Gremi

Archiu:Gremios (azulejos). caps block 0

Sis oficis gremials: canteros, alfareros, mimbreros (cestería), panaders, boteros i sabaters, d'un total de 48 recollits en l'azulejería catalana.

Un gremi és una corporació formada per les persones que eixercixen un mateix ofici o professió i es rig per ordenances o estatuts especials. En l'actualitat, el terme és utilisat de manera genèrica per a designar al conjunt de persones que tenen una mateixa professió, sense necessitat de que existixca una associació formal i jurídicament reconeguda entre elles i les persona jurídiques modernes en el nom de gremi no guarden relació en el terme original ya que són associacions voluntàries. Actualment estan organisats com a corporacions gremials els coleges professionals i els sindicats d'afiliació obligatòria, com en el cas de sindicats baix la modalitat closed shop, com succeïx en els Estats Units.

Els gremis, entesos com a corporacions regulades per normes jurídiques, han existit casi des dels inicis de l'història humana, i més especialment des dels primers orígens de la civilisació, quan les persones varen començar a especialisar-se en determinades tasques socials: pastors, tejedores, alfareros, agricultors, sacerdots, meges, etc.Des de l'Edat Antiga, en civilisacions de todas partes del món, ha existit la pràctica de que les persones d'una mateixa professió s'associaren o formaren corporacions per a reglamentar i ordenar l'eixercici de l'ofici. Existixen registres d'elles entre els constructors de les piràmides d'Egipte i atres obres en Asiria, China, Índia, Pèrsia i atres parts d'Àsia, aixina com en l'Antiga Roma en Europa, i en els imperis azteca i inca en Amèrica, les quals solien reglamentar la pràctica de tals oficis. Dites corporacions varen ser denominades «gremis» en l'Europa medieval, i es varen organisar en mestres i aprenentes. El tracte de «companyers», característic del sindicalisme contemporàneu, s'origina en els gremis medievals. En Europa i després també durant l'Edat Moderna en Amèrica, les corporacions gremials varen jugar un paper important durant l'etapa precapitalista, pero varen estar prohibides en les primeres décades des de que es va conformar la societat capitaliste, degut a que es consideraven contraris a la llibertat de mercat.

En ocasions la paraula "gremi" s'utilisa com a sinònim de "sindicat", pero estrictament "gremi" és un terme més ampli que "sindicat", degut a que comprén a la totalitat de les persones que treballen en eixe ram professional, mentres que el sindicat és una associació que comprén solament a les persones que voluntàriament decidixen afiliar-se al mateix, aun cuando generalment representa al gremi en la seua totalitat. L'expressió "activitat gremial" es referix a les accions i servicis en benefici del gremi, que realisen sindicats, cambres patronals, coleges professionals, organisacions mutuales i demés associacions de base gremial.

Edat Antiga

Els obrers que varen construir les piràmides d'Egipte varen ser uns dels primers gremis en l'història del món que es varen organisar com a associacions.

Archiu:Pochtecas con su carga. caps block 17

Pochtecas segons el Còdex Florentino. Varen ser una poderosa corporació gremial del Imperi Asteca, organisats en jerarquia ben definides, en deus, ritos i tribunals propis.

Des de l'Antiguetat han existit associacions i corporacions gremials en civilisacions de todas partes del món, existint registres d'elles entre els constructors de piràmides i obres en l'Antic Egipte, Asiria, China, Índia, Pèrsia i atres parts d'Àsia, aixina com en l'Antiga Roma en Europa, i els imperis azteca i inca en Amèrica, les quals solien reglamentar la pràctica de tals oficis.

Edat Mija

Archiu:Caps block 21 cechy. caps block 22

Els 15 escuts d'armes dels gremis de la República Checa, en els seus símbols tradicionals en tota Europa.

Escuts gremials usats en l'Alemània medieval. Cada u mostra algun distintiu relatiu a la seua professió.

En l'Edat Mija d'Europa feudal i després durant l'Edat Moderna en Amèrica, els gremis varen ser corporacions que agrupaven als artesans i comerciants d'un mateix ofici, i que varen sorgir en les ciutats medievals fins a finals de l'Edat Mija quan varen ser transformats i en alguns casos abolits. Varen tindre com a objectiu conseguir un equilibri entre la demanda d'obres i el número de tallers actius, garantisant el treball als seus associats, el seu benestar econòmic i els sistemes d'aprenentage, puix agrupen a persones de la mateixa professió.

