Cornalina
.jpg){kind=link}
La cornalina, també coneguda com alaqueca,[1] alaqueques o alaqueque[2] i cita requerida, és un mineral, varietat de la calcedonia,[3] de color roig amarronado, usat comunament com gema.
També li la coneix com a Pedra de Sadoine, de la Meca o de Santiago.
Són més apreciades quant més translúcidas i en un color roig-anaranjado, el color marró es deu a la presència d'òxits de ferro, mentres que els tons més clars es poden atribuir al hidròxit de ferro. Si el mineral se somet a un llauger calfament, el seu color es torna més intens.
Similar a la cornalina és el sardo, que generalment és més dur i obscur (tirant al pardo). (La diferència no està rígidamente definida i en alguns casos, els dos noms s'apleguen a utilisar indistintament). Tant la cornalina com el sardo són varietats del òxit de silici microcristalino d'estructura fibrosa (calcedonia), coloreadas per les impurees d'òxit de ferro i pot anar del taronja pàlit a un color intens, casi negre.
Té una durea de 7 en l'escala de Mohs, com tots els cuarzos, per lo que la fa molt adequada per a tallar-se transversalment, aixina com per a la producció de contes de collars.
Història
[editar | editar còdic]
Ya des del V - IV mileni a. C., s'utilisava en Mehrgarh el trepe d'arc per a perforar forats en la cornalina.[4]
Per als antics egipcíacs, la cornalina era el roig símbol de la vida lligada a pràctiques religioses específiques, a on la deesa Isis l'utilisava per a acompanyar al difunt durant el seu viage al més allà. Es pot vore incrustada en la caraça mortuoria d'or del faraó Tutankamón. També es troba tallada en animals sagrats, com el moltó d'Amón i el falcó Horus (símbol del sol). Se solia engastar en turquesa i lapislázulis per a reforçar el seu poder.
Es varen recuperar cornalines de l'Edat del Bronze en jaciments minoicos de Cnossos en Creta en utilisació com a art decoratiu cap a 1800 a. C.[5]
La cornalina es va utilisar àmpliament durant l'época romana per a fabricar gemas gravades per a utilisar-los en anells de sagell per a deixar la chafada d'un sagell de cera sobre la correspondència o atres documents importants. La cera calenta no es pega a la cornalina.[6]
El sardo va ser utilisat pels assiris para sagells cilíndrics, pels antics egipcíacs i fenicios en escarabeos i també ho varen utilisar com gemas els primers grecs i els etruscs.
El hebreu odem (traduït sardius, sardo), la primera pedra en el pectoral del Sum Sacerdot (Hoshen), era una pedra roja, provablement el sardo, encara que també poguera ser un jaspi roig.
Per les seues qualitats espirituals és el símbol del Apòstol Felipe i gravada i engastada en un anell d'argent, forma el sagell de Mahoma.
En els primitius cristians, per por a les persecucions i per a identificar-se entre ells, utilisaven cornalines gravades en els símbols de la seua fe, com peixos, barcas, creus o palmes.
En el Lapidario d'Alfonso X el Sabio, s'afirma que la cornalina té «tres virtuts grans i bones» i que el seu color és expressió de les forces misterioses de l'ànima.[7]
Hildegarda de Bingen la mencionava per les seues propietats curativas.
Per al budisme és un dels sèt tesors, simbolisant el saber.
Els depòsits antics més famosos, explotats pels romans, varen anar els situats en la península aràbiga, l'Índia i Pèrsia. En l'actualitat, la cornalina s'extrau, entre uns atres, en l'estat brasiler de Riu Gran del Sur i Uruguay.
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula cornalina es deriva del llatí car, carnis que significa carn, en referència en la certa semblança al color de la carn. Segons Plinio el Vell, el nom de sardo prové de la ciutat de Sardes en Brega, encara que també és provable que venja de la paraula persa سرد sered, que significa roig-groguenc.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «DRAE: ≪alaqueca≫». Consultat el 16 de giner de 2021.
- ↑ «DRAE: ≪alaqueque≫». Consultat el 16 de giner de 2021.
- ↑ Silva, Magne Franco dona; Sousa, {{{nom2}}}; Gentil, {{{nom3}}}; Pontes, Naedja Vasconcelos (2022). ANÁLISE COMPARATIVA ENTRE OS MINERAIS-GEMAS OPALA DE FOGO I ÁGATA CORNALINA, Editora Científica Digital, pp. 1784–1792. ISBN 978-65-5360-212-0.
- ↑ Kulke, Hermann & Rothermund, Dietmar (2004). A History of Índia. Routledge. 22. ISBN 0-415-32920-5.
- ↑ C. Michael Hogan, Knossos fieldnotes, Modern Antiquarian (2007)
- ↑ Secció 12 de la traducció de Weilue per John Hill, text chinenc del sigle III, Es troba baix "carnelian" i nota 12.12 (17) (en anglés)
- ↑ Ana María Vázquez, Amulets.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cornalina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.