Anar al contingut

Tractat de Versalles (1919)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Treaty of Versailles, English version.jpg
Tractat de Versalles (1919)
«Tractat de Versalles» redirige aquí. Para otras acepciones, véase Tractat de Versalles (desambiguación).


El Tractat de Versalles va ser un tractat de pau que es va firmar en la Sala dels Espills del Palau de Versalles en França al final de la Primera Guerra Mundial per més de cinquanta països.[1] Este tractat va posar fi a lo que seria "l'última guerra" i va tractar de llimitar futures aventures militars per part d'Alemània. Va terminar oficialment en l'estat de guerra entre el Imperi alemà i els Aliats de la Primera Guerra Mundial. Va ser firmat el 28 de juny de 1919 en la Galeria dels Espills del Palau de Versalles, exactament cinc anys despuix del atentat de Sarajevo en el que va ser assessinat el archiduc Francisco Fernando, el principal detonant de la Primera Guerra Mundial. A pesar de que el armistici va ser firmat mesos abans (11 de novembre de 1918) per a posar fi a les hostilitats en el camp de batalla, es varen necessitar sis mesos de negociacions en la Conferència de Pau de París per a concloure el tractat de pau. El Tractat de Versalles va entrar en vigor el 10 de giner de 1920.

De les moltes disposicions del tractat, una de les més importants i controvertides estipulava que les Potències Centrals (Alemània i els seus aliats) acceptaren tota la responsabilitat moral i material d'haver causat la guerra i, baixe els térmens dels artículs 231-248,[2] deurien desarmar-se, realisar importants concessions territorials als vencedors i pagar exorbitantes indemnisacions econòmiques als Estats victoriosos. El Tractat de Versalles va ser socavat tempranamente per acontenyiments posteriors a partir de 1922 i va anar àmpliament violat en Alemània en els anys trenta en l'arribada al poder d'Adolf Hitler.

Alemània va liquidar el pagament de les reparacions de guerra en 1983, pero encara quedava pendent l'abonament dels interessos generats des de l'aprovació del tractat, que ascendien a 125 millons d'euros (canvi de 2010). Dits interessos no podien ser abonats fins que Alemània estiguera reunificada, donant-se-li para això 20 anys a partir d'eixe moment. Per aquells dies, es creïa que mai anaven a ser abonats, pero despuix de procedir-se a la reunificación del país, es va fixar el 3 d'octubre de 1990 com a data d'inici d'eixos 20 anys. Finalment, Alemània va liquidar totalment les reparacions de guerra el 3 d'octubre de 2010.[3][4]

Història

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Relaciones internacionals de les Grans Potències (1814-1919).


En finalisar la Primera Guerra Mundial i entrar en vigor el armistici, els aliats (Tercera República Francesa, el Regne Unit i els Estats Units, aixina com representants dels seus aliats durant la guerra) es varen reunir en la Conferència de Pau de París per a acordar els térmens de la pau en Alemània (llavors ya la casi consolidada República de Weimar), el desaparegut Imperi austrohúngaro (llavors ya dividit en la Primera República d'Àustria, el Regne d'Hongria i la Primera República Checoslovaca, aixina com pèrdues territorials a favor del Regne de Romania, el Regne d'Itàlia i els nous Estats de la Segona República Polaca i el Regne dels Serbis, Croates i Eslovens), el Imperi otomà (ya en plena partició) i el Regne de Bulgària. Els aliats varen redactar i varen firmar tractats per cada una de les potències vençudes; el Tractat de Versalles va ser el que se li va impondre al Imperi alemà.

La guerra es va desenrollar en tot lo món, sent en Oceania poc importants les operacions, en Àfrica més esteses, mentres que en Àsia i Europa varen ser particularment intenses.

Com recorda J.M. Keynes,[5] Alemània "no es va rendir de forma incondicional sino en els térmens acordats en relació en el caràcter general de la Pau", i en concret que "Alemània compensarà tot el dany causat a la població civil dels Aliats i a la seua propietat per l'agressió d'Alemània per terra, per mar i des de l'aire".