Els gremis medievals d'Europa posseïen un àmbit local, tenien caràcter obligatori i estaven regits per un estatut especial. Varen ser importants els gremis d'alfareros, caldereros, ferrers i els compresos en els que ya en l'Edat Moderna serien cridats (Cinc Gremis Majors: joyers, merceros, sederos, pañeros i drogueros).

Escala laboral

L'escala laboral d'aquells gremis medievals s'estructurava en tres nivells: aprenents, oficials i mestres.

Els aprenents eren aquells que s'iniciaven en la professió o ofici. La formació es verificava a través de la firma d'un “contracte d'aprenentage”, document de naturalea jurídica. Si un aprenent del gremi emmalaltia o sofrien un accident, el contracte obligava al mestre a donar-los sostre, menjar, roba i assistència mèdica. El mestre era el seu tutor llegal i el responsable del seu benestar, si el mestre moria l'aprenent passava a treballar per a la viuda (si esta mantenia el taller) o el gremi buscava a un atre mestre per a que terminara d'entrenar al chicon.

Els contractes tenien les següents clàusules:

• Duració: de 4 a 9 anys
• Edat de l'aprenent: 12-14 anys.
• Compromisos de l'aprenent:
• Obedir al mestre.
• Acodir al obrador tots els dies.
• No absentar-se
• Guardar fidelitat al mestre.
• Compromís del mestre:
• Manutenció del discípul.
• Adestrar-ho i ensenyar-li l'ofici.
• Donar-li certa compensació econòmica.

Compromís de l'oficial:

• Respondre jurídicament dels actes de l'aprenent.
• Finalisació del contracte:
  • En terminar el determini establit.
  • Per mort o malaltia d'una de les parts.

• • Per mutu acort.

Els oficials constituïen l'escaló intermig de l'escalafó. Es tractava d'una categoria no molt ben definida en la que es madurava i adquiria perfecció en l'ofici. No tenia temps fix de duració, generalment la mitat del periodo d'aprenentage, pero era millor la seua posició jurídica, en tots els drets i deures.

Els mestres eren la categoria superior de l'estructura gremial a la que s'accedia despuix de la superació d'un examen, una prova pràctica, lo que donava la possibilitat d'obrir taller propi, contractar obres o d'establir formes de comercialisació. Quan un mestre gremial moria, la confraria (la dimensió religiosa i benèfica del gremi) activava una ret de protecció per a que la viuda i els fills no quedaren en l'indigència. Els gremis contaven en una "caixa comuna" que s'alimentava de les quotes dels seus membres, multes i ingressos per exàmens de mestrage. Part d'estos fondos es destinava a pagar les despeses del sepeli i els funerals (alguna cosa crucial en la mentalitat medieval), solament els mestres podien votar en el gremi i obrir taller propi.

Funcions

El gremi s'ocupava de: Cobrar als oficials. Supervisar la producció. Controlar els contractes. Controlar el número de tallers.

També era potestat del gremi:

• La guia espiritual dels seus membres.
• Les fundacions de caritat: conte de viudes o òrfens del gremi.
• Exequias de morts i sufragis per a les ànimes.
• Cult al sant patró.

En una fase tardana de l'Edat Mija té lloc un cert ascens en la valoració social i intelectual de l'artiste.

Els gremis varen conseguir equilibrar l'oferta i la demanda a través de l'anulació de la competència. En un mercat lliure, els oferente competixen per satisfer la demanda bàsicament a través de dos armes: el preu i la calitat. El preu depén, per un costat, del volum de l'oferta (que vindrà donat a la seua volta per la mà d'obra i la matèria primera empleada, i pels costs de producció, que són funció de la tecnologia usada) i per un atre, de la demanda. La calitat depén de la perícia de l'artesà, del material usat i dels procediments de fabricació.

Els gremis varen desarticular la competència actuant tant sobre el preu com sobre la calitat. El preu es va conseguir fixar controlant el volum de la producció (número fix de tallers i d'artesans) i controlant els costs de producció a través de regulacions que afectaven al procés de fabricació i als salaris. La calitat es controlava gràcies al sistema de formació de la mà d'obra, selecció del material i als venedors que a modo d'auditors medievals velaven per la bondat del producte.

En Espanya

Llibre del Gremi de plateros de Valéncia (1713).

