Anar al contingut

Tutankamón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Tutanchamun Maske.jpg
Tutankamón


Tutankamón (o Nebjeperu Ra Tutankhamún, Plantilla:Circa Amarna -Plantilla:Circa Tebas)[1][2][lower-alpha 1] va ser un faraó del Antic Egipte, últim monarca del seu família real en el final de la dinastia XVIII que va governar entre 1333 i 1324 a. C. —segons la cronologia convencional del Imperi Nou de la Història d'Egipte—. El seu nom de naiximent era Tutankatón en honor a Atón, deidad venerada en el cult monoteiste impost pel seu pare Akenatón, pero va adoptar el nom de Tutankamón en honor a Amón despuix de la mort del seu progenitor i la restauració del politeisme tradicional egipcíac. La seua mare era germana de Akenatón, identificada com a tal per una prova d'ADN realisada a una mòmia desconeguda cridada «la Dama Jove», que va ser trobada en la tomba KV35.[3]

Tutankamón va accedir al tro en huit o nou anys baix la tutela del visir Ai, que finalment seria el seu successor i provablement també era parent. Tutankamón va contraure matrimoni en la seua mija germana Anjesenamón, en qui va concebre dos filles que varen morir, la primera als cinc o sis mesos d'embaràs i la segona, poc despuix de nàixer.[4]

Tutankamón reinstauró la religió politeista de l'Antic Egipte despuix de les reformes monoteistes del seu pare, va enriquir i va ser generós en les órdens de dos importants cults, entre ells el dels sacerdots de Amón, i va començar a restaurar els monuments antics danyats durant l'anterior periodo amarniense. Va traslladar els restants del seu pare al Valle dels Reis i va moure la capital des d'Ajetatón de nou a Tebas. Sofria una discapacitat física per una deformitat en el seu peu esquerre junt en una osteonecrosis que li varen obligar a recolzar-se en bastons, varis dels quals varen ser trobats en la seua tomba junt a bumeranes i arcs, en l'us dels quals devia estar instruït. Estava afligit d'atres problemes de salut com una lleu #escoliosis i havia contret malaria, patologies que varen poder causar el seu prematur decés als 18 o 19 anys i obligar a la inhumación del seu cos en un modest hipogeu destinat a una atra dignitat.


En 1922 Howard Carter va descobrir el seu tomba casi intacta en el transcurs d'unes excavacions sufragades per Lord Carnarvon,[5] una troballa que va captar l'atenció de la prensa de tot lo món. El descobriment d'este hipogeu en més de 5000 artefactes, entre ells la caraça funerària de Tutankamón, exposta en el Museu Egipcíac d'El Caire, va despertar un renovat interés en l'Antic Egipte. Les morts poc temps despuix de varis dels implicats en el descobriment de la seua mòmia s'han atribuït popularment a la maldicció del faraó. Des del descobriment del seu enterrament en el món anglosaxó li'l coneix també com a «Rei Tut».

Part del seu enorme aixovar funerari ha viajat per tot lo món despertant una expectació sense precedents. El Consell Suprem d'Antiguetats d'Egipte va autorisar eixes exposicions des de 1962, quan es va celebrar la primera en el museu del Louvre de París. Eixes exhibicions varen atraure millons de visitants fins a 1979, encara que despuix no es va celebrar cap més fins que es varen reprendre en el periodo 2005-2011, quan ademés es varen incloure objectes dels predecessors de Tutankamón en la dinastia XVIII, com el seu pare Akenatón o la reina Hatshepsut.

Nom

[editar | editar còdic]

Els noms Tutankatón (escrit en llengua egipcíaca: twt-ꜥnḫ-jtn) i Tutankamón (twt-ꜥnḫ-jmn) es traduïxen en el significat «image vivent d'Atón» i «image vivent d'Amón», respectivament. La tongada de Atón per Amón es va fer despuix de la mort del seu pare, per a congraciarse en el clero de Amon, que controlava la capital de l'Alt Egipte Tebas, actual Luxor.

La pronunciació més comuna del nom d'este faraó, "Tutankamón", és una convencionalidad artificial coneguda com pronunciació egiptològica que no deu ser confosa en com la llengua egipcíaca era pronunciada realment en la seua época. Degut a que l'escritura egipcíaca (com unes atres llengües afroasiáticas) solament escriu les consonante pero no les vocals, els acadèmics moderns varen inventar un sistema per a afegir vocals de forma més o menys arbitrària i poder pronunciar els noms antics. Utilisant el copto i atres indicis, en l'época del faraó (Imperi Nou) el seu nom es pronunciaria aproximadament com *[təˈwaːtəʔ ˈʕaːnəχ ʔaˈmaːnəʔ],[6] transliterado com Plantilla:Transliteration.

Família

[editar | editar còdic]

Tutankamón era fill d'Akenatón —originalment cridat Amenofis IV—,[7] la mòmia de la qual es creu que és la trobada en la tomba KV55.[8] La seua mare era una de les germanes de Akenatón. En nàixer va ser nomenat Tutankatón, un nom que reflectix les creències atonistas del seu pare. El seu ama d'crío va ser una dòna anomenada Maia, coneguda per la seua tomba en Saqqara.[9][10][11] Es va aplegar a sugerir que la mare de Tutankamón era Meketatón, segona filla de Akenatón i Nefertiti, basant-se en un relleu de la Tomba Real en Amarna que mostra a un chiquet en braços d'una passejadora junt a una estància en la que els seus pares i germans ploren a Meketatón, donant aixina a entendre que ha mort en el part.[12] No obstant, el fet de que ella morira quan tenia solament dèu anys ho fa impossible.[13] Sobre la base d'eixe relleu s'havia interpretat també que Nefertiti fora la seua mare.[14]


En 2008 un equip d'investigadors de la Universitat d'El Caire va realisar uns anàlisis genètics sobre els restants momificados de Tutankamón i atres cossos que es creïa o se sabia pertanyien a la realea del Imperi Nou. Els resultats varen indicar que el seu pare era la mòmia de la KV55, identificada com Akenatón, i que la seua mare era La «Dama Jove» de la tomba KV35, que va resultar ser germana del seu espós.[3][15] Això significa que La Dama Jove no pot ser identificada com Nefertiti perque no hi ha constància de que fora germana de Akenatón.[16] Els investigadors varen afirmar que estaven segurs al 99,99 % de que Amenofis III era el pare de l'individu de la KV55, qui a la seua volta era el pare de Tutankamón.[17] No obstant, s'ha qüestionat la validea i confiabilidad dels restants genètics de cossos momificados per la seua possible degradació per la descomposició.[18] Investigadors com Marc Gabolde i Aidan Dodson afirmen que Nefertiti era en realitat la mare de Tutankamón perque interpreten que la rodalia genètica no es deu al emparejamiento entre germans, sino a una conseqüència de tres generacions de matrimonis entre primers germans que farien que Nefertiti fora primera germana de Akenatón.[19][20]

