Kaskas (Anatolia)

Archiu:Anatolie hittite-es.svg

Ubicació dels kaskas en les montanyes septentrionals de Anatolia.

Els kaskas, gasgas o kaška varen ser un poble preindoeuropeo que va habitar la zona septentrional d'Anatolia, prop del mar Negra, durant el segon mileni abans de Crist. Són coneguts principalment per les seues contínues invasions del Estat hitita.

Modo de vida i organisació

Els kaskas vivien de la ganaderia i d'una rudimentària agricultura, i eren parlants d'una llengua no indoeuropea, possiblement relacionada en l'idioma hatti. La seua organisació política no està molt clara, pero sembla que era de tipo tribal, i que solament formaven aliances temporals per a atacar als seus veïns, lo que, per un atre costat, succeïa en freqüència. Quan no estaven d'invasió o lluitant com a mercenaris, criaven porcs i teixien lli.

Precisament esta absència d'estructures polítiques els feya molt perillosos adversaris per als hititas, ya que, encara que una invasió hitita sobre el territori gasga tinguera èxit, era impossible crear regnes vassalls o marques fronterices, i res impedia que en quant es marchara l'eixèrcit hitita, els kaskas tornaren al seu modo tradicional de vida.

Història

El història dels kaskas es coneix principalment a través de referències en els texts hititas; aixina la seua primera aparició documentada és de l'época del rei hitita Hantili II (XV). Precisament en esta primera invasió ya varen causar un dany considerable als hititas, en conquistar les ciutats de Tiliura i Nerik, esta última considerada santa.

Durant el restant del periodo obscur hitita, els kaskas varen conseguir alvançar cada volta més, i no va ser fins a l'época de Tudhaliya I/II (finals de el XV) que este alvanç va ser temporalment interromput. Pero ya en temps d'Arnuwanda I (començos de el XIV) els kaskas s'havien recuperat, conseguint invadir de nou el territori hitita, i prendre la seua capital, Hattusa, de la que no varen ser expulsats fins a l'época de Tudhaliya III.

Encara que confinats de nou en el seu territori, varen continuar sent una amenaça constant per als hititas, mantenint en peu la seua capacitat de llançar invasions cada pocs anys. En temps de Mursili II, varen aplegar a estar units baix un sol caudillo, Pihhuniya de Tippiya, que va conquistar Istitina i va aplegar fins a Zazzissa. Pero Mursili contraatacó i va conseguir dur-se a Pihhuniya com a reu a Hattusa.

No obstant, Hattusili III (XIII) va invadir la terra dels kaskas i els va derrotar severament, conseguint que la frontera d'estos en els hititas retrocedira significativament, i reocupando Nerik. Despuix d'esta derrota no va haver grans victòries kaskas fins a la caiguda de l'Imperi hitita (aproximadament 1200 a. C.), moment en el que sembla que varen ocupar la capital. Per a esta empresa es varen unir als pobles de la mar.

En els registres del rei assiri Tiglatpileser I (finals de el XII, començos de el XI a. C.), es menciona als kaskas una volta més, i a partir d'ahí desapareixen de l'història.