Luxemburc (ciutat)
La Ciutat de Luxemburc és la capital del Gran Ducado de Luxemburc. Té una població estimada, a inicis de 2024, de 134 697 habitants.[1]
Està situada en la confluència dels rius Alzette i Pétrusse, al sur del país, i conté l'històric castell de Luxemburc, establit pels francs en l'Alta Edat Mija, i segons el com la ciutat es va desenrollar.
Es troba dividida en 24 districtes independents.[2]
Ciutat natal d'un dels fundadors del proyecte europeu, Robert Schuman, Luxemburc és una de les tres ciutats que alberguen les principals sèus de les institucions europees junt en Brusseles i Estrasburc.[3] La ciutat alberga algunes de les institucions més importants de la UE, entre elles es troben el Tribunal de Justícia de l'Unió Europea, el Banc Europeu d'Inversions, el Tribunal de Contes Europeu, el Secretaria General del Parlament Europeu i l'Oficina de Publicacions.
Luxemburc, a pesar del seu tamany, és una ciutat d'important presència en la cultura centreeuropea. Va ser Capital Europea de la Cultura en dos ocasions, la primera en 1995 i més vesprada en 2007.[4] Els llocs d'interés de la ciutat inclouen la Catedral de Santa María de Luxemburc, les fortificacions de l'Edat Mija (catalogades com Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO en 1994), el Palau Gran Ducal, el Museu de Luxemburc, la Plaça d'Armes, l'Ajuntament de la ciutat, entre uns atres.[5]
Luxemburc és una de les ciutats més riques d'Europa, havent-se convertit en un important centre financer i administratiu.
Toponímia
[editar | editar còdic]En 963, el comte Sigifredo I de Ardenne va adquirir un promontori rocós que domina el riu Alzette. Segons l'acta que registra la transacció, en eixe moment s'ubicava allí un fort cridat Lucilinburhuc.[6] El nom passarà a la ciutat que es forma entorn, després es transmetrà al país que es constituïx al voltant de la ciutat, per lo que la ciutat i el país duen el mateix nom.
Història
[editar | editar còdic]Edat Mija
[editar | editar còdic]
La ciutat de Luxemburc naix en les afores de l'any 963 en la construcció d'un castell construït sobre els vestigis d'un antic castellum romà cridat Lucilinburhuc (menut castell), el nou castell, propietat de Sigifredo I de Ardenne va ser protegit de colp i repent en un primer mur en 965.
En 1050 un nou mur exterior paralel a l'anterior és construït per a protegir la chicoteta ciutat en expansió. Des de 1096, el títul de Comtat de Luxemburc és utilisat per primera volta per Guillermo I. En 1244 la duquesa Ermesinda I concedix a la ciutat el dret a la llibertat. En 1320 nous treballs de fortificació de la ciutat són mampresos baix el regne de Juan el Cego, treballs que varen ser terminats en 1398. En 1354 Luxemburc es convertix en ducado baixe la regència de Wenceslao I.
La ciutat de Luxemburc, despuix de ser conquistada per les tropes borgoñonas dirigides per Felipe el Bo, entra definitivament en l'esfera de les grans fortalees europees, lo que li va valdre el renom de Gibraltar del Nort,[7] ademés de ser sitiada per les grans potències de l'época i trobar-se enclavada entre elles.
Edat Moderna
[editar | editar còdic]En 1477, Luxemburc passa junt en totes les demés possessions burgundias a mà dels Habsburgos austríacs. En la mort de Maximiliano d'Àustria i de María de Borgoña, el seu net l'Emperador Carlos V d'Alemània i I d'Espanya hereta lo que hui és Luxemburc com a part dels territoris dels Països Baixos, Flandes, el Franc Comtat, Borgoña, Artois i el Palatinado entre uns atres. En 1543, les tropes franceses baixe el mando de Francisco I s'apropien del fort, que és reconquistado pel Imperi espanyol en 1544.
L'Emperador té que fer front a varis tumults religiosos com la luterana i la calvinista i envia com a governador a Adriano de Utrecht, futur Papa de Roma. Després del lloc de 1684, les tropes franceses del marqués de Vauban reconquistan la fortalea. Entre 1684 i 1688, Vauban fa construir fortificacions de defensa. Despuix de la firma del tractat de Ryswick, l'administració espanyola va retornar al lloc en 1698, encara que esta va ser remplazada per la francesa borbònica tres anys més vesprada, durant la guerra de successió espanyola.
