Hurritas

Els hurritas (cuneïforme Ḫo-ur-ri 𒄷𒌨𒊑, hórreos en el Antic Testament, surabitas en els documents de Babilonia) varen ser un poble que va habitar en l'Antiguetat una regió centrada en la vall del riu Khabur (nort de Mesopotamia i les seues afores), lo que comprén els actuals surest de Turquia, nort de Síria i Iraq i noroest d'Iran.

Alguns autors consideren que els hurritas varen ser els antecessors dels kurdo, l'actual territori dels quals es mostra en l'image (en color més clar).

Entre els numerosos Estats que varen fundar, destaca el de Mitani, que va ser una de les grans potències de la seua época. La seua distribució era similar a la dels kurdo en l'actualitat.

Història dels hurritas

És molt lo que es desconeix sobre el història dels hurritas, sobretot en lo referit als seus orígens, pero sembla que en aplegar a la vall del Khabur varen fundar diferents regnes, entre els quals el més important va ser el de Mitanni, que després va ser destruït pels hititas i els assiris. En la caiguda dels hititas es pert la principal font documental sobre els hurritas, lo que dificulta saber qué va ocórrer en estos.

Orígens

L'orige dels hurritas és un aspecte controvertit de la seua història, existint diverses teories: les dos més comunes els identifiquen com a oriunts d'Anatolia oriental o de la regió Kura-Araxes. Ya en l'época d'Agadé (2200 a. C.) s'atesten noms hurritas en la regió del riu Khabur, lo que indicaria un moviment d'estos cap als llocs que ocuparien en posterioritat. Segons alguns historiadors, en esta migració s'haurien vist acompanyats pels armenis, en els que s'haurien mesclat anteriorment en el Caucas.

Influència indoeuropea

Encara que està clar que els hurritas no eren de cultura indoeuropea o, a lo manco, no parlaven una llengua indoeuropea, s'ha especulat durant molt temps sobre una possible influència indoeuropea en la cultura hurrita, i inclús s'ha aplegat a afirmar que els hurritas estaven dominats per una aristocràcia indoeuropea, i s'apuntava que el nom «mitani» podria ser una paraula iraní (mariyannu: ‘noble’) o sánscrita.

En l'actualitat, estes teories han caigut en desús, principalment perque s'han identificat raïls hurritas en la majoria de les paraules i noms considerats d'orige indoeuropeo. Encara que sembla que va haver un cert contacte en pobles iranios, dels que els hurritas varen poder deprendre l'art de la doma de cavalls, no hi ha raons que permeten afirmar que elements iranios governaren la societat hurrita.

Els Estats hurritas

Despuix de la caiguda del imperi acadio, els hurritas varen fundar una série de regnes, entre els que destaquen els següents:

Urkesh

Artícul principal → Urkesh.

El primer Estat hurrita atestat documentalment és el creat entorn a la ciutat de Urkesh, que ya es troba registrat en documents del 2100 a. C. procedents d'Ur. Urkesh no va gojar d'independència durant molt temps, ya que al començament del II mileni a. C. el regne amorreo de Mari va impondre el seu domini polític sobre la zona. Ademés, els assiris varen fundar algunes ciutats importants en la zona durant el XVIII, lo que va reduir encara més el marge de maniobra de Urkesh.

Alep, Alalaḫ i Kizzuwadna

Per a més informació, vegen-se els artículs Alep, Alalakh i Kizzuwadna.

Des de Urkesh els hurritas es varen expandir a l'oest, i es varen convertir en l'element cultural dominant en la zona. A partir de finals de el XVIII és possible trobar referències hurritas en Alep, Alalakh i Kizzuwadna. Mentres que Alalakh i Alep es varen enfrontar contínuament en els hititas, sent derrotats en temps de Mursili I (finals de el XVII), el regne de Kizzuwadna (que alguns historiadors traduïxen com a ‘Terra dels Hurritas’) es va mantindre independent i com una potència a considerar fins al regnat del hitita Tudhaliya I/II (finals de el XV), que ho va reduir a vassallage. Encara reduït a vassallage, Kizzuwadna va conservar la seua independència fins a l'época de Suppiluliuma I (mediats de el XIV), que va convertir a Kizzuwadna en província hitita.

Mitani

Artícul principal → Mitani.

A pesar de les derrotes a mans dels hititas, els hurritas varen continuar la seua expansió i migració, esta volta cap al sur. El saqueig de Babilonia a mans del rei hitita Mursili I i el consegüent ascens d'una dinastia casita en esta ciutat, unit a un periodo de debilitat en Hatti despuix de l'assessinat de Mursili, va provocar un buit de poder en el que va aparéixer un nou regne hurrita, Mitani. A pesar de les derrotes inicials a mans del faraó Tutmosis III, Mitani va conseguir contindre l'alvanç egipcíac i pronte es va convertir en una gran potència durant el XV i començos de el XIV aplegant a saquejar Assur. L'ascens del poder hitita baix Suppiluliuma I (mediats de el XIV) va arrebatar a Mitani la majoria del seu territori i ho va reduir a un chicotet Estat vassall, que va ser incorporat posteriorment a Asiria en l'época de Salmanasar I.

Entre els vassalls de Mitani va haver atres regnes hurritas d'especial importància; junt als ya mencionats Alep, Alalakh i, possiblement, encara que durant un curt periodo, Kizzuwadna, cal destacar el regne d'Arrapha, centrat al voltant de la moderna Kirkuk, i que va ser incorporat a l'imperi assiri durant el XIV

Despuix de Mitani

Despuix de la conquista de Mitani, el caràcter hurrita dels regnes de la zona no va canviar, encara que varen estar somesos tant als hititas com als assiris. No obstant, despuix de la caiguda de l'imperi hitita, desapareix la principal font documental sobre els hurritas, i no està clar qué va succeir en ells, puix sembla que l'idioma hurrita va deixar de parlar-se en la regió i va ser substituït pel arameo.