Les discussions dels térmens de la pau varen escomençar el 18 de giner de 1919, i va ser presentat davant Alemània en maig següent com a única alternativa; el seu rebuig hauria implicat el recomençament de les hostilitats. El dia despuix de l'acceptació del Tractat, el 23 de juny de 1919, va ser dia de luto en Alemània, considerat com la primera gran derrota del parlamentarisme i el «pecat original» de la recent formada República de Weimar.

Tant la delegació alemana com el Govern alemà varen considerar el Tractat de Versalles com un dictat (Diktat) impost a la força sense un mecanisme de consulta o participació. De fet, el comte Ulrich von Brockdorff-Rantzau, qui va dirigir la delegació alemana, va vore impossibilitat de negociació en la conferència. Particularment molest va ser el precepte, incorporat en el Tractat, de la culpa i responsabilitat d'Alemània en l'iniciació de la guerra. Açò es va convertir en un element de tensió en la política interna en Alemània entre la dreta i els grups nacionalistes —que rebujaven de pla tot el Tractat, sent partidaris de la seua revocació— i el centre lliberal i els socialdemócrates —que tractaven de suavisar les clàusules més perjudicials contra Alemània i atres països— per a evitar una molt possible guerra de nou.[6]

El tractat va establir la creació de la Societat de Nacions, per iniciativa del president dels Estats Units Woodrow Wilson. La Societat de Nacions pretenia arbitrar en les disputes internacionals i evitar futures guerres; no obstant, es va vetar l'ingrés a Alemània i a la Rússia Bolchevique.

El primer ministre francés Georges Clemenceau va ser el més vehement sobre les represàlies contra Alemània, donat les enormes pèrdues humanes i materials produïdes en sol francés, a on per l'invasió alemana havia transcorregut gran part de la guerra.


Atres requeriments exigien a Alemània la pèrdua de la sobirania sobre les seues colónies i atres territoris. Dites condicions, impostes a Alemània, varen ser utilisades pel nazisme per a alcançar el poder i com a pretext per a la seua política expansionista posterior.

Estructura del tractat

[editar | editar còdic]

Resum de l'estructura del Tractat de Versalles:[7]

  • Partix I - El pacte de la Societat de Nacions (artículs 1 al 26 i anex).[8]
  • Partix II - Les fronteres d'Alemània (artículs 27 al 30).[9]
  • Partix III - Clàusules per a Europa (artículs 31 al 117 i anexos).[10]
  • Partix IV - Drets i interessos alemans fòra d'Alemània (artículs 118 al 158 i anexos).[11]
  • Partix V - Clàusules militars, navals i aérees (artículs 159 al 213).[12]
  • Partix VI - Presoners de guerra i cementeris (artículs 214 al 226).[13]
  • Partix VII - Sancions (artículs 227 al 230).[14]
  • Partix VIII - Reparacions (artículs 231 al 247 i anexos).[15]
  • Partix IX - Clàusules financeres (artículs 248 al 263).[16]
  • Partix X - Clàusules econòmiques (artículs 264 al 312).[17]
  • Partix XI - Navegació aérea (artículs 313 al 320 i anexos).[18]
  • Partix XII - Ports, vies marítimes i vies férrees (artículs 321 al 386).[19]
  • Partix XIII - Treballe (artículs 387 al 427 i anex).[20]
  • Partix XIV - Garanties (artículs 428 al 433).[21]
  • Partix XV - Previsions, miscelànees (artículs 434 al 440 i anex).[22]

Clàusules territorials

[editar | editar còdic]

A causa del tractat, Alemània va reduir considerablement el seu territori europeu de 540 766 km² (1910) abans de la guerra, a 468 787 km² (1925) despuix de la guerra. Ademés, va ser obligada a cedir tot el seu imperi colonial, que va ser repartit entre les nacions vencedores (principalment entre el Regne Unit i França).



