Sagell cilíndric

Sagell cilíndric

Sagell cilíndric i impressió: grup de ganado en un camp de blat. Calcàrea, Mesopotamia, periodo de Uruk. El sagell cilíndric estava format per una pedra o un atre objecte de material dur de forma cilíndrica en el qual es tallaven motius decoratius. Este sagell podia fer-se rodar sobre rajoles d'argila encara blans, gravant aixina els seus motius en ells. Museu del Louvre, departament d'antiguetats orientals.

Sagell cilíndric del periodo Uruk i la seua impressió, c. 3100 a. C. Museu del Louvre.

Sagell cilíndric de la reina Puabi de la primera dinastia de Ur, trobat en la seua tomba, datat al voltant de 2600 a. C., en impressió moderna.

En l'Oriente Pròxim i Mig (antic), un sagell cilíndric era un cilindre gravat en motius que representaven als deus o contenien els símbols del poder. Servien, casi sempre, per a imprimir estos motius sobre l'argila, pero es troben també en les tombes reals. Varen aparéixer a partir del Periodo Uruk (4100-3300 a. C.). Versions més tardanes ampraran notacions en escritura cuneïforme.

El sagell estava fet de pedra, vidre o atres materials, com la hematita, obsidiana, sabonet, amatista i cornalina varen ser usats per a fer sagells cilíndrics, pero el lapislázuli va ser molt popular per la bellea d'esta pedra de color blau. Tombes i atres llocs que albergaven objectes de valor com a or, argent, abalorios i pedres precioses incloïen, a sovint, un o dos sagells cilíndrics.

Aspecte

Un sagell cilíndric és un chicotet cilindre en el qual es graven motius, en un escuet text que identificava al seu posseïdor (“X, fill d'I, servidor de tal deu”) en els periodos posteriors a l'invenció de l'escritura. Estava pensat per a ser gravat en l'argila. La superfície impresa reproduïa un friso, que es podia estendre fins a l'infinit, i era més gran que un sagell normal. Açò aumentava, per tant, el potencial narratiu i decoratiu del sagell. Per al seu transport, el sagell cilíndric, era trepat en sentit vertical, de manera que podia passar-se per l'una cadena o cordonera per a penjar-li-ho del coll.

Orige i difusió

El sagell cilíndric apareix, per primera volta, en el periodo Uruk mig, a la mitat, aproximadament, del IV mileni a. C. L'eixemple més antic de la seua utilisació es va trobar en Sharafabad, al suroest d'Iran. Pero a on es varen trobar més eixemplars va ser en Uruk i en Susa. Es va utilisar, en principi, per a sagellar portes, tinajas i boles d'argila en contabilitat, no es va utilisar, de forma massiva, sobre tablillas d'argila fins a la Tercera dinastia de Uruk. El sagell cilíndric s'expandix per tot l'espai de difusió de l'escritura cuneïforme des de Mesopotamia, Elam i atres parts d'Iran, als Hititas, Hurritas, Urartu, Egipte durant l'Imperi Nou en tractar en eixos pobles i inclús fins a territoris del Àsia Central. La seua utilisació va perdurar fins a la definitiva desaparició de l'escritura cuneïforme i del seu soport, les tablillas d'argila, al principi de la nostra era.

Bibliografia

• H. Pittman, «Cylinder Seals and Scarabs in the Ancient Near East», en J. Sasson (dir.), Civilizations of the Ancient Near East, New York, 1995 ;
• {B. Teissier, Ancient Near Eastern Cylinder Seals from the Marcopoli Collection, Berkeley, 1984 ;
• D. Collon, First Impressions. Cylinder Seals in the Ancient Near East, Londres, 1987.
• D. Charpin, «Dones scellés à la signature : l’usage dones sceaux dans la Mésopotamie antique», en A.-M. Christin (éd.), Écritures II, Paris, 1985, p. 13-24 ; versió en Internet [1]
• Jarrige J.-F., Els cités oubliées de l'Indus. Archéologie du Pakistan, Musée Guimet, 1988, 208 p.