Quan Tutankamón es va convertir en faraó, es va casar en la seua mija germana, Ankesenpaatón, que més vesprada va canviar el seu nom a Anjesenamón.[21] El matrimoni va concebre dos filles, cap de les quals va sobreviure a l'infància.[3] Si ben solament es va obtindre un perfil genètic incomplet dels dos fetos momificados, va ser suficient per a confirmar que Tutankamón era el seu pare.[3] De la mateixa manera, fins ara solament s'han obtingut senyes parcials de les dos mòmies femenines de la tomba KV21. S'ha sugerit que KV21A és la mare dels fetos, pero les senyes no són estadísticament significatius com per a permetre la seua identificació segura com Anjesenamón.[17] Les senyes de tomografía axial computarizada (TAC) publicats en 2011 varen revelar que una filla va nàixer prematurament als 5 o 6 mesos d'embaràs i l'atra poc despuix de nàixer despuix d'una gestació de 9 mesos.[22] La mort de Tutankamón va marcar el final de la seua llínea real en la dinastia XVIII.[23]


L'anàlisis paleogenético de la seua mòmia va tirar que la seua linaje patern (ADN-I) és el caucasoide-europeoide R1b-M343 i la seua linaje matern (ADNmit) el també caucasoide-europeoide K (Clan de Katrina),[24][25][26]

Regnat

[editar | editar còdic]

Tutankamón tenia huit o nou anys quan va ascendir al tro d'Egipte i es va convertir en faraó,[27] prenent el nom Real de Nebkheperure.[28] El seu regnat va durar uns nou anys,[29] durant els quals el càrrec de visir va estar dividit entre el Alt i el Baix Egipte. El visir principal de l'Alt Egipte va ser Usermont; un atre personage cridat Pentu també va ser visir, pero no està clar en quin de les terres. Tampoc se sap en certea si Ai, successor de Tutankamón, va ocupar en realitat este càrrec. Un fragment de làmina d'or de la KV58 sembla indicar-ho, pero no en certea perque es menciona a Ai com a sacerdot de Maat junt en el epítet «visir, hacedor de Maat». Este epítet no concorda en la descripció habitual usada per als visirs, pero podria fer alusió a un títul informal o que Ai amprara eixe títul d'una forma que no té precedents.[30]


Un sacerdot egipcíac cridat Manetón va escriure en el III una història completa d'Egipte en grec —la Aegyptiaka— en la que es referix a un faraó cridat Orus que va regnar durant 36 anys i va tindre una filla de nom Acencheres que també va regnar durant dotze anys i un fill cridat Ratotis que va eixercir com a monarca durant nou.[31][32] Si be la famosa llista Real de Manetón es presenta confusa en este punt, s'accepta de manera prou generalisada que eixos són els governants del periodo de Amarna, entre ells Tutankamón i Akenatón.[33]

Els faraons eren venerats despuix de la seua mort a través de cults funeraris i temples a ells dedicats. Tutankamón va ser un dels pocs faraons adorats d'esta manera en vida.[34] Una estela descoberta en Karnak i dedicada a Amón-Ra i Tutankamón indica que es pot apelar al faraó com deidad per a que perdone i llibere a un súbdit que li demana consol per a un padecimiento causat pel pecat. Varen aplegar a alçar-se temples dedicats al seu cult en llocs tan lluntans com Kawa i Faras en Nubia. El títul de la germana del virrey de Kush (Nubia) incloïa una referència al faraó deificado, indicatiu de l'universalitat del seu cult.[35]


Es varen crear epítets especials per a que quan fora coronat el faraó, que eixercia l'ofici diví, es vinculara en el poble i els deus. La titulatura real en l'Antic Egipte també tenia la finalitat de demostrar les qualitats de cada u i vincular-les en el regne terrestre. Durant sigles els cinc noms dels faraons es colocaven començant en el nom d'Horus.[lower-alpha 2][38][39] El nom de Sa-Ra original de Tutankamón,[lower-alpha 3] de naiximent, era Tutanjatón,[40] que no tenia el nom de Nebty[lower-alpha 4] o un nom del Deu Falcó[lower-alpha 5] associat a este[41] degut a que no s'ha trobat res que continga els seus cinc noms protocolaris.[lower-alpha 6] Des de 1877 es creu que Tutanjatón significa «image viva d'Atón», no obstant, no tots els egiptòlecs estan d'acort en esta interpretació. L'egiptòlec britànic Battiscombe Gunn pensava que eixa antiga interpretació no casava en la teologia de Akenatón perque hauria resultat blasfemo i sostenia que Tut era un verp en lloc d'un sustantiu. El professor Gerhard Fecht també creïa que la paraula Tut era un verp i va senyalar que Akenatón usava tit com la paraula per a «image», no tut. Fecht va traduir el verp tut com «ser perfecte/complet». El bloc d'Hermópolis descobert en l'actual localitat egipcíaca del-Ashmunein té una versió única del nom de Sa-Ra escrit com Tutankhuatón, a on s'usa ankh com a verp i ratifica la vella interpretació del nom d'este faraó

com a «image vivent de Atón».[41]

Final del periodo amarniense

[editar | editar còdic]

Una volta coronat i despuix de «celebrar consell» en el deu Amón, Tutankamón va fer donacions que varen enriquir als sacerdots dels cults de Amón i Ptah. Va encarregar noves estàtues de deidades dels millors metals i pedres, aixina com noves barques sagrades fabricades del millor cedre del Líban i embellides en or i argent. Els sacerdots i tots els cantants, ballarins i assistents varen retornar als seus llocs, i se'ls va otorgar un decret de protecció real per a assegurar la seua estabilitat futura.[42]

En el segon any de Tutankamón com a faraó va començar la tornada a l'antic orde egipcíac. Va posar fi oficial a l'adoració única al deu Atón i va recuperar la supremacia d'Amón alçant la prohibició del seu cult, reinstaurando la forma politeiste de la Religió de l'Antic Egipte i tornant els privilegis tradicionals als seus sacerdots. Tant ell com la seua reina varen eliminar «Atón» dels seus noms, reemplaçant-ho en Amón; aixina mateix la capitalitat va retornar a la ciutat de Tebas, mentres que Ajetatón, fundada pel seu pare, va ser abandonada.[43] El seu primer acte com a faraó va ser traure la mòmia del seu pare de la seua tomba en Ajetatón i enterrar-la en el Valle dels Reis prop de Tebas, un gest que va ajudar a enfortir el seu regnat. També va reconstruir les esteles, santuaris i edificis en Karnak. Va ordenar alçar nous edificis en Luxor i va donar orde per a que restauraren atres temples per tot Egipte que havien segut saquejats per Akenatón.[44]

Campanyes militars, monuments i construccions

[editar | editar còdic]

