Mineria
La mineria és una activitat econòmica del sector primari quan nos referim a l'extracció de minerals, i del sector energètic si fem referència a l'extracció de combustibles fòssils. Consistix en l'explotació o extracció dels minerals. Depenent del tipo de mineral a extraure l'activitat es dividix en mineria metalúrgica (coure, or, argent, alumini, plom, ferro, mercuri, etc.), que són amprats com a matèries primeres bàsiques; la mineria no metalúrgica o també denominada de pedrera i construcció (argila, cuarzo, safir, esmeralda, granit, marbre, mica, etc.) obté materials de construcció i matèria primera per a joyeria i ornamentació, entre atres usos. Un atre tipo de mineria és l'extracció dels minerals energètics o combustibles, amprats principalment per a generar energia, com per eixemple el petròleu, gas natural i carbó o hulla.
La mineria és una de les activitats més antigues de la humanitat, i des de la prehistòria l'home ha usat diversos minerals per a la fabricació de ferramentes i armes. És una important indústria, que ha desenrollat una série de tècniques, estudis i anàlisis físic-químics per a millorar l'exploració i explotació dels jaciments. Per la seua banda, les companyies o empreses mineres són les encarregades de portar-la a terme com a indústria, la competitivitat de la qual depén de la producció de mineral extret i de la calitat i cantitat del mateix. Per a entendre-la millor, l'activitat es dividix en gran, mijana i menuda mineria. No obstant, en alguns països existix una quarta categoria, l'artesanal.
Certes organisacions, com el Banc Mundial, consideren a la mineria com un dels indicadors bàsics de les possibilitats de desenroll econòmic d'una localitat, regió o país. En 2021, s'estimava que la mineria creava $1.8 billons de dólars en activitat econòmica (açò és, $1,800 millardos de dólars).[1] A nivell energètic la mineria supon entre el 8 i el 10% del consum d'energia primària en el món, en la seua majoria d'orige fòssil.[2] La majoria de governs del món supervisen o controlen molt de prop l'indústria minera. Moltes lleis busquen el conte del mig ambient i la seguritat dels miners. En alguns països els governs restringixen la mineria o la prohibixen.[3]
Història
[editar | editar còdic]Mineria prehistòrica
[editar | editar còdic]
Des dels inicis de la civilisació les persones han usat pedras, ceràmicas i més vesprada metalés preses de la superfície terrestre per a la fabricació de ferramentas i armas. Un clar eixemple d'això és el sílex d'alta calitat trobat en el nort de França, Hongria i en el sur d'Anglaterra, que va ser manipulat per a crear les ferramentes de sílex.[4][5] Les primeres mines de dit mineral s'han trobat en zones rodejades de creta, sent la més famosa la de Grime's Greus en Anglaterra, que data des del Neolític. Una atra de les roques explotades per aquell temps va ser el esquisto vert, extreta principalment en el Districte dels Lagos en el Noroest d'Anglaterra.
La mina més antiga de la que es té constància arqueològica és la Cova del León en Swazilàndia que, d'acort a les datacions pel método del carbono 14, té una edat de 43 000 anys.[5] En este lloc, els hòmens del Paleolític excavaven en busca d'hematita en el que provablement produïen pigments de color ocre. D'acort a la Comissió Nacional de Confiança de Swazilàndia més de 1200 tonellades de hematita, rica en especularita, varen ser extretes de la Cova del León durant l'era prehistòrica.[6]
Antic Egipte
[editar | editar còdic]La mineria en el Antic Egipte es va iniciar durant les primeres dinasties, en a on els seus habitants extreen malaquita en Maadi, que era amprada per a ornamentacions i ceràmiques.[7] Més vesprada, entre els anys 2613 i 2494 abans de Crist, i en els grans proyectes de construcció, es varen vore obligats a recórrer terrenys estrangers com Uadi Maghara, en la finalitat d'assegurar minerals i atres recursos que no existien en Egipte.[8] Dins d'estes expedicions, varen trobar pedreres de turquesa i coure en Uadi Hammamat, Tura, Asuán i atres llocs nubios, com també en la Península del Sinaí i en Timna.[8]
Per la seua banda i d'acort a l'historiador grec Diodoro Sículo, Nubia posseïa les mines d'or més grans i extenses de la zona. Ell va mencionar que s'ampraven fixació de fòc anomenades fire-setting en l'objectiu de trencar la roca i aixina lliberar el or, que després era mòlt per a crear una espècie de pols, ya que era més pràctic fondre-ho i aixina donar-li forma.
