Prospecció
La prospecció és la primera etapa de l'anàlisis geològic (segona exploració) d'un territori. És la busca de minerals, fòssils, metals preciosos o espècimen minerals, i també se li coneix com fossicking.
Tradicionalment, la prospecció es basava en l'observació directa de la mineralisació en afloraments rocosos o en sediment. La prospecció moderna també inclou l'us de ferramentes geològiques, geofísicas i geoquímicas per a buscar anomalies que puguen reduir l'àrea de busca. Una volta que una anomalia ha segut identificada i interpretada com un possible prospecte, l'observació directa pot enfocar-se en esta àrea.[1]
En algunes àrees, un prospector també deu fer reclams, lo que significa que deu erigir postes en els cartells apropiats en els quatre cantons d'una terra desijada que desigen prospectar i registrar este reclam ans que puguen prendre mostres. En atres àrees, les terres de propietat pública estan obertes a la prospecció sense ser necessari un reclam miner.
Métodos històrics
[editar | editar còdic]Els métodos tradicionals de prospecció implicaven pentinar el camp, a sovint a través de llits de rieres i a lo llarc de crestes i tossals, a sovint de genolls en busca de signes de mineralisació en l'aflorament. En el cas de l'or, totes les rieres en un àrea es filtrarien en els llocs de trampa apropiats en busca d'una mostra de 'color' o or en la sendera del riu.
Una volta que es va trobar una menuda ocurrència o espectàcul, va ser necessari treballar intensament l'àrea en pico i pala, i a sovint per mig de l'adició d'alguna maquinària simple, com una caixa d'esclusa, carreres i aventadoras, per a treballar la terra solta i la roca buscant per als materials apropiats (en este cas, or). Per a la majoria de les exposicions de metals bàsics, la roca s'hauria extret a mà i s'hi hauria triturado en el lloc, i el mineral s'hauria separat de la ganga a mà.
A sovint, estos programes varen durar poc, es varen agotar i es varen abandonar molt pronte, lo que va requerir que el prospector passara al següent i, en sòrt, més gran i millor espectàcul. De tant en tant, no obstant, el prospector es feya ric i se li unien atres buscadors i es realisava una mineria a major escala. Encara que li'ls considera métodos de prospecció "antics", estes tècniques encara s'utilisen hui en dia, pero generalment es combinen en tècniques més alvançades, com estudis geofísicos magnètics o de gravetat.
En la majoria dels països de el XIX i principis de el XX, era molt poc provable que un prospector es jubilara ric, inclús si era ell qui trobava la major de les vetes. Per eixemple, Patrick (Paddy) Hannan, qui va descobrir la Milla d'Or, Kalgoorlie, va morir sense rebre ni una fracció del valor de l'or contingut en les vetes. La mateixa història es va repetir en Beneïxc, Ballarat, Klondike i Califòrnia.
La febra de l'or
[editar | editar còdic]AP En els Estats Units i Canadà, els buscadors d'or es varen sentir atrets per la promesa d'or, argent i atres metals preciosos. Varen viajar per les montanyes del oest americà, carregant picos, pala i cacerola d'or. La majoria dels primers buscadors no tenien formació i depenien principalment de la sòrt per a descobrir depòsits.
Atres febres de l'or es varen produir en Papua Nova Guinea, Austràlia a lo manco quatre voltes, i en Suràfrica i Amèrica del Sur. En tots els casos, la febra de l'or va ser provocada per la prospecció ociosa d'or i minerals que, quan el buscador va tindre èxit, va generar la 'febra de l'or' i va vore una ona de buscadors pentinar el camp.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Mining - Prospecting and exploration» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 29 de febrer de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prospección» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.