Anar al contingut

Sorbios

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Sorbios


Erro al crear miniatura:
Sorabia en Europa.
Erro al crear miniatura:
Llar dels sorbios.
Erro al crear miniatura:
Vestit de festa sorbio del Spreewald.

Els sorbios o sorabos (en alt sorbio Serbja, en baix sorbio Serby, en alemà Sorbixen, en llatí Surbi, Surabi o Sorabi) són un poble eslau occidental reconegut en Alemània com a minoria nacional. Les terres dels sorbios són Alta i Baixa Lusacia (Oberlausitz i Niederlausitz) en els estats federats de Sajonia i Brandeburgo.

Idioma i territori

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Llengües sorbias.
Erro al crear miniatura:
Teatre Folklórico Germà-Sorbiano en Bautzen en Sajonia, Alemània.

Existixen dos idiomes sorbios escrits: l'alt sorbio (en sorbio: Hornjoserbšćina) i el baix sorbio (en sorbio: Dolnoserbšćina), encara que per lo general es parla de baix i alt sorbio i del dialecte de transició entre els dos.

L'idioma baix sorbio està en perill d'extinció. L'alt sorbio s'assembla més al chec, mentres que el baix sorbio s'assembla més al polac.

Segons càlculs d'institucions sorbias (Domowina, Institut Sorbio), actualment hi ha uns 20 000 a 30 000 parlants actius de l'idioma sorbio. Atres estimacions diuen que el baix sorbio encara té uns 7000 parlants actius i l'alt sorbio 15 000 aproximadament.

D'acort a l'estimació de cada persona, hi hauria uns 60 000 sorbios. Dos terços d'ells viuen en l'Alta Lusacia sajona, en especial en l'àrea entre Bautzen, Hoyerswerda i Kamenz). El restant habita en Baixa Lusacia (Niederlausitz), en Brandeburgo, entre Senftenberg en el sur i Lübben en el nort).

Sorbios en l'estranger

[editar | editar còdic]

Una variant de l'alt sorbio es parlava en la menuda població Serbin (Llig County, Texas, EE. UU.). Hui en dia es troba en l'antiga escola sorbia un museu folklòric que informa sobre l'història dels sorbios en Estats Units. Abans es publicaven en Serbin diaris en sorbio. La variant de Serbin va resultar influïda primer per l'idioma alemà i després per l'anglés.

En Austràlia hi havia aixina mateix algunes regions a on es parlava sorbio. En els anys 1848–1860 varen aplegar la majoria dels sorbios, uns 2000 en 400 famílies. També allí va influir l'alemà l'idioma sorbio, ya que la majoria dels sorbios no parlaven encara anglés i s'assentaven de preferència en regions a on es parlava l'alemà.

En l'actual territori polac viuen encara persones d'orige sorbio. El centre de la cultura i de l'idioma sorbios en temps dels alemans era la ciutat de Sorau (en sorbio Zarow, hui en dia en polac Żary).

Les chiques i dònes d'eixa regió duyen fins a el XVIII el trage sorbio tradicional, pero els sorbios varen ser cada volta més perjudicats i inclús oprimits per la política alemana d'aquell llavors.

Debido a ello i al procés natural d'assimilació es va reduir la població que es considerava sorbia de 5,4% en 1843 a sol 0,1% en 1900. Hui en dia l'idioma de la població és casi exclusivament el polac, solament alguns parlen alemà com a idioma matern. La població sorbia va ser germanizada i va resultar desplaçada a finals de la Segona Guerra Mundial, puix era considerada pels polacs com a alemana. Els pocs sorbios que varen permanéixer en Polònia varen ser assimilats en el poble polac.

Vore també

[editar | editar còdic]