Senyals de tràfic

Archiu:14-08-13-helsinki-RalfR-N3S 1262-021.jpg

Senyals de tràfic

Les senyals de tràfic o de trànsit són els signes usats en la via pública per a impartir l'informació necessària als usuaris que transiten per un camí o carretera, en especial els conductors de vehículs i els peatons.

Història

Les senyals de tràfic tenen el seu orige en l'antiga Roma; ells varen ser els pioners en desenrollar un sistema de senyals que orientaven als viagers. Estes senyals es dien millarios i consistien en columnes de pedra en les que s'arreplegaven senyes com els destins, les distàncies, el nom de la via i, en molts casos el finançador de la calçada. En 1868 John Peake Knight va crear el semàfor. En l'any 1900, en Estats Units, es varen començar a formar clubs d'automòvils. Estos grups varen crear les primeres senyals a modo de marcage de les seues seccions locals de carretera, per a senyalar i dirigir als conductors cap a dits clubs. Açò va causar una àmplia varietat de dissenys i mensages, es podien trobar a lo llarc de les carreteres, lo que provocava confusió entre els conductors, puix no hi havia uniformitat en les senyals de tràfic. En 1909, en París es va crear la primera convenció internacional en automòvils, en la que es varen establir les primeres senyals de tràfic comuns en Europa.

Anys 1920

En 1924, es va produir una uniformitat en les senyals per l'Oficina de Camins Públics. Es varen utilisar el color i la forma per a guiar als conductors, puix la majoria de la població era analfabeta. Com a colors, es va destacar l'us del groc lluent i el blanc com a colors de fondo, i el negre per a les lletres. El groc lluent es va elegir per a les senyals d'advertència, mentres que el blanc es va reservar per al restant de les senyals. L'elecció de dits colors tenia com a objectiu proporcionar contrast entre els tons colores clars i les lletres negres, de modo que els conductors pogueren observar els signes també de nit. Posteriorment, es varen amprar elements de vidre per a crear un efecte retrorreflectante en l'obscuritat.

Anys 1930

En 1935 Estats Units va estandardisar els distints còdics de circulació que regien en el país.

Durant els anys 30, l'empresa 3M va desenrollar una làmina retrorreflectante composta per elements reflectantes (com a contes de vidre) que se situaven sobre o baix d'una làmina de plàstic. No obstant, els seus efectes de reflexió es reduïen en el pas del temps per la humitat i a l'acumulació de brutea en la superfície. La primera senyal de tràfic en làmines reflectantes va aparéixer en 1939 i estava ubicada en Mineápolis.

Més alvance, varen sorgir les “làmines de flat-top”, conegudes actualment com a làmines de grau d'ingenieria. Estes estaven cobertes per un sistema de lent tancat que protegia la làmina en esferes per mig d'una película transparent. D'esta manera, la superfície de la senyal mantenia les seues qualitats retrorreflectantes.

Anys 1960

A finals dels anys 1960 es varen desenrollar les làmines de lents encapsulados. Contaven en una base de retina i un escut reflector darrere de les esferes de vidre. Estes làmines eren el cuádruple de lluents i en una major conservació del seu efecte reflectante. Actualment, és el tipo de làmines més utilisat.

Anys 1980

En 1989 es va produir una atra innovació, centrada en la substitució de les esferes de vidre per reflectores prismàtics microscòpics. Estos resultaven tres voltes més lluentes i, ademés, són més duradors.

El futur: Senyals de tràfic elèctriques i holográficas

En l'alvanç de la tecnologia, s'han propost noves opcions que podrien millorar o inclús reemplaçar les senyals de tràfic tradicionals, en l'objectiu de fer-les més visibles per als conductors.

Un eixemple són els lletrers allumenats interiorment, ya en us en algunes zones urbanes de Nevada i Califòrnia (EE. UU.). Estes senyals elèctriques, compostes per peres internes, allumenen el text del propi lletrer i ho fan més visible, especialment en àrees urbanes de grans ciutats, a on l'intens allumenament nocturn dificulta la llectura de les senyals retrorreflectantes.

