Anar al contingut

Determinativo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un determinativo, també conegut com taxograma o semagrama, és un ideograma utilisat per a sistematisar categories semànticas de paraules en les escritures logográficas, lo que ajuda a eliminar ambigüitats en la seua interpretació.

Els determinativos no tenen una contrapartida directa en el llenguage parlat, encara que poden derivar històricament de glifos per a paraules reals. Funcionalmente s'assemblen a classificadors en idiomes del Àsia Oriental (incloent al chinenc, vietnamita, tailandés i japonés) i en llengües de signes.

Es troben determinativos en sinogramas (utilisats àmpliament en els idiomes chinenc, japonés, i inclús a voltes, en el coreà i en antics escrits vietnamites), l'escritura jeroglífica dels antics egipcíacs, l'escritura cuneïforme sumerio, acadia i hitita i l'escritura maya.

Per eixemple, els determinativos dels jeroglífics egipcíacs inclouen símbols de divinitats, persones, parts del cos, animals, plantes i llibres/idees abstractes, lo que ajudava en la seua comprensió llectora, pero no en la seua pronunciació.

Cuneïforme

[editar | editar còdic]

En texts cuneïformes sumerio, acadios i hititas, molts noms estan precedits o seguits per una paraula sumerio que actua com determinativo, lo que especifica que la paraula associada pertany a un grup semàntic particular.[1] Estos determinativos no es pronunciaven. En transliteracions del sumerio, els determinativos s'escriuen en superíndexs en minúscula. Si un signe determinat és un determinativo simple (no pronunciat) o un sumerograma (l'ortografia logográfica d'una paraula destinada a ser pronunciada), no sempre pot "determinar-se" sense ambigüitat, ya que la seua utilisació no és sempre consistent.

Alguns eixemples són:[1][2]

  • 𒁹 (1 o m) per a noms personals masculins.
  • 𒊩 (f) per a noms personals femenins.
  • 𒄑 (GIŠ) per a arbres i totes les coses fetes de fusta.
  • 𒆳 (KUR) per a països.
  • 𒌷 (URU) per a ciutats (pero també a sovint seguit de KI).
  • 𒇽 () per a persones i professions.
  • 𒇽𒈨𒌍(LÚ.MEŠ)per a ètnia o múltiples persones.
  • 𒀭 (DINGIR) o D per a deus.
  • 𒂍 (É) per a edificis i temples.
  • 𒀯 (MUL) per a estreles i constelacions.
  • 𒀀𒇉 (ÍD) (lligam d'i ENGUR (transliterado: A.ENGUR)) per a canals o rius en texts administratius.
  • 𒄷(MUŠEN) per a pardals.

Jeroglífics egipcíacs

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Jeroglífics egipcíacs.

En els jeroglífics egipcíacs, els determinativos van al final d'una paraula i abans de qualsevol sufix. Casi cada paraula - substantius, verps i adjectius - du un determinativo, algun d'ells, prou específic: "ordi del Alt Egipte" o "coses excretadas". Es creu que varen ser utilisats com separadores de paraules i para desambiguaació semàntica.

Els determinativos generalment no es transcriben, pero quan es fa, són transcritos pel seu número en la Llistade signes de Gardiner.[3][4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Edzard, 2003
  2. Hayes, John L., "A Manual of Sumerian Grammar and Texts", Undena Publications, 2000.
  3. Determinative Signs In Egyptian. De Jim Loy (en anglés). Consultat el 13 de setembre de 2012.
  4. Signes Determinativos. En egiptomania.com. Consultat el 13 de setembre de 2012.

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

(2003) Society of Biblical Literature (ed.). Sumerian Grammar, Atlanta. ISBN 1-58983-252-3.


Referències

[editar | editar còdic]