està en la mija nacional i alguna cosa superior a les precipitacions de les zones més occidentals com les del diestrito Rehin-Erft (Erfstadt-Bliesheim: 631 mm) o el de Jülich-Zülpicher (Zülpich: 582 mm). Segons Eurostat Colónia va tindre 263 dies de pluja en 2004, la segona ciutat europea en més dies de pluja. No obstant, en 2001 va tindre 206, molt similar a les atres ciutats alemanes (en un promig de 194 dies).

Organisació administrativa

Districtes de Colónia.

La ciutat de Colónia està formada per 86 barris, estos a la seua volta repartits en 9 districtes. L'ajuntament els enumera de l'1 al 9 i els barris de 101-105, 201-213, 301-309, 401-406, 501-507, 601-612, 701,716, 801-809 i de 901-909, el qual el primer número del barri coincidix en el del seu districte. Esta enumeració no té relació en els còdics postals de la ciutat.

Economia

L'economia de Colónia es va formar per mig d'un llarc i profunt procés de reestructuració. El comerç i el fluix comercial eren, ya des de l'Edat Mija, dos pilars fonamentals de l'economia local, encara que bona part de l'indústria manufacturera d'antany haja desaparegut, les ocupacions en el sector servicis varen ser aumentant durant el progrés de tercerización. Colónia comunament es vincula en els sectors de l'automoció, l'ingenieria, la química, les asseguradoras i els mijos de comunicació, per les sèus corporatives d'empreses en este sector que radiquen en la ciutat. La reputació de Colónia com a ciutat dels mijos de comunicació va ser promoguda pel propi ajuntament de la ciutat i a on editorials, estudis de cine, discogràfiques, empreses de desenroll de videojocs i de comerç electrònic estan en auge. El tradicional alta desocupació de la ciutat va ser en maig de 2010 reduït finalment a menys d'un 10 %. En els últims anys es va convertir com a centre de l'iniciativa BioRegio Rheinland, una iniciativa estatal que impulsa la biotecnología i ciències de la vida convertint-la en una de les regions líders d'Europa en estos camps. En 2005 Colónia va ser nomenada la "ciutat més digitalisada d'Alemània" per la consultora PricewaterhouseCoopers (PwC) i l'Institut Geogràfic de l'Universitat de Bonn.

Colónia té una economia molt diversificada, açò inclou tant els sectors en auge i els sectors en crisis. Lo que abans va ser un important centre bancari d'Alemània allà per l'any 1800 (Sal. Oppenheim, Bankhaus J. H. Stein o l'unió de bancs A. Schaaffhausen´scher) pronte deixaria pas a un atre tipo d'economia. El 2 de març de 1705 el Banc vaig donar gyro d’affrancatione per decisió de l'elector Johann Wilhelm II, emetria per primera volta en Alemània paper moneda a través de Bancozettel (billets de banc). La contribució de tots els sectors de l'economia de la ciutat i les vendes totals en Renania del Nort-Westfalia va fer de la ciutat una metròpolis econòmica. Un paper essencial en l'economia de la ciutat ho formen també el sector de l'automoció i el suministrament d'energia i aigua. L'indústria química, l'indústria alimentària i l'indústria editorial es troben entre els principals sectors. En particular, les asseguradores varen tindre un auge en contrast en lo que succeïa en el restant del país i aixina es va guanyar el renom de "Capital dels segurs" d'Alemània. En els servicis financers i de segurs del sector ampra al 6 % de tots els treballadors, mentres que el 5,5 % estan en el sector informatiu i de comunicació.

Fires

Logo de la Koelnmesse.

Koelnmesse és el centre d'exposicions de Colónia. Les seues fires més famoses són:

• Anuga, fira especialisada de l'economia i indústria de l'alimentació.
• Art Cologne, fira especialisada d'art modern
• gamescom, fira del videojoc.
• imm cologne, fira especialisada del moble i del bricolaje.
• intermot, fira internacional del món del motor.
• Photokina, fira especialisada de la fotografia.
• spoga+gafar, fira especialisada d'artículs de deport, campin i de mobles de jardí.

Zones comercials

Vista de la Schildergasse des de Neumarkt.

En Colónia hi ha multitut de tendes, de baix o mijà preu fins a tendes d'artículs de lux. Segons un estudi de Jones Lang LaSalle del 2014, els carrers més freqüentats en el comerç local són Schildergasse i Hohe Straßi. Ademés d'això existixen centres comercials, com el Rhein-Center en la marge esquerra del Rin i el Köln Arcaden en la marge dreta (Kalk).

Servicis

Colónia conta en innumerables servicis públics. Moltes sèus d'organisacions eclesiàstiques, associacions i clubs tenen la seua sèu en la ciutat. La ciutat conta en un tribunal suprem de justícia, i també en tribunals específics per als assunts tributaris, socials, d'administració i de treball.