Una atra innovació són les senyals holográficas, utilisada en els túnels de la ciutat de Sídney, Austràlia, primer país en implementar-les. Estes senyals funcionen per mig d'un làser que proyecta una image holográfica de gran tamany (en este cas, una senyal de tràfic) a modo de barrera. Este sistema resulta més visible i eficaç per a controlar la circulació, ya que no es veu afectat per les condicions climàtiques (pluja, neu, obscuritat, etc.)

Tipos de senyals

Són les següents segons la seua prioritat:

1. Senyales i órdens dels agents de circulació
2. Senyalisació circunstancial que modifique el règim normal d'utilisació de la via i senyals de balizamiento fix
3. Semàfors
4. Senyals verticals de circulació
5. Marques vials

Si es donara el cas de que es troben vàries senyals contradictòries, prevaldrà la més prioritària i, en el cas de que siguen del mateix grup, la més restrictiva.

ya que les diferències d'idioma poden crear barreres, les mostres internacionals usen símbols en lloc de paraules. S'han desenrollat principalment en Europa i s'han adoptat en la majoria dels països.

Europa

En 1968 els països europeus varen firmar la Convenció de Viena sobre Senyalisació Vial per a estandardisar les regulacions de tràfic dels països participants, facilitar el tràfic internacional i aumentar la seguritat vial. Conseqüentment, en Europa Occidental les senyals de tràfic varen quedar ben estandardisades, encara que encara hi ha algunes excepcions en certs països. L'anex 1 de la convenció de Viena sobre mostres del camí i les senyals del 8 de novembre de 1968 definix huit categories de mostres:

• A: Senyals de perill
• B: Senyals de prioritat
• C: Senyals de prohibició
• D: Senyals d'obligació
• I: Senyals especials
• F: Senyals d'informació
• G: Senyales d'indicació
• H: Panels adicionals

No obstant, els països i les àrees categorizan mostres del camí de diverses maneres. En Estats Units, el tipo, la colocació i els estàndarts gràfics de les senyals de tràfic i de les marques del paviment es regulen llegalment. Atres països, com el restant de països d'Amèrica i Austràlia, solen seguir el sistema estàndar nortamericà, que és diferent a l'europeu (que per lo general seguixen la majoria de països africans i d'Orient Mig).

El principi de l'estàndart europeu per a senyals de trànsit és que les formes i els colors deuen utilisar-se per a indicar els mateixos propòsits. Les formes triangulars (en fondo blanc o groc) s'utilisen en senyals de perill. Ademés, la convenció de Viena permet una forma alternativa per a les senyals de perill: una forma de rombo que rarament s'utilisa en Europa. Les senyals de prohibició en Europa són circulares i estan rodejades en una vora roja. Les senyals secundàries informatives i unes atres són rectangulars. Entre els animals que apareixen en les senyals de perill hi ha alces, granotes, cérvols, ànets, vaques, ovelles, cavalls, gats cervals (en Andalusia), orsos polars (en Svalbard) i mones (en Gibraltar). Ademés, la convenció permet que s'utilise l'image de qualsevol animal.

Les senyals direccionals no s'han harmonisat baix convenció, per lo manco no en les vies ordinàries. Per això hi ha diferències substancials en les senyals direccionals dels diferents països d'Europa. Les diferències afecten a la tipografia, el tipo de fleches i, lo més notable, l'esquema de color. La convenció, no obstant, especifica una diferència entre les autopistes i les vies ordinàries: en les autopistes s'utilisen lletres blanques sobre fondo vert (Itàlia, Suïssa, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Eslovènia, Croàcia, República Checa, Grècia, Chipre, Eslovàquia) o lletres blanques sobre fondo blau (Alemània, Irlanda, França, Regne Unit, Espanya, Països Baixos, Bèlgica, Àustria, Luxemburc, Polònia, Portugal, Romania). Les diferències són majors per a les no autopistes: lletres blanques sobre fondo blau en Itàlia, Suïssa, Suècia, República Checa, Grècia, Bulgària, Chipre, Eslovàquia, Romania, Finlàndia i Països Baixos (en este cas iguals que les autopistes); lletres blanques sobre fondo vert en França, Regne Unit, Polònia i Portugal; lletres negres sobre fondo groc en Alemània, Luxemburc, Noruega, Eslovènia i Croàcia; lletres roges sobre fondo blanc en Dinamarca (no obstant lletres blanques sobre fondo blau en les eixides d'autopista) i lletres negres sobre fondo blanc en Espanya.