Despuix del tractat de Utrecht en 1713, els neerlandesos varen substituir als francesos durant dos curts anys, ans que les tropes austríaques reprengueren el control del ducado en 1715 per a quedar-se en ell durant huitanta anys.
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]En 1795 després d'onze mesos de lloc i de bloqueig francés, la ciutat es rendix, per a convertir-se en el departament dels boscs, que seria incorporat a la República i més alvance al Imperi francés, fins a 1814.
En 1815, el Congrés de Viena l'inclou dins del Regne Unit dels Països Baixos, pero com a part de la Confederació Germànica, quedant la seua fortalea en mans prusianas fins a 1867, despuix de la Crisis luxemburguesa, és declarat neutral en la conferència de Londres. Luxemburc conseguirà l'independència completa en 1890 a la mort del rei Guillermo III dels Països Baixos.
A pesar dels esforços de Luxemburc per permanéixer neutral en la Primera Guerra Mundial, va ser ocupada per Alemània el 2 d'agost de 1914. El 30 d'agost Helmuth von Moltke va traslladar la seua sèu a la ciutat de Luxemburc, prop dels seus eixèrcits en França, com a preparació per a una ràpida victòria. No obstant la victòria mai va aplegar, i Luxemburc acolliria a l'alt mando alemà durant atres quatre anys. Al final de l'ocupació la ciutat va ser l'escenari d'un intent comuniste de revolució, el 9 de novembre de 1918 els comunistes varen declarar una república socialista, pero solament va durar un parell d'hores.[8]
En 1921 els llímits de la ciutat es varen expandir enormement. Les comunas d'Eich, Hamm, Hollerich i Rollingergrund es varen incorporar a la ciutat de Luxemburc, fent d'esta la comuna més gran del país (una posició que mantindria fins a 1978).
En maig de 1940 Alemània va invadir Luxemburc de nou. Els nazis no estaven disposts a permetre que els luxemburguesos es autogobernasen, i poc a poc varen integrar a Luxemburc en l'Alemània nazi, adjuntant informalment l'administració del país a una província alemana veïna. Va ser lliberada el 10 de setembre de 1944.[9] La ciutat va estar baix bombardeig de llarc alcanç per canons V-3 alemans, en decembre de 1944 i giner de 1945. Despuix de la guerra Luxemburc va posar fi a la seua neutralitat, i es va convertir en membre fundador de vàries institucions inter-governamentals i supra-governamentals.
Des de 1945
[editar | editar còdic]Des del fi de la Segona Guerra Mundial en Europa, la ciutat no ha sofrit cap atra invasió.[10] En 1952, la ciutat es va convertir en la sèu de l'Alta Autoritat de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer. En 1967, l'Alta Autoritat es va fusionar en les comissions de les demés institucions europees, encara que la ciutat de Luxemburc va deixar de ser la sèu de la CECA, va ser sèu per alguns periodos parcials de sessions del Parlament Europeu fins a 1981.[11] Luxemburc seguix sent la sèu de la secretaria del Parlament Europeu, aixina com del Tribunal de Justícia, Tribunal de Contes i el Banc Europeu d'Inversions. Varis departaments de la Comissió Europea també es basen en Luxemburc.
Govern
[editar | editar còdic]
El concejo municipal de la ciutat de Luxemburc té 27 membres, inclós el colege d'alcalde i regidors, compost per sèt membres.
Lydie Polfer, del centriste Partit Democràtic (PD) és l'alcaldesa des del 17 de decembre de 2013. El PD va tindre la majoria en el consell municipal de 2005 a 2017 en coalició en els Verts. Des de 2017 governa en coalició en el centroderechista Partit Popular Social Cristià (CSV).
Govern Nacional
[editar | editar còdic]Com a capital del país, tots els òrguens constitucionals i moltes administracions estatals tenen allí la seua sèu: el Parlament, el Consell d'Estat, el Palau del Gran Duc, el Govern i els distints ministeris, els òrguens judicials, etc.
Sèu d'institucions europees
[editar | editar còdic]
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Geografia
[editar | editar còdic]
La ciutat de Luxemburc es troba en la partix sur del replanell de Luxemburc, una gran formació de areniscas del Jurásico Enjorn que forma el cor de Gutland, un àrea baixa i plana que cobrix els dos terços meridionals del país.
El centre urbà està ubicat en un lloc pintoresc sobre una eixint, en la part alta dels penya-segats escarpados que descendixen en les estretes valls dels rius Alzette i Pétrusse, la confluència del qual es troba en la ciutat. Els 70 m de profundes goles tallades pels rius estan travessats per numerosos ponts i viaductes, incloent el pont Adolfo, el pont de la Gran Duquesa Carlota, i la Passarela. A pesar de que la ciutat no és particularment gran, el seu disseny és complex, ya que està distribuïda en varis nivells.
