Roca mare
Roca mare, base rocosa, substrat rocós o horisó R, es denomina en geologia a la roca consolidada baix les zones recobertes per materials alterats o disgregados, sols o regolitos, de la superfície d'un planeta terrestre, per lo general de la Terra. És l'horisó basal de la estructura d'un sol. Quan la roca mare experimenta la meteorización del subsol es forma un saprolito en el seu llímit superior: una zona entre la roca inalterada i el sol de roques fragmentades i meteorisades no consolidades.
La base rocosa d'un sol es coneix també com a roca matriu i l'identificació d'esta, a través d'excavacions, perforació o per métodos geofísicos, és una tasca important en la majoria dels proyectes d'ingenieria civil.
Els depòsits superficials poden ser extremadament grossos, de tal manera que la roca mare es troba a centenars de metros baix la superfície.[1]
Els mapes geològics, per lo general, presenten la distribució dels diferents tipos de roca d'un àrea sense els recobriment superficials de poca gruixa, és dir, les roques que es vorien expostes si els sols i atres depòsits d'escassa entitat anaren eliminats.[2] Per a cartografiar els sols es realisen mapes específics, els mapes edafológicos o de sols.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Roca madre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.