Les vies secundàries són diferents de les primàries en França, Regne Unit, Finlàndia, Irlanda, Suïssa i Portugal, senyalades sempre en lletres negres sobre fondo blanc. En Itàlia, Romania i Suècia, en lletres negres sobre fondo blanc indica solament les vies urbanes o els destins urbans. La numeració de les carreteres també diferix substancialment. Solament el número europeu de la ruta apareix sempre en lletres i números blancs en un rectàngul vert.

Algunes senyals, com la de «STOP», es recomana que apareguen en anglés, pero també es permet que figura l'indicació en llengua local. Si la llengua utilisa caràcters diferents dels llatins, els noms de les ciutats o dels llocs deuen figurar també en transcripció llatina. Els països europeus utilisen el sistema mètric en les senyals viàries (distàncies en quilómetros o metros i altures i #esgambi en metros) en l'excepció notable del Regne Unit a on les distàncies encara s'indiquen en milles.

Per als països que conduïxen per l'esquerra, la convenció estipula que les senyals de trànsit deuen ser imàgens d'espill de les usades en els països que conduïxen per la dreta. Esta pràctica, no obstant, no se seguix sistemàticament en els quatre països europeus que conduïxen per l'esquerra (Chipre, Irlanda, Malta i Regne Unit). La convenció permet l'us de dos colors de fondo per a les senyals de perill o prohibició: blanc o groc. La majoria dels països utilisa el blanc en algunes excepcions com Suècia, Finlàndia, Islàndia i Polònia.

Les senyals de tràfic en Europa es classifiquen en els següents grups per orde de prioritat:

1. Senyales i órdens dels agents de circulació
2. Senyalisació circunstancial que modifique el règim normal d'utilisació de la via i senyals de balizamiento fix
3. Semàfors
4. Senyals Verticals de Circulació
5. Marques vials

Si es donara el cas de que es troben vàries senyals contradictòries, prevaldrà la més prioritària i, en el cas de que siguen del mateix grup, la més restrictiva.

Maquinària per a marques vials

Vore també: Marques vials

Màquina de senyalisació vial és l'equip clau per a senyalisació vial.

Màquina pintarrayas de pintura termoplàstiques actualment és molt popular. Tipo recrecido, el tipo d'extrusió i pulverización. Tipos segons nivell d'automatisació: camió pintarrayas, tipo de camió, pintarrayas autopropulsada i pintarrayas manuals.

L'equip pintarrayas de pintura a l'aigua té una llarga història. Pintures aplicables: pintura dissolvent a l'aigua, pintura de líquit,pintures solvents calfades. Tipos de marcage: marcage d'alta pressió airless i senyalisacions pulverizadores a baixa pressió d'aire.

La màquina pintarrayas de dos components és superior i nova. Tipos de senyalisació: estructura d'oscilació, llínea-plana recrecido, i senyalisació de pulverización airless d'alta pressió. Inclouen l'equip de camió, màquina pintarrayas autopropulsada i equip pintarrayas manual.

Espanya

En Espanya el Catàlec Oficial de Senyals de Circulació està constituït pels següents documents arreplegats en el Reglament General de Circulació, aprovat per Real Decret 1428/2003,12/04/1990 de 21 de novembre (BOE núm. 306, de 23 de decembre de 2003): Real Decret 1428/2003, de 21 de novembre, pel que s'aprova el Reglament General de Circulació per a l'aplicació i desenroll del text articulat de la Llei sobre tràfic, circulació de vehículs a motor i seguritat vial, aprovat pel Real Madrit Llegislatiu 339/1990, de 2 de març.

• Norma de carreteres 8.1-I.C. Senyalisació Vertical.
• Norma de carreteres 8.2-I.C. Marques Vials.
• Norma de carreteres 8.3-I.C. Senyalisació d'obres.
• Catàlec de Senyals Verticals de Circulació. Toms I i II.

Els documents indicats formen part de la regulació bàsica establida per la Direcció general de Carreteres del Ministeri de Foment. En ser normativa de caràcter bàsic, deu ser d'aplicació en totes les vies de circulació d'Espanya i per a totes les administracions públiques en competències en carreteres, incloent les comunitats autònomes.