El gremi més antic documentat en Espanya, va anar el de canteros i albañil, establit en Barcelona en l'any 1211. L'expansió dels gremis seria favorida en el sigle Plantilla:SIGLO en Aragó, mentres que en Castella varen ser prohibits. Alguns estudis sobre l'Espanya medieval, ademés de les figures jeràrquiques d'aprenentes, oficials i mestres, diferencien als “veedores” o “els mestres i veedores”, encarregats de redactar les ordenances (estatuts), que serien someses a l'autoritat real i al cabildo de la seua ciutat o vila.

Un cas en nomenclatura variable va ser el dels mestres d'obres, encarregats de l'eixecució material de la fàbrica arquitectònica i la calitat del treball, i que a la seua volta tenien al seu càrrec personal d'atres gremis de mestres d'oficis. Similars tasques corresponien als alarifes d'orige musulmà, desenrollats en el context del art mozárabe i el mudéjar i expressament citats en Ordenances de albañilería com les de Sevilla, que eren «designats pel Cabildo a proposta del gremi». Per la seua banda, els alarifes de les Ordenances de Granada i Màlaga eren a la seua volta veedores, com a “mestres examinats dels cosí”, o siga de tot el alarifazgo o art de la albañilería, com a expert en geometria, peritaje, taxació i juge de pleits de la professió. Un tercer gremi relacionat i a voltes diferenciat era el dels aparejadores, el primer antecedent dels quals de ‘oposicions’ es documenta en abril de 1620, quan un tribunal va seleccionar i va elegir al alarife Francisco de Potes com aparejador de les obres reals de l'Alhambra de Granada.

Edat Moderna

En 1562, les regulacions dels gremis urbans en Anglaterra es varen generalisar i es varen convertir en llei pública. Per un costat, el periodo d'aprenentage es va fixar entre cinc (per eixemple, França) i sèt (per eixemple, Anglaterra, el Sacre Imperi Romà Germànic), depenent del país, mentres que, per un atre costat, es va estipular per a cada gremi quants aprenents podia formar un mestre. El llarc periodo d'aprenentage i la llimitació del número d'aprenents varen conduir a majors costs de formació, lo que en conseqüència va mantindre baix el número de competidors i els preus alts.

Adam Smith sosté en 1776, que un llarc aprenentage no pot garantisar una alta calitat dels productes produïts. Ademés, vea les regulacions del gremi com a violacions de la llibertat en el sentit de que a un home pobre se li impedia usar la seua força (= la seua capital) sense restriccions. En lloc de que un llarc aprenentage encorajara l'ardu treball de l'aprenent, els aprenents albergaven una aversió interna al treball si no es podia deprendre res nou. En general, Smith vea l'aprenentage gremial com una institució que protegia principalment als productors, mentres que la seua abolició beneficiaria al consumidor a través de preus més baixos per una major competència. Segons Smith, la formació professional deuria desprivatizarse per a promoure la dinamisació de la societat i garantisar les calificacions dels aprenents.

Christoph Bernoulli també va criticar les restriccions econòmiques de les regulacions gremials en 1822 en la seua obra Sobre l'influència perjudicial de la constitució gremial en l'indústria, ya que resultarien desventajosos per als aprenents. Després va demanar l'abolició directa del sistema gremial. El seu oponent, Johann Jakob Vest, va convéncer a molts dels seus seguidors de les conseqüències negatives d'una societat sense gremis i va criticar a Bernoulli per denunciar únicament els aspectes negatius del sistema gremial, sense propondre ell mateixa cap sugerència d'innovació. En la disputa sobre el futur del gremi i del sistema gremial, l'atenció es va centrar en el sistema d'aprenents, ya que era el principal mig de reproducció dels gremis. Una reforma del sistema d'aprenents hauria significat el fi dels gremis i, en última instància, una reorganisació de la societat.

En la finalitat dels gremis en el XIX com a resultat de l'industrialisació, la formació professional es desprivatizó i descorporatizó, ya que l'organisació de la formació professional ara estava regulada per l'estat en lloc de per els gremis. També es varen definir nous estàndarts de formació vàlits a nivell nacional. Com a resultat, l'educació (especialment en els països de parla alemana) es va reorganisar entorn a professions en l'objectiu d'impartir calificacions professionals i habilitats socials. Irònicament, la modernisació de la societat es va produir precisament a través de la formació professional, l'objectiu de la qual era amortiguar els efectes de la modernisació en els gremis i establir una classe mija per mig de l'establiment d'un sistema de formació professional regulat per l'Estat basat en professions artesanals tradicionals.

Vore també

• Ofici (professió)
• Guilda

Enllaços externs

• «Gremis». Eumed.