El regne era econòmicament dèbil i es trobava en crisis despuix de l'rupturista regnat de Akenatón. Les relacions diplomàtiques en atres regnes havien segut descuidades, per #lo que Tutankamón va buscar restaurar-les, en particular en Mitanni. Els regals d'atres regnes trobats en la seua tomba indiquen que va tindre èxit en este encabotament, pero a pesar dels seus esforços diplomàtics, en el seu temple funerari en Tebas també hi ha registre de batalles en nubios i asiàtics. El seu aixovar funerari contenia una armadura, taburetes plegables apropiats per a campanyes militars i arcs, en l'us dels quals estava entrenat.[45] No obstant, donada la seua joventut i discapacitats físiques, que semblaven requerir l'us d'un bastó per a caminar, la majoria dels historiadors creuen que no va participar personalment en cap batalla.[3][46] Degut també a la seua curta edat, el faraó provablement tenia assessors, entre els que presumiblement estava Ai —el successor de Tutankamón— i el general Horemheb, possible gendre d'Ai i el seu successor en el tro. Horemheb va deixar registrat que el faraó ho va nomenar «senyor de la terra» com a príncip hereditari per a mantindre la llei. També va senyalar la seua habilitat per a calmar al jove monarca quan esclatava el seu temperament.[46]


Com a part de la seua restauració de l'orde tradicional egipcíac, el jove faraó va iniciar varis proyectes constructius, en particular en el temple de Karnak en Tebas, a on va ordenar crear l'avinguda (dromos) de esfinges que conduïxen al recint de Mut. Eixes esfinges varen ser en orige esculpidas per a Akenatón i la seua esposa Nefertiti, pero ara els varen afegir uns nous caps de moltó i menudes estàtues del faraó.[47] En el temple de Lúxor va completar la decoració de la columnata d'entrada d'Amenofis III.[48] Ademés, es varen restaurar els monuments desfigurados baix el regnat de Akenatón i es varen crear noves imàgens de cult al deu Amón. Es varen tornar a celebrar els festivals tradicionals, inclosos els relacionats en el bou Apis i la Festa de Opet. La seua estela de restauració erigida front al temple de Karnak diu:

«Els temples dels deus i les deeses... estaven en ruïnes. Les seues capelles estaven desertes i cobertes de vegetació. Els seus santuaris eren casi inexistents i els seus patis s'usaven com a camins... els deus varen donar l'esquena a esta terra... Si algú resara a un deu demanant consell, mai respondria».[49]

Un edifici cridat el Temple de Nebkheperure-Amat-de-Amón-Que-Va posar-A-Tebas-En-Orde es va construir en sellars de pedra (talatat) dels temples de Atón alçats per Akenatón en l'est de Karnak, #lo que indica que el desmantellament d'estos temples ya estava en marcha.[50] Molts dels proyectes arquitectònics de Tutankamón varen quedar inconclusos quan va morir i varen ser completats o usurpats pels seus successors, especialment per Horemheb. L'avinguda de esfinges va ser completada pel seu successor Ai i Horemheb va usurpar el conjunt. L'estela de restauració també va ser usurpada per este últim, mentres que les pedres del Temple de Nebkheperure es varen reciclar en els edificis de Horemheb.[51]

Patologies

[editar | editar còdic]

Tutankamón era un jove de complexió llaugera i la seua estatura era aproximadament 1,67 m.[52][53] Tenia grans dents incisives frontals i una mandíbula superior eixint molt característica de la família real tutmósida a la que pertanyia.[54] L'anàlisis de la roba trobada en la seua tomba, particularment les dimensions de les seues calzones i cinturons, indica que tenia una cintura estreta i caderes redonejades.[55] En els intents d'explicar tant la seua representació inusual en l'art com la seua mort prematura, es va aplegar a teorizar que Tutankamón sofriria de ginecomastia,[56] síndrome de Marfan, herència recesiva lligada al cromosoma X de Wilson-Turner, síndrome de Fröhlich (distròfia adiposogenital), síndrome de Klinefelter, síndrome de insensibilidad als andrógenos, síndrome d'excés d'aromatasa junt en síndrome de craneosinostosis sagital, síndrome de Antley-Bixler o una de les seues variants.[57] També s'ha sugerit que sofria d'epilèpsia del lòbul temporal congènita en un intent per explicar la religiositat del seu besyayo Tutmosis IV i el seu pare Akenatón i les seues morts prematures,[58] encara que s'ha demanat precaució en este diagnòstic.[59]


En giner de 2005, es va realisar una tomografía axial computarizada (TAC) de la mòmia de Tutankamón. Els resultats varen mostrar que tenia un cas lleu de paladar hendido i possiblement un cas també lleu de #escoliosis.[60][61] L'exploració també va mostrar que el seu peu dret era pla i en hipofalangismo, mentres que el seu peu esquerre era equinovaro o zambo i sofria osteonecrosis del segon i tercer metatarsianos (malaltia de Freiberg o malaltia de Köhler II).[62] Este afligiment va poder haver obligat a Tutankamón a caminar recolzat en un bastó, de fet, es varen trobar molts en la seua tomba, varis en signes d'us.[63] Les proves genètiques a través de l'anàlisis STR varen rebujar l'hipòtesis d'ginecomastia i craneosinostosis o síndrome de Marfan.[3] Les proves genètiques per a gens STEVOR, AMA1 o MSP1 específics per al paràsit Plasmodium falciparum varen revelar indicacions de malaria tropical en la mòmia de Tutankamón,[3] lo que la convertix en la prova genètica més antiga coneguda d'esta malaltia. L'equip va descobrir el ADN de varis ceps del paràsit, #lo que indica que va ser infectat repetidament en el cep més greu de la malaria, la qual va poder haver-li causat una resposta immune fatal o desencadenar un choc circulatori.[64] La TAC també va mostrar que havia sofrit recentment una fractura en la cama esquerra, i es va descartar que fora producte d'una manipulació moderna de la seua mòmia perque un dany recent haguera deixat vores esmolades. Hi havia ademés substàncies del embalsamado dins de la fractura, #lo que indica que va ser una ferida oberta i ademés sense signes de curació.[65]

Decés

[editar | editar còdic]
Vore també: Mòmia de Tutankamón i KV62


No es conserven registres de les circumstàncies de la mort de Tutankamón, per #lo que este assunt ha generat un debat considerable i importants estudis.[66] En última instància, s'ha determinat que la seua mort provablement va ser el resultat de la combinació dels seus múltiples trastorns debilitadores, una fractura en la cama com a resultat d'una hipotètica caiguda i una infecció greu de malaria.[67] L'incisió d'embalsamamiento se li va realisar en un lloc inusual[68] i ademés dins del seu cràneu es varen trobar dos nivells de resina, la qual cosa ha dut a sugerir que la momificació inicial del jove faraó va ser practicada per un embalsamador inexperto.[69]


