John Maynard Keynes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
John Maynard Keynes


John Maynard Keynes, primer baró Keynes, CB (Cambridge, 5 de juny de 1883 - † Firley, 21 d'abril 1946) fon un economiste britànic, les idees del qual varen tindre una forta repercussió en les teories econòmiques i polítiques modernes, aixina com també en les polítiques fiscals de molts governs.

Keynes i els seus seguidors de la posguerra destacaren no sols el caràcter ascendent de corba d'oferta, en contraposició en la visió clàssica, sino també ademés l'inestabilitat de la demanda agregada, provinent dels chocs ocorreguts en mercats privats, com a conseqüència dels alts i baixos en la confiança dels inversionistes. Donat est émfasis en la demanda, era natural per a Keynes propondre l'us de polítiques fiscals i monetàries actives per a contrarrestar les pertorbacions de la demanda privada, per lo qual és particularment recordat pel seu alé a una política d'intervencionisme estatal, a través de la qual l'estat utilisaria mides fiscals i monetàries en l'objectiu de mitigar els efectes adversos dels periodos recessionaris de les fluctuacions cícliques o crisis cíclica de l'activitat econòmica. Els economistes el consideren un dels principals fundadors de la macroeconomia moderna.

Biografia[editar | editar còdic]

Notes biogràfiques[editar | editar còdic]

John Maynard Keynes fon fill de John Neville Keynes, professor d'economia en l' Universitat de Cambridge i Florence Adiga Brown, una autora d'èxit i reformadora social. El seu germà chicotet Geoffrey Keynes (18871982) fon cirugià i gran bibliòfil; la seua germana chicoteta Margaret (18901974) va contraure matrimoni en el premi Nobel en fisiologia Archibald Hill (1922).

En octubre de 1918 conegué a Lidya Lopokova, una famosa ballarina russa, en qui va contraure matrimoni, despuix d'un viage per Taiwan.

Keynes fon un inversor d'èxit conseguint fer-se en una gran fortuna (despuix de refermar-se com a economiste ya que en la seua joventut va patir grans pèrdues que varen haver de ser cobertes per son pare). Durant el Crack del 29 casi queda en bancarrota, pero pogué recuperar-se en poc de temps. Se li considera un gran bibliòfil, en especial per lo que fa a les edicions originals de les obres de Isaac Newton. Estava interessat en la lliteratura en general i el drama en particular; es va constituir en empresari del Teatre d'Arts de Cambridge, llabor en que posà gran entusiasme (cert dia que el porter estava absent se li va poder vore ad ell mateix tallant les entrades en el hall). Gràcies ad açò, l'institució es convertí durant un temps en el més important escenari britànic fora de Londres.

Bertrand Russell dia de Keynes que era la persona més inteligent que havia conegut, senyalant que, "Cada vegada que parlava en Keynes, sentia que la ma vida estava en les seues mans, i rares vegades no em fea sentir un poc panoli". Un atre conegut comentari que Keynes feu a la seua dona fon que havia "trobat a Deu en el tren de les 5:15" quan rebia a Ludwig Wittgenstein, el protegit de Russell, per a la seua estància en Cambrigde.

Carrera[editar | editar còdic]

Sobre la divisa índia[editar | editar còdic]

Keynes acceptà una càtedra d'economia en Cambridge, finançada personalment per Alfred Marshall, des de la qual va començar a construir la seua reputació. Pronte fon nomenat per a la Comissió Real per a la Moneda i Finances de l'Índia, on va mostrar considerable talent per a aplicar la teoria econòmica als problemes pràctics.

Les seues habilitats foren molt demandades durant la Primera Guerra Mundial. Va treballar per al conseller del Chancellor of the Exchequer, ministre britànic per a assunts financers, i per al HM Treasury, el Tesor de Sa majestat, en assunts financers i econòmics. Entre les seues responsabilitats es trobava el disseny dels contractes crediticis entre Gran Bretanya i els seus aliats continentals durant la guerra, i l'adquisició de divises escasses.

