Coblenza
Coblenza (en alemán: Koblenz, pronunciació: Plantilla:Àudio-AFI) és una ciutat d'Alemània situada a abdós costats del Rin en la seua confluència en el riu Mosela. Despuix de Magúncia i Ludwigshafen, és la tercera ciutat més poblada del estat federat de Renania-Palatinado, en 114 052 habitants en 2020.
Història
[editar | editar còdic]El seu nom deriva del llatí (ad) Confluentes, "confluència", i era un dels llocs militars establits per Druso el Major en el 9 a. C.
Va formar part del Electorat de Tréveris, durant la guerra dels Trenta Anys, va ser ocupada pels suecs l'1 de juliol de 1632 i presa per les tropes imperials el 4 de maig de 1636. Conquistada per França en 1794, va ser presa per les tropes de la Sexta Coalició l'1 de giner de 1814. El Congrés de Viena la va situar dins de Prusia, que la va convertir en la capital del Gran Ducado del Baix Rin en 1815.
La ciutat va celebrar la seua 2000 aniversari en 1992.
Geografia
[editar | editar còdic]
Coblenza està a la vora del Rin, a 92 km al surest de Colónia (Renania del Nort-Westfalia), en una població que ha creixcut de 31 669 (1885) i 53 902 (1905) a 106 417 (2010).
Posseïx unes extenses fortificacions defensives, compostes de fortes en la part alta dels tossals que circundan la ciutat a l'oest, i de la fortalea de Ehrenbreitstein al costat opost del Rin. La ciutat vella té forma triangular, en dos costats flanquejats pels rius Rin i Mosela i el tercer per una llínea de fortificacions. L'última va ser destruïda en 1890, lo que va permetre a la ciutat expandir-se en esta direcció. Just a l'exterior de les antigues muralles està la nova estació de ferrocarril, a on s'unix la llínea de Colónia-Magúncia en la llínea Metz-Berlín.
El monument del Deutsches Eck
[editar | editar còdic]A l'Orde Teutónica se li va concedir un espai per a fixar la seua casa dels cavallers alemans (Deutschherrenhaus) just en la vora d'abdós rius, per lo que se li va conéixer més tarde com a Cantó Alemà (Deutsches Eck).
A finals de el XIX es va construir un monument a la glòria del Imperi alemà (recentment constituït gràcies a Otto von Bismarck), la peça central del qual era una escultura ecuestre de l'emperador Guillermo I d'Alemània.
Durant la Segona Guerra Mundial, l'estàtua de l'emperador va ser destruïda per l'eixèrcit nortamericà. l'administració francesa d'ocupació va intentar derruir completament el monument i va voler reemplaçar-ho en un nou.
En 1953, el president de la República Federal d'Alemània Theodor Heuss va dedicar el monument a l'unitat d'Alemània, afegint símbols dels atres estats federals de l'oest, aixina com dels perduts en l'est. La bandera d'Alemània va ser colocada sobre el pedestal que abans portava el monument a l'Emperador. El Sarre va ser afegit quatre anys més vesprada despuix de definir-se l'Estatut del Sarre. El 3 d'octubre de 1990, el mateix dia que es varen unir els estats de la desapareguda República Democràtica Alemana, els seus símbols varen ser afegits al monument.
Com la reunificación alemana es va considerar completada, i les àrees baixe l'administració polaca varen ser cedides a Polònia, el monument va perdre el seu propòsit oficial actiu, sent, puix, un recort de l'història passada. En 1993, la bandera d'Alemània va ser reemplaçada per una còpia de l'estàtua de l'emperador, donada per una parella local. Posteriorment s'han agregat banderes de diferents estats de l'Unió Europea.
Llocs i monuments
[editar | editar còdic]La ciutat té una gran cantitat de llocs i monuments notables.
Museus
[editar | editar còdic]Com a ciutat de la Gran Regió (incloent Renania-Palatinado, Sarre, Lorena, Regió Valona i Luxemburc), Coblenza va participar en el programa de l'Any Europeu de Luxemburc, Capital europea de la Cultura 2007.
- Museu de la vall mija del Rin.
- Casa de la mare de Beethoven
- Museu del Carnestoltes Renano de Coblenza (en els llocs del fort Constantin)
- Museu del Land de Coblenza (en la fortificació de Ehrenbreitstein)
- Museu de la Poste del Rin
- Museu del Rin, museu d'Història de la Civilisació i de la Navegació
- Museu del château de Stolzenfels
- Coleccions de Études sur els Techniques de Défense de Coblence
- Ludwig Museum Koblenz (en la casa Deutschherrenhaus)
Castells
[editar | editar còdic]
Teatres
[editar | editar còdic]
- Teatre municipal de Coblenza
- Teatre Íntim
- Teatre Kulturfabrik
- Maison de Konrad
Edificis religiosos
[editar | editar còdic]- Basílica de Sant Cástor
- Iglésia de Saint-Florin
- Iglésia de Notre-Dona'm
- Iglésia de Saint-Joseph
- Iglésia dels jesuïtes
- Iglésia del Sacré-Cœur
- Convent dels Capuchinos
Atres llocs
[editar | editar còdic]- Fort Constantin
- Fortalea de Ehrenbreitstein
- Gran cementeri
- Cementeri judeu
- Parc dones sports d'Oberwerth
- Maison Metternich
- Deutsches Eck, lloc de confluència entre el Mosela i el Rin
- Pont de Baudouin
- Sèu del govern d'Alt Rin, sèu del poder polític de la regió de la Renania prusiana
- Font del Schängel (situada en el pati de l'Ajuntament i coronada per l'estàtua d'un chiquet chancejant escopinyant aigua).
Agermanament
[editar | editar còdic]Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Coblenza.- Sitie web oficial de Koblenz
- Este artícul conté una traducció derivada de «Coblenza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.