La ciutat té una superfície de 51.73 km², que correspon al 2% de la superfície total del Gran Ducado. Açò fa de la ciutat la quarta comuna més gran en Luxemburc, i per molt, la major àrea urbana. En uns 1700 habitants per km², la ciutat no està particularment poblada, té àmplies zones que es mantenen com a parcs, àrees forestals, llocs històrics importants (sobretot els llocs de l'Unesco), mentres que també hi ha grans extensions de terres de cultiu en els llímits de la ciutat.
Està dividida en vintiquatre districtes independents, que constituïxen el nivell més alt de l'administració pública de la ciutat:
- Ville-Haute, centre de la ciutat
- Kirchberg (oficialment, Kirchberg/Kiem)
- Belair
- Bonnevoie-Nord-Verlorenkost
- Bonnevoie-Sud
- Cents
- Cessange
- Clausen
- Dommeldange
- Eich
- Gare
- Gasperich
- Grund
- Hamm
- Hollerich
- Limpertsberg, Merl
- Muhlenbach
- Neudorf-Weimershof
- Pafendall
- Pulvermuhl
- Rollingergrund-Belair-Nord Louxemburg
- Weimerskirch.
Kirchberg
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Clima
[editar | editar còdic]Luxemburc té un clima oceànic influenciat pels oragets del oceà Atlàntic, i es caracterisa pels hiverns lleus i estius frescs. L'aire és generalment templat i humit. La ciutat rep un promig de 782,2 mm de precipitacions per any. Les temperatures miges anuals són de 9 °C, les més baixes promedian 0,8 °C en giner i les més altes són de 17,5 °C en juliol. Les temperatures més altes generalment es donen en juliol i agost.
Demografia
[editar | editar còdic]La ciutat contava en uns Plantilla:Nts habitants en 1991 i en 2004 la seua població havia aumentat a Plantilla:Nts persones. En 2011, la població era de Plantilla:Nts habitants.[12]
| 1871 | 1900 | 1930 | 1970 | 2000 | 2006 | 2010 | 2011 | 2024 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 26 303 | 39 488 | 53 837 | 76 159 | 80 670 | 82 509 | 90 848 | 95 058 | 134 697 |
Economia
[editar | editar còdic]Anteriorment dominada per l'indústria pesada i l'agricultura, l'economia de Luxemburc ha experimentat profunts canvis des de principis de 1970. Abans de la previsible disminució en l'importància de l'indústria pesada, el Govern de Luxemburc sistemàticament va aplicar una política de diversificació. Es varen establir noves indústries, desenrollant-se en gran èxit, sobretot en el sector bancari i de segurs.[13] La ciutat de Luxemburc és un dels més importants centres financers del món. És despuix d'Estats Units el major centre d'especialisació per als fondos d'inversió en el món, ademés de ser líder en Europa Central d'empreses de reassegurs i el major centre de banca privada de la pròpia eurozona. El sector financer és el pilar més important de l'economia de la ciutat.[14] En general, els servicis financers i els servicis a les empreses generen hui casi la mitat del valor agregat brut de Luxemburc. El sector financer conta en el 22 per cent de la força laboral. La gran majoria d'estes empreses estan instalades en els districtes de Kirchberg i Ville-Haute, directament en la capital.
En l'actualitat la ciutat ostente la quinta posició de ciutats en millor nivell de vida del món.
L'indústria de la construcció és una indústria important. Es beneficia de la creació de noves indústries, bancs i companyies de segurs, aixina com d'obres públiques per a millorar l'infraestructura.[13]
La ciutat de Luxemburc és el centre administratiu d'ArcelorMittal, la major companyia siderúrgica en el món. Es va formar en 2007 per mig de la fusió de l'abans independent multinacional siderúrgica Arcelor i Mittal Steel. Arcelor es va crear en 2002 per la fusió de les empreses siderúrgicas Arbed (Luxemburc), Usinor (França) i Aceralia (Espanya). Arbed sempre ha segut el major empleador privat en Luxemburc. L'antiga sèu de Arbed estava en un edifici d'estil neoclàssic en la Avenue de la Vaig llibertar, el major bulevar de Luxemburc.