Es va aplegar a propondre la teoria que Tutankamón va ser assessinat en un colp en el cap quan en 1968 un anàlisis en rajos X va mostrar dos fragments d'os dins del seu cràneu.[70] No obstant, esta teoria va ser refutada per un anàlisis posterior dels rajos X i de la TAC. Es va determinar que eixos fragments òsseus intracraneales eren el resultat de la retirada moderna de la envoltura de la mòmia, ya que estaven solts i sense adherir a la resina de la momificació.[71] No es varen trobar proves d'osteoporosis o membranes calcificadas, que podrien ser indicatiu d'un colp mortal en el cap.[72] També s'ha sugerit que el jove rei va morir en un accident de carro per un patró de lesions aplastants descobertes en la seua mòmia, com l'absència de la part frontal de la caixa toràcica i les costelles.[73][74] No obstant, les fotografies preses en 1926 despuix del final de les excavacions d'Howard Carter mostren que el pit del faraó estava intacte, lluint un enorme collar de contes en arremates de caps de falcó. Les absències d'este collar i de part de la seua caixa toràcica varen ser advertides en la prova en rajos X de 1968,[75] per lo que és provable que esta part de la mòmia fora arrancada per lladres per a furtar el ric collar en algun moment posterior al final de les excavacions de Carter. També havia desaparegut ya en 1968 una elaborada cinta que rodejava el seu cap i que sí apareixia en les fotografies de 1926.[76]

En 2005 el Consell Suprem d'Antiguetats d'Egipte i National Geographic varen elaborar una reconstrucció forense del rostre de Tutankamón. Per a això, varen encarregar a tres equips distints —d'Egipte, França i Estats Units— que treballaren per separat per a recrear el rostre del jove faraó. Mentres que egipcíacs i nortamericans sabien que treballaven sobre els restants de Tutankamón, als francesos se'ls va ocultar eixa senya.[77] Els tres equips varen produir resultats similars, encara que va ser la reconstrucció facial francesa la que finalment va ser molejada en silicona.[78]

Tomba intacta

[editar | editar còdic]
Artícul principal → KV62.


Tutankamón va ser inhumat en una tomba que era inusualment menuda per a un faraó. La seua mort potser va succeir de manera inesperada abans de la finalisació d'una tomba real de majors dimensions, obligant a l'enterrament de la seua mòmia en una tomba destinada a una atra persona, en la qual cosa es respectava l'observança habitual de setanta dies entre la mort i el sepeli.[79] La seua tomba va ser saquejada a lo manco dos voltes en l'Antiguetat, pero veent els artículs sostrets (com a olis i perfums peridors) i l'evidència de que la tomba va ser restaurada despuix d'estos furts, els fets varen deure ocórrer pocs mesos despuix de la inhumación. L'ubicació de la tomba es va perdre perque va quedar enterrada baix les enrunes de posteriors hipogeus propencs i perque damunt de la seua entrada es varen construir cases d'obrers del Valle dels Reis.[80]

Redescubrimiento

[editar | editar còdic]

L'advocat i financer nortamericà Theodore Davis va tindre els drets de concessió per a excavar en el Valle dels Reis des de 1905 fins a 1914. En eixe temps hi havia desenterrado dèu tombes, inclós l'hipogeu casi intacte, encara que no de la realea, dels pares de la reina Tiy, Yuya i Tuyu. No obstant, els seus treballs no varen donar més fruts destacables en anys posteriors.[81] Lo que sí va trobar varen ser varis objectes en la tomba KV58 relacionats en Tutankamón, com a botons i empuñaduras en el seu nom, aixina com el seu pou de embalsamamiento (KV54). Va pensar que eixa era la tomba perduda del faraó i va publicar les seues troballes com a tals en la frase «Em tem que la Vall de les Tombes està agotat».[82][83] En 1907, els egiptòlecs William Garstin i Gaston Maspero varen invitar a l'arqueòlec britànic Howard Carter a excavar en la vall per a George Herbert, comte de Carnarvon. Lord Carnarvon i Carter desijaven conseguir la concessió d'excavació quan expirara la de Davis, pero varen tindre que conformar-se en excavar en atres llocs de la #necròpolis tebana durant els següents sèt anys.[84]

En 1915 varen iniciar una busca sistemàtica i en novembre de 1922 Carter va descobrir la verdadera tomba de Tutankamón (KV62).[85] Ya en febrer de 1923 la antecámara s'havia netejat de tot llevat de dos estàtues centinelas. Es va designar un dia i una hora per a obrir la tomba davant d'uns vint testics selectes entre els que estaven Lord Carnarvon, varis funcionaris egipcíacs, representants de museus i el personal de l'Oficina de Prensa del Govern. El 17 de febrer de 1923, just despuix de les dos en punt, varen trencar el sagell.[86]

Aixovar funerari

[editar | editar còdic]

Es varen trobar 5398 artefactes dins de la tomba, inclosos un ataüt d'or massiç, la caraça funerària, trons, arcs de tir en arc, trompetes, un cáliz de loto, varis carros desmontats, menjar, va vindre, sandalias i roba interior de lli. Howard Carter va tardar 10 anys en catalogar els objectes.[87] Anàlisis recents sugerixen que una daga trobada en la tomba tenia un full de ferro procedent d'un meteorit metàlic. L'estudi d'est i atres artefactes de fa més de tres mil anys ha proporcionat i podria seguir proporcionant informació valiosa sobre les tecnologies de la metalúrgia en tot el Mediterràneu en eixe moment.[88][89]


Casi el 80 % dels objectes procedixen dels bens funeraris de la regna faraó Neferneferuatón, inclosa la célebre caraça de Tutankamón.[90][91] En 2015, l'egiptòlec anglés Carl Nicholas Reeves va publicar evidències que mostren que un cartuig inscrit en la famosa caraça d'or de Tutankamón dia «Ankhkheperure mery-Neferkheperure» («Anjetjeperura, amada de Akenatón»). Per lo tant, la caraça va ser feta originalment para Nefertiti, la reina esposa de Akenatón, qui va usar el nom real de Anjetjeperura quan provablement va assumir el tro despuix de la mort del seu espós.[92][31][93] Neferneferuatón va poder haver segut deposta en una lluita pel poder i possiblement privada d'un sepeli real, o va ser inhumada en un atre aixovar funerari pels funcionaris de Tutankamón, qui la va succeir com a faraó[94] com sembla indicar la presència d'objectes del seu aixovar funerari en la tomba d'est.[92][95]


El 4 de novembre de 2007, 85 anys despuix del seu descobriment per Howard Carter, la mòmia de Tutankamón va ser tornada a la seua tomba subterrànea en Luxor per a ser vista envolta en lli dins una caixa de vidre en condicions de temperatura i humitat controlades. El seu nou ataüt va ser dissenyat per a previndre la descomposició de la mòmia per la humitat i la calor emanada pels turistes que visiten la tomba.[96] En 2009, la tomba va ser tancada pel Ministeri d'Antiguetats i l'Institut de Conservació Getty per a realisar treballs de conservació. Si ben el tancament anava a durar cinc anys per a restaurar les parets afectades per la humitat, la revolució egipcíaca de 2011 va retardar el proyecte. La tomba es va tornar a obrir en febrer de 2019.[97]