La seua molt popular expressió "A llarc determini tots estarem morts" ("In the long run we are all dead") és a sovint citada.

Tractat sobre Provabilitat[editar | editar còdic]

Keynes publicà el seu Tractat sobre Provabilitat en 1920, una notable contribució a les bases matemàtiques i filosòfiques de la teoria de la provabilitat.

Tractat sobre la Reforma Monetària[editar | editar còdic]

Va atacar les polítiques deflacionaries dels anys 20 en Un Tractat sobre la Reforma Monetària de 1923, una incisiva argumentació sobre per que els països haurien d'apuntar a l'estabilitat dels preus domèstics al temps de propondre l'us de tipos de canvi flexibles. En el Tractat sobre els Diners de 1930 (en 2 volums) expon la seua teoria de tipos Wickselliana sobre cicle de crèdit.

Teoria General de l'Ocupació, l'Interés i els Diners[editar | editar còdic]

La seua obra central, la Teoria general de l'ocupació, l'interés i els diners , desafià el paradigma econòmic dominant al moment de la publicació en 1936. En este llibre Keynes presenta una teoria basada en la noció de demanda agregada per a explicar la variació general d'activitat econòmica, com ara les observades durant la Gran Depressió dels anys 30. Segons la seua teoria, l'ingrés total de la societat està definit per la suma del consum i la inversió; i en una situació de desocupació i capacitat productiva no utilisada, "a soles" poden aumentar-se l'ocupació i l'ingrés total, incrementant primer els gastos, siga en consum o en inversió.

La cantitat total d'aforro en la societat és determinada per l'ingrés total i, per tant, l'economia podria conseguir un increment de l'aforro total, inclús si les taxes d'interés se baixaren per a estimular els gastos en inversió. El llibre advocava per polítiques econòmiques actives per part del govern per a estimular la demanda en els temps d'elevada desocupació, per eixemple a través de gastos en obres públiques. El llibre és a sovint vist com la fundació de la macroeconomia moderna. Els historiadors concorden que Keynes va influir en el New Doneal del president nortamericà Franklin Delano Roosevelt, pero discutixen encara sobre el grau de la dita influència. Una política de gasto deficitari del tipos de la mampresa en el New Doneal escomençà a efectuar-se en 1938, que havia segut nomenada pump priming, i havia segut aprovada pel president Herbert Hoover. Pocs economistes nomenats en els EE.UU. combregaren en les idees de Keynes durant els anys 30. En el temps, no obstant, les seues idees foren més àmpliament acceptades.

¿Com pagar la guerra?[editar | editar còdic]

En el 1942 Keynes era ya un economiste àmpliament reconegut, fet evidenciat en la seu admissió en la Cambra dels Lords en el títul de baró Keynes de Tilton en el Comtat de Sussex, ubicant-se en la bancada del Partit Lliberal. Durant la Segona Guerra Mundial, Keynes va argumentar en ¿Com pagar la guerra? (1940) que l'esforç bèlic hauria de ser majorment finançat per mig de l'aument de colònies en Àfrica i per majors imposts, en conte de gasto deficitari, para d'eixa manera evitar l'inflació. A mida que la victòria Aliada pareixia més segura, Keynes estigué molt involucrat en les negociacions que establiren el sistema Bretton Woods, en el seu paper de líder de la delegació Britànica i president de la comissió del Banc Mundial. El pla de Keynes, referent a una unió internacional de clearing proposta per a un sistema d'administració de divises, involucrava un banc central mundial, el Bancor, que seria responsable d'una unitat mundial única de canvi. No obstant, el pes dels EE.UU. En les negociacions fon determinant per a que el resultat final estiguera més coincident als plans més moderats de Harry Dexter White.

