Isuwa

Archiu:Anatolie hittite-es.svg

Localisació dels principals llocs de l'Anatolia hitita (Isuwa apareix en la part dreta de l'image)

Isuwa, Issuwa o Ishuwa va ser un regne hurrita situat en la part oriental de la península de Anatolia durant el segon i el primer mileni abans de Crist, conegut principalment per les seues relacions en Mitani i l'imperi hitita.

Isuwa es trobava prop dels monts Tauros, en el curs superior del riu Éufrates, en una terra en abundància de pluges i molt fèrtil, que permetia tant l'agricultura com el pastoreig en les montanyes propenques, en les que també es podien explotar els seus abundants depòsits de coure.

Arqueologia

Gran part del territori que formava el regne de Isuwa es troba actualment sumergit baixa les aigües dels numerosos assuts que s'han construït en la regió des de la década de 1960, i que inclouen, entre unes atres, els assuts de Keban, Karakaya, Ataturk i Bireçik. Les autoritats turques varen fer una crida internacional per a investigar la zona i rescatar la major part possibles dels restants arqueològics ans que els assuts es terminaren; esta crida va ser atesa per arqueòlecs de diverses nacions.

Les excavacions d'eixos arqueòlecs varen demostrar que varen existir assentaments en la regió que després va formar el regne de Isuwa des de temps del Paleolític, alguns dels quals apleguen fins a l'Edat Mija. En els jaciments de Ikizepe, Korucutepe, Norşuntepe i Pulur, al voltant del riu Murat, una de les dos capçaleres del riu Éufrates, s'han trobat restants que van des de el IV a el II mileni a. C., i es creu que esta regió va poder ser el cor de Isuwa, ya que els document hititas sempre es referixen a la necessitat de creuar el Éufrates per a aplegar fins a este regne.

Les investigacions realisades fins ara mostren diverses influències culturals, des de l'establiment de l'agricultura, fins a l'influència d'hurritas i hititas en el II mileni a. C., i d'assiris i habitants d'Urartu en el I mileni a. C..

Història

Isuwa és principalment coneguda per la seua relació en els hititas. En efecte, els reis hititas Hattusili I i Mursili I (mediats-finals de el XVII), varen travessar la zona que després seria Isuwa i varen destruir numeroses ciutats, lo que, unit a una decadència del poder hitita despuix de l'assessinat de Mursili I, va permetre als hurritas establir-se en la regió i fundar el regne de Isuwa, com a vassall hitita (XVI).

Isuwa, no obstant, era de cultura hurrita i no va poder deixar de sentir l'influència de la principal potència hurrita, Mitani, en permanent lluita contra els hititas. Aixina, Isuwa es va rebelar, infructuosament, en temps del rei hitita Tudhaliya I/II (finals de el XV). A partir d'eixe moment, Isuwa estaria en permanent alçament, aplegant a aliar-se en els kaskas, una tribu bàrbara del nort d'Anatolia que guerreaba freqüentment contra l'imperi hitita. No va ser fins a temps de Suppiluliuma I que els hititas varen ser capaços de tornar a impondre la seua voluntat sobre Isuwa, en destruir al seu principal valedor, Mitanni.

Despuix de la destrucció de Mitanni, els hititas varen governar Isuwa sense problemes, en una llarga successió de reis vassalls no documentada. No obstant, despuix de la caiguda de l'imperi hitita (aprox. 1200 a. C.), Isuwa va recobrar l'independència, com un regne de cultura neohitita en capital en Malatya. Isuwa es va vore rodejat per les potències que varen aprofitar el buit de poder causat per la desaparició dels hititas: els frigios en Anatolia central, Urartu a l'est i Asiria al sur. De tots estos regnes, Asiria era el més poderós, i ya baix Tiglath-Pileser I (finals de el XII, començos de el XI), Isuwa es va vore reduït novament la condició de vassall, esta volta dels assiris, que li varen permetre mantindre la seua independència fins al regnat de Sargón II (finals de el VIII), que va saquejar la ciutat.

El regne de Isuwa desapareix llavors de l'història, ya que el seu carpiment va permetre la migració de Cimerios i Escitas, que poc a poc varen ser desplaçant a la cultura neohitita que havia existit fins a llavors.

Bibliografia

• Bryce, Trevor (2001). El regne dels hititas, Edicions Càtedra. ISBN 978-84-376-1918-1.
• Collins, Billie Jean (2007). The hittites and their world (en anglés), Society of Biblical Literature Atlanta. ISBN 978-1-58983-296-1.
• (2010) L'Imperi Hitita. Suppiluliuma, Editorial Alderabán. ISBN 978-84-95414-75-5.