Urbanisme
[editar | editar còdic]- Avinguda de la Vaig llibertar
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
- Plaça d'Armes
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
- Plaça Guillermo II
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Servicis
[editar | editar còdic]Educació
[editar | editar còdic]- Universitat de Luxemburc
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
- Universitat del Sagrat Cor
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Transports
[editar | editar còdic]- Aeroport de Luxemburc
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
- Estació de Luxemburc
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Cultura
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Llocs d'interés
[editar | editar còdic]La ciutat també es caracterisa per una cultura de museus molt àmplia, ademés del Museu de Luxemburc cal mencionar el Museu Històric de la Ciutat de Luxemburc, el MUDAM i el Museu Nacional d'Història Natural. Igualment destaquen les galeries d'art Vila Vauban, Cassino Luxemburc i Am Tunnel. També tenen important presència els seus dos teatres principals com són Gran Teatre de Luxemburc i Théâtre dones Capucins. La sala de concerts Philharmonie acull els events musicals de la capital, aixina com el gran auditori del Conservatori de Luxemburc.[15]
També es troba la Catedral La nostra Senyora de Luxemburc. Va ser, originalment, una catedral jesuïta, i la seua base va ser construïda en 1613.
- Biblioteca Nacional
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
- Fort Thüngen
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
- Gran Teatre
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
- Museu d'Art Modern
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
- Museu Històric de la Ciutat
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
- Museu Nacional d'Història i Art
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
- Palau Gran Ducal
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
- Pont Adolfo
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
- Vila Louvigny
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Monuments
[editar | editar còdic]- Cementeri i monument nortamericà
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
- Monument del Recorde
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Iglésies
[editar | editar còdic]- Catedral de La nostra Senyora
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
- Iglésia de Sant Miguel
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
- Iglésia de Sant Pedro i Sant Pablo
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Deportes
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
- Estadi de Luxemburc
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Agermanament
[editar | editar còdic]- [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|20px|Regne Unit]] Camden, Londres, Regne Unit
- [[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] Metz, França
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Població per cantón i comuna». Institut Nacional d'Estadística i Estudis Econòmics (STATEC). Consultat el 20 de juliol de 2024.
- ↑ «Els 24 districtes de la ciutat». Ciutat de Luxemburc. Consultat el 20 de juliol de 2024.
- ↑ Ni Estrasburc, ni Brusseles, ni Luxemburc són oficialment la capital d'Europa aixina tinguen institucions europees en les seues ciutats. Cap llei o acort les definixen com a capital oficial, per això es reivindiquen el títul
- ↑ Anteriors capitals culturals d'Europa (Comissió Europea) [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Patrimoni cultural de l'Unesco, consultat el 20 de febrer de 2013
- ↑ «Luxemburc, la chicoteta fortalea». El País. Consultat el 6 de març de 2023.
- ↑ Kreins (2003), p. 64
- ↑ Luxembourg country profile. WorldStatesman.org. Consultat el 2006-07-23.
- ↑ Thewes (2003), p. 121
- ↑ «Història de Luxemburc». Archivat des d'el original, el 2 de març de 2013. Consultat el 22 de febrer de 2013.
- ↑ «Alcide De Gasperi Building». CVCE - Centre Virtuel de la Connaissance sur l’Europe. Consultat el 23 de juliol de 2006.
- ↑ «Données statistiques sur li Grand Vaig duchar de Luxembourg.». Archivat des d'el original, el 31 de juliol de 2013. Consultat el 24 de febrer de 2013.
- ↑ 13,0 13,1 «Luxemburg – Wirtschaftspolitik» (en alemà). Auswärtiges Amt. Consultat el 23 de febrer de 2013.
- ↑ «Der Finanzplatz Luxemburg» (en alemà). Luxembourg for Finance. Archivat des d'el original, el 15 de decembre de 2010. Consultat el 23 de giner de 2013.
- ↑ Cultura de Luxemburc [2] archivat en Wayback Machine., consultat el 20 de febrer de 2013
Notes
[editar | editar còdic]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (en francés) (2003) Histoire du Luxembourg, 3rd edition edició, París: Presses Universitaires de France. ISBN 978-2-13-053852-3.
- (en francés) Thewes, Guy (Juliol de 2003). Els gouvernements du Grand-Vaig duchar de Luxembourg depuis 1848 (PDFPDF), Édition limitée edició, Ciutat de Luxemburc: Service Information et Presse. ISBN 2-87999-118-8. Consultat el 6 de juliol de 2006.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Luxemburc (ciutat).- Sitie web oficial de la ciutat (en francés, anglés i alemà)
- Luxemburc, Capital Europea de la Cultura en 2007
- Este artícul conté una traducció derivada de «Luxemburgo (ciudad)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.