Conminución
La conminución és la reducció de materials sòlits d'un tamany de partícula promig a un menor, per mig de trituración, molienda, talle, vibració o atres processos.[1] La conminución està relacionada en la pulverización i la molienda. Tots estos processos ampren dispositius mecànics, per als quals s'han inventat molts tipos de molins. Ademés de reduir el tamany del material, la conminución aumenta la superfície del sòlit.
La conminución és una part important del processament de minerals, ya que permet trencar les roques en chicotetes partícules que ajuden a lliberar el mineral de la ganga. [2]La conminución o molienda també és important en ceràmica, electrònica i investigació de bateries.[3]Encara que la conminución s'aplica en atres processos (com la trituración de la fusta per a extraure la polpa necessària per a la fabricació del paper), este artícul es referix fonamentalment al procés aplicat als minerals.
El procés de conminución és estudiat i investigat com a part de l'ingenieria química. Des d'esta perspectiva, la conminución és una operació unitària.
En el camp dels minerals, s'utilisa la conminución per a polvorisar carbó en molins pulverizadores para la combustió en els forns generadors de vapor de les centrals elèctriques de carbó. Un molí de ciment produïx ingredients finamente mòlts per al ciment Portland.[4] Un pulverizador de derrocament és un accessori per a una excavadora per a trencar grans peces de formigó.
En geologia, la conminución es referix a un procés natural que ocorre durant la formació de falles en la part superior de la corfa terrestre.[5]
Lleis energètiques
[editar | editar còdic]El procés de triturar materials sòlits consumix energia.[6] Al voltant del 65% de l'energia per a la producció de ciment es consumix en la trituración. [7]
L'energia de trituración es pot estimar per mig de diferents lleis de molienda:
- La llei de Rittinger, que supon que l'energia consumida és proporcional a l'àrea superficial recent generada; [8]
- La llei de Bond, que supon que el treball total útil en el trencament és inversamente proporcional a la raïl quadrada del diàmetro de les partícules del producte. Açò implica teòricament que el treball d'entrada varia segons la llongitut dels nous clavills que es produïxen en el trencament.
- La llei d'Holmes, que modifica la llei de Bond substituint la raïl quadrada per un exponent que depén del material.[6]
Per a la trituración de partícules se solen amprar tres forces: impacte, cisallament i compressió.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernotat, Siegfried; Schönert, {{{nom2}}} (2000). «Size Reduction», Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry. doi:10.1002/14356007.b02_05. ISBN 978-3-527-30385-4.
- ↑ Journal of Rare Earths.35(8)
- 739–752.doi:10.1016/s1002-0721(17)60971-2.
- ↑ Chemical Society Reviews.42(7)
- 3018–3032.doi:10.1039/c2cs35256g.
- ↑ Sprung, Siegbert (2008). «Cement», Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry. doi:10.1002/14356007.a05_489.pub2. ISBN 978-3-527-30385-4.
- ↑ (1986).Annual Review of Earth and Planetary Sciences.14doi:10.1146/annurev.ea.14.050186.001053.Consultat el 2011-07-02.
- ↑ 6,0 6,1 Kanda, Yoshiteru; Kotake, {{{nom2}}} (2007). «Chapter 12: Comminution Energy and Evaluation in Fine Grinding», Salman (ed.). Handbook of Powder Technology, Volume 12: Particle breakage, Elsevier, pp. 529–551. ISBN 9780080553467.
- ↑ Powder Technology.67(3)
- 277–286.doi:10.1016/0032-5910(91)80109-V.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Conminución» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.