Clàusules militars

[editar | editar còdic]
  • Entrega de material militar i de la flota de guerra alemana
  • Ocupació de la vora esquerra del Rin i desmilitarisació de Renania.
  • Reducció de l'eixèrcit a 100 000 hòmens i 4000 oficials, sense artilleria pesada, submarins ni aviació.
  • Prohibició de fabricar material de guerra.
  • Dissolució de l'Estat Major de l'Eixèrcit (OHL).
  • Supressió del servici militar obligatori en Alemània.
  • Internacionalisació del canal de Kiel.

Clàusules morals i polítiques

[editar | editar còdic]
  • Segons l'artícul 231, Alemània (i els seus aliats) varen ser l'única responsable de la guerra:
Els governs aliats i associats declaren, i Alemània reconeix, la responsabilitat d'Alemània i els seus aliats per haver causat tots els danys i pèrdues, als quals els governs aliats i associats s'han vist somesos com a conseqüència de la guerra imposta a ells per l'agressió d'Alemània i els seus aliats.

Clàusules econòmiques

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Reparacions de la Primera Guerra Mundial.


  • Creació de la Comissió de Reparacions de Guerra (REPKO), que el seu monte quedava per definir.
  • Entrega de tots els barcos mercants alemans de més de 1400 Tm de desplaçament i cessió anual de 200 000 t de nous barcos, per a restituir tota la flota mercant perduda pels aliats durant el conflicte.
  • Entrega anual de 44 millons tonellades de carbó, 371 000 caps de ganado, la mitat de la producció química i farmacèutica, la totalitat de cables submarins, etc., durant cinc anys.
  • Expropiació de la propietat privada alemana en els territoris i colónies perdudes.
  • El pagament de 132 000 millons de marcs d'or alemans (per a aquella época 31 400 millons de dólars, 6600 millons de lliures esterlines), #lo que equival aproximadament a 642 000 millons de dólars nortamericans a data de 2020, una suma que Alemània no podia pagar i que molts economistes en el moment varen considerar excessiva,[23] ya que significava més que les reserves internacionals d'Alemània, que segons molts autors va causar la posterior hiperinflación.

Clàusules laborals

[editar | editar còdic]

El Tractat de Versalles va establir principis universals i essencials dels treballadors, en el seu artícul 427; els quals són:

  • Primer. El treball no deu considerar-se merament com una mercaderia o artícul de comerç.
  • Segon. El dret d'associació per raons lícites tant per a treballadors com empleadores.
  • Tercer. El pagament d'un salari adequat per a l'empleat, que li permeta mantindre un estàndart de vida raonable, entés açò en el context de la seua época i país.


  • Quarto. L'adopció de 8 hores al dia o 48 hores a la semana dirigida a a on açò no s'haja aplicat encara.
  • Quint. L'adopció d'un descans semanal, d'a lo manco, 24 hores, el qual deu incloure el dumenge sempre que siga possible.
  • Sext. L'abolició del treball infantil i l'imposició de condicions similars en el treball de persones jóvens, que permeten continuar en la seua educació per a assegurar el seu adequat desenroll físic.
  • Sèptim. Dònes i hòmens deuen rebre igual remuneració per treballs d'igual valor.
  • Octau. L'estàndart establit per les lleis de cada país respectant les condicions de treball deuen ser dictades considerant un tractament econòmic equitatiu per a tots els treballadors que residixquen llegalment en el mateix.
  • Nové. Cada Estat deu aprovisionarse en un sistema d'inspecció a on deuen participar dònes, per a assegurar el compliment de les lleis i regulacions per a la protecció dels empleats.

Recepció i conseqüències

[editar | editar còdic]

El Tractat de Versalles va ser objecte de múltiples crítiques. Les frustracions i els desequilibris que va fer nàixer, varen tindre un paper important en les décades que varen seguir. Adolf Hitler es va opondre, des de que va començar la seua ascensió política, al Tractat de Versalles, que va fer pesar totes les conseqüències de la guerra en els muscles d'Alemània. En efecte, segons l'artícul 231, Alemània és considerada com la responsable de la guerra. L'economiste britànic John Maynard Keynes, que va participar en les negociacions, ho va considerar una «pau cartaginesa».[24]

El Senat dels Estats Units no va voler firmar el tractat i va impedir aixina l'entrada dels Estats Units a la Societat de Nacions, #lo que des d'un principi va reduir el poder d'esta organisació.