Les sèus del govern també conten en sèu en la ciutat, com les oficines de tràfic de mercaderies, la dels drets constitucionals, la de la família i drets civils, la Germany Trade and Invest, l'oficina d'administració federal, la central federal de reconeiximent mèdic, l'oficina de delictes de aduana i el DIMDI (Institut Alemà d'Informació i Documentació Mèdica).^{cita requerida}

També conta en sèus regionals de l'Estat de Renania del Nort-Westfalia, com l'Associació Alemana de les ciutats, la Federació d'Associacions Municipals, el Consell Regional de Renania, i la secció alemana del Consell de Municipis i Regions d'Europa també té la seua sèu en Colónia. l'Agència Europea de Seguritat Aérea (AESA), un organisme europeu, té la seua sèu en la ciutat.

Educació

Universitat de Colónia.

Hi ha onze escoles superiors estatals i privades en Colónia de diverses disciplines. La suma total d'estudiants en la ciutat ascendix a uns 100.000. En açò, la ciutat és la quarta en més estudiants universitaris d'Alemània darrere de Berlín, Munich i Hamburc. La causa de que la ciutat siga tan multicultural és també pels estudiants estrangers que es matriculen en Colónia.

Transports

Colónia sempre ha segut una ciutat ben comunicada des de temps dels romans en importants ports i conectada a les vies romanes. El tràfic, tant de persones i mercaderies en les autovies i vies de ferrocarril, és un dels més alts de tota Alemània.

Autovies

Vies radials de Colónia i les autovies i autopistes més importants.

L'entramat vial de Colónia s'ha desenrollat sobretot en la marge esquerra del Rin, expandint-se en círcul pel pla que varen deixar les muralles i també per necessitats militars. Les carreteres principals són travessades per cinc anells concèntrics que coincidixen en part en les antigues muralles i fortificacions. D'adins cap a fòra, es troben die Ringe (els anells com li'ls coneix) que és el traç de la primera muralla medieval; el tram de carretera de Innere Kanalstraßi/Universitätsstraßi que conecta en les fortificacions prusianas de dins de la ciutat; Die Gürtel (el cinturó) que eren carrers militars que conectaven les fortificacions exteriors prusianas i la carretera de circumvalació que en l'oest i el nort la formen l'autopista A1, en l'est la A3 i en el sur la A4.

En el primer círcul vial, el de "els anells", cada tram du el nom del lloc en la direcció que van des de Colónia, algunes d'elles serien Venloerstraßi (Vine-ho), Aachener Straßi (Aquisgrà), Dürener Straßi (Düren), Luxemburger Straßi (Luxemburc) i Bonner Straßi (Bonn). En relació en la planificació vial de la ciutat es varen crear la Bundestrasßi B 55a i l'A 559, dos autopistes arterials. Atres vies similars es varen construir en el suroest com la A59, un tram de l'autovia de l'aeroport de Köln/Bonn que conecta en Colónia i Bonn, i en el noroest la A57, que en el centre de la ciutat continuen fins a Neuss i Krefeld.

Pese a les seues bones comunicacions vials, a voltes es congestiona per l'alt tràfic formant freqüents emboços. Per a evitar-ho, es varen construir en algunes parts de la A3 fins a 10 vies de circulació. Per les obres de manteniment i la nova obra del pont de l'autovia de Leverkusen en 2017, que per fi tancaran el círcul de les autovies de circumvalació de Colónia.

Tren ràpit

Ret del S-Bahn Rin-Ruhr.

El S-Bahn Rin-Ruhr és un tren ràpit que cobrix la macrorregión metropolitana alemana del Rin-Ruhr. Des de les ciutats de Bonn i Colónia, fins a la ciutat de Dortmund.

Ferrocarril

Des d'ací ixen trens cap aː

• Euskirchen–Treveris (ruta de Eifel).
• Düren–Aquisgrà (alta velocitat Colónia-Aquisgrà), París.
• Mönchengladbach (ruta Rheydt-Colónia-Ehrenfeld).
• Neuss a través de Bergheim (tren de Erft).
• Neuss–Krefeld a través de Dormagen (marge esquerra del Rin).
• Düsseldorf–Duisburgo–Conca del Ruhr (marge dreta del Rin).
• Opladen–Gruiten–Wuppertal.
• Bergisch Gladbach.
• Gummersbach–Lüdenscheid (tren de Aggertal).
• Siegburg–Siegen (ruta del «Sieg»).
• Fráncfort del Meno (alta velocitat Colónia-Rin/Meno).
• Troisdorf–Neuwied–Coblenza (marge dreta del Rin).
• Bonn–Coblenza (marge esquerra del Rin).
• Aeroport de Colónia/Bonn (desviació a l'aeroport).

Servici de rodalies

Els servicis públics de rodalies es componen de les llínees de S-Bahn (trens entre núcleus urbans), el tramvia-metro i les llínees d'autobusos que oferix tant Kölner Verkehrs-Betriebe (KVB) com atres empreses. Tots els trayectes tenen un preu fix integrat i disponeble per a la Verkehrsverbunds Rhein-Sieg (VRS), filial regional de la Deutsche Bahn, la qual està integrada també en les llínees confrontants d'una atra filial de la DB: Verkehrsverbund Rhein-Ruhr (VRR). L'estació Nord-Süd (Nort-Sur) planejada per a 2011 no serà acabada previsiblement fins a 2023.