Suposta maldicció

[editar | editar còdic]

Durant molts anys varen persistir rumors de l'existència d'una «maldicció del faraó», provablement alimentada per periòdics que buscaven vendes en el moment del descobriment de la tomba.[98] Esta suposta maldicció se cimentava sobre les supostes morts prematures d'alguns dels primers en entrar en la tomba, el més destacat de tots ells el mecenes de les excavacions, Lord Carnarvon, que va fallir el 5 d'abril de 1923, solament cinc mesos despuix del descobriment del primer escaló que conduïa a la tomba.[99]

La causa de la mort de Lord Carnarvon va ser una neumonia unida a la erisipela facial, una infecció estreptocócica de la pell i els teixits blans subjacents.[100] El comte havia sofrit un accident automovilístic en 1901 que li havia debilitat la salut. El seu mege li va recomanar un clima més càlit, per #lo que en 1903 els Carnarvon varen viajar a Egipte, a on el comte es va interessar en la egiptología.[99] El estrés de les excavacions unit a la seua dèbil salut va fer que l'infecció de la pell duguera a la neumonia.[101]


Un estudi va mostrar que de les 58 persones que estaven presents quan es varen obrir la tomba i el sarcòfec, solament huit varen morir en els dotze anys següents.[102] Howard Carter va morir de limfoma en 1939 a l'edat de 64 anys.[103] Entre els últims sobreviviente varen estar Lady Evelyn Herbert, la filla de Lord Carnarvon, qui fon una de les primeres persones en entrar en la tomba despuix del seu descobriment en novembre de 1922 i va viure durant atres 57 anys fins a la seua mort en 1980,[104] i l'arqueòlec nortamericà John Ora Kinnaman, que va morir en 1961, 39 anys despuix de l'event.[105]

Llegat

[editar | editar còdic]

La fama de Tutankamón és principalment el resultat de la seua tomba ben conservada i de les exposicions per tot lo món d'artefactes del seu aixovar funerari. Com va dir l'escritor Jon Manchip White en 1977, «El faraó que en vida va ser un dels menys estimats d'Egipte s'ha convertit en el més famós en la mort».[106] Els successius descobriments en la tomba varen ser molt publicitados en la década de 1920. El faraó va començar a ser conegut en anglés per un neologisme, el «Rei Tut». Les referències a l'antiga cultura egipcíaca es varen popularisar, com demostren les cançons del Tin Pa Alley, especialment la coneguda «Old King Tut» composta per Harry Von Tilzer en 1923 i interpretada per artistes famosos de l'época com Jones & Hare i Sophie Tucker. «King Tut» va passar a ser el nom de diversos productes, negocis i inclús el gos del president d'Estats Units Herbert Hoover.[107]

Exposicions internacionals

[editar | editar còdic]

Els artefactes de Tutankamón han viajat per tot lo món innumerables voltes en gran èxit.[108] Les exposicions d'alguns dels objectes del seu immens aixovar funerari varen escomençar en 1962 quan Argèlia va obtindre la seua independència de França. En el final d'este conflicte, el Museu del Louvre de París va organisar ràpidament una exhibició d'objectes del faraó a través de les gestions de l'egiptòloga Christiane Desroches Noblecourt, que es trobava en Egipte en una missió de la Unesco. Esta exposició en la capital francesa va atraure 1,2 millons de visitants. Ademés, Noblecourt havia convençut al ministre de cultura egipcíac per a que permetera al fotógraf britànic George Rainbird tornar a fotografiar en color tota la colecció de la tomba faraònica. Eixes fotografies i l'exposició en el Louvre varen iniciar la renaixença de Tutankamón.[109]


Les següents exposicions es varen celebrar en 1965 en Tòquio i en 1979 en Nova York, repetint l'èxit i inclús aumentant el número de visitants.[108][110] Entre 1972 i 1979 es va realisar la gira «Tesors de Tutankamón», que va començar en Londres atraent 1,6 millons de visites entre març i setembre de 1972.[108][111] En els anys següents, l'exposició va recalar en Estats Units, la Unió Soviètica, Japó, França, Canadà i Alemània Occidental. L'exposició en el Museu Metropolità d'Art de Nova York va estar oberta des de novembre de 1976 fins a abril de 1979 i en eixe temps va atraure a més de huit millons de persones.[112][113]

En 2005, el Consell Suprem d'Antiguetats d'Egipte, en associació en Arts and Exhibitions International i la National Geographic Society, va llançar un recorregut pels tesors de Tutankamón i atres objectes funeraris de la dinastia XVIII, esta volta cridats «Tutankamón i l'Edat d'Or dels Faraons».[114] L'exposició incloïa 80 peces, cinquanta de la tomba de Tutankamón i el restant de monarques anteriors com la reina Hatshepsut, les polítiques comercials de la qual varen aumentar en gran medida la riquea d'eixa dinastia. No obstant, esta volta no estava inclosa la famosa caraça funerària perque el govern egipcíac temia que resultara danyada, com ya havia passat en atres objectes en exposicions prèvies.[115] L'exposició va començar en Los Àngeles, després es va mudar a Fort Lauderdale, Chicago, Filadèlfia i Londres abans de retornar finalment a Egipte en agost de 2008.[116] En 2011 els tesors de Tutankamón varen aplegar a Austràlia.[117]


En 2018 es va anunciar que la colecció més gran d'artefactes de Tutankamón, que representa el quaranta per cent del total, eixiria d'Egipte novament en 2019 per a una gira internacional titulada; «Rei Tut: Tesors del faraó dorat».[118] La gira 2019-2022 va començar en una exposició anomenada «Tutankamón, els tesors del faraó», que es va estrenar en Los Àngeles i després va viajar a París. Esta volta s'inclouen cent cinquanta monedes d'or, junt en vàries joyes, escultures i relleus, aixina com la famosa caraça d'or de Tutankamón. La gira internacional completa terminarà en l'obertura del nou Gran Museu Egipcíac d'El Caire, a on els tesors s'expondran permanentment.[119]

Titulatura

[editar | editar còdic]

Primer nom de naiximent

[editar | editar còdic]

Baixe influència de la teologia d'Amarna

Plantilla:JeroT0


Canvi de titulatura

[editar | editar còdic]

Ancestros

[editar | editar còdic]