Tractats relacionats

[editar | editar còdic]

També es varen subscriure atres tractats (identificats per noms de suburbis de París) elaborats i acordats en la Conferència de Pau de París entre els aliats i les derrotades potències centrals:

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «El Tractat de Versalles de 1919 i els seus antecedents.». Archivat des d'el original, el 15 de juliol de 2013. Consultat el 25 de maig de 2018.
  2. ↑ Peace Treaty of Versailles - Articles 231-247 and Annexes - Reparations
  3. ↑ «Un deute històric.» El Món. Consultat el 17 de decembre de 2016.
  4. ↑ «Alemània 'liquida' la Gran Guerra 92 anys despuix.» RTVE. Consultat el 17 de decembre de 2016.
  5. ↑ Keynes, John Maynard, The Economic Consequences of the Peace, Skyhorse Publishing, 2007, pp.31-33
  6. ↑ Lettieri, Alberto (2009). «cap 13», La civilisació en debat, Prometeoeditorial, pp. 186-187. «Els acorts que es varen firmar en Versalles no varen respectar l'esperit de les negociacions secretes realisades entre Rússia i Alemània en el Tractat de Brest-Litovsk, ya que a Alemània se li varen expropiar totes les seues possessions territorials en l'exterior, els territoris d'Alsàcia i Lorena, se li va prohibir tindre aviació i es va llimitar el número d'hòmens de les seues forces armades a 100 000, i ademés es va plantejar una suma indeterminada en concepte de resarcimiento per danys de guerra, que podria ser pagada no solament en metàlic, sino també en producció industrial.»
  7. ↑ [1]
  8. ↑ [2]
  9. ↑ [3]
  10. ↑ [4]
  11. ↑ [5]
  12. ↑ [6]
  13. ↑ [7]
  14. ↑ [8]
  15. ↑ [9]
  16. ↑ [10]
  17. ↑ [11]
  18. ↑ [12]
  19. ↑ [13]
  20. ↑ [14]
  21. ↑ [15]
  22. ↑ [16]
  23. ↑ Guinnane, Timothy W.. «Vergangenheitsbewältigung: the 1953 London Debt Agreement» (PDF). Center Discussion Paper no. 880. Economic Growth Center, Yale University. Consultat el 6 de decembre de 2008. «At the pre-World War I parities, $1 gold = 4.2 gold Marks. One Mark was worth one shilling sterling.»
  24. ↑ Invitació a Keynes, de Federico Novelo, ed. Fondo de Cultura Econòmica, 2012. ISBN 9786071611659.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Díez Espinosa, José Ramón. 1994. Societat i cultura en la República de Weimar: el fracàs d'una ilusió. UVA, Valladolit ISBN 84-7762-607-3
  • Ferro, Marc.1998. La Gran Guerra (1914-1918). Aliança, Madrit. ISBN 84-206-7927-4
  • Hobsbawm, Eric J. 1995. Història del sigle XX (1914-1991). Crítica, Barcelona. ISBN 84-8432-042-1
  • Keynes, John Maynard. (1919) 2002. Les conseqüències econòmiques de la pau. Crítica, Barcelona. ISBN 84-8432-354-4
  • Klein, Claude. 1985. Dels espartaquistas al nazisme: La república de Weimar. Sarpe, Madrit. ISBN 84-7291-938-2
  • Mises, Ludwig von. 2002. Govern omnipotent: en nom de l'Estat. Unió, Madrit. ISBN 84-7209-377-8
  • (2003).L'aventura de l'història.(61)
44-51.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tractat_de_Versalles_(1919)&oldid=616203»