Ideograma
Un ideograma és un signe esquemàtic no llingüístic que representa globalment conceptes o mensages simples. Per eixemple, les senyals de tràfic o els símbols matemàtics. Es caracterisen per la seua universalitat, la seua economia i la rapidea en que es verifica la seua percepció.
El concepte de ideograma representa un ser o una idea directament sense necessitat de transcribir paraules o frases que ho expliquen. En l'escritura de certes llengües, ademés, el ideograma simbolisa una paraula o lexema, pero no descriu cada una dels seus sílabas o fonemas, perque no són logogramas.[1] Resulta aixina que, per eixemple, el poble chinenc pot llegir texts ideográmicos escrits en chinenc antic fa mils d'anys sense saber cóm es pronunciaven llavors les paraules corresponents.
Es distinguix d'un pictograma en que ha perdut en part o completament el seu caràcter icònic o figuratiu: es tracta de signes més elaborats i esquemàtics que els pictogrames, en camí de transformar-se pròpiament en símbols; podria dir-se que són pictogrames resumits.
Es presenta aïllat o constituint conjunts en escritures ideográmicas homogénees, o de forma mixta, mesclats en atres tipos de signes auxiliars (logogramas, fonogrames, pictogrames) en determinats sistemes d'escritura o en diagramas o infogramas (per eixemple, el mapa del metro).
Com a eixemples de sistemes d'escritura a on hi ha una forta presència de ideogramas poden citar-se el sistema nsibidi (una alternativa d'escritura molt popular en el sur de Nigèria), i els sistemes d'escritura del japonés i del chinenc. Ademés es varen usar en el passat per a l'antic idioma egipcíac i els idiomes mayas, en els seus sistemes d'escritura jeroglífica.
En l'actualitat, els ideogramas adquirixen especial rellevància en països com Japó, a on des de 1995 se sol organisar un concurs nacional de caràcter anual per a identificar al kanji (ideograma japonés) més popular de l'any. El ideograma més votat de 2011 va resultar ser el de kizuna (entés com a ‘víncul’); darrere varen quedar els ideogramas de sai (‘desgràcia’), shin (‘terremot’), nami (‘ona’) i jo (‘ajuda’). En 2010, com a conseqüència de l'ona de calor que va afectar al país asiàtic, el kanji guanyador va resultar ser el ideograma que representa a sho (‘calor’).
En el restant del món, els ideogramas són utilisats en freqüència per motius artístics, ya que li'ls aplica a objectes decoratius per a embellir-los (gerros, marcs, estores, etc.) o com a dissenys originals para tatuages.
Les escritures purament ideográmicas són rares, sent lo més comuna que els ideogramas es combinen en algun tipo de logogramas, que no representen directament idees o conceptes. Les escritures que usen alguns ideogramas com la jeroglífica egipcíaca, la sumerio o la chinenca, ràpidament varen escomençar a usar el mateix signe per a grups d'idees semánticament relacionades o per a paraules en un sò similar, pero per a les quals era més difícil crear un pictograma realiste del concepte. Això va fer que moltes d'estes escritures evolucionaren cap a principis de representació mixts que deixaven de ser estrictament ideográmicos. Els ideogramas solen formar-se per la combinació de pictogramas, caràcters que indiquen una idea per mig de la seua representació gràfica. Abdós tipos de símbols estan molt lligats històricament, encara que els ideogramas són posteriors.
En certes escrituras, com la chinenca, la japonesa, en el seu moment la náhuatl o la nsibidi, determinats símbols representen paraules o idees completes.
Per eixemple, en l'escritura chinenca el pictograma 人 (transcrito rén en mandarín estàndar) significa persona i és una representació esquematizada del perfil d'un home que va. Basant-se en açò, el ideograma 囚 (qiú) representa a una persona dins d'un requadro, i significa «presoner». Atres eixemples del mateix idioma són 木 (mù), que significa arbre, ya que representa la forma d'un, i 林 (lín) a on es dibuixen dos arbres, que representa «bosc».
Les combinacions de ideogramas per a transmetre mensages més elaborats i complexos solen denominar-se diagramas. Pero si un diagrama es combina en logogramas o, gràcies als mijos electrònics, es torna dinàmic i interactiu, es pot parlar ya no de diagrama, sino d'infografía.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ideograma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.