Plantilla:Ahnentafel superior



Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Ficha Fundació de l'Espanyol Urgent, consultat el 31 de decembre de 2011
  2. ↑ ««Tutankamon» o «Tutankamón», pero no «Tutankhamon»». Fundéu. Consultat el 2022-11-04.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Hawass, 2010, pp. 638–647.
  4. ↑ «Mummified Daughters of King Tutankhamun: Archeologic and CT Studies».American Journal of Roentgenology.197(5)
    W829–W836.ISSN 0361-803X.doi:10.2214/AJR.11.6837.
  5. ↑ Hawass, 2004, p. 73.
  6. ↑ Vycichl, 1990, p. 215.
  7. ↑ Roberts, 2006, p. 187.
  8. ↑ Cooney y Jasnow, 2015, p. 219.
  9. ↑ Zivie, 1998, pp. 33–54.
  10. ↑ Chyla, Rosińska-Balik y Debowska-Ludwin, 2017, p. 113.
  11. ↑ Gundlach y Taylor, 2009, p. 160.
  12. ↑ Arnold et al., 1996, p. 115.
  13. ↑ Brand y Cooper, 2009, p. 88.
  14. ↑ Gabolde, 2000, pp. 107–110.
  15. ↑ Jo Merchant. «Royal rumpus over King Tutankhamun's ancestry | New Scientist». New Scientist LTD. Consultat el 29 d'agost de 2019.
  16. ↑ The Complete Royal Families of Ancient Egypt, Thames & Hudson, p. 146. ISBN 978-0500051283.
  17. ↑ 17,0 17,1 Hawass, Zahi. «King Tut's Family Secrets». Consultat el 4 de giner de 2019.
  18. ↑ Eaton-Krauss, 2015, pp. 6–10.
  19. ↑ History, Megan Gannon 2013-02-13T20:47:36Z. «King Tut's Parents Were Cousins, Not Siblings: Researcher» (en en).
  20. ↑ Amarna sunset : Nefertiti, Tutankhamun, Ai, Horemheb, and the Egyptian counter-reformation, Revised edició, Nova York: The American University in Cairo Press, pp. 16–17. ISBN 978-977-416-859-8.
  21. ↑ Hawass y Saleem, 2016, p. 89.
  22. ↑ Hawass y Saleem, 2011, pp. 3104–3112.
  23. ↑ Morkot, 2004, p. 161.
  24. ↑ Ancestry and pathology in King Tutankhamun's family'. Zahi Hawass, Yehia Z Gad, Somaia Ismail, Rabab Khairat, Dina Fathalla, Naglaa Hasan, Amal Ahmed, Hisham Elleithy, Markus Ball, Fawzi Gaballah, Sally Wasef, Mohamed Fateen, Hany Amer, Paul Gostner, Ashraf Selim, Albert Zink, Carsten M Pusch. PMID: 20159872. DOI: 10.1001/jama.2010.121 https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/20159872/
  25. ↑ Gad, Yehia Z; Hassan, Naglaa Abu-Mandil; Mousa, Dalia M; Fouad, Fayrouz A; El-Sayed, Safaa G; Abdelazeem, Marwa A; Mahdy, Samah M; Othman, Hend I; Ibrahim, Dina W; Khairat, Rabab; Ismail, Somaia (2020-10-15). "Insights from ancient DNA analysis of Egyptian human mummies: clues to disease and kinship". Human Molecular Genetics. 30 (R1): R24–R28. doi: https://doi.org/10.1093%2Fhmg%2Fddaa2233. ISSN https://www.worldcat.org/issn/0964-6906. PMID https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33059357.
  26. ↑ "An investigative study was carried out on the familial relationships of a number of clapix 18th dynasty mummies (ca. 1550–1295 b.c.), including that of Tutankhamen. The study was based on the analysis of the autosomal and I-chromosome STR markers in addition to mitochondrial hypervariable region 1 sequences. A 4-generation pedigree of Tutankhamun’s immediate lineage and the identity of his ancestors were established. The Royal male lineage was the I-chromosome haplogroup R1b that was passed from the grandparent (Amenhotep III) to the father (KV55, Akhenaten) to the grandchild (Tutankhamen). The maternal lineage, the mitochondrial haplogroup K, #estendre from the great-grandmother (Thuya) to the grandmother (KV35 Elder lady, Queen Tiye) to the yet historically unidentified mother (KV35 Younger lady) to Tutankhamen." (Insights from ancient DNA analysis of Egyptian human mummies: clues to disease and kinship. Yehia Z Gad, Naglaa Abu-Mandil Hassan, Dalia M Mousa, Fayrouz A Fouad, Safaa G El-Sayed, Marwa A Abdelazeem, Samah M Mahdy, Hend I Othman, Dina W Ibrahim, Rabab Khairat. Human Molecular Genetics, Volume 30, Issue R1, 1 March 2021, Pages R24–R28, https://doi.org/10.1093/hmg/ddaa223. Published: 15 October 2020. https://academic.oup.com/hmg/article/30/R1/R24/5924364)
  27. ↑ Hawass, 2004, p. 56.
  28. ↑ «Classroom TUTorials: The Many Names of King Tutankhamun». Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2013. Consultat el 10 de juliol de 2013.
  29. ↑ Ancient Egyptians: People of the Pyramids, Oxford University Press, USA, p. 137. ISBN 978-0-19-512221-3.
  30. ↑ Aidan Dodson. Amarna Sunset: Nefertiti, Tutankhamun, Ai, Horemheb, and the Egyptian Counter-Reformation, American University in Cairo Press, p. 112. ISBN 978-1-61797-050-4.
  31. ↑ 31,0 31,1 Cooney, 2018, p. 361.
  32. ↑ John M.G. Barclay. Flavius Josephus: Translation and Commentary, Volume 10: Against Apion, BRILL. ISBN 978-90-474-0405-7.
  33. ↑ Orientalia: Vol.52, Gregorian Biblical BookShop, p. 274.
  34. ↑ Oxford Guide: Essential Guide to Egyptian Mythology, Editor Donald B. Redford, p. 85, Berkley, ISBN 0-425-19096-X
  35. ↑ Booth, 2007, p. 120.
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 36,3 «Digital Egypt for Universities: Tutankhamun». University College London. Consultat el 5 d'agost de 2006.
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 37,3 37,4 37,5 Ronald J. Leprohon. The Great Name: Ancient Egyptian Royal Titulary, SBL Press, p. 206. ISBN 978-1-58983-736-2.
  38. ↑ Toby A.H. Wilkinson. Early Dynastic Egypt, Routledge, p. 172. ISBN 978-1-134-66420-7.
  39. ↑ 39,0 39,1 39,2 39,3 39,4 Ronald J. Leprohon. The Great Name: Ancient Egyptian Royal Titulary, SBL Press, pp. 1–15. ISBN 978-1-58983-736-2.
  40. ↑ (1998) The Journal of Egyptian Archaeology, Egypt Exploration Fund, p. 212.
  41. ↑ 41,0 41,1 Marianne Eaton-Krauss. The Unknown Tutankhamun, Bloomsbury Publishing, pp. 28–29. ISBN 978-1-4725-7563-0.
  42. ↑ Tutankhamun's Armies: Battle and Conquest During Ancient Egypt's Clapix Eighteenth Dynasty, John Wiley & Sons, p. 49. ISBN 978-0-471-74358-3.
  43. ↑ Erik Hornung, Akhenaten and the Religion of Light, Ithaca, Nova York: Cornell University Press, 2001, ISBN 0-8014-8725-0.
  44. ↑ Mey Zaki (2008). Legacy of Tutankhamun: Art and History, American Univ in Cairo Press, p. 19. ISBN 978-977-17-4930-1.
  45. ↑ Gilbert, Holt y Hudson, 1976, pp. 28–9.
  46. ↑ 46,0 46,1 Booth, 2007, pp. 86–87.
  47. ↑ «Seven Battered Osiride Figures in the Cairo Museum and the Sphinx Avenue of Tutankhamen at Karnak».Amarna Letters.4
    82–87.
  48. ↑ Amarna sunset : Nefertiti, Tutankhamun, Ai, Horemheb, and the Egyptian counter-reformation, revisada edició, United States of America: The American University in Cairo Press, p. 70. ISBN 978-977-416-859-8.
  49. ↑ Hart, George (1990). Egyptian Myths, University of Texas Press, p. 47. ISBN 978-0-292-72076-3.
  50. ↑ Amarna sunset : Nefertiti, Tutankhamun, Ai, Horemheb, and the Egyptian counter-reformation, revised edició, United States of America: The American University in Cairo Press, pp. 66–67. ISBN 978-977-416-859-8.
  51. ↑ Amarna sunset : Nefertiti, Tutankhamun, Ai, Horemheb, and the Egyptian counter-reformation, revisada edició, United States of America: The American University in Cairo Press, pp. 66–68. ISBN 978-977-416-859-8.
  52. ↑ Hawass y Saleem, 2016, p. 94.
  53. ↑ The Tomb of Tutankhamen, Cassel and Company, LTD, p. 157.
  54. ↑ «Tutankhamun's Dentition: The Pharaoh and his Teeth».Brazilian Dental Journal.26(6)
    701–704.ISSN 0103-6440.doi:10.1590/0103-6440201300431.Consultat el 8 de giner de 2020.
  55. ↑ Tutankhamun's Wardrobe : garments from the tomb of Tutankhamun, Rotterdam: Barjesteh van Waalwijk van Doorn, pp. 18–19. ISBN 90-5613-042-0.
  56. ↑ «Tutankhamun and His Brothers».JAMA.244(2)
    160–164.doi:10.1001/jama.1980.03310020036024.
  57. ↑ «King Tutankhamun, modern medical science, and the expanding boundaries of historical inquiry».JAMA.303
    667–668.doi:10.1001/jama.2010.153.
  58. ↑ «Familial epilepsy in the pharaohs of ancient Egypt's eighteenth dynasty».Epilepsy & Behavior.25(1)
