Tractat de Rijswijk

Archiu:Naald van Rijswijk.jpg

Tractat de Rijswijk

Archiu:Europe c. 1700.png

Europa despuix del Tractat de Rijswijk.

El Tractat de Rijswijk (es pronuncia Réisveik), també nomenat Tractat de Ryswick (nom antic de la ciutat), és el tractat de pau que dona fi a la guerra dels Nou Anys, que va vore enfrontades a França contra Espanya, Anglaterra, les Províncies Unides dels Països Baixos i el Sacre Imperi Romà Germànic. Este tractat, firmat en la localitat de Rijswijk, província d'Holanda Meridional, va ser firmat en dos parts. La primera, el 20 de setembre de 1697 entre França, Espanya, Anglaterra i les Províncies Unides dels Països Baixos, i la segona el 30 d'octubre de 1697 entre França i el Sacre Imperi Romà Germànic.

Història

Les negociacions de pau varen començar en maig de 1697. Els representants francesos tenien la seua jefatura en El Haya i els aliats en Delft. La conferència va tindre lloc en mig d'abdós ciutats, en el palau Fugiu Ter Nieuwburg de Rijswijk.

Durant les primeres semanes no es va alcançar cap resultat, per lo que en juny els dos protagonistes en la lluita, Guillermo III d'Anglaterra i Luis XIV de França, varen designar un representant per a reunir-se en privat. Els dos elegits varen ser Juan Guillermo Bentinck, comte de Portland, i el mariscal Boufflers, els qui pronte varen elaborar els térmens d'un acort, el qual, no obstant, no varen acceptar ni l'emperador Leopoldo I ni Carlos II d'Espanya. Més vesprada, Espanya va cedir i el 20 de setembre el tractat de pau va ser firmat entre França i les tres potències, Anglaterra, Espanya i les Províncies Unides. Guillermo III llavors va persuadir a Leopoldo I a fer les paus, i es va firmar un segon tractat entre França i el Sacre Imperi Romà Germànic el 30 d'octubre següent.

La base de la pau era que es devien tornar totes les ciutats i districtes conquistats des de la pau de Nimega (1678). Llavors, França va entregar Friburgo, Breisach i Philippsburg al Sacre Imperi Romà Germànic, encara que va conservar Estrasburc.

Per una atra part, França va obtindre d'Espanya la part occidental de l'illa de Sant Dumenge,^{cita requerida} que despuix passaria a ser Haití i va adquirir Pondicherry —despuix de pagar a les Províncies Unides la suma de 16 000 monedes d'or anomenades "pagodes"— i Nova Escòcia, mentres que Espanya va recuperar la Catalunya invadida pels borbones francesos —alguna cosa important de cara a la repercussió que va tindre en la Guerra de Successió Espanyola— i les fortalees de Mons, Luxemburc i Charleroi.

El ducado de Lorena i Bar, que des de 1670 havia estat en mans de França, va ser restituït a Leopoldo José, fill de Carlos V. Les Províncies Unides tindrien el dret a establir guarnicions en huit de les principals fortalees en els Països Baixos Espanyols, incloent Ath, Charleroi, Cortrique, Luxemburc, Mons, Namur, Nieuwpoort i Oudenaarde, per a defendre's de França. L'ocupació pacífica d'estes fortalees per Luis XIV en febrer de 1701, en nom del seu net Felipe V d'Espanya, provocaria l'inici de la guerra de successió espanyola. La formació d'una nova Gran Aliança, en la firma del Tractat de El Haya.

La ciutat de Dinant és tornada al Principat de Lieja, desmantellant les seues fortificacions.

Luis XIV va acceptar reconéixer a Guillermo III com rei d'Anglaterra i va prometre no donar cap atra ajuda a Jacobo II, renunciant al mateix temps a la seua ingerència en l'arzobispado de Colónia i a la reclamació sobre part del Palatinado Renano.

Enllaços externs

• Tractat de Rijswijk traduït a l'anglés
• seus-complementaris.pdf Tractat de Rijswijk traduït a l'espanyol