En Colónia hi ha uns 2000 taxistes i al voltant de 1200 taxis en llicència.

Hi ha un telefèric sobre el Rin cridat Rheinseilbahn (Telefèric del Rin) que va ser fins a 2010, fins a la construcció d'un telefèric en Coblenza per al seu Bundesgartenschau de 2011, l'únic que creuava un riu en Alemània. El motiu de la seua construcció va ser precisament també per a la Bundesgartenschau de Colónia de 1957.

Transport aéreu

Sèu de l'Agència Europea de Seguritat Aérea.

Marítim

Barcos en el port de Mühlheim (Colónia).

En Colónia hi ha varis barcos fets a propòsit per al transport de persones pel riu Rin (Rheinfähren) a banda dels barcos que existixen per al sector turístic. El seu número ha anat disminuint per la construcció dels últims ponts durant les últimes décades. La flota blanca de la KD (Köln-Düsseldorfer Deutsche Rehinschiffahrt AG) transporta persones a lo llarc de tot el Rin i en menor mida a atres llocs.

Colónia era el centre dels intercanvis entre els Països Baixos i l'interior d'Alemània del transport de mercaderies pel Rin gràcies al dret de emporio que li va ser concedit a la ciutat en l'Edat Mija. En 1848 Colónia guarnia a tres bucs mercants i contava en numerosos ports. Solament despuix de la Segona Guerra Mundial va decaure l'importància d'estos ports d'interior, encara que en l'expansió de la ciutat es varen construir nous en el nort. El tràfic de mercaderies va pujar de 10.054.000 tonellades en 1990 a 15.948.000 tonellades en 2007, encara que en 2009 varen baixar a 12.009.000 tonellades. Açò significa que Colónia és, despuix de Duisburgo, el segon port d'interior més important d'Alemània.

Cultura

Patrimoni

El centre de Colónia va quedar completament destruït durant la Segona Guerra Mundial. La reconstrucció de la ciutat va seguir l'estil dels anys 1950, pero respectant l'esquema i la denominació medieval dels carrers. D'esta manera, la ciutat hui en dia es caracterisa per edificis de posguerra, simples i modests, en alguns edificis anteriors a la guerra dispersos que varen ser reconstruïts per la seua importància històrica. Alguns edificis de la Wiederaufbauzeit («era de reconstrucció»), per eixemple, l'òpera de Wilhelm Riphahn, són, no obstant, considerats clàssics de l'arquitectura moderna.

Al voltant de 12 iglésies romàniques, destruïdes parcialment durant l'II Guerra Mundial i reconstruïdes: basílica de Sant Gereón, basílica dels sants apòstols, iglésia de Santa María del Capitolio, basílica de Santa Úrsula, basílica de Sant Severino, Basílica de Sant Cuniberto, etc.

La Catedral de Colónia.

Museus

El museu romà-germànic de Colónia.

Artícul principal → .

En la ficció

Alerta Cobra (série policíaca)

Els Quatre Reis Macs (novela fantàstica)

Un dels capítuls del lliure està completament desenrollat en la ciutat de Colónia. La trama d'est gira al voltant del Relicario dels Reis Macs, en el qual s'amaga un rubí que el Rei Melchor deu conseguir. Atres personages del folklore europeu com els gnoms o el Krampus també apareixen en este capítul.

Deports

Jugadors del F. C. Colónia en el Rosenmontagszug, Carnestoltes de Colónia, 2015.

Colónia va ser ciutat-sede de la Copa Mundial de Fútbol de 1974, l'Eurocopa 1988, Copa Confederacions 2005, de la Copa Mundial de Fútbol de 2006 i de l'Eurocopa 2024.

Equip	Deport	Competició	Estadi	Creació
FC Colónia	Fútbol	2. Bundesliga	RheinEnergieStadion	1948
SC Fortuna Colónia	Fútbol	Regionalliga	Südstadion	1948
FC Viktoria Colónia	Fútbol	3. Lliga	Sportpark Höhenberg	1904
Köln 99ers	Bàsquet	Basketball Bundesliga	GEW Energy Dome	1999-2009
Kölner Haie	Hockey sobre gèl	Deutsche Eishockey Lliga	Lanxess Arena	1972
VfL Gummersbach	Balonmà	Lliga d'Alemània de balonmà	Lanxess Arena	1861
Cologne Centurions (extint)	Fútbol americà	NFL Europa	RheinEnergieStadion	2004-2007

Ciutats hermanadas

Colónia està hermanada en les següents ciutats:

ESP Barcelona; PLE Belén; ROM Cluj-Napoca; IRL Cork; GBR Dunstable;

TUR Estambul; [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Indianápolis; Katowice; JAP Kyoto; BEL Lieja;

FRA Lille; GBR Liverpool; GER Neukölln; CHN Pequín; NED Róterdam;

ISR Tel Aviv; GRE Tesalónica; GER Treptow-Köpenick; TUN Tunis; ITA Torí;

FIN Turku; RUS Volgogrado; MAR Casablanca;

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Colónia.
• StadtPanoramen Köln - Vistes panoràmiques de Colónia.