    23–31.doi:10.1016/j.yebeh.2012.06.014.
  59. ↑ «Comment on: Familial epilepsy in the pharaohs of ancient Egypt's eighteenth dynasty».Epilepsy & Behavior.27(1)
    278.doi:10.1016/j.yebeh.2012.11.044.
  60. ↑ Hawass, 2010, p. 642.
  61. ↑ Hawass y Saleem, 2016, p. 95.
  62. ↑ «Paleopathology of the juvenile Pharaoh Tutankhamun—90th anniversary of discovery».Virchows Archiv.463(3)
    475–479.doi:10.1007/s00428-013-1441-1.
  63. ↑ «Ancestry and Pathology in King Tutankhamun's Family».JAMA.303(7)
    642–645.doi:10.1001/jama.2010.121.Consultat el 27 d'agost de 2019.
  64. ↑ «King Tut's Family Secrets». Consultat el 16 de juny de 2019.
  65. ↑ Hawass y Saleem, 2016, pp. 96–97.
  66. ↑ Hawass, Zahi. «donar_famiglia-96415/ Tutankhamon, segreti vaig donar famiglia» (en it). Archivat des d'el donar_famiglia-96415/ original, el 20 de maig de 2013. Consultat el 2 de juny de 2013.
  67. ↑ «Ancestry and Pathology in King Tutankhamun's Family».JAMA.303(7)
    638–47.doi:10.1001/jama.2010.121.Consultat el 27 d'agost de 2019.
  68. ↑ Hawass y Saleem, 2016, p. 206.
  69. ↑ «Some Thoughts on the Mummification of King Tutankhamun».Études et Travaux (Institut dones Cultures Méditerranéennes et Orientals de l’Académie Polonaise dones Sciences).XXVI
    291-301.Consultat el 8 May 2020.
  70. ↑ «The remains of Tutankhamun».Antiquity.46(181)doi:10.1017/S0003598X00053072.
  71. ↑ Hawass y Saleem, 2016, pp. 101–102.
  72. ↑ «The skull and cervical spine radiographs of Tutankhamen: a critical appraisal.».AJNR. American Journal of Neuroradiology.24(6)
    1142–7.Consultat el 15 de setembre de 2019.
  73. ↑ «Forensic Experts Claim That King Tut Died In A Chariot Accident» (en en). Consultat el 2 de setembre de 2019.
  74. ↑ «New evidence for King Tutankhamen's death: his bizarre embalming».The Journal of Egyptian Archaeology.97(1)
    228–233.
  75. ↑ «The remains of Tutankhamun».Antiquity.46(181)doi:10.1017/S0003598X00053072.
  76. ↑ «Tutankhamen's Missing Ribs».18
  77. ↑ «Tutankhamun’s Forensic Reconstructions» (en english). https://egypt-museum.com/tut-reconstruction/. Consultat el 7 de juliol de 2026.
  78. ↑ Hawass y Saleem, 2016, p. 252.
  79. ↑ "The Golden Age of Tutankhamun: Divine Might and Splendour in the New Kingdom", Zahi Hawass, p. 61, American University in Cairo Press, 2004, ISBN 977-424-836-8
  80. ↑ «How Howard Carter Almost Missed Finding King Tut's Tomb». National Geographic. Consultat el 12 de juliol de 2019.
  81. ↑ T. G. H. James (2006). Howard Carter: The Path to Tutankhamun, Tauris Parke Paperbacks, p. 191. ISBN 978-1-84511-258-5.
  82. ↑ The tombs of Harmhabi and Touatânkhamanou, Paperback edició, Duckworth Publishers. ISBN 0-7156-3072-5.
  83. ↑ (2016) The Oxford Handbook of the Valley of the Kings, Oxford University Press, p. 491. ISBN 978-0-19-993163-7.
  84. ↑ Howard Carter. The Tomb of Tutankhamun: Volume 1: Search, Discovery and Clearance of the Antechamber, Bloomsbury Publishing, p. 59. ISBN 978-1-4725-7687-3.
  85. ↑ Reeves y Wilkinson, 1996, p. 81.
  86. ↑ The Discovery of the Tomb of Tutankhamen, Courier Corporation, p. 178. ISBN 978-0-486-14182-4.
  87. ↑ «King Tut: The Teen Whose Death Rocked Egypt». Consultat el 26 de novembre de 2015.
  88. ↑ «The meteoritic origin of Tutankhamun's iron dagger blade - Comelli - 2016 - Meteoritics & Planetary Science - Wiley Online Library».Meteoritics and Planetary Science.51(7)
    1301.doi:10.1111/maps.12664.
  89. ↑ «King Tut's Dagger Made of 'Iron From the Sky,' Researchers Say».
  90. ↑ «(PDF) Tutankhamun's Mask Reconsidered (2015) | Nicholas Reeves - Acadèmia.edu».Bulletin of the Egyptological Seminar.19Consultat el 7 de setembre de 2019.
  91. ↑ Peter Hessler. «Inspection of King Tut's Tomb Reveals Hints of Hidden Chambers». National Geographic Society - National Geographic Partners, LLC.. Consultat el 7 de setembre de 2019.
  92. ↑ 92,0 92,1 «Was King Tut a fraud?» (en en). Herald Sun. Consultat el 12 de juliol de 2019.
  93. ↑ (2003).«THE GOLD MASK OF ANKHKHEPERURE NEFERNEFERUATEN».Journal of Ancient Egyptian Interconnections.https://journals.uair.arizona.edu/index.php/jaei/article/viewFile/18746/18402(Vol.7 No.4)doi:10.2458/azu_jaei_v07i4_reeves.
  94. ↑ Nicholas Reeves,Tutankhamun's Mask Reconsidered BES 19 (2014), pp. 523–24
  95. ↑ «8 things you (probably) didn't know about Tutankhamun» (en en). History Extra. Consultat el 12 de juliol de 2019.
  96. ↑ Michael McCarthy«3,000 years old: the face of Tutankhaten».Londres:
  97. ↑ Res Deyaa’. «Long awaited for Tutankhamun's tomb reopened after restoration - Daily News Egypt». Daily News Egypt. Archivat des d'el original, el 2 de setembre de 2019. Consultat el 2 de setembre de 2019.
  98. ↑ Hankey, Julie (2007). A Passion for Egypt: Arthur Weigall, Tutankhamun and the 'Curse of the Pharaohs', Tauris Parke Paperbacks, pp. 3–5. ISBN 978-1-84511-435-0.
  99. ↑ 99,0 99,1 Kathryn A. Bard. An Introduction to the Archaeology of Ancient Egypt, John Wiley & Sons, p. 249. ISBN 978-0-470-67336-2.
  100. ↑ Carl Nicholas Reeves (1993). Howard Carter: Before Tutankhamun, H.N. Abrams, pp. 62–156. ISBN 978-0-8109-3186-2.
  101. ↑ (2005) Ancient Egypt: an illustrated reference to the myths, religions, pyramids and temples of the land of the pharaohs, Hermes House, p. 495. ISBN 978-1-84477-451-7.
  102. ↑ Gordon, Stuart (1995). The Book of Spells, Hexes, and Curses, Carol Publishing Group, pp. New York, New York. ISBN 978-08065-1675-2.
  103. ↑ David Vernon in Skeptical – a Handbook of Pseudoscience and the Paranormal, ed. Donald Laycock, David Vernon, Colin Groves, Simon Brown, Imagecraft, Canberra, 1989, ISBN 0-7316-5794-2, p. 25.
  104. ↑ Bill Price.. Tutankhamun, Egypt's Most Famous Pharaoh, Harpenden : Pocket Essentials, p. 138. Published Pocket Essentials, Hertfordshire. 2007. ISBN 9781842432402.
  105. ↑ "Death Claims Noted Biblical Archaeologist", Lodi News-Sentinel, 8 de setembre de 1961.
  106. ↑ (1977) The Discovery of the Tomb of Tutankhamen, Dover Publications. ISBN 0486235009.
  107. ↑ «The First Family's Pets». The Herbert Hoover Presidential Library and Museum. Consultat el 12 de juliol de 2019.
  108. ↑ 108,0 108,1 108,2 Sarah Anne Hughes. Museum and Gallery Publishing: From Theory to Case Study, Taylor & Francis, p. 36. ISBN 978-1-317-09309-1.
  109. ↑ William Carruthers. Histories of Egyptology: Interdisciplinary Measures, Routledge, p. 168. ISBN 978-1-135-01457-5.
  110. ↑ Thomas R.H. Havens. Artist and Patron in Postwar Japan: Danse, Music, Theater, and the Visual Arts, 1955-1980, Princeton University Press, p. 134. ISBN 978-1-4008-5539-1.
  111. ↑ «Record visitor figures». Consultat el 9 de decembre de 2018.
  112. ↑ Mono L. Russell (2013). Egypt, ABC-CLIO, p. 260. ISBN 978-1-59884-233-3.
  113. ↑ Riggs, 2018, p. 216.
  114. ↑ Responses to Oliver Stone's Alexander: Film, History, and Cultural Studies, Univ of Wisconsin Press, p. 330. ISBN 978-0-299-23283-2.
  115. ↑ Jenny Booth«CT scan may solve Tutankhamun death riddle».Claves Newspapers Limited.London:
  116. ↑ Ronald H. Fritze. Egyptomania: A History of Fascination, Obsession and Fantasy, Reaktion Books, p. 242. ISBN 978-1-78023-685-8.
  117. ↑ Proceedings of the 1st International Conference in Safety and Crisis Management in the Construction, Tourism and SME Sectors, Universal-Publishers, p. 254. ISBN 978-1-61233-557-5.
  118. ↑ Staff writer. «Tutankhamun exhibition to be hosted in Sydney in 2021 - Egypt Today». Egypt Today. Consultat el 30 d'agost de 2019.
  119. ↑ Mira Maged. «King Tutankhamun exhibition in Paris sells 130,000 tiquets - Egypt Independent». Al-Masry Al-Youm. Consultat el 30 d'agost de 2019.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