Obres "menors"[editar | editar còdic]

Keynes va escriure Ensajos en Biografia i Ensajos en Persuasió , el primer aportant retrats d'economistes i atres persones notables, mentres que el segon presenta alguns dels intents de l'autor d'influir en els formadors de polítiques durant la Gran Depressió. Keynes fon editor cap per l'Economic Journal des de 1912.

Inversor[editar | editar còdic]

La brillant actuació de Keynes com inversor de bossa està demostrada per l' nformació pública del fondo que administrà en nom del King'S College de Cambridge.

Des de 1928 a 1945, a pesar de rebre un gran colp durant el Crack de Wall Street de 1929, el valor del fondo de Keynes va mostrar un considerable creiximent anual mig de 13,2 %, comparat en un nivell general en el mercat del Regne Unit que es reduí en un mija del 0,5 % anual.

L'enfocament generalment adoptat per Keynes en les seues inversions el va resumir ell mateix en:

  • 1. Una selecció cuidadosa d'unes poques inversions considerant el seu baix preu en relació al seu valor intrínsec actual provable, i el potencial en un periodo donat d'anys, i en relació a unes atres inversions disponibles en eixe moment.
  • 2. Una tinença ferma d'estes relativament grans cantitats contra vent i marea, potser per diversos anys, fins que, o be han satisfet l'expectativa que es tenia sobre elles o siga evident que la seua compra fon un error.
  • 3. Una posició equilibrada de l'inversió, és dir una varietat de riscs a pesar que les tinences individuals siguen grans, i riscs contraposts si és possible (per eixemple, una tinença d'or entre atres inversions en accions, ya que provablement es mouran en direccions opostes quan hi haja fluctuacions generals.

Keynes argumentà que "És un error el pensar que un llimita els seus propis riscs diversificant molt entre empreses de les quals un sap poc i no es té cap raó particular per a confiar... El coneiximent d'un i la seua experiència són en definitiva llimitats i rarament n'hi ha, en qualsevol moment donat, més de dos o tres empreses en les quals sent que puc depositar una confiança completa." ("It is a mistake to think one limits one's risks by spreading too much between enterprises about which one knows little and has no reason for special confidence ... One's knowledge and experience and definitely limited and there are seldom More than two or three enterprises at any given time in which I personally feel myself to put full confidence.")

Alguns poden considerar que el consell de Keynes respecte a l'especulació manté la seua vigència:

(Invertir és) intolerablement avorrit i sobre exigent per a qualsevol que estiga exent de l'instint apostador; mentres que qui ho té ha de pagar a esta propensió el preu adequat.

Quan revisava un important treball en inversió de valors, Keynes argumentà que "companyies industrials ben manejades, com a regla, no distribuïxen el total dels seus beneficis als seus accionistes. En els bons anys, si no en tots els anys, retenen part dels seus beneficis i els reinvertixen en els seus negocis. Per tant hi ha un element d'interés compost operant en favor d'una inversió industrial raonable."

Principals contribucions al pensament econòmic[editar | editar còdic]

En la seua obra principal, Teoria general de l'ocupació, l'interés i els diners, Keynes va escriure les seues opinions per lo que fa a l'ocupació, teoria monetària, i el cicle de comerç, entre atres temes. La seua obra dedicada a l'ocupació s'oponia a tot lo que els economistes clàssics havien ensenyat. Keynes dia que la causa real de la desocupació era l'insuficient gasto en inversió. Ell creïa que la cantitat de treball entregada és diferent quan la disminució en els salaris reals (el producte marginal del treball) es deu a la disminució del salari monetari, que en el cas quan es deu a un increment del nivell de preus, assumint que el salari monetari es mantinga constant.

Es pot sintetisar el seu aporte en el concepte que quan la demanda devé transitòriament més chicoteta, això pot tindre com a conseqüència, en determinats contexts institucionals, el que l'oferta també siga contreta; en lo qual resultaria un nou equilibri del mercat, pero havent perdut el mercat mateix certa magnitut entre abdós moments.

