Anar al contingut

Turingia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Erfurter Dom von Oben 05.jpg
Turingia

Turingia (en alemán: Thüringen, Plantilla:AFI-de) és un dels setze estats federats d'Alemània, situat en el centre/centre-este del país. En una superfície alguna cosa major que 16 000 km² i els seus 2,1 millons d'habitants, és un dels estats federeados més menuts (segon més chicotet en combinació d'abdós paràmetros si s'exclouen les tres ciutats-estat). La seua capital i ciutat més poblada és Érfurt i es caracterisa, entre uns atres, pel bosc de Turingia que ho travessa. Atres ciutats destacades són Jena, Weimar, Gera i Eisenach.

Història

[editar | editar còdic]

Vore també Categoria:Història de Turingia

Nomenada per la tribu dels turingios (Thuringii) que varen ocupar la regió al voltant de l'any 300, Turingia va passar a dominació franca en el VI.

Turingia es va convertir en landgraviato en l'any 1130. Despuix de l'extinció de la reinante llínea ludowingios de comtes i landgraves en 1247 i la guerra de la successió de Turingia (1247-1264), la mitat occidental es va fer independent en el nom de «Hesse», i no va tornar a ser part de Turingia. La major part del restant de Turingia va passar a mans de la dinastia Wettin del propenc Margraviato de Meissen, el núcleu del posterior Electorat i regne de Sajonia. En la divisió de la casa de Wettin en 1485, Turingia va passar a la branca major ernestina de la família, que posteriorment subdividieron la zona en una série d'estats menors, segons la tradició sajona de dividir l'herència entre els hereus masculins. Estos varen ser els "ducados sajones", constituïts, entre uns atres, pels estats de Sajonia-Weimar, Sajonia-Eisenach, Sajonia-Jena, Sajonia-Meiningen, Sajonia-Altenburgo, Sajonia-Coburgo i Sajonia-Gotha; Turingia es va convertir merament en un concepte geogràfic.

Turingia generalment va acceptar la reforma protestant i el catolicisme es va suprimir ya en 1520cita requerida; els sacerdots que varen permanéixer lleals a ell varen ser expulsats de les iglésies, i els monasteris varen ser en gran mida destruïts, especialment durant la Guerra dels llauradors alemans de 1525. En Mühlhausen i en atres llocs, els anabaptistas varen trobar molts adherentes. Thomas Müntzer, un líder d'alguns grups no pacífics d'esta secta, va estar actiu en esta ciutat. Dins dels llímits de la moderna Turingia, la fe catòlica solament va sobreviure en el districte d'Eichsfeld, que estava governat pel arquebisbe de Magúncia, i fins a un grau menor en Érfurt i el seu immediat veïnat.

Archiu:Thuringische staaten1890.jpg
Mapa dels estats de Turingia en 1890

Una reordenació dels estats turingios va tindre lloc durant la mediatisació alemana de 1795 a 1814. Al començament de el XIX, i com a conseqüència de les Guerres napoleòniques, el territori que comprén este estat va passar a formar part de la Confederació del Rin, i despuix del Congrés de Viena es va adherir a la Confederació Germànica; el regne de Prusia també va adquirir part del territori de Turingia i ho va administrar dins de la província de Sajonia. Els ducados de Turingia que varen formar part del Imperi alemà en 1871, durant l'unificació d'Alemània liderada per Prusia, varen ser Sajonia-Weimar-Eisenach, Sajonia-Meiningen, Sajonia-Altenburg, Sajonia-Coburgo-Gotha, Schwarzburg-Sondershausen, Schwarzburg-Rudolstadt i els dos principats de la llínea major de Reuss i de la llínea menor de Reuss. L'industrialisació d'Alemània durant el XIX es va iniciar en Turingia i Sajonia.

En 1920, despuix de la Primera Guerra Mundial, estos menuts estats es varen fusionar en un solament, cridat Turingia; solament Sajonia-Coburgo va votar, en canvi, per unir-se a Baviera. Weimar es va convertir en la nova capital de Turingia. l'escut d'este nou estat va ser més simple que el dels seus predecessors.


En 1930 Turingia va ser un dels estats lliures a on els nazis varen guanyar autèntic poder polític. Wilhelm Frick va ser nomenat Ministre de l'Interior per a l'estat de Turingia en acabant de que el partit nazi guanyara sis delegats a la Dieta de Turingia. En esta posició va eliminar de la policia turingia a qualsevol que ell sospitava que era un republicà i ho va reemplaçar en hòmens que eren favorables al partit nazi. També va assegurar que quan qualsevol posició important sorgira dins de Turingia, va usar el seu poder a assegurar que un nazi obtinguera el lloc.

Durant la Segona Guerra Mundial, la regió va ser severament destruïda i va sofrir un gran número de baixes civils provocades en la seua majoria pels bombardejos dels aliats. Despuix de ser breument controlada per Estats Units, des de juliol de 1945, l'estat de Turingia va passar a la zona d'ocupació soviètica i va ser ampliat per a incloure parts de Sajonia Prusiana, com les àrees al voltant d'Érfurt, Mühlhausen i Nordhausen. Érfurt es va convertir en la nova capital de Turingia. Ostheim, un exclavament de Landkreis (equivalent de manera aproximada a un comtat en el món anglosaxó) Eisenach, va ser cedit a Baviera.

A partir de 1949 Turingia va formar part de la República Democràtica Alemana (RDA). En 1952 va ser dissolta com a Estat i el territori va passar a ser administrat entre tres districtes (Bezirke), els de Érfurt, Gera i Suhl. El Kreis d'Altenburg va ser part del Bezirk de Leipzig.

Despuix de la reunificación alemana en 1990, l'Estat Lliure de Turingia va recuperar la seua naturalea d'estat federat, en les seues fronteres llaugerament alterades.

Organisació polític-administrativa

[editar | editar còdic]

Des de la reforma administrativa de l'1 de juliol de 1994, l'Estat federat de Turingia es compon de 17 districtes rurals (Landkreis), aixina com de 6 ciutats independents que formen el seu propi districte urbà (kreisfreie Städte). Existixen en Turingia prop de 992 ciutats i municipis. Gran part d'elles formen part de les Agrupacions administratives.

Districtes de Turingia (Landkreise)
  1. Comarca de Altemburgo
  2. Eichsfeld
  3. Gotha
  4. Greiz
  5. Hildburghausen
  6. Ilm
  7. Kyffhäuser
  8. Nordhausen
  9. Saale-Holzland
  10. Saale-Orla
  11. Saalfeld-Rudolstadt
  12. Schmalkalden-Meiningen
  13. Sömmerda
  14. Sonneberg
  15. Unstrut-Hainich
  16. Wartburg
  17. Comarca de Weimar

Ciutats independents

Archiu:Thüringen Kreise (nummeriert).svg

Geografia

[editar | editar còdic]
Principals ciutats
Ciutat Habitants Districte
31/12/1970 31/12/2000 30/06/2005
Érfurt 192 679 200 564 202 590 ciutat lliure
Gera 106 841 112 835 104 737 ciutat lliure
Jena 85 169 99 893 102 201 ciutat lliure
Weimar 63 985 62 425 64 361 ciutat lliure
Gotha 57 256 48 376 47 045 Gotha
Eisenach 50 059 44 442 43 858 ciutat lliure
Nordhausen 42 018 45 633 43 781 Nordhausen
Suhl 28 177 48 025 43 202 ciutat lliure
Altenburgo 47 497 41 290 38 203 Altenburg
Mühlhausen 46 135 38 695 37 480 Unstrut-Hainich
Saalfeld 31 048 29 511 28 148 Saalfeld-Rudolstadt
Ilmenau 19 634 27 176 26 713 Ilm
Arnstadt 27 368 27 220 25 828 Ilm
Rudolstadt 30 087 27 528 25 584 Saalfeld-Rudolstadt
Apolda 29 754 25 899 24 684 Weimar
Greiz 39 424 26 177 24 007 Greiz
Sonneberg 29 811 24 837 23 928 Sonneberg
Sondershausen 22 195 23 088 21 718 Kyffhäuser
Meiningen 24 876 22 240 21 642 Schmalkalden-Meiningen
Sömmerda 15 959 21 977 20 885 Sömmerda

L'estat federat de Turingia es troba en mig del territori alemà, i posseïx com a veïns els estats federats d'Hesse (270 km), Baviera (381 km), Sajonia (265 km), Sajonia-Anhalt (296 km) i Baja Sajonia (112 km). L'Estat lliure de Turingia pertany, junt en Sajonia-Anhalt i Sajonia, a la denominada zona central d'Alemània (Mitteldeutschland). Per la seua gran cantitat de zones boscoses se sol denominar també al territori de Turingia com el «Cor vert d'Alemània» (Grüne Herz Deutschlands).

El sur de l'estat federat es troba dominat pel bosc de Turingia (Thüringer Wald), que s'estén des d'Eisenach fins a Sonneberg. Al nort es troba el Thüringer Becken. Els rius més importants de Turingia són el Saale, l'Ilm, el Werra, l'Unstrut, aixina com el Weißi Elster. El mont més alt dins de l'estat és el Großer Beerberg, en una altura de 982,9 m.

Economia

[editar | editar còdic]
Archiu:NordheimFachwerk-2005-07-24.jpg
Casa típica en Nordheim (Turingia).
Archiu:Veste heldburg.jpg
Paisage de Veste Heldburg en el sur de Turingia.

Turingia, de la mateixa manera que la major part de l'ex RDA, ha vixcut una dispar evolució econòmica i la situació ha millorat globalment. No obstant, Érfurt ostenta un dels nivells de riquea més baixos del país a pesar de les constants subvencions del Governe federal i de l'Unió Europea (UE).[1]

Empreses[2]
Empresa Sector Treballadors Ciutat
Opel Indústria d'automoció 1750 Eisenach
Bosch Accessoris d'automòvil 1650 Eisenach
Carl Zeiss Òptica 1600 Jena
Jenoptik Òptica 1400 Jena
Kali Werra Mineria 1100 Unterbreizbach i Merkers
GPP Mija Imprenta 1100 Pößneck
WAGO Kontakttechnik Indústria d'electrodomèstics 1100 Sondershausen
CSG Computer Service Servicis d'Hardware 1000 Érfurt
Archiu:Rostbrater. caps block 17
Asador de salchichas Thüringer Rostbratwurst en ple treball.

Religió

[editar | editar còdic]

Iglésia evangèlica en Alemània: 25,1 %,[3] Iglésia catòlica: 7,8 %.[4]

Especialitats culinàries

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Gastronomia de Turingia.

La gastronomia de Turingia és coneguda per algunes de les seues especialitats més populars, com les Thüringer Klößi, o l'habitual Thüringer Rostbratwurst (en la zona oriental de Turingia conegudes també com Roster) i el Thüringer Rostbrätel. Atres especialitats regionals són el Mutzbraten i el Schmandkuchen.

Monuments i llocs d'interés

[editar | editar còdic]

Un dels centres turístics més importants d'este estat federat és la ciutat de Weimar, considerada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, aixina com Eisenach (Wartburg) i atres ciutats en les que existixen numerosos castells i palaus.

Persones notables

[editar | editar còdic]
Artícul principal → .


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «L'Est d'Alemània seguix devorant millons». Deutsche Welle 28.09.2005. Consultat el 14 de novembre de 2007.
  2. «Firmendatenbank» (en alemà). Base de Senyes d'empreses de l'estat de Turingia. Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 14 de novembre de 2007.
  3. EKD http://www.ekd.de/download/kirchenmitglieder_2007.pdf
  4. Iglésia Catòlica: [enllaç trencat]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]