Indigència

Archiu:Homeless sleeping on Paulista Avenue, São Paulo city, Brazil.jpg

L'indigència està relacionada en persones sense llar. En este cas, una persona sense llar en l'Avinguda Paulista, Brasil.

S'entén per indigència (del llatí indigentia, per l'adjectiu indĭgens, -entis, format pel prefix indu-, per interior, seguit del vocablo egēre, per necessitar) l'ingrés insuficient per a cobrir una canastra bàsica d'aliments, vestimenta, etc., per a una persona o per a una família.

Medició de l'indigència

El concepte de llínea d'indigència procura establir si les llars conten en ingressos suficients com per a cobrir una canastra d'aliments capaç de satisfer un llindar mínim de necessitats. D'esta manera, les llars que no conten en ingressos suficients per a adquirir eixa canastra són considerats indigents. S'establix una Canastra Bàsica d'Aliments (CBA) determinada en funció dels hàbits de consum de la població i dels requeriments normatius kilocalóricos i proteics. Una volta establits els components de la CBA li'ls valoriza en els preus rellevats per un Índex de Preus a l'Indigent. El valor de la CBA és la Llínea d'Indigència.

Ya que els requeriments nutricionals són diferents segons l'edat, el sexe i l'activitat de les persones, és necessari fer una adequació que reflectixca les característiques de cada individu en relació en eixes variables. Per a açò es pren com a unitat de referència al varó adult, de 30 a 59 anys, en activitat moderada. A esta unitat li la denomina adult equivalent i se li assigna un valor igual a un. Es calcula l'equivalència sobre eixa unitat per a cada integrant de la llar. Al total familiar obtingut li'l multiplica pel valor de la canastra de l'adult equivalent. El valor resultant es compara en l'ingrés de la llar, si este és menor, es diu que es troba en una situació d'indigència.

No obstant, estes variables resulten molt simples per a medir el verdader impacte que té l'indigència i més en estos temps en els que la cada volta les condicions són més difícils i generen nous problemes.

Metodologia de medició de la pobrea i l'indigència EMIPAN

El método utilisat per MIDEPLAN per a estimar la pobrea és el método de l'ingrés o del cost de les necessitats bàsiques, que és el método més utilisat internacionalment.

D'acort en este método, a un individu se li considera pobre si el seu nivell d'ingrés se situa per baix d'un nivell mínim que li permeta satisfer les seues necessitats bàsiques; i indigent, si este no li permet satisfer les seues necessitats alimentàries. Estos mínims es denominen llínea de pobrea i llínea d'indigència respectivament. Aixina, estes llínees constituïxen el llímit entre quí són pobres i quí no ho són i entre quí són indigents i quí no ho són.

la llínea de pobrea representa l'ingrés mínim necessari per persona per a cobrir el cost d'una canastra mínima individual per a la satisfacció de les necessitats bàsiques, alimentàries i no alimentàries. Es considera en situació de pobrea a aquelles llars els ingressos de les quals són insuficients per a satisfer les necessitats bàsiques, alimentàries i no alimentàries, dels seus membres. la llínea d'indigència representa l'ingrés mínim necessari per persona per a cobrir el cost d'una canastra alimentària. Es considera en situació d'indigència a aquelles llars que, aun cuando destinaren tots els seus ingressos a la satisfacció de les necessitats alimentàries dels seus integrants, no conseguirien satisfer-les adequadament.

Operativament, una llar és pobra quan la seua ingrés per càpita és inferior a 2 voltes el valor d'una canastra bàsica d'aliments en la zona urbana, i a 1,75 voltes, en la zona rural, a on les despeses en servicis tenen menor importància. Una llar es considera indigent si el seu ingrés per cápita és inferior al valor d'una canastra bàsica d'aliments. El valor de la canastra d'aliments en la zona rural és inferior al seu valor en la zona urbana.

Per a estos efectes, l'ingrés de la llar es definix com la suma de l'ingrés autònom de la llar, les transferències monetàries que rep la llar de l'Estat i una imputació per concepte d'arrendament de la vivenda quan esta és habitada pels seus propietaris.

L'ingrés autònom, també cridat ingrés primari, es definix com tots els pagaments que rep la llar com a resultat de la possessió de factors productius. Inclou sòus i salaris, guanys del treball independent, la autoprovisión de bens produïts per la llar, rendes, interessos, pensions i jubilacions.

Per això les transferències monetàries són tots els pagaments en diners proveïts per l'Estat. Inclouen les pensions assistencials (PASIS), els subsidis de cesantía, els subsidis únics familiars (SUF), les assignació familiars, el subsidi d'aigua potable i el subsidi de cesantía.