Hattusa
.jpg)
Hattusa o Hattusas (Hitita 𒌷𒄩𒀜𒌅𒊭, URUḪa-at-el teu-ša, transcripció: "Ḫattuša") va ser l'antiga capital del Imperi hitita des del regnat d'Hattusili I, situada en el centre d'Anatolia, junt al riu Kizil-Irmak, en lo que correspon hui en dia en ubicació en el llogaret de Boğazkale o Bogazköy, en la província turca de Çorum. La ciutat contava en amplis boscs i un fèrtil camp adjacent, encara que el seu emplaçament tenia dos inconvenients: els rius de la zona no eren navegables, lo que impedia el transport fluvial, i la rodalia a la tribu bàrbara dels kaskas (o gasgas) que varen ser una amenaça permanent i constant per a Hattusa. L'enclavament de Hattusa va ser declarat per l'Unesco com Patrimoni de la Humanitat en l'any 1986, comprenent un àrea protegida de 268 ha.
Arqueologia de Hattusa
[editar | editar còdic]En 1833, l'arqueòlec francés Félix Marie Charles Texier (1802-1871) va ser enviat en una missió exploratòria a Turquia, a on en 1834 va descobrir ruïnes monumentals prop de la ciutat de Boğazköy.[1] Texier va realisar medicions topogràfiques, va produir ilustracions i va compondre un pla preliminar del lloc.[2] El lloc va ser visitat posteriorment per varis viagers i exploradors europeus, en particular el geógrafo alemà Heinrich Barth en 1858.[3] Georges Perrot va excavar en el lloc en 1861 i en el lloc propenc de Yazılıkaya.[4] Perrot va ser el primer en sugerir, en 1886, que Boğazköy era la capital hitita de Hattusa.[5] En 1882, l'ingenier alemà Carl Humann va completar un pla complet del lloc. Les primeres excavacions sistemàtiques realisades en la zona daten de 1906, quan l'Institut Arqueològic Alemà comença a treballar en les ruïnes de la ciutat, treball que ha continuat ininterrompudament fins a l'actualitat en les campanyes arqueològiques d'estiu. En el jaciment s'han trobat numeroses tablillas d'argila, escrites en multitut de llengües, com el luvita o l'acadio, que són la font principal per a l'estudi de la cultura hitita.
Els restants excavats fins ara corresponen principalment al regnat dels últims monarques hititas els qui varen modificar molts temples antics per a engrandir-los, aprofitant la prosperitat de l'imperi en eixa época i el seu màxim poder militar.
Història de Hattusa
[editar | editar còdic]Hattusa va anar inicialment fundada per un poble de llengua no indoeuropea, Hatti, pero durant el regnat d'Anitta (XVIII) va acollir a aristócrates rebelats contra Anitta i va ser, per tant, destruïda.
Hattusili I (1650 - 1620 a. C.), rei hitita va reconstruir la ciutat i la va convertir en la seua capital, en detriment de Nesa, fins al punt de que el seu propi nom, Hattusili, està relacionat en el nom de la ciutat. Tots els successors de Hattusili varen conservar la capital en Hattusa, llevat Muwatalli II que la trasllade a Tarhuntassa per a defendre's millor dels egipcíacs, pero el trasllat no va durar molt, ya que el seu fill Urhi-Tesub va traslladar de nou la capital a Hattusa.
Una de les constants de l'història hitita és l'amenaça dels kaskas, que, apareixent per primera volta en temps d'Hantili II, varen aplegar a capturar la capital en temps d'Arnuwanda I, havent d'esperar els hititas fins a Tudhaliya III para reconquistar la ciutat.
Despuix de la caiguda de l'Imperi hitita (1200 a C a. C., aprox.) es pert la pista de Hattusa, encara que se sospita que va ser destruïda pels kaskas o per alguna tribu frigia.
Descripció de la ciutat
[editar | editar còdic]Durant el Regne Nou la capital va alcançar la seua màxima extensió superficial i es va dividir en dos parts aproximadament iguals: la ciutat interior i la exterior, abdós rodejades per una muralla construïda en temps de Suppiluliuma I. La ciutat interior contenia principalment edificis administratius i temples, mentres que la exterior destacava per les elaborades portes de la seua muralla (que incloïen guerrers, lleons i esfinges, totes rudimentàries) i contenia, ademés d'alguns temples, cases i edificis d'us comercial. En les afores se situaven els cementeris i necròpolis.
En el seu moment de major desenroll, la ciutat va tindre una població de 40 000 o 50 000 persones.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Texier,Charles, "Description de l’ Asie Mineure, faite parell ordre du Gouvernement Français de 1833 à 1837,et publiée parle ministre de l’ Instruction publique", Volumes I-III, Paris:Firmin-Didot, 1839-1849
- ↑ Texier, Charles, "Rapport lu, li 15 mai 1835, à l'Académie royale dones Inscriptions et Belles-lettres de l'Institut, sur un envoi fait parell M. Texier, et contenant els dessins de bas-reliefs découverts parell lui près du village de Bogaz-Keui, dans l'Asie mineure" [Report read on 15 May 1835 to the Royal Academy of Inscriptions and Belle-lettres of the Institute, on a dispatch made by Mr. Texier and containing drawings of bas-reliefs discovered by him near the village of Bogaz-Keui in Àsia Minor]. Journal dones Savants (in French), pp. 368–376, 1835
- ↑ Barth,Heinrich, "Reise von Trapezunt durch die nördliche Hälfte Klein-Asiens nach Scutariim Herbst 1858", Ergänzungsheft zu Petermann's geograph, Mittheilungen 3, Gotha:Justus Perthes, 1860
- ↑ Perrot, Georges, Edmond Guillaume, and Jules Delbet 1872, "Exploration archéologique de la Galatie et de la Bithynie, d’ unix partiede la Mysie, de la Phrigie,de la Cappadoce et duPontexécutéeen 1861", Volumes I-II, Paris:Firmin Didot, 1872
- ↑ Perrot,Georges, "Unix civilisation retrouvée: els Hétéens, leur écriture et leur art", Revuedes Deux-Mondes74 (15 July), pp. 303‒342, 1886
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bryce, Trevor (2001). El regne dels hititas, Edicions Càtedra. ISBN 978-84-376-1918-1.
- Collins, Billie Jean (2007). The hittites and their world (en anglés), Society of Biblical Literature Atlanta. ISBN 978-1-58983-296-1.
- (2010) L'Imperi Hitita. Suppiluliuma, Editorial Alderabán. ISBN 978-84-95414-75-5.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hattusa.- Proyecte Hattusa/Boğazköy, en la pàgina de l'Institut Arqueològic Alemà (en alemà) [1] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hattusa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.