En la seua teoria, el desencadenant d'eixos moviments en la demanda i l'oferta és el mercat de capital; la demanda de capital transitòriament devé menor, a partir de tot això l'oferta de capital li seguix mímicament a la baixa, en conte de mantindre's transitòriament o aumentar transitòriament.

Al resoldre's els dos moviments, el de la demanda de capital i el de l'oferta de capital, els dos a la baixa, el mercat com un tot torna a un nou equilibri. Pero en este, la cantitat de capital aplicat serà menor que abans, per lo qual la nova proporció resultant entre els atres factors de producció- Treball i Recursos, i el capital últimament en el mercat, s'alterarà. Al reduir-se o retindre's part del capital o aforro d'antany, una part dels atres dos factors resultarà excedent i no podrà més que quedar fora del mercat; es realisa com un creixent estoc involuntari d'estos atres dos factors. Tot açò succeïx en el context d'una certa inflexibilitat en l'informació que es dissemina i comunica, a partir d'un marc institucional donat; que queda més o menys anacrònic o extemporàneu als girs en el mercat de capital, que desencadenen despuix la desocupació o la formació involuntària d'estocs de factors.

En la seua Teoria dels diners, Keynes digué que els aforros i inversió estaven determinats en forma independent. La cantitat destinada a aforro tenia poc a vore en les variacions en les taxes d'interés que a la vegada tenien poc a vore en quant es destinava a inversió. Keynes va pensar que els canvis en la cantitat destinada a aforro depenien en la predisposició per a consumir que resultava de canvis incrementals, marginals, a l'ingrés. Per tant, la cantitat destinada a inversió estava determinada per la relació entre la taxa esperada de retorn sobre la inversió i la taxa d'interés.

Mort[editar | editar còdic]

Keynes va morir d'un infart, els seus problemes cardíacs foren agreujats per la pressió del seu treball en els problemes financers internacionals de la posguerra. Son pare, John Neville Keynes (18521949), va sobreviure al seu fill per 3 anys. El germà de Keynes, Sir Geoffrey Keynes (18871982) fon un distinguit cirugià, professor universitari i bibliòfil. Els seus nebots foren el fisiòlec Richard Keynes (naixcut en 1919); i Quentin Keynes (19212003), aventurer i bibliòfil.

Influències en l'obra de Keynes[editar | editar còdic]

Influència de Keynes[editar | editar còdic]

Les teories de Keynes varen ser tan influents, inclús a l'estar sent disputades, que tot un subcamp de la macroeconomia nomenada economia Keynesiana al dia de hui contínua desenrollant i discutint les seues teories i les aplicacions d'estes. John Maynard Keynes s'interessà en diversos camps de la cultura i fon una figura central del nomenat grup de Bloomsbury, conformat per prominents artistes i escritors del Regne Unit. Els seus ensajos autobiogràfics Two Memoirs es varen publicar en 1949.

Crítica[editar | editar còdic]

La seua obra de 1930 Tractat sobre els diners ("Treatise on Money") (2 volums) fon vist com el millor treball de Keynes per un dels seus més freqüents oponents intelectuals, Milton Friedman. Friedman i atres monetaristes han argumentat que els economistes Keynesians no paren suficient atenció a l'estanflació i ad atres assunts inflacionistes.

  • Friedrich Von Hayek feu una resenya del Tractat sobre els diners tan dura que Keynes demanà a Piero Sraffa que resenyara (i condenara no menys durament) el propi treball de Hayek. El conflicte Keynes-Hayek fon més que una de les batalles en la guerra entre Cambridge i la Escola d'economia de Londres, fon precursor de l'enfrontament de les dos principals concepcions lliberals, contradictòries entre si, dominants des del final de la Segona Guerra Mundial i fins a l'actualitat.
  • Ludwig Von mises
  • Ayn Rand
  • Henry Hazlitt ha escrit un llibre nomenat El fracàs de les noves economies (The Failure of the New Economics), una detallada crítica capítul a capítul de la Teoria general de Keynes. [1]

Referències[editar | editar còdic]