En la mateixa época apareix Urartu, un nou regne emparentat en els hurritas, pero que no era directament descendent d'estos, lo que pot observar-se en el seu idioma, relacionat pero no hereu del hurrita.

Alguns historiadors creuen que els hurritas poden ser antepassats dels kurdo, i que és possible rastrejar en estes traces culturals d'esta cultura. Encara que esta hipòtesis és impossible, puix els kurdo són genèticament aris-indoiranios, que parlen un idioma indoeuropeo relacionat en l'iraní (pertany a la família de llengües indoiranias), alguna cosa que sembla ser opost al hurrita (que és diferent al indoeuropeo i a l'iraní-medo).

Cultura hurrita

La cultura hurrita es coneix principalment a través de referències en els texts de Mesopotamia i del Imperi hitita, a on els hurritas varen eixercir una gran influència (provablement a través de Kizzuwadna). En documents de tot Oriente Pròxim es troben noms hurritas, i estos documents, junt als restants arqueològics, constituïxen la principal font de coneiximent sobre la cultura hurrita.

La cançó més antiga que es conserva, provablement per a ser tocada en acompanyament de lira, és hurrita.

Elements materials

La ceràmica hurrita va ser famosa en l'Antiguetat, sent molt cotisada en terres lluntanes com Egipte, fins al punt de que en l'actualitat, els distints estils de ceràmica són la forma més senzilla de datar els jaciments arqueològics hurritas. Són especialment famosos els restants que els arqueòlecs criden «de Nuzi» i «de Khabur». Junt a la ceràmica, els hurritas varen destacar per la seua habilitat metalúrgica, de tal modo que la majoria de les paraules usades pels sumerio per a referir-se a este art són d'orige hurrita; no obstant, no han quedat molts restants del treball en metal dels hurritas, encara que se supon semblant al d'Urartu.

Pero si hi ha alguna cosa per lo que els hurritas són famosos és per l'equitació; sembla que un regne hurrita de Anatolia oriental, Isuwa, pot traduir-se com a ‘terra de cavalls’. Provablement varen ser els hurritas els que varen introduir els cavalls en Oriente Pròxim, despuix de haver adquirit el coneiximent del seu doma dels iranios. Està atestat que atres pobles, com els hititas, varen contractar a hurritas per a que els ensenyaren la domesticació de cavalls i el seu amaestramiento per a la guerra.

Llengua hurrita

Artícul principal → Llengües hurrito-urartianas.

La llengua hurrita no s'ha conseguit dessifrar del tot, pero se sap lo suficient d'ella per a afirmar que no és ni indoeuropea ni semita. Se sol classificar com a pertanyent al grup de les llengües caucásicas.

Destaca principalment per ser una llengua aglutinant, que s'escrivia en taules d'argila en caràcters acadios, emparentada en la llengua d'Urartu.

Sembla ser que des de finals del segon mileni a. C. o principis del primer, els hurritas varen abandonar progressivament la seua llengua i varen començar a parlar en cada volta més freqüència el arameo.

Religió

La religió és potser l'element més conegut de la cultura dels hurritas, per l'influència que va tindre sobre tots els seus veïns, especialment el regne d'Urartu, que va incorporar importants elements hurritas en la seua vida religiosa, i l'Imperi hitita. A la veta de cert temps, casi tot Oriente Pròxim, llevat Egipte i el sur de Mesopotamia, va acabar incorporant elements hurritas en la seua religió.

L'influència en els hititas va ser tal (provablement a través de Kizzuwadna), que es va produir pronte un sincretisme entre la religió hitita i l'hurrita, de la mateixa forma que molt temps despuix varen aplegar a identificar-se la religió romana i la grega. Els principals deus hurritas varen ser els següents (entre paréntesis la transcripció hitita del nom):

• Teshub (Teshup), deu de la tormenta i figura clau del panteón hurrita. Es va identificar en Baal en l'antiga Síria.
• Hebat (Hepa), la seua esposa, deesa de la fertilitat i del sol. Es va identificar en Cibeles.
• Sarruma (Šarruma), el fill d'abdós.
• Kumarbi, pare de Teshub.
• Shaushka o Shawushka (Šauska), equivalent hurrita d'Ishtar.
• Kushuh (Kušuh), deu de la lluna.

Junt a estos, han sobrevixcut els noms d'un parell de deus védicos, pero no sembla que foren massa importants en el panteón hurrita, ya que en una llista de cent deus, estan citats com els dos últims.

Els hurritas varen tindre molts centres religiosos d'importància, en Kizzuwadna i en moltes ciutats estrangeres com Hattusa o Nínive. En alguns regnes hurritas existia una casta especial encarregada dels oficis religiosos, de manera similar als levitas dins del judaisme. Entre els mits hurritas destaca particularment el de Les cançons de Ullikummi, que coneixem a través dels hititas. Este document conté una història molt semblada a la de la teogonía d'Hesíodo, en Anu en el paper d'Urà, Kumarbi en el de Crono i Teshub en el de Zeus.

Bibliografia de referència

• Bryce, Trevor: The kingdom of the hittites. Nova York: Oxford University Press, 1999.
• Kurth, Amélie: L'Orient pròxim en l'antiguetat, I (circa 3000-330 a. C.). Traducció per Teófilo de Lozoya. Barcelona: Crítica, 2000.