La mineria en l'Antiga Grècia i Roma
[editar | editar còdic]
En l'arribada de les civilisacions grega i romana, l'indústria minera en Europa va tindre un important auge. Durant la antiga Grècia, una gran varietat de minerals i pedres precioses varen ser extretes per a la construcció de palaus, temples i escultures. Les mines d'argent ubicades en Lavrio varen ajudar en gran mida a l'auge econòmic d'Atenes, a on s'estima que varen treballar prop de 20 000 esclaus. Ademés, la necessitat de conseguir minerals, ya siga per a assunts bèlics o tecnològics, va permetre que els grecs explotaren jaciments d'or i argent al nort de Tracia i coure, or i ferro en Chipre, per eixemple.[9] Un atre poble grec, els parianos, varen complir una important llabor en l'extracció del marbre blanc quan varen descobrir rics jaciments en l'illa de Tasos en el 680 a. C.[10]
Bona part de les tècniques empleades pels grecs varen ser adoptades en la Roma antiga. No obstant, la construcció de numerosos aqüeductes els va permetre que varis minerals anaren explotats a gran escala, ya que el aigua podia ser transportada centenars de quilómetros fins a aplegar a les pròpies pedreres. L'aigua es va usar en diversos propòsits tant per a eliminar sobrecàrregues i residus de roca, cridat mineria hidràulica, com per al procés de conminución i el transport de maquinària simple.
Els romans varen amprar la mineria hidràulica per a la prospecció de vetas, en una tècnica obsoleta cridada hushing. Esta consistia en reunir l'aigua provinent dels aqüeductes en grans embassaments i tancs que, al moment d'obrir les seues portes, l'enorme cabal es duya totes les capes de terra, deixant al descobert la roca mare i en això la possible veta d'algun mineral. Despuix, la roca era calfada en fire-setting para després ser gelada en chorrada d'aigua, el choc tèrmic de la qual la terminava de badar. Es coneix que este método va ser amprat pels romans en les mines de cassiterita en Cornualles i en els depòsits de plom en els Peninos, abdós ubicats en Gran Bretanya. També varen ser usats en Espanya a mitan del 25 despuix de Crist, per a explotar grans jaciments d'or aluvial situats principalment en Les Mèdula, a on sèt llarcs aqüeductes varen ser construïts per a aprofitar els rius locals. Molts dels métodos miners dels antics romans es conserven actualment en el Museu Britànic i en el Museu Nacional de Gales.
Europa medieval
[editar | editar còdic]
La mineria en la Edat Mija es va enfocar principalment en l'extracció de coure, ferro i uns atres metals preciosos, els que inicialment s'extreen a través de mines a cel obert —pero de poca profunditat— i que s'ampraven per a falcar monedes. Al voltant de el XIV la demanda per armas, armaduras, estrebes i ferraduras va aumentar en gran medida l'extracció de ferro. Per eixemple, els cavallers medievals carregaven fins a 45 kg de ferro sense contar les espases, llances o atres armes.[11] Esta dependència de ferro en fins militars va contribuir a aumentar la seua producció i a crear nous processos d'extracció. No obstant, dita dependència de metals preciosos va provocar que en 1456 ocorreguera la crisis de l'argent, degut a que les mines a cel obert havien alcançat el seu llímit de profunditat i no podien ser drenadas en la tecnologia disponible.[12]
En la mitat de el XVI, la necessitat d'explotar els depòsits minerals es va estendre des d'Europa Central fins a Anglaterra. En l'Europa continental, tots els depòsits miners pertanyien a la Corona i eixe dret es va mantindre durant centenars d'anys en fermea; pero en Anglaterra solament les mines d'or i argent eren de propietat de la Corona, per una decisió judicial en 1568 i després per una llei en 1688. Per lo tant, cada anglés els terrenys del qual posseïen reserves d'algun atre mineral o de carbó, tenia un fort incentiu per a extraure o arrendar dits depòsits i cobrar regalías als treballadors de l'eventual mina. A mitan de el XVII, el capital alemà, anglés i neerlandés varen unir forces per a finançar l'extracció i refinación d'alguns minerals. Esta unió va permetre que centenars de tècnics alemans i uns atres tants treballadors calificats crearen en 1642 una colónia de prop de 4000 estrangers entorn a les mines de coure en Keswick.[13]