La pàgina Plantilla:Refbegin/styles.css no conté res.

Bibliografia adicional

[editar | editar còdic]

La pàgina Plantilla:Refbegin/styles.css no conté res.

  • Carter, Howard; tr Portell, Rosa (1976). La Tomba de Tutankhamón, Editorial Destí.
  • Desroches Noblecourt, Ch., tr Cela, Ana (1989). Vida i mort d'un faraó. Tutankhamen, Barcelona.
  • Reeves, Nicholas (2001). Tot Tutankamón. El rei. La tomba. El tesor real, Barcelona, edit. Crítica.
  • Barry J. Kemp; tr. Tusell, Mónica (1989). L'Antic Egipte, Barcelona, edit. Crítica. ISBN 84-8432-485-0.
  • Ian Shaw i atres (2007). Història De l'Antic Egipte, L'Esfera Dels Llibres, S.L.
  • Manetón (2008). Història d'Egipte, Madrit: Akal Edicions.
  • O'connor, Forbes, Lehner i atres (1996). Egipte: Terra dels Faraons, Segona partix, Barcelona: Edicions Foli, S.A.. ISBN 84-413-0155-7.
  • Mascort Roca, Maite (2006). «El tesor d'un faraó Tutankhamón», la revista Història National Geographic, número 24.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tutankamón&oldid=616858»