Anar al contingut

Reservatum ecclesiasticum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La reservatum ecclesiasticum o reserva eclesiàstica va ser una disposició introduïda en la Pau d'Augsburc per orde de l'emperador Carlos V per a contrarrestar aquella del cuius regio, eius religio.

Contingut

[editar | editar còdic]

L'artícul cuius regio, eius religio indicava que els súbdits deurien convertir-se a la religió del seu príncip. Aprofitant açò, molts príncips eclesiàstics s'havien convertit en protestants, secularizando totes les propietats eclesiàstiques convertint-les en patrimoni familiar.[1] Per a evitar este abús, s'impon la disposició. Per mig d'ella si un príncip que ocupava un càrrec eclesiàstic catòlic es passava al luteranisme, no podia apropiar-se dels bens del bisbat o abadia i fer-los hereditaris per a la pròpia família. Solament varen ser reconegudes com a secularisacions llegítimes les anteriors a 1552, mentres que els bisbat i els bens catòlics secularizados despuix de 1552 varen deure ser restituïts.

Tal clàusula va ser molt controvertida i considerada inacceptable pels príncips luteranos, aixina que no va ser votada en la Dieta, pero va ser agregada en una decisió de l'Emperador. L'estatus ambigu d'esta clàusula va ser una de les causes de la Guerra dels Trenta Anys.[2]

Aplicacions

[editar | editar còdic]

Una de les aplicacions més famoses de la disposició va tindre lloc en 1583. En enguany, el Bisbe Elector de Colónia, Gebhard Truchsess von Waldburg, es va convertir al luteranisme, rebujant entregar els seus bens temporals. Per això, el poder imperial va intervindre, restituint els bens temporals a un representant de l'Iglésia catòlica.[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (1976).Bulletin of the Institute of Historical Research.49
217-241.doi:10.1111/j.1468-2281.1976.tb01686.x.
  • The Thirty Years' War (en anglés). ISBN 0-415-12883-8.

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]