L'energia del aigua i la pólvora va ser àmpliament usada durant l'Europa Medieval. Per un costat, els molins d'aigua varen ser amprats per a triturar i elevar el mineral dels piques, i per a ventilar les galeries a través d'enormes manches. Mentres que la pólvora s'utilisava per a la voladura de roques i terra, en l'idea d'afluixar i revelar les vetes d'un mineral. Este procés era molt més efectiu i ràpit que el fire-setting, permetent l'extracció d'atres minerals.[14] Com a senya, la pólvora es va usar per primera volta en la mineria en Selmecbánya en el Regne d'Hongria, en 1627.[15]
L'adopció d'innovacions agrícoles, com el llaurat de ferro, i el creixent us de metals com a material de construcció, varen ser una força impulsora per al creiximent de la mineria del ferro per aquells anys. Ademés les noves invencions com el arrastra, dispositiu que era impulsat per animals i que utilisava els mateixos principis de la trilla, va permetre polvorisar en major facilitat el mineral recent extret.[16]
Gran part dels coneiximents que es tenen hui de la mineria medieval prové de llibres, com el De la Pirotechnia de Vannoccio Biringuccio (1540) i potser el més important De re metallica de Georgius Agricola (1556), que detallen els diferents métodos extractivos realisats en les mines d'Alemània i Sajonia. Un dels principals problemes que varen tindre que afrontar els miners medievals, i sobre el qual Agricola dona prou detalls, va ser l'eliminació de l'aigua dels piques. Com els miners cavaven cada volta més profunt en la finalitat de trobar noves vetes, les inundacions per l'aigua subterrànea eren cada volta majors. És per això per lo que l'invenció de bombes mecàniques o conduïdes per animals va fer que l'indústria minera es fera més eficient i pròspera.
Civilisació filipina clàssica
[editar | editar còdic]La mineria en les Filipines va començar al voltant del 1000 abans de Crist, els primers miners del qual explotaven mines d'or, argent, coure i ferro. La fabricació de joyes, lingots d'or, calombigas, pendents i atres artefactes casers com les dagas, plats, ornaments i chapados de dents fetes en or, varen ser transmesos des de l'antiguetat i adoptats per les següents generacions.[17] En l'obra Tantric elements in pre-hispanic Philippines gold art (Elements tántricos en l'art en or de la Filipines prehispánica) de Laszlo Legeza, es menciona que algunes peces de joyeria d'or de l'antic regne de Butuan (sigles VIII a XV) varen aplegar fins a Egipte, a on varen ser confoses per coleccionistes europeus posteriors en la joyeria local.[17][18][19] Ademés i segons l'explorador italià Antonio Pigafetta, les persones de Mindoro posseïen una gran habilitat en la mescla d'or en atres metals, que li donaven una apariència perfecta i natural, i que inclús podria enganyar al millor dels plateros. Per últim, els natius filipins eren coneguts pels seus cinturons, collars, braçalets i anells fets en pedres precioses com cornalina, àgata i perlas.[17]
La mineria en Amèrica
[editar | editar còdic]
En el continent americà també s'han trobat mines de coure, l'explotació del qual es va iniciar fa centenars d'anys. Algunes d'elles s'han descobert en el Llac Superior en Amèrica del Nort, a on el desmonte que prové des de temps colonials, encara es conserva.[20] No obstant i en els posteriors estudis, es va confirmar que els amerindios ho extreen des de fa més de 5000 anys en la que creaven ferramentes, puntes de flecha i atres artefactes que d'acort als científics va establir una gran ret comercial entre els pobles.[21] Quan els primers colon varen aplegar a Amèrica varen descobrir vàries mines explotades d'obsidiana, sílex i atres minerals, que els va anar impossible transportar-los a Europa per la complexitat dels terrenys. Ademés, a mida que alvançaven cap al centre de lo que hui és Canadà, els colon francesos varen trobar jaciments de cuarzo en la regió de Saskatchewan.[21]
La mineria colonial es va caracterisar per les grans explotacions d'or i argent, principalment extretes d'América Central i d'Amèrica del Sur, que varen ser transportades cap a Espanya en galeones.[22] Per un atre costat i d'acort a varis científics, la turquesa va ser un atre dels minerals cotisats pels amerindios, l'explotació dels quals va començar al voltant del 700 despuix de Crist en el Districte Miner de Cerrillos en Nou Mèxic, a on es va estimar que més de 15 000 tonellades de roca varen ser remogudes des del Mont Chalchihuitl solament en ferramentes de pedra, abans del 1700.[23]
Des de el XIX la mineria en els Estats Units va començar a ser més freqüent, a tal punt que en 1872 es va aprovar la Llei General de Mineria, l'objectiu de la qual era regularisar i fomentar les explotacions mineres.[24] Les expedicions per a trobar eventuals jaciments explotables, es va convertir en un factor important en l'expansió colonial de l'oest de dit país, que en l'ajuda posterior del ferrocarril, varen originar varis centres miners que en els anys es varen convertir en ciutats.[25]