No obstant, en els últims anys algunes comunitats autònomes i ajuntaments han dictat normativa pròpia en matèria de senyalisació de carreteres, en tipologies i sistematisació diferenciada per a la seua ret autonòmica de carreteres o les seues vies municipals de manera illegal^{cita requerida}. Aixina s'ha vist reduïda la claritat per a la circulació, alterant-se el sistema unificat de la senyalisació de tràfic en Espanya, en conviure senyals de tràfic diferents segons l'administració pública que té la titularitat de la carretera^{cita requerida}.

Especialment greu és la situació relativa a la senyalisació en passos de zebra, que solament deurien estar pintats en blanc (llínees llongitudinals blanques), senyalisació illegal d'estacionament per a persones de movilitat reduïda (minusvàlits, senyal S-17 en placa complementària S-860; s'han inventat un pictograma o símbol que, encara que és més intuïtiu, és illegal), resaltos en la calçada que per les seues dimensions resulten perillosos (i illegals en superar el percentage d'inclinament de la via)^{cita requerida}, bandes reductores de velocitat que dificulten la frenada i danyen els neumàtics, la direcció i la suspensió^{cita requerida} i bandes d'alerta de llínees contínues que es confonen en els llímits de la calçada o els llocs d'obligada detenció^{cita requerida}. A pesar de que la fiscalia de seguritat vial va alertar sobre el possible delicte que suponen algunes d'estes senyalisacions i obstàculs illegals, encara no s'ha elevat cap procediment penal al respecte pese a ser mills els municipis incumplidores^{cita requerida}.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Senyals de tràfic d'Espanya.

Amèrica

Amèrica

Els colors nortamericans tenen normalment estos significats (en la majoria de Llatinoamèrica és casi idèntica la manera en chicotetes variacions).

• Vert en les lletres blanques per a les mostres informatives, tals com a direccions, les distàncies i els llocs.
• Marró en lletres blanques per a les mostres als parcs, als llocs històrics, a les àrees de l'esquí, als boscs, i als càmpings.
• Blau en lletres blanques per a les zones de descans, aliment, gasolina, hospitals, i l'estajar-se, en Chile Autopista (seguint el format de països europeus).
• Blanco en les lletres roges o negres per a les mostres reguladores, tals com a llímits de velocitat o estacionament.

• Groc en les lletres i els símbols negres per a les senyals de perill, tals com a curves i zones de l'escola.
• Taronja en les lletres negres per a les zones i les desviacions temporals del control de trànsit.

Les mostres reguladores també es consideren a voltes en les lletres blanques en mostres roges o negres. En Quebec, l'us del blau i del marró s'invertix, i moltes mostres negre-en-grogues són roig-en-blanques en lloc d'un atre. Molts estats d'Estats Units ara utilisen la taronja fluorescent per a les mostres de la construcció, i de color vert groc fluorescent per a la zona de l'escola, el peató, i les senyals de perill de la bicicleta. Les mostres rosades fluorescents s'utilisen a voltes per a l'advertència d'algun incident.

En Estats Units la mida de velocitat i distància usada és generalment la milla, encara que s'usa el quilómetro com la mida de distància en la interestatal 19 en Arizona; en Austràlia, Canadà i Amèrica Llatina, en canvi, s'usa el quilómetro. En cas particular en Amèrica Llatina usa les senyals de tipo europeu per al llímit de velocitat en lloc de la nortamericana, a excepció de Panamà i Puerto Rico, que utilisen el logotip d'Estats Units per a identificar-se.

Vore també

• Cedixca el pas
• Intersecció vial
• Panel de mensageria variable
• Pare
• Pas de peatons
• Rotonda
• Senyal de detenció obligatòria
• Pintura sonora
• Convenció de Viena sobre Senyalisació Vial
• Woonerf zones de restricció al tráico.
• Senyals de tràfic en Romania

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Senyals de tràfic.

• Reglamente General de Circulació (en Espanya) Inclou catàlec de senyals.
• Senyals en autopistes en el món

https://www.autoescoladelta.com/project/senales-de-trafique/