Periodo modern
[editar | editar còdic]
En l'arribada de el XX la mineria va tindre un gran auge en varis països del món com per eixemple en els Estats Units, a on es va impulsar l'extracció de coure, plom, carbó i ferro, ademés de l'or i l'argent que va començar en el sigle anterior. Esta política va comportar que estats com Montana, Utah, Arizona i Alaska es convertiren en principals proveïdors de coure en el món. Per la seua banda, l'indústria minera en Canadà va créixer molt més llentament, per les llimitacions en el transport, el capital i la competència directa en el seu país veí. Aixina i tot la seua política interna va permetre que Ontario fora el principal productor de níquel, coure i or a principis de sigle.[26]
A mitan de el XIX Austràlia va experimentar una de les més importants febra de l'or, que durant la década de 1850 la va posicionar com el principal productor de dit mineral, cobrint el 40% del mercat mundial. L'establiment de la mina Mount Morgan —que va ser explotada casi cent anys—, els depòsits de Broken Hill —un dels majors depòsits de plom i zinc— i les mines de ferro en Iron Knob, varen aumentar enormement el capital del país. Aixina i tot i durant la primera mitat de el XX, l'indústria australiana va sofrir una gran disminució productiva, pero que va ser reactivada a mitan de la década de 1960. Actualment, el país oceànic encara es posiciona com un dels principals productors de minerals.[27]
Des de mediats del sigle passat les corporacions multinacionals, i en alguns casos les empreses estatals, han creat una indústria minera globalizado en una gran participació d'atres països com Perú, Brasil, Chile i Suràfrica, entre uns atres. Aixina mateix, varis governs han generat una série de polítiques per al conte del mig ambient i la regularisació de la sobrexplotación. Ademés, països com els Estats Units i China han invertit més capital per a l'exploració i explotació de minerals que continguen terres rares, per a cobrir la demanda de les noves tecnologies.
El desenroll de la mina i el cicle de vida
[editar | editar còdic]
La mineria actual es compon de vàries etapes, des del descobriment del jaciment, passant per l'explotació, fins a finalment el tancament i post tancament de la mina. La primera fase és el descobriment del jaciment, que es realisa per mig de la prospecció i la exploració, l'objectiu de la qual és conéixer i definir l'extensió, ubicació i el valor del mineral. Fet això i per mig de càlculs estadístics i matemàtics, s'estima el tamany i el grau del depòsit que s'utilisa per a crear l'estudi de pre-factibilidad, que determina de manera teòrica l'economia del depòsit, l'inversió inicial i els possibles riscs claus. El següent pas és l'estudi de factibilidad, que evalua la viabilitat econòmica, els riscs tècnics i financers i la solidea del proyecte.
Abdós estudis entreguen a l'empresa minera la major informació possible sobre el jaciment, en els quals prenen la decisió d'invertir o abandonar el proyecte. Si el depòsit de mineral és viable econòmicament, la companyia minera comença a planificar la forma com es va a extraure, la metalúrgia, la cantitat de mineral que es va a recuperar, els possibles compradors i la classe de concentrat que es va a obtindre. Ademés, es preocupa de l'ingenieria, els costs de la conminución i de l'infraestructura, els requisits llegals i migambientals que exigixen els instituts miners de cada país, pero sobretot com obtindre el capital necessari per a fer funcionar l'extracció de la mina.
Per a accedir a la mina del depòsit és necessari extraure el material que no posseïx un interés econòmic, denominat també com ganga. En la gran majoria dels casos la cantitat de ganga és el doble del mineral que s'extrau durant tota la vida de la mina, per això l'empresa deu considerar el seu removiment i colocació de dit residu. L'establiment dels cridats tranques de relaves, deuen contar en un estudi detallat de la geografia del lloc, per a evitar possibles riscs migambientals que puga afectar a la fauna, flora i comunitats adjacents a la mina. Una volta que es definix la construcció de la planta i el tranque de relaves, comença l'extracció i comercialisació del mineral. La funcionalitat i duració de la mina depén de la cantitat de mineral que posseïx el jaciment, i si en el passar dels anys, seguix sent rendable econòmicament la seua extracció.
Despuix de varis anys de funcionament l'empresa minera deu iniciar el tancament i post tancament de la mina, el procés de la qual és paulatí, per això pot demorar prou temps. D'acort a les lleis i còdics miners de cada país, el tancament de les llabors pot ser definitiu o en menor mida, parcial. La gran majoria de les nacions en indústries mineres de gran tonellage, exigixen el tancament total de la mina, lo que implica desmontar les instalacions de la planta i tancar les entrades de les mines que varen ser explotades de manera subterrànea. Este procés pot anar acompanyat per la reforestació del lloc, en la finalitat de restablir les característiques geogràfiques i migambientals que existien prèviament a l'iniciació de les operacions.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]», Research and Markets. Consultat el 18 d'octubre de 2022 (en en). «The global mining market is expected to grow from $1641.67 billion in 2020 to $1845.55 billion in 2021»
- ↑ Almazán, Adrián. Thanatia. Els llímits minerals del planeta, Icària Editorial, p. 11. ISBN 9788498889970.
- ↑ «[2]», The Objective. Consultat el 18 d'octubre de 2022.
- ↑ (1992).Society of Mining, Metallurgy and Exploration Inc..
- 3.Consultat el 1 de març de 2016.
- ↑ 5,0 5,1 «Mining and Religion in Ancient Man» (en anglés). Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2018. Consultat el 1 de març de 2016.
- ↑ «Malolotja .i.Archaeology, Lion Cavern» (en anglés). Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 1 de març de 2016.
- ↑ Shaw, I. (2000). The Oxford History of Ancient Egypt, Oxford University Press, pp. 57-59.
- ↑ 8,0 8,1 Shaw, I. (2000). The Oxford History of Ancient Egypt, Oxford University Press, pp. 108.
- ↑ «Mining Greece: Ancient Mines» (en anglés). Consultat el 25 d'abril de 2016.
- ↑ «Mining Greece: Ancient quarries in Thassos» (en anglés). Consultat el 25 d'abril de 2016.
- ↑ Friedel, Robert, artícul A culture of Improvement. MIT Press (2007), pàgina 87
- ↑ «Chapter 7: Medieval silver and gold» (en anglés). Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2013. Consultat el 25 d'abril de 2016.
- ↑ Heaton, Herbert (1948). Economic History of Europe, A Harper International Edition, p. 316.
- ↑ T. Craddock, Paul. Artícul «The use of Fire-setting in the Granite quarries of South Índia», The Bulletin of the Peak District Mines Historical Society, volum 13 (1996)
- ↑ Heiss A.G. i Oeggl K. Artícul «Analysis of the fuel wood used in Clapix Bronze Age and Early Iron Age copper mining sites of the Schwaz and Brixlegg area (Tyrol, Àustria)», Vegetation History and Archeobotany, pàgines 211-221, Springer Berlin (2008)
- ↑ E. Young, Otis (1965). The Spanish Tradition in Gold and Silver Mining, Journal of the Southwest.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 «Jewelry, Metal Work and Mining» (en anglés). Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2007. Consultat el 17 de maig de 2016.
- ↑ Legeza, Laszlo (1988) «Tantric elements in pre-hispanic Philippines gold art». Arts of Àsia [3] archivat en Wayback Machine., 18 (4): 129-137 (p. 131)
- ↑ Apostol, Virgil Mayor (2010) Way of the ancient healer. Sacred teachings from the Philipine ancestral traditions. North Atlantic Books, Berkeley. ISBN 978-1-55643-941-4 Pág. 201
- ↑ Lankton, L. (1991). Cradle to Greu: Life, Work and Death at the Lake Superior Copper Mines, Oxford University Press, p. 5-6.
- ↑ 21,0 21,1 West (1970). Cooper: It's mining and use by the aborigines of the Lake Superior Region, Greenwood Press.
- ↑ Vaden; Prevost, G. (2002). Politics of Latin America: The Power Game, Oxford University Press, p. 34.
- ↑ Maynard S.R., Lisenbee AL., Rogers J. Artícul «Preliminary Geologic Map of the Picture Roc», New Mexico Bureau of Geology and Mineral Resources. (2002)
- ↑ «The General Mining Act of 1872 has left of riches and ruin» (en anglés). Consultat el 24 de maig de 2016.
- ↑ Boorstin (1965). The Americans: The National Experience, Vintage Books, p. 78-81.
- ↑ Miller (2013). Atles of Us and Canadian Environmental History, Taylor & Francis, p. 64.
- ↑ «History of the Minerals Industry - Australian Mines Atles» (en anglés). Consultat el